L'advocada pro Drets Humans Nasrin Sotude (Nasrin Sotoudeh) ha estat sentenciada a una pena de 38 anys de presó i 148 fuetades, segons ha afirmat el 11 de març el seu marit, Resen Jandan, en un missatge publicat al seu compte a Facebook. Jandan ha assenyalat que Sotude ha estat condemnada per les seves protestes contra l'obligació de les dones de portar vel. L'advocada i activista pro-drets humans iraniana, va ser empresonada, a principis del passat juny, per defensar un grup de dones que es van negar a posar-se el hijab en protesta per la imposició del estat iranià de l'obligatorietat de complir el codi de vestimenta islàmica de l'Iran per les dones, i denunciar les limitacions per part del govern en el nombre d'advocats que tenen llicència per defensar casos relacionats amb la seguretat.
La setmana passada, el Centre per als Drets Humans a l'Iran va indicar que un tribunal del país l'havia declarat culpable de crims contra la seguretat nacional, alhora que va denunciar les irregularitats del procés. La sentència ha estat anunciada dies després que el líder suprem de l'Iran, Ali Khamenei, nomenés a l'ultraconservador Ebrahim Raisi com a cap de l'aparell judicial del país.
Sotude va ser jutjada en rebel·lia el 30 de desembre de 2018 després de negar-se a comparèixer davant del tribunal perquè se li va negar el dret a elegir el seu advocat i volia protestar contra el procés judicial, segons va revelar el seu espòs. El mateix Jandan, que va ser detingut al setembre en el seu habitatge a la capital, Teheran, va ser sentenciat al gener a sis anys de presó al costat de Farhad Meysami per donar suport a les protestes contra l'obligatorietat del vel. Jandan havia participat en una campanya per reclamar l'alliberament de la seva dona des del seu arrest el 13 de juny. En l'actualitat es troba empresonada a la presó d'Evin.
Sotude, que ha representat a activistes opositors iranians, ja va ser condemnada a sis anys de presó el 2010 i se li va prohibir exercir després de ser condemnada per propagar propaganda i conspirar per fer mal a la seguretat de l'Estat. El seu cas va atreure l'atenció internacional el 2012, quan va fer una vaga de fam durant 50 dies contra la prohibició de viatjar dictada contra la seva filla.
Estats Units i organitzacions com Amnistia Internacional van criticar a l'Iran pel cas i Sotude va ser alliberada al setembre de 2013, abans de l'assistència del president, Hassan Rohani, a l'Assemblea General de l'ONU i poc després de guanyar les eleccions. Sotude havia representat recentment a diverses dones que es van treure els seus mocadors o hijab en públic per protestar contra el codi de vestimenta obligatori per a les dones a l'Iran, segons el Centre per als Drets Humans a l'Iran, una organització amb seu a Nova York.
La setmana passada, el Centre per als Drets Humans a l'Iran va indicar que un tribunal del país l'havia declarat culpable de crims contra la seguretat nacional, alhora que va denunciar les irregularitats del procés. La sentència ha estat anunciada dies després que el líder suprem de l'Iran, Ali Khamenei, nomenés a l'ultraconservador Ebrahim Raisi com a cap de l'aparell judicial del país.
Sotude va ser jutjada en rebel·lia el 30 de desembre de 2018 després de negar-se a comparèixer davant del tribunal perquè se li va negar el dret a elegir el seu advocat i volia protestar contra el procés judicial, segons va revelar el seu espòs. El mateix Jandan, que va ser detingut al setembre en el seu habitatge a la capital, Teheran, va ser sentenciat al gener a sis anys de presó al costat de Farhad Meysami per donar suport a les protestes contra l'obligatorietat del vel. Jandan havia participat en una campanya per reclamar l'alliberament de la seva dona des del seu arrest el 13 de juny. En l'actualitat es troba empresonada a la presó d'Evin.
Sotude, que ha representat a activistes opositors iranians, ja va ser condemnada a sis anys de presó el 2010 i se li va prohibir exercir després de ser condemnada per propagar propaganda i conspirar per fer mal a la seguretat de l'Estat. El seu cas va atreure l'atenció internacional el 2012, quan va fer una vaga de fam durant 50 dies contra la prohibició de viatjar dictada contra la seva filla.
Estats Units i organitzacions com Amnistia Internacional van criticar a l'Iran pel cas i Sotude va ser alliberada al setembre de 2013, abans de l'assistència del president, Hassan Rohani, a l'Assemblea General de l'ONU i poc després de guanyar les eleccions. Sotude havia representat recentment a diverses dones que es van treure els seus mocadors o hijab en públic per protestar contra el codi de vestimenta obligatori per a les dones a l'Iran, segons el Centre per als Drets Humans a l'Iran, una organització amb seu a Nova York.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada