El PAK posa en alerta les seves tropes davant la creixent tensió a l'Iran

Davant un retrat de Said Yezdanpenah, assassinat a traïció per agents iranians el setembre de 1.991, les milícies del Partiya Azadi Kurdistan (PAK, Partit per la Llibretat del Kurdistan) van concentrar-se a les diferents bases que controlen a l'exili. L'organització va posar en alerta els militants davant una eventual escalada a l'Iran. 

Per què és possible una nova guerra al Pròxim Orient ?

La catastròfica situació econòmica a Rojhilat i la resta de l'Iran s'està combinant amb un pols amb els Estats Units després que aquests es retiressin de l'acord nuclear el maig de 2018. L'acord havia estat signat entre Teheran i sis estats (Estats Units, Rússia, Xina, Regne Unit, França i Alemanya). Trump es va retirar argumentant que l'acord limita les accions nuclears de forma definida i no il·limitada, que no afecta als míssils balístics i que ha premiat amb 100.000 milions de dòlars l'estat xiïta a més d'aixecar les sancions. 

El 8 de maig d'enguany el clergue Hassan Rouhani, President des de 2013, anunciava que també el seu estat es retirava del pacte. Això significa que deixaran de vendre l'urani enriquit a que s'havien compromès i superaran el límit del 3,5 % de producció d'aquest producte. Iran va donar 60 dies als 5 estats que es mantenen a l'acord per a que ingressin els diners a que s'havien compromès i  compleixin amb les importacions de petroli. 

Paral·lelament a l'anunci de Rouhani els EUA desplegaven una armada encapçalada pel portaavions Abraham Lincoln amb bombarders B-52. Per la seva part el 19 de maig uns misteriosos atacs a dos petroliers saudites, que duen la marca iraniana van coincidir amb una onada de d'atacs amb drons dels iemenites pro iranians contra 300 objectius saudites. 


Tot plegat posa l'Iran, que ha desplegat tropes a l'Iraq, Síria i Líban i manté actuacions d'intervenció al Iemen en el punt de mira amb un conflicte múltiple. El PJAK ja ha anunciat aquesta setmana que no es quedaran de braços creuats si esclata el conflicte. Dos dies després el PAK ha convocat les seves forces davant l'escalada. 

El PAK, mig segle de lluita contra els governs de l'Iran

La formació política va ser fundada l'any 1.991 com una escissió nacionalista de l'Organització de Guerrilles Fedain del Poble Iranià. Aquest, fou un moviment marxista-leninista que va actuar entre 1.971 i 1981 primer contra el xa de Pèrsia i després contra el règim revolucionari islamista de Khomeini. A partir de 1981 va entrar en divisions internes entre el sector "minoritari", avui present només a l'exili europeu i el "majoritari". Aquest darrer és reconegut, per exemple, com a grup agermanat per l'esquerra europea (Die Linke, Parti Communiste Français, Izquierda Unida i Partido Comunista de España).

Com altres grups de l'oposició iraniana, l'OGFPI, es va veure obligada a refugiar-se a l'Iraq. El gruix dels seus membres kurds van instal·lar-se a Halabja amb permís de Saddam Hussein. Quan l'any 1.991 el Kurdistan iraquià va accedir a l'autonomia aquest sector va abandonar l'OGFPI i va fundar la Unió Revolucionària del Kurdistan amb Said Yezdanpenah com a màxim dirigent. És aquest grup el qui l'any 2.006 es va transformar en l'actual PAK. L'ala armada de la formació s'anomena Ettehâde Shoreshgerên (Lluitadors per la Llibertat) i té prohibit actuar de forma militar a l'Iran per les pròpies autoritats kurdes de l'Iraq que l'acullen. El propi Said Yezdanpenah fou assassinat pel agents iranians el setembre de 1.991 i va ser succeït pel seu germà Hussein fins l'any 2.006 quan va accedir a al direcció Ali Qazi, fill del mític president de la República de Mahabad, Qazi Mohammad, executat a la forca per l'Iran l'any 1.946. Hussein va restar al capdavant dels peshmerga del partit. 


El programa del PAK aposta per un estat kurd unificat amb un Iran federal com a mesura transitòria. És una formació de dreta conservadora, anti islamista, anti marxista i que vol establir una democràcia liberal al Kurdistan iranià. En general té bones relacions amb la resta de partits kurds a excepció del PJAK a qui acusa de ser una branca del PKK a l'Iran. De fet el PJAK ha mostrat una forta presència i capacitat provocant gelosia de la resta de grups polítics kurds a l'Iran que han quedat en evidència. El PAK, a més, forma part del Congrés Federal de les Nacions Iranianes mantenint bones relacions amb la resta de l'oposició iraniana al règim de Teheran. Des de 2014 s'ha desplegat al front kurd de l'Iraq on ha participat en primera línia en la guerra contra l'Estat Islàmic.