L'obra d'Amel va influir en els primer anys del moviment kurd sobretot a Turquia. Admirador de figures tant diferents com Empédocles, Rimbaud, Kateb Yassin i Ho Chi Minh. L'escriptor i professor universitari va formar part del Comitè Central del Partit Comunista Libanès. Va ser una figura cabdal a la vida libanesa dels anys 1970 amb les seves conferències, obra poètica, i visió de l'esquerra àrab que va il·luminar tota una generació. Amel va estudiar els modes de producció colonial i l'estructura de classes a tot el món àrab, el fracàs de les burgesies àrabs per a estructurar una proposta política fet que va servir al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) per fer el seu anàlisi d'una revolució popular prescindint de la burgesia kurda alineada amb Turquia o alienada del procés polític. En el marc purament libanès va realitzar una crítica ferotge a les deficiències del sistema confessional libanès que convertia en enemics de religió els qui eren de facto aliats de classe, també va actualitzar l'obra de l'erudit Ibn Khaldun un dels principals sociòlegs àrabo-berbers del segle XIV. Fou Amel qui va transformar l'obra de Khaldun al marxisme.
La guerra del Líban va atrapar l'esquerra local entre foc creuat. El filòsof Hussein Mroué era assassinat el 17 de febrer de 1987. Els seus botxins probablement del partit islamista Hesbol·là foren definits per Mahdi Amel com a "obscurantistes". Dies després la revista oficial del "Partit de Déu", Al-Ahed, condemnava a mort a l'intel·lectual comunista qui escrivia: "Som morts (...) Ens han assassinats. Hem estat exterminats sense que se n'adoni la ciutat. Aquest ñes el nostre carrer. Per priemrva vegada el sento sense bategar com una sola artèria inundada on jo puc deixar la meva ànima sense perdre-la. Ja no sóc un cos, sinó només un carrer".
El 18 de maig de 1987 uns pistolers de Hesbol·là crivellaven Mahdi Amel a Beirut. Cinc bales acabaven amb la seva vida. I encara avui, part de l'esquerra occidental lloa el partit "obscurantista" que va exterminar amb pistoles el marxisme àrab.
La guerra del Líban va atrapar l'esquerra local entre foc creuat. El filòsof Hussein Mroué era assassinat el 17 de febrer de 1987. Els seus botxins probablement del partit islamista Hesbol·là foren definits per Mahdi Amel com a "obscurantistes". Dies després la revista oficial del "Partit de Déu", Al-Ahed, condemnava a mort a l'intel·lectual comunista qui escrivia: "Som morts (...) Ens han assassinats. Hem estat exterminats sense que se n'adoni la ciutat. Aquest ñes el nostre carrer. Per priemrva vegada el sento sense bategar com una sola artèria inundada on jo puc deixar la meva ànima sense perdre-la. Ja no sóc un cos, sinó només un carrer".
El 18 de maig de 1987 uns pistolers de Hesbol·là crivellaven Mahdi Amel a Beirut. Cinc bales acabaven amb la seva vida. I encara avui, part de l'esquerra occidental lloa el partit "obscurantista" que va exterminar amb pistoles el marxisme àrab.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada