Tothom fa veure que no ho existeix. La realitat, però, és que Turquia s'ha annexat una regió notable de Síria. El govern d'Àssad ha fet ulls clucs a una invasió en tota regla i, a més, utilitzant com a titelles la facció del Free Syrian Army (FSA) que l'ha volgut enderrocar. A canvi del seu silenci Turquia va accedir a abandonar a la seva sort la part est de la ciutat d'Alep. No ben bé, els qui havien lluitat contra els assadistes i les YPG/YPJ durant anys van sortir impunement de la ciutat cap a Idlib i han tornat a entrar a Síria per Jarablus. Ara, controlen una extensa zona de la frontera i l'Estat Islàmic els ha cedit el pas fins a la ciutat d'Al Bab, situada al nord-est de la pròpia Alep. Roda el món i torna al Born.
Una vegada ocupada Al Bab les forces turcmanes, que encapçalen l'ofensiva com a auxiliars de l'exèrcit turc, han anunciat que Manbij és el seu propi objectiu. Fikri Isik, ministre de defensa (en aquest cas seria de guerra agressiva imperialista) turc ha afirmat el mateix. Rússia fa veure que no ho veu. Els EUA, suposats aliats dels sirians que van alliberar Manbij de l'IS, també. Fins i tot els islamistes de JFS (abans Al Nusra-Al Qaida) callen. I l'Estat Islàmic, que va defensar-se amb ungles i dents a Shaddadi o Manbij ara es replega. Especialment humilant fou l'entrega de Dabiq on, deien els fonamentalistes, hi hauria la guerra de l'apocalipsi. El ridícul fou majúscul entregant a Erdogan Dabiq sense ni un tret.
Abu Amjed és una de les dues clares visibles del Consell Militar de Manbij-SDF. Aquest farmacèutic de 38 anys ha aconseguit miracles. Hereu del mític Abu Leyla que va morir en els combats a l'ofensiva sobre la ciutat, Amjed ha restablert l'ordre amb equitat a una ciutat terroritzada durant anys, ha mantingut la coexistència, ha format noves fornades del CMM i ha reobert escoles, forns i cedit el poder a una administració civil equitativa entre ètnies, gèneres i democràtica de base.
"L'amenaça més gran és Turquia", diu Amjed. A mitjans de febrer tres milicians del Consell foren morts per bombes turques a Arima. L'ordre és no respondre. Com Amjed, els seus Voluntaris no lluiten per gust. "L'Estat Islàmic no ens va deixar altra opció que lluitar. Ara derrotarem als turcs i després anirem cap a Al Bab", afirma un milicià. "Només volem que Turquia ens deixi en pau". I no ho fa, els turcs estan tallant l'aigua que baixa per l'Eufrates... exactament el mateix que va fer l'Estat Islàmic amb Kobanê.
Una vegada ocupada Al Bab les forces turcmanes, que encapçalen l'ofensiva com a auxiliars de l'exèrcit turc, han anunciat que Manbij és el seu propi objectiu. Fikri Isik, ministre de defensa (en aquest cas seria de guerra agressiva imperialista) turc ha afirmat el mateix. Rússia fa veure que no ho veu. Els EUA, suposats aliats dels sirians que van alliberar Manbij de l'IS, també. Fins i tot els islamistes de JFS (abans Al Nusra-Al Qaida) callen. I l'Estat Islàmic, que va defensar-se amb ungles i dents a Shaddadi o Manbij ara es replega. Especialment humilant fou l'entrega de Dabiq on, deien els fonamentalistes, hi hauria la guerra de l'apocalipsi. El ridícul fou majúscul entregant a Erdogan Dabiq sense ni un tret.
Abu Amjed és una de les dues clares visibles del Consell Militar de Manbij-SDF. Aquest farmacèutic de 38 anys ha aconseguit miracles. Hereu del mític Abu Leyla que va morir en els combats a l'ofensiva sobre la ciutat, Amjed ha restablert l'ordre amb equitat a una ciutat terroritzada durant anys, ha mantingut la coexistència, ha format noves fornades del CMM i ha reobert escoles, forns i cedit el poder a una administració civil equitativa entre ètnies, gèneres i democràtica de base.
"L'amenaça més gran és Turquia", diu Amjed. A mitjans de febrer tres milicians del Consell foren morts per bombes turques a Arima. L'ordre és no respondre. Com Amjed, els seus Voluntaris no lluiten per gust. "L'Estat Islàmic no ens va deixar altra opció que lluitar. Ara derrotarem als turcs i després anirem cap a Al Bab", afirma un milicià. "Només volem que Turquia ens deixi en pau". I no ho fa, els turcs estan tallant l'aigua que baixa per l'Eufrates... exactament el mateix que va fer l'Estat Islàmic amb Kobanê.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada