L'Administració autonòmica del Nord de Síria anuncia l'autorització d'obrir seus a tots els partits kurds

Les autoritats locals de la província nord-est d'al-Hasakah han anunciat el 5 de gener, l'intent d'unificar diverses faccions kurdes a Síria, els partits no autoritzats ara poden obrir oficines locals. El moviment ve després de les amenaces turques per envair el nord-est de Síria i la decisió del president nord-americà Donald Trump de retirar tropes nord-americanes.

Diàleg kurdo-kurd
La Comissió d'Afers de Partits Polítics del Consell Legislatiu de l'Administració Autonòmica a la regió d'al Jazira, en resposta a una iniciativa del Congrés Nacional del Kurdistan (KNK), ha declarat avui que aixecaria una restricció prèvia a partits no autoritzats amb obertura de seus, començant des d'aquest mateix dia. L'objectiu, van dir, era crear "les condicions i el clima per a un diàleg kurdo-kurd", per a "dissuadir les amenaces turques".

A qui afecta ?
Fins ara les autoritats de Rojava, amb el pretext de la guerra, havien estat molt inflexibles en la participació de partits dissidents. Aquests havien afirmat, diverses vegades, la seva voluntat de formar milícies pròpies fet que podia provocar un caos a la regió. Les organitzacions concretes són els partits kurds sirians propers al Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) del veí Kurdistan iraquià. Es tracta, per exemple, del PDKS, el més veterà dels partit sirians fundat el 1957 i molt crític amb el projecte multicultural de Rojava a part de ser perseguit durant dècades per la dictadura assadista, també la seva escissió el Partit Progressista Democràtic Kurd de Síria (KDPPS), escindit el 1975 i proper a la Unió Patriòtica del Kurdistan, avui dividit en cinc faccions enfrontades. El PDKS, per exemple, viu avui escindit en quatre partits del mateix nom enfrontats entre ells. També s'han oposat al model de Rojava el partit Yekiti, un dels qui va iniciar la lluita clandestina contra Àssad el 2003, avui dividit en dues parts o els Azadi, ala dreta del moviment kurd que avui, encapçalat per Mohamed Oso, és proper al PDK iraquià o el més recent de tots, el Moviment de la Reforma del Kurdistan, fundat el 2005 per opositors a la dictadura assadista i que també està dividit, des de 2011, entre un sector afí oposat al projecte de Rojava, liderat per Rayzan B. Shaykhmus i l'afí encapçalat per Jandigar Muhammad.