"Ells estan lluitant per morir, jo lluito per viure". Aquesta frase de la miliciana Zozan Cûdî (de nom real Zozan Temir), llavors miliciana de les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) va ressonar per Occident en uns moments on tots els exèrcits es retiraven davant l'Estat Islàmic. Era el gener de 2015 al front d'al Hasakah, quan el setge de l'Estat Islàmic sobre Kobanê era refusat per les YPJ, llavors poc conegudes. L'extraordinària determinació de Cûdî va causar admiració arreu. Però a Occident admiració sovint es limita a uns comentaris a les xarxes socials i a anar a cercar una altra causa per la que rondinar o lloar però difícilment moure's de la cadira.
Zozan Cûdî va fer tot el contrari. Les seves no eren paraules buides sinó plenes de compromís. A mesura que la derrota de l'Estat Islàmic al Kurdistan de l'Oest era cada vegada més una realitat va decidir continuar la lluita. Va unir-se a les Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star), la milícia feminista del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) i va unir-se al front de lluita de Şırnak. La lluita contra l'Estat Islàmic, al capdavall, era una prolongació de la lluita contra el seu principal benefactor: la Turquia d'Erdogan.
El 15 d'octubre la miliciana va morir en combat contra les forces d'ocupació turques a Şırnak. Avui el seu cos ha arribat a la seva Qamişlo natal. Va creuar la frontera imposada viva i n'ha retornat morta. La feina que va començar l'Estat Islàmic l'ha continuada el seu alter ego: Turquia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada