El màxim fiscal de Turquia va exigir a la Cort Suprema del país que ordenés la detenció de quatre partits polítics kurdos per haver-hi fet la paraula "Kurdistan" en nom seu. El 17 de gener, el Tribunal suprem turc va acceptar una demanda per part de la "Fiscalia General de la Suprema Cort d'Apel·lacions" per prohibir als partits que duguin el mot Kurdistan al seu nom. Durant anys, les parts han estat preses per les autoritats judicials de retirar el seu nom del Kurdistan, perquè l'ús de la paraula viola la Constitució turca. No obstant això, van ser les autoritats turques que els van permetre operar utilitzant el nom "Kurdistan" durant les converses de pau entre 2013-2015 entre el llavors govern del actual president Recep Tayyip Erdogan i el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) que ara reprèn la guerra guerrillera sobre els drets kurds dels seus reductes de muntanya.
Després de revisar el programa de partit del Partit de la Llibertat del Kurdistan PAK, l'ex fiscal turc Hasan Erbil el 2015 va al·legar que els termes "Kurd, Kurd i Kurdistan" eren racistes. A més del PAK, el Partit Comunista del Kurdistan, el Partit Demòcrata del Kurdistan (KDP-T) i el Partit Socialista del Kurdistan (PSK) són els partits que s'enfronten a la prohibició de negar-se a canviar el seu nom malgrat les repetides advertències del Tribunal Suprem. "No hi haurà un canvi en la defensa que vam fer fa dos anys", va dir la líder i fundador del PAK, Mustafa Ozcelik, una conferència de premsa a la ciutat kurda d'Amed/ Diyarbakir a principis d'aquesta setmana, referint-se a un cas anterior que va fer el 2017.
"El PAK no canviarà el seu nom o programa. El seu lideratge s'ha compromès. La decisió de prohibir el partit va contra la llibertat d'expressió. Violarà l'article 90 de la Constitució. Cap problema es pot resoldre mitjançant la prohibició del nom Kurdistan. Amb la sol·licitud, una vegada més, d'aquesta prohibició que es repeteix durant 95 anys, queda calr que amb el tancament dels partits polítics, no es pot resoldre la qüestió kurda a Turquia. Una política que nega la pròpia existència del poble kurd i el Kurdistan no condueix a enlloc. No anem a abandonar el camp polític democràtic ", va afegir Ozcelik.
Curiosament la demanda arriba just en la preparació per a les properes eleccions locals al març, en la que els partits kurds es van unir amb el principal partit prokurd Partit Democràtic dels Pobles (HDP) com una aliança per recuperar els municipis de les províncies kurds que el règim Erdogan havia incautat en els últims tres anys.
