El juny de 1989 moria l’aiatol·là Khomeini. El nou govern va optar
per no donar cap senyal de feblesa, ben al contrari i el primer objectiu
fou la resistència kurda encapçalada pel Partit Democràtic del
Kurdistan de l'Iran (PDKI). El 13 de juliol de 1989 es
celebrava una reunió entre Abdul Rahman Ghassemlou, secretari general
del PDKI i representants iranians. Ghassemlou era un poliglota que
parlava onze llengües. Les dues principals variants del kurd, kurdmanji i
sorani, anglès, persa (o farsi), alemany, àzeri, turc, àrab, francès,
rus, txec, i eslovac. A més, era fill d'un terratinent i podria haver
tingut una còmoda vida després d'estudiar a La Sorbona. Va escollir el
camí més difícil, lluitar per la seva nació.
A la
reunió hi havia també Abdullah Kaderi, vicesecretari general del PDKI,
el metge kurd de l’Institut d’Investigacions per la Pau, Magmud Resul
Fadil i enviats del govern de Teheran que havien convocat la trobada. La
trobada va ser en realitat una trampa i els tres kurds foren
assassinats a trets per tres agents iranians que entraren al domicili de
Ghassemlou a Viena, Àustria. Un dels assassins va resultar ferit pels
trets i fou identificat com un alt oficial dels guàrdies revolucionaris
iranians encarregat de la negociació amb el moviment kurd. Altres dos
“negociadors” iranians es van refugiar a l’ambaixada de l’Iran de la
capital austríaca i es van negar a identificar els autors de l’atemptat.
(1)
Ghassemlou fou enterrat a París. Al seu
enterrament hi van assistir el secretari general d’Amnistia
Internacional, el secretari general de la Federació Internacional dels
Drets Humans i un representant del govern francès. Fou enterrat amb una
guàrdia uniformada de peshmerga. El seu compromís amb la pau el va
portar a la mort a traïció.
(1) Sobre els detalls i l'acció política de Ghassemlou, veure 'Kurdistan, el poble del sol'. Editorial Tigre de Paper
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada