Aniversari de l'assassinat de l'intel·lectual kurd Musa Anter

El 20 de setembre de 1992 fou assassinat en un festival kurd a Sirnak, pels serveis secrets turcs de la JITEM, Musa Anter. El periodista Orhan Miroglu va quedar ferit. Abdülkadir Aygan, ex membre del PKK, va reconèixer ser-ne un dels autors però mai ha quedat clara l'autoria física. Encara el 2012 Turquia va anunciar la detenció d'Hadit Yildrim entre d'altres possibles autors. La teranyina, de fet, ha estat una boira que hagi permès que els assassins d'Anter mai hagin estat castigats.

Nascut a Mardin, Anter va viure a Rojava, Kurdistan sirià, on va reprendre el contacte amb la generació exiliada arran de la revolta de Khoybun, els germans Bedhir Khan o bé Osman Sabri. L'Ape Musa (Oncle Musa) va escriure la novel·la 'La ferida negra' (1959), peça clau pel desvetllament de la consciència kurda després de dècades de genocidi turc a més del 'Diccionari kurd' (1967) per a recuperar la llengua. Anter fou un intel·lectual clau en la recuperació de la identitat kurda a Turquia.

En aquest marc d’aperturisme cal citar la figura de Musa Anter (1920-1992) de Mardin. Apê Musâ, oncle Musa, va entrar en contacte amb el fet kurd amb la revolta de Dersim per la que fou empresonat i el va reviure a la universitat, les emissions radiofòniques en kurd des d’Erevan (Armènia) i El Caire (Egipte), que es feien als anys cinquanta des de l’exili i, sobretot, pels fets a l’Iraq. En concret la revolució de 1958, el retorn del líder kurd Barzani (exiliat i derrotat a l’URSS) i la nova revolta kurda. Va ser quan aparegué la revista Illeri yourt o Ileri yurt (país progressista) editada per intel·lectuals kurds com ell mateix i Janip Yolderum l’any 1958 des d’Amed. Va ser la primera publicació que parlava dels kurds en més de dues dècades.

L’any 1959, quaranta-nou intel·lectuals kurds foren jutjats per secessionisme quan no havien fet cap acció concreta. Se’ls va conèixer com a “Els 49” i va ser la primera vegada des de la revolta de Dersim que Turquia perseguia els kurds de forma oficial. Entre ells hi havia Anter. En principi se’ls havia de penjar a la forca però van acabar condemnats a presó per no enterbolir la imatge aperturista. Segons es sabrà després el pla del president Menderes era executar-los en grups. A presó Anter va escriure la citada ‘Birîna Reş’ (1959) o ‘La ferida negra' una de les obres cimeres de la literatura kurda.