Quan la repressió de les veus de l'oposició kurda pel govern turc s'intensifica, l'informe, titulat Displaced and dispossessed: Sur residents' right to return home, revela la situació desperada de famílies que s'han vist obligades a abandonar el centre històric de Diyarbakir com a conseqüència de les intensives operacions de seguretat dutes a terme a finals de l'any passat i del toc de queda actualment en vigor nit i dia. Els habitatges de l'anteriorment animat districte han estat destruïts pels bombardejos, enderrocats i expropiats per donar pas a un projecte de reurbanització del qual és probable que se'n beneficiïn molt pocs exresidents.
"Un any després de la imposició del toc de queda permanent a Sur, milers de persones continuen desplaçades de casa seva, tenen dificultats per poder subsistir i s'enfronten a un futur incert en un clima cada cop més repressiu", ha afirmat John Dalhuisen, director per a Europa d'Amnistia Internacional.
"Mentre que la repressió de la societat civil en el sud-est de Turquia ha rebut una àmplia cobertura informativa, els mitjans han parlat poc del desplaçament forçat que ha destrossat les vides de persones corrents amb el pretext de la seguretat".
Després de la ruptura de l'alto-el-foc al juliol de 2015, van esclatar els enfrontaments entre persones vinculades al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i forces de seguretat turques. Com a resposta a les declaracions de "autogovern", la construcció de barricades i l'excavació de trinxeres a Sur, el districte central de Diyarbakir, i altres ciutats del sud-est, les autoritats van començar a imposar tocs de queda de 24 hores i a dur a terme operacions de seguretat fortament militaritzades.
L'11 de desembre de 2015 es va declarar el toc de 24 hores i per temps indefinit en 6 dels 15 barris de Sud que impedia a les persones sortir dels seus habitatges fins i tot per comprar subministraments alimentaris o metges essencials. Segons informes, la policia va fer ús d'altaveus per ordenar a la gent que marxés. El subministrament d'aigua i electricitat es tallava durant llargs períodes, mentre els habitatges eren sacsejats pels projectils de l'exèrcit i metrallats per les bales.
Una dona que va intentar quedar-se a casa seva va explicar a Amnistia Internacional: "Vaig quedar-me a casa amb dos nens, no vam beure aigua durant una setmana. Un dia van disparar un pot de gas [lacrimògen] contra la casa. No vam tenir electricitat durant 20 dies. Jo volia marxar però no tenia on anar".
Els enfrontaments a Sur van acabar al març de 2016, però el toc de queda ha persistit en extenses zones del districte. Després dels desallotjaments forçosos, gairebé totes les propietats han estat expropiades per les autoritats turques i molts edificis han estat enderrocats. Encara que la tornada és gairebé impossible ara a causa del toc de queda i a la destrucció, alguns residents s'han arriscat a tornar però només han trobat casa seva enderrocada i les seves possessions saquejades o destruïdes.
Un home que va tornar a casa seva vuit mesos després de ser desplaçat va trobar totes les parets esfondrades. Va explicar a Amnistia Internacional: "Ja ni tan sols puc plorar. He plorat tant per la pèrdua de casa meva...".
La policia va obligar a un altre home a abandonar el seu habitatge, juntament amb el seu pare i el seu germà, i després els va detenir. Aquest home va explicar a Amnistia Internacional: "Ens van obligar a sortir apuntant-nos al cap amb les seves armes". Al principi es va acusar formalment als tres de delictes de terrorisme, però després es van retirar els càrrecs. Quan va tornar a casa seva va descobrir que les seves possessions havien estat cremades.
Una dona va explicar a Amnistia Internacional que la policia la va fustigar quan va visitar casa seva sis mesos després de veure's obligada a marxar, i no té intenció de tornar. "Vam trobar totes les nostres pertinences trencades i amuntegades al pati", va explicar. A la seva família li van oferir una indemnització de 3.000 lires turques (uns 800 euros) per la pèrdua de les seves possessions, una mínima part del seu valor. La seva nora va explicar: "Teníem intenció d'apel·lar, però van dir que això era tot el que aconseguiríem, així que vam firmar-ho".
Residents desplaçats no han pogut trobar un habitatge alternatiu adequat i assequible i tenen dificultats per accedir a serveis essencials. Molts van perdre la seva ocupació en ser desplaçats, i els nens i nenes han vist greument alterada la seva educació o han abandonat per complet l'escola. Les indemnitzacions totalment inadequades i la manca d'ajuda suficient -o, en alguns casos, de qualsevol tipus d'ajuda- de les autoritats per pagar el lloguer han sumit famílies ja empobrides en privacions més importants.
Per agreujar la situació, les mesures adoptades contra les veus d'oposició kurdes després de l'intent de cop d'Estat han donat lloc al tancament d'ONG que proporcionaven un suport decisiu a persones pobres i desplaçades.
Els residents rebutgen la pretensió del govern que el toc de queda en vigor i les demolicions de cases es facin en interès de la seguretat atès que els enfrontaments van acabar fa vuit mesos. Per contra, consideren que formen part d'un pla calculat per reurbanitzar els seus barris i reassentar-ne els habitants en altres llocs. S'ha recuperat un projecte de regeneració urbana anunciat per primera vegada el 2012, però els detalls segueixen sent escassos i no s'ha consultat als residents. Aquest pla té precedents en una constant de projectes d'aquest tipus a Turquia que han provocat desallotjaments forçosos de residents que mai no poden tornar a casa seva.
"En l'amarg aniversari del toc de queda a Sur, gran part de la població d'aquest lloc patrimoni mundial s'ha vist obligada a assistir a l'enderrocament del seu propi patrimoni", ha afirmat John Dalhuisen.
"Lamentablement, la desesperada situació a la qual s'enfronten els residents desplaçats de Sur és similar en desenes de districtes del sud-est de Turquia. El govern ha d'adoptar mesures urgents per aixecar el toc de queda i per garantir que les comunitats afectades reben una indemnització completa i ajuda per tornar al que queda de casa seva o, com a mínim, als seus barris".
Informació complementària
Sur és el districte central de Diyarbakir, la ciutat més gran del sud-est de Turquia i de població majoritàriament kurda. La seva antiga muralla fortificada i els jardins contigus d'Hevsel van ser declarats patrimoni mundial de la UNESCO el 2015.
Moltes de les persones que viuen a Sur van arribar a aquest districte després de veure's obligades a evacuar poblacions rurals durant el conflicte de les dècades de 1980 i 1990. A causa dels reassentaments forçats que van imposar les forces de seguretat de Turquia en aquella època, la població de Diyarbakir es va duplicar amb escreix.
Amb l'estat d'excepció decretat després de l'intent de cop d'Estat de juliol, la situació dels drets humans en el sud-est de Turquia s'ha deteriorat. Una successió de decrets executius ha eliminat pràcticament les veus kurdes d'oposició, i ha donat lloc al tancament de mitjans de comunicació i ONG. Alcaldes electes, entre ells quals els de Sur i Diyarbakir, van ser substituïts per interventors designats pel govern.
Al novembre es van tancar centenars d'ONG a tot Turquia per motius no especificats de "vinculació amb organitzacions terroristes o amenaces per a la seguretat nacional". Entre les ONG clausurades figuren les principals que oferien assistència a les famílies desplaçades de Sud.
La xifra d'almenys mig milió de persones desplaçades en el sud-est és una estimació basada en la grandària de les poblacions de les zones sotmeses a tocs de queda de llarga durada, en les proporcions de residents obligats a fugir de les quals s'ha informat, i en els nivells de destrucció d'habitatges i infraestructures en aquestes zones.
Turquia és part en diversos tractats internacionals i regionals de drets humans, la qual cosa exigeix que respecti el dret de les persones a la llibertat de circulació, a un habitatge adequat i a altres drets econòmics i socials, i que proporcioni recursos efectius a les víctimes de violacions de drets humans.
Enllaç a l'informe (llengua anglesa o turca)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada