Ahmet Turk (HDP): "Demanem igualtat entre turcs i kurds (...) el Kurdistan de l'Iraq és un exemple"

Alliberat aquest divendres, el veterà polític Ahmet Turk, de 75 anys, ha explicat al programa Basi Roj la seva darrera experiència sota l'estat turc. El co alcalde democràtic de Mardin, expulsat del càrrec arbitràriament pel régim d'Erdogan, va ser escollit diputat fa quatre dècades, concretament l'any 1973. Des de llavors no ha deixat de lluitar per la justícia social, la democràcia i els drets de la nació kurda. Sis vegades ha estat escollit diputat per la circumscripció de Mardin, al Kurdistan del Nord.

Ahmet Turk intervenint des del seu domicili després de ser alliberat

Turk ha estat empresonat gairebé dos mesos. Ha estat dut emmanillat a l'hospital quan ha estat malalt i res l'ha doblegat. "La qüestió més important del Pròxim Orient és la kurda. Sempre l'hem volguda resoldre per mitjans pacífics, comprensió mútua, i diàleg. Demanem igualtat entre turcs i kurds de cara a una companyonia de milers d'anys." El diputat del Partit Democràtic Popular (HDP) considera que els fets dels darrers mesos duen a la conclusió que el xovinisme està a l'alça a Turquia i té com a objectiu la minoria kurda.

Turk no s'anomena Turk. El seu cognom fou prohibit per la República de Turquia fundada per Kemal Ataturk, el "pare dels turcs". Els cognoms de les famílies kurdes foren substituits per cognoms turcs i, en especial "Turk"". La reiteració fonètica del mot "turc" de les tres darreres frases no és casual ans paradoxal. "Les polítiques del govern turc tenen com a objectiu silenciar el poble kurd, evitar que accedeixi als seus drets i deixar-lo sense estatut. L'estatut de la Regió del Kurdistan (de l'Iraq, nota de KurdisCat) és un exemple de que kurds i turcs poden construir una amistat. Quan els kurds de Turquia, i també els de Síria, tenen una vida en llibertat, l'amistat pot esdevenir encara més valuosa. Els kurds no són enemics dels turcs, àrabs o perses.