Comiat al Doctor Suleyman

Conegut com a Doctor Suleyman, Sait Çurukkaya, s'havia convertit en una persona emblemàtica del moviment kurd. Havia nascut al Kurdistan del nord, concretament a Amed, el 28 de desembre de 1968. Va entrar a militar al Partit dels Treballadors del Kurdistan (Partiya Karkerên Kurdistan, PKK).

Comandant de l'ARGK, ala armada del PKK

Va ser el responsable de l'ala armada del PKK, llavors anomenada Artêsa Rizgariya Gelê Kurdistan (ARGK, Exèrcit d’Alliberament Popular del Kurdistan) a la zona d'Amed a partir de 1991. L'any 1998 va succeir el mític comandant guerriller Semdin Sakik, com a dirigent de l'ARGK. Abans, des de feia dos anys, s'havia responsabilitzat de les accions suïcides de l'organització que van dur al límit la guerra contra Turquia a finals de la dècada dels anys noranta. Çurukkaya va radicalitzar la lluita armada i va oposar-se a la direcció política, partidària de control territorial, segons el cinquè congrés del partit.

Crític i detingut

La seva figura fou controvertida a partir de l'any 2000. Amagat al Kurdistan iraquià va oposar-se a la direcció política sobre la militar, com Sakik. I va seguir un camí similar a aquest. Sakik es va entregar al Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) i va acabar en mans de Turquia. Çurukkaya fou també detingut per agents turcs l'any 2001 i torturat. En aquells moments, però, ja havia abandonat el PKK i no va ser útil a Turquia. Va aconseguir fugir a Alemanya, possiblement amb ajuda del PDK, on Ankara va iniciar un llarg procés judicial demanant-ne l'extradició. Gràcies a una campanya del partit verd alemany va aconseguir avortar-se el procés d'extradició i es va afincar a Alemanya.

A Alemanya

Entre 2004 i 2014 Çurukkaya va publicar escrits i difondre una visió crítica del PKK. Va apostar per la independència front el confederalisme democràtic i va continuar criticant la direcció política del partit. Quan l'Estat Islàmic va atacar el Kurdistan iraquià, l'ex comandant va abandonar la comoditat a Alemanya, va volar cap a Bashur i va inscriure's a les forces peshmerga. Immediatament va destacar en la unitat de desactivació d'explosius donat el seu ampli coneixement en el tema, dels anys noranta del segle XX. El darrer any i mig havia destacat en la desactivació de milers de mines anti persona salvant moltes vides.

La fi

El 27 d'octubre va quedar greument ferit mentre desactivava un artefacte al front est de Mossul, concretament a Bashiqa. Havia de ser traslladat a Alemanya però el dia 30 la direcció peshmerga va comunicar la seva mort. El 6 de novembre fou enterrat a Hewlêr (Arbela), la capital del Kurdistan iraquià.