Masrour Barzani: “La nostra feblesa és la manca de sobirania”

Masrour (Mesrûr) Barzani, màxim responsable del Consell de Seguretat de la Regió del Kurdistan iraquià, va impartir ahir una conferència al Centre Wilson, a la Universitat de Saskatchewan.

La sobirania kurda, eina necessària

Barzani va repassar la situació a la zona des d’una perspectiva global. “La nostra feblesa és la manca de sobirania”. A partir d’aquesta premissa va analitzar els diversos reptes que afronten i, sense sobirania, no poden resoldre. Per això els hi cal ajuda exterior. “Esperem més suport militar i polític cap a la Regió del Kurdistan per part de la propera administració dels EUA. És la nostra obligació ajudar als refugiats, als desplaçats interns dins de l’Iraq… però el govern iraquià i la comunitat internacional haurien d’ajudar al Govern Regional Kurd de l’Iraq (GRKI) a fer-ho. Arran de la tolerància que hi ha al Kurdistan, moltes persones d’altres zones de l’Iraq s’hi refugien”.

Promovent la unitat a Rojava que no aconsegueixen a Basur

Sobre afers exteriors, la veu més autoritzada de les forces militars kurdes de l’Iraq va afirmar que “no hi ha cap pla per a que les Forces Peshmerga vagin fora de les àrees que ara mateix controlen”. Per tant va desmentir, alhora, un desplegament a Rojava (Kurdistan sirià) objecte de diversos rumors i una operació a Mossul o Tell Afar, escenari d’operacions de l’exèrcit iraquià i/o paramilitars xiïtes pro iranians de Hashd al Shaabi. Sobre Rojava va adoptar un paper de mitjancer: “El nostre paper és promoure els partits kurds de Rojava i aconseguir que s’uneixin”. Paraules buides veient el fracàs del PDK en unir o, només conciliar, els partits kurds de l’Iraq.

Relacions millorades amb Bagdad

En canvi va lloar l’actual govern de Bagdad: “Tenim un respecte enorme per al primer ministre Haider al Abadi. És una persona raonable. Però ens cal un mecanisme per a assegurar les relacions Arbela-Bagdad. Les relacions no poden dependre d’individus. Ara tenim un bon primer ministre però no era així amb el seu predecessor”.

Conflicte a Shengal

El conflicte a Shengal va planar sobre la seva intervenció. El ponent va explicar el punt de vista del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), al que pertany, oposat al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). “Hem proposat transformar Shengal en una nova província” pel que no s’annexionaria directament al Kurdistan. Barzani va defensar la retirada del PKK de la regió de majoria yezidi: “el PKK hauria de respectar el paper del GRKI. És decisió de la gent de Sinjar com dur a terme i administrar els seus afers”. Barzani va evitar reconèixer la intervenció decisiva de les forces del PKK, l’estiu de 2014, quan els peshmerga del GRKI van abandonar els civils a mans de l’Estat Islàmic.