Els enfrontaments d'aquest cap de setmana han estat llegits, erròniament, com una extensió del conflicte entre Qatar (amb el suport de Turquia i l'Iran) i l'Aràbia Saudita (amb suport d'Egipte). En realitat, representen un fiasco de la política turca a Síria que pot tenir conseqüències de futur. I només de la política turca.
Trenta paramilitars han mort des del 10 de juny en els enfrontaments que protagonitzen, bàsicament:
- Ahrar al Sham, islamistes pro Qatar, nucli dur del Front Islàmic, reben suport turc
- 1r Regiment, seculars pro turcs pertanyents al Free Syrian Army. A Idlib s'han unit al grup islamista Hayat Tahrir al Sham (antic Front Al Nusra, és a dir AlQaida)
contra:
- Divisió Al Hamza, afiliats al Free Syrian Army i armats per EUA i Turquia. Aquest grup fou creat l'abril de 2016 per aturar l'avanç de les SDF al nord d'Alep (Mare) i s'han enfrontat a Jaish al Thuwar un dels grups fundadors de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF). Foren dels primers en entrar a Jarablus amb les tropes turques.
- Faylaq al Sham, Legió de Llevant, grup islamista moderat creat l'any 2014 per partidaris dels Germans Musulmans (grup afí a Erdogan i a Qatar). És l'únic grup que va tenir, sense èxit, un apropament a l'Aràbia Saudita i va rebre armes dels EUA de Barack Obama. El gener de 2017 se'ls hi va integrar la facció turcmana de Nour al-Din al-Zenki
- Brigada del Sultà Murad, turcmans lleialistes partidaris d'incorporar part de Síria a Turquia.
la Divisió Al Hamza i el grup anomenat "Primer regiment". Els segons s'han endut la pitjor part en els combats pel control de diverses zones de la "capital" del micro-estat, Al Bab. Hamza va ocupar la seva caserna principal mentre els seus aliats la Brigada del Sultan Murad (turcmans molt lleials a Erdogan) van enfrontar-se amb Ahrar al Sham (islamistes) a Awilan i Qadiran. Fins i tot els combats han arribat al camp de refugiats de Shamreen, a Azaz, situada al nord.
Per tant, res de conflicte entre Qatar i l'Aràbia Saudita. Als dos bàndols hi ha faccions de l'FSA, als dos hi ha islamistes i els cinc afectats depenen i són lleials a la Turquia d'Erdogan. En conseqüència més que un conflicte polític es tracta d'un conflicte pel poder, les engrunes del poder que encara tenen els grups que, de fet, han perdut la guerra civil siriana entre el règim i les SDF.
"L'estat turc" a Síria
Turquia va envair Síria el 24 d'agost de 2016. L'objectiu oficial era combatre l'Estat Islàmic. El real evitar la unió entre els cantons de Kobanê i Efrîn, de majoria kurda. L'Estat Islàmic duia anys a la zona no només no essent ni molestat per Ankara sinó rebent-hi ajuda. De fet la invasió va tenir molt d'èxit. Sense gairebé baixes les tropes turques amb auxiliars sirians van substituir l'Estat Islàmic de Jarablus primer i de prop de 2.000 km2 després fins a arribar a Al Bab. El febrer de 2017 les forces pro turques entraven a Al Bab. A partir d'aquí s'ha constituït un semi estat tap o "proxie" on s'ensenya llengua turca, els islamistes imposen la seva llei i la moneda fins i tot és la lira turca. Les tropes de l'oposició que es van retirar d'Alep s'han establert, amb els seus elements positius i defectes, a aquesta zona. I de defectes en tenen molts.Clans mafiosos
Més enllà de la dependència total del règim d'Erdogan, aquests grups s'han consolidat, en detriment de les tropes regulars turques que han disminuït molt la seva presència una vegada Rússia i els EUA van interposar-se en el seu camí cap a Manbij. Aquests grups actuen com a màfies i la zona s'ha convertit en una regió sense llei on, entre d'altres fets s'ha dut a terme un genocidi ètnic contra les poblacions, moltes, de majoria kurda. Genocidi que ningú ha denunciat, en especial grups com Amnistia Internacional o HRW controlats per elements àrabs.Cinc actors implicats
La lectura de que els grups dependents dels saudites s'estan enfrontant amb els que ho són de Qatar/Turquia és profundament errònia fruit del desconeixement de la realitat. La regió, coneguda com Al-Shahba, entre Manbij i Efrîn, no compta amb grups afins als saudites. Tots són lleials als turcs, el problema no és polític doncs sinó purament de clans i màfies.Trenta paramilitars han mort des del 10 de juny en els enfrontaments que protagonitzen, bàsicament:
- Ahrar al Sham, islamistes pro Qatar, nucli dur del Front Islàmic, reben suport turc
- 1r Regiment, seculars pro turcs pertanyents al Free Syrian Army. A Idlib s'han unit al grup islamista Hayat Tahrir al Sham (antic Front Al Nusra, és a dir AlQaida)
contra:
- Divisió Al Hamza, afiliats al Free Syrian Army i armats per EUA i Turquia. Aquest grup fou creat l'abril de 2016 per aturar l'avanç de les SDF al nord d'Alep (Mare) i s'han enfrontat a Jaish al Thuwar un dels grups fundadors de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF). Foren dels primers en entrar a Jarablus amb les tropes turques.
- Faylaq al Sham, Legió de Llevant, grup islamista moderat creat l'any 2014 per partidaris dels Germans Musulmans (grup afí a Erdogan i a Qatar). És l'únic grup que va tenir, sense èxit, un apropament a l'Aràbia Saudita i va rebre armes dels EUA de Barack Obama. El gener de 2017 se'ls hi va integrar la facció turcmana de Nour al-Din al-Zenki
- Brigada del Sultà Murad, turcmans lleialistes partidaris d'incorporar part de Síria a Turquia.
la Divisió Al Hamza i el grup anomenat "Primer regiment". Els segons s'han endut la pitjor part en els combats pel control de diverses zones de la "capital" del micro-estat, Al Bab. Hamza va ocupar la seva caserna principal mentre els seus aliats la Brigada del Sultan Murad (turcmans molt lleials a Erdogan) van enfrontar-se amb Ahrar al Sham (islamistes) a Awilan i Qadiran. Fins i tot els combats han arribat al camp de refugiats de Shamreen, a Azaz, situada al nord.
Per tant, res de conflicte entre Qatar i l'Aràbia Saudita. Als dos bàndols hi ha faccions de l'FSA, als dos hi ha islamistes i els cinc afectats depenen i són lleials a la Turquia d'Erdogan. En conseqüència més que un conflicte polític es tracta d'un conflicte pel poder, les engrunes del poder que encara tenen els grups que, de fet, han perdut la guerra civil siriana entre el règim i les SDF.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada