El president del Kurdistan iraquià presenta el referèndum d'independència al Parlament Europeu: "Si no ens doneu suport, tampoc ho feu a Bagdad"

El president del Kurdistan iraquià, Masud Barzani, va iniciar ahir una intensa visita a Brussel·les. L'objectiu de la delegació kurda és presentar el referèndum d'independència del Kurdistan iraquià al Parlament Europeu així com a les autoritats belgues.

Múltiples reunions

Barzani fou rebut oficialment per Delavar Ajgey, cap de la missió del Govern Regional del Kurdistan davant l'Unió Europea. Posteriorment va reunir-se amb el president de Flandes, el veterà independentista Geert Bourgeois. Ja al Parlament Europeu fou rebut pel conservador britànic Charles Tannock, cap dels Amics del Kurdistan al Parlament Europeu grup format per eurodiputats pro kurds de l'hemicicle. També es va trobar amb jan Jambon, ministre de l'interior belga, qui el va rebre amb les banderes kurda i belga en un gest que fou molt destacat per la premsa iraquiana. A darrera hora Barzani va visitar peshmerga ferits que són tractats a la capital flamenca.

Alta tensió amb Gorran

Des d'un punt de vista polític, el més destacat de la jornada fou la compareixença al Parlament Europeu. Segons el dirigent kurd "Ni la unitat forçada ni la divisió per força poden tenir èxit. El que sigui ja de ser voluntari. La gent és lliure de votar sí o no. La gent de Kirkuk, Sinjar, Khanaqin, Maxmour han de ser cridats a votar". De forma polèmica va acusar el principal partit d'oposició, Gorran, de no estar a l'alçada i va afirmar que "Gorran no ha estat part de la guerra contra l'Estat Islàmic". Aquesta afirmació ha causat molt malestar entre les files de la formació opositora. Una vintena de membres de Gorran es van concentrar a la pròpia Brussel·les contra Barzani acusant-lo de gestió autoritària.

De fet va respondre a les acusacions del propi Gorran. Segons el líder del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), Gorran va minar la seguretat nacional l'any 2015 quan la capital kurda Erbil estava amenaçada per l'Estat Islàmic. No van mantenir els acords de compartir el poder de 2013 i no va lluitar contra l'IS. Per això va tancar el parlament. Sobre l'extensió injustificada del seu càrrec, vençut fa 4 anys, i ampliat dues vegades, Barzani va respondre: "Jo no canvio les lleis, i no em torno a presentar a les eleccions". el dirigent del PDK va dir que si hagués deixat el càrrec quan tocava s'hauria creat un buit de poder en un moment en que l'ascens de l'IS semblava imparable. En veure que no es trobava un consens per a reemplaçar-lo va seguir al càrrec fins a superar l'amenaça de l'IS que, al caure Mossul, ha disminuït de forma tangible.

Crida a observadors internacionals pel 25S2017

"Nosaltres també tenim el dret a ser independents i lliures, a viure feliços". Barzani no va demanar suport pel referèndum sinó "al menys no ser hostils. Si no ens doneu suport, tampoc ho feu a Bagdad", va dir. De fet va indicar que cap estat s'ha oposat clarament al referèndum cosa normal car fer-ho seria "antidemocràtic". Va recordar que el 25 de setembre "corregirà el mal que se li va fer a la nació kurda després de al Primera Guerra Mundial" per part de diversos estats europeus, concretament el Regne Unit i l'estat francès. Ara demana que observadors europeus assisteixin a la consulta democràtica".

 

Hi ha dues opcions: guerra o referèndum

"Hem arribat a un punt en que hem perdut l'esperança amb l'Iraq. Ara queden dues opcions: una du a una guerra sagnant, o l'altra a trobar un camí alternatiu i esdevenir bons veïns. No només el referèndum no durà a inestabilitat sinó que no fer-lo provocarà una guerra sagnant". Sobre el post referèndum va afegir que "El referèndum és sobre la independència, però després de fer-lo, iniciarem un diàleg amb Bagdad i d'altres parts. Volem fer-ho mitjançant el diàleg. Però aquest ha de ser sobre com acordem la independència".

No ens cal Bagdad per a decidir sobre la independència del Kurdistan

Ni el subjecte de decisió ni el tempo estan en dubte. Sobre el primer, "Pel que fa a la credibilitat sobre aquesta decisió (la independència), si voleu que sigui el parlament de Bagdad qui prengui la decisió mai ho farà. I tampoc no ens cal el parlament de Bagdad per a prendre aquesta decisió." Pel que fa al segon, preguntat sobre si és el moment oportú, va dir: "Digueu-nos, quin és el moment oportú?" De fet va respondre a les amenaces d'Erdogan qui va definir la consulta com "un greu error" i va dir que no només no ho era sinó que era la "decisió correcta".