Victòria de l'ala conservadora al 8è congrés de la Unió Islàmica del Kurdistan

La capital del Kurdistan iraquià, Hewlêr o Erbil, va acollir entre el 27 i el 28 de desembre el congrés de la Kurdistan Islamic Union (KIU) coneguda popularment per Yekgirtû. Aquesta formació, creada el 1994, té els seus feus a Erbil i Dohuk i és impulsada pels Germans Musulmans  dels qui forma part oficialment desde 2015. Fins a 900 delegats islamistes van reunir-se per a renovar el partit.

S'hi van enfrontar els dos sectors del partit, moderats d'Abubakir Karwani Ali i conservadors del secretari general sortint Salahaddin Bahadin. Bahadin va liderar el partit de 1994 a 2012 quan va decidir no presentar-se al sisè congrés però retornà al càrrec el 2016 al 7è congrés. Un tercer candidat, Hiwa Mirza Sabir, es va retirar en favor de Bahadin.

Els mals resultats a les eleccions kurdes de 2018 en que la coalició Cap a la Reforma, formada amb Biizutnawai Islamile Kurdistan va quedar-se amb 79.434 vots, 5 escons va esclatar una crisi interna. El 2013, en solitari, havia obtingut 186.741 sufragis i 10 escons. Va quedar àmpliament superada pel ser concurrent Komal Islami o KIG. 

Els objectius del congrés foren:
- nomenar un secretari general (amb 2/3 dels vots): Bahadin va obtenir el càrrec amb 546 dels 900 vots. Karwani va aconseguir 366.
- elecció d'una nova direcció de 43 membres, reservant un 25 % a dones (que suposen un 22 % de les persones delegades).
- aprovar uns nous estatuts de 28 articles; l'aprovació va aconseguir un 82 % dels vots
- reforma del programa centrant-se en aspectes socials; contra els divorcis o les drogues que van descriure com "una plaga".

                                     Salahaddin Bahadin, en el moment de ser proclamat altre vegada líder de la KIU

El 4rt congrés de la Unió Patriòtica del Kurdistan escull una nova direcció després d'una dècada de divisions

La Yekêti Nîstimaniy Kurdistan (UPK), Unió Patriòtica del Kurdistan, del clan Talabani, segona força del Kurdistan iraquià, va celebrar el seu quart congrés a Silêmani (Sulaymaniyya) el 21 de desembre. El partit, escindit el 1975 del el Partiya Demokrata Kurdistanê (PDK), primera força parlamentària,  va adoptar una línia socialdemòcrata i el seu feu és la zona de parla sorani (el PDK és hegemònic a la zona on es parla el dialecte kurmanji).

 Kosrat Rasul Ali en ser escollit

El principal objectiu del congrés fou l'elecció del Consell General de Lideratge integrat per 121 membres repartits entre 15 regions del Kurdistan del sud i una de Bagdad. Un miler de delegats i delegades van triar entre 400 candidats/es. Diumenge es va triar Kosrat Rasul Ali com a secretari general i cap del Consell Polític Suprem o politburó.  El congrés s'ha retardat gairebé una dècada per divisions internes entre faccions personalistes. El tercer congrés es va celebrar el juny de 2010 en especial després de la mort del seu fundador el 2017. Ali, un antic peshmerga respectat pels seus anys de combat militar, ha denunciat la família Talabani per voler convertir el partit en un feu personal. També ha apropat la UPK al Gorran, partit dissident que va formar-se denunciant la corrupció de la formació matriu.

L'ENKS es nega a obrir seus a Rojava malgrat l'alliberament dels seus presos

En un moviment per tal d'enfortir la unitat kurda davant l'agressió imperialista turca, el 18 de desembre l'Administració Autònoma del Nord i Est de Síria va anunciar  que l'opositor ENKS pot ara obrir oficines al Kurdistan sirià o Rojava. El 21 de desembre va alliberar els presos afiliats o emparentats amb l'ENKS.

El Consell Nacional Kurd de Síria o Encûmena Niştimanî ya Kurdî li Sûriyê‎, fundat el 26 d'octubre de 2011, ha mantingut una oposició al Partiya Yekîtiya Democrat (Partit de la Unió Democràtica, PYD), principal organització a Rojava des de l'inici de la revolta contra la dictadura d'Assad. L'ENKS aplega els sectors de l'oposició a Assad que s'alineen a favor del model del Kurdistan iraquià i, en general, defensen un nacionalisme kurd clàssic contrari al model de confederació democràtica del PYD. L'Autonomia del Nord de Síria ha anunciat també que retira tot els casos de persecució judicial contra els dissidents kurds de l'ENKS. Finalment s'investigarà si, com assegura l'ENKS, hi ha militants seus empresonats i en cas afirmatiu seran alliberats. Molts membres de l'ENKS han marxat al Kurdistan iraquià sota protecció del Partiya Demokrata Kurdistanê (PDK), Partit Democràtic del Kurdistan, que ha promogut el Consell.

En una reunió a  Qamişlo l'ENKS va debatre què fer davant la nova autorització. Davant les diferents posicions una nova reunió es va celebrar el dia 27 a la mateixa ciutat. Actualment hi ha afiliats al Consell dotze partits polítics després de diverses desercions durant la guerra civil siriana.
Bashar Amin, del Secretariat General del Consell va assegurar que "la manca de confiança" és el principal motiu per no obrir seus ni oficines a Rojava.

Reunió de l'ENKS on es va debatre en nou escenari obert al Nord de Síria

Avui fa 8 anys de la matança de Roboski

El 28 de desembre de 2011 a les 21:37 dos F-16 turcs van bombardejar la zona de Roboski, a la frontera entre Turquia i l'Iraq. Sense cap provocació prèvia els avions es van situar sobre els civils kurds. Alguns venien de jugar un partit de futbol. Les bombes van matar 34 persones la majoria tenien menys de 25 anys i eren homes. Turquia va argumentar que una columna de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG)  estaven creuant la frontera en aquell moment i els avions l'atacaven. Després va acusar les víctimes de ser contrabandistes. Certament duien mercaderies de contraband però no només no eren de les HPG sinó que pertanyien a famílies dels anomenats Guàrdies de Vila. Aquests esquadrons són milícies auxiliars que ajuden l'exèrcit turc.

L'origen de la informació fou un dron (avió no tripulat) dels EUA que va informar Ankara d'una columna guerrillera en moviment però els propis nord-americans van demanar Turquia que calia confirmar-ho. El govern turc no en va fer cas i va enviar els avions contra els civils kurds bombardejant-los en plena nit impunement.

Els cossos van quedar estesos tota la nit fins que els familiars de pobles propers van arribar a la matinada. Alguns dels cossos eren tan cremats que no es van poder reconèixer. Turquia no va moure un sol dit i foren els propis familiars que amb bestiar van haver d'arrossegar-los fins als seus pobles.

Erdogan va assegurar que s'investigaria. No hi ha hagut ni un sol moviment.

8 años de la matanza de Roboski

El 28 de Diciembre del 2011 a las 21:37 dos F-16 turco bombardearon la zona de Roboski, en la frontera de Turquía e Irak. Sin que hubiera provocación previa los aviones se situaron sobre los civiles kurdos. Algunos venían de jugar un partido de fútbol. Los bombardeos mataron a 34 personas, la mayoría tenían menos de 25 años y eran hombres.



Turquía argumentó que una columna de las Hêzên Parastina Gel (Fuerzas de Defensa Popular, HPG) estaban cruzando la frontera en aquel momento y los aviones les atacaron. Después acusaron a las vícimas de ser contrabandistas. Ciertamente dos mercaderes de contrabando, pero que no eran de las HPG, sino que ertenecian a las familias de los denominados Guardias Civiles. Dichos escuadrones son milicias auxiliares del ejército turco.



El origen de la información fue un dron (avión no tripulado) de los EEUU que informó a Ankara de una columna guerrillera en movimiento, pero los propios americanos demandaron a Turquía que había que confirmarlo. El gobierno turco no lo comprobó y envió a los aviones contra los civiles kurdos bombardeándolos impunemente,


Los cuerpos quedaron tendidos toda la noche hasta que los familiares de pueblos cercanos llegaron a la madrugada. Algunos de los cuerpos estaban tan quemados que no se pudieron reconocer. Turquía no movió un solo dedo y fueron los propios familiares que con ayuda del ganado tuvieron que arrastrarlos hasta sus pueblos.

Erdogan aseguró una investigación. Y no hay ni un sólo movimiento.

El PDKI comemmora el naixement d'Abdul Rahman Ghassemlou

L'esdeveniment especial per commemorar l'aniversari d'Abdul Rahman Ghassemlou, dirigent del Partiya Demokrat a Kurdistana Îranê (PDKI) o Hîzbî Dêmukratî Kurdistanî Êranes va celebrar el 21 de desembre a les bases del PDKI a l'exili. Hi van intervenir membres de l'ala juvenil i de la militar peshmerga. L'acte va centrar-se en la cultura kurda amb música i poesia en kurd. Es van recordar també uns fets que van colpejar tot del poble kurd, el Dr. Abdul Rahman fou assassinat el 13 de juliol de 1989 per sicaris iranians.

La fiscalia de Càller, Sardenya, renuncia a l’acusació de terrorisme

Després de l'exclusió de la sol·licitud de vigilància especial del juny contra de Luisi Caria, Jak i Davide Grasso, l'Estat italià ha renunciat a l'acusació de terrorisme contra Luisi (combatent sard de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) a Raqqa) i el president de la Xarxa de Kurdistan, Sardenya, Antonello Pabis. Així doncs ha aprovat la sol·licitud de tancar la fiscalia de Càller.
Ara són els activistes pro kurds Eddi, Paolo i Jacopo que són a l’espera de la decisió del fiscal de Torí, que arribarà d’aquí a 90 dies. Es tracta de l’última batalla de la lluita per protegir la llibertat política i civil a Itàlia, alhora que afirma la legitimitat de la lluita internacionalista al costat de SDF. i YPJ / YPG.




Acció contra els vols a Turquia a l'aeroport de Nàpols el 22 de desembre.

Una delegació del Parlament Europeu visita Rojava

Una delegació del Parlament Europeu ha arribat avui a Qamişlo per conversar amb representants de l’Administració Autònoma del Nord-Est de Síria. La delegació, presidida per l’eurodiputat austríac Andreas Schieder (Grup de l’Aliança Progressista dels Socialistes i Demòcrates), va ser rebuda diumenge pel comissari d’Afers Exteriors de l’autogovern Abdulkarim Omar i pel portaveu de l’Oficina de Relacions Exteriors Kemal Akif i els vicepresidents del departament, Abir Alya i Fanar al-Keet. La delegació europea, que també inclou politòleg i antropòleg social i cultural Thomas Schmidinger, té la intenció d’investigar la situació sobre el terreny després de la invasió turca. De moment, s’està duent a terme una discussió amb representants de l’autogovern, sense la premsa.

 Schieder ha demanat:
- un alto el foc "genuí",
- una ofensiva diplomàtica,
- una zona desmilitaritzada,
- ajuda humanitària,
- un embargament d'armes i sancions contra Turquia pel nord i l'est de Síria.

Turquia empresona el periodista kurd Aziz Oruç

Un tribunal turc va ordenar dimecres l'empresonament d'un periodista kurd que va ser detingut la setmana passada per presumptament haver tingut relacions amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Els seus companys i familiars neguen els càrrecs.

Aziz Oruç, periodista kurd de la província d'Amed (en turc Diyarbakir,) va treballar durant diversos anys a l'agència Dicle News Agency (DIHA). El 2017, les autoritats turques van pressionar les acusacions de terrorisme contra Oruç, obligant-lo a fugir a la Regió del Kurdistan de l'Iraq amb la seva dona i els seus fills per evitar la seva detenció.

Va continuar treballant als mitjans de comunicació mentre es va exiliar a la ciutat de Sulaymaniyya, a la Regió del Kurdistan. Per temor que pugui ser lliurat a l'estat turc, Oruç va provar arribar a Europa per reclamar asil. No va poder entrar a Turquia, va creuar a l'Iran i es va dirigir cap al nord cap a Armènia. Allà, les autoritats frontereres el van detenir i el van deportar a l'Iran, que el va entregar a Turquia. Des de llavors ha estat traslladat a la presó de Patnos.

Turquia és al lloc 157 dels 18 estats de l’índex de llibertat de premsa de Reporters Sense Fronteres (RSF) de 2019, convertint-lo en un dels estats amb més periodistes presos del món. Actualment hi ha 48 periodistes empresonats i durant quatre anys Turquia ha estat l'estat amb més presos del món.

L'autogovern del Nord de Síria autoritza l'obertura d'oficines de l'ENKS

"A partir de la iniciativa llançada per les Forces Democràtiques de Síria (SDF) per crear un discurs polític kurd unit i basat en construir una associació real a l'administració i la nostra fe en la importància d'aquesta iniciativa per als interessos del públic, anunciem que no hi ha cap obstacle legal davant el Consell Nacional Kurd de Síria per obrir oficines organitzatives i polítiques i practicar les seves activitats polítiques i socials sense necessitat d’aprovació de seguretat ”.

L'Administració Autònoma del Nord i Est de Síria va anunciar el 18 de desembre que l'opositor ENKS pot ara obrir oficines al seu territori. El Consell Nacional Kurd de Síria o Encûmena Niştimanî ya Kurdî li Sûriyê‎ ha mantingut una oposició al Partiya Yekîtiya Democrat (Partit de la Unió Democràtica, PYD), principal organització a Rojava des de l'inici de la revolta contra la dictadura d'Assad. L'ENKS aplega els sectors de l'oposició a Assad que s'alineen a favor del model del Kurdistan iraquià i, en general, defensen un nacionalisme kurd clàssic contrari al model de confederació democràtica del PYD. L'Autonomia del Nord de Síria ha anunciat també que retira tot els casos de persecució judicial contra els dissidents kurds de l'ENKS. Finalment s'investigarà si, com assegura l'ENKS, hi ha militants seus empresonats i en cas afirmatiu seran alliberats.

L'ENKS va fundar-se el 26 d'octubre de 2011 al Kurdistan iraquià. El juliol de 2016 es va retirar de la plataforma filo turca de l'oposició siriana de la que formava part denunciant-ne el seu caràcter masclista i el seu xovinisme àrab. Mesos abans l'Aliança Nacional Kurda, també opositora, havia trencat amb el propi ENKS. L'Aliança és encapçalada pel Partit d'Esquerra Kurda (Comitè Central). Aquesta formació és una de les escissions del Partit d'Esquerra Kurd fundat l'any 1977 per Mohammed Mousa i una de les formacions polítiques que va lluitar en la clandestinitat per l'autonomia del Kurdistan i la democratització de Síria front el règim autoritari dels Assad. La facció de Gado, que va viure a l'exili a l'Iraq davant la persecució dels Assad, és la més propera al Partit de la Unió Democràtica (PYD), el principal dels partits kurds de Rojava

La resistència kurda mata 3 militars de les forces ocupants a Iğdır

Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) van atacar una unitat militar de les forces d'ocupació ahir a Serhat. Tres militars d'Erdogan van perdre la vida a Kirê Kor, Iğdır a dos quarts de deu del matí. Cinc militars han quedat ferits. Paral·lelament el sabotatge a un comboi militar dos dies abans va acabar amb un nombre inconcret de baixes entre les forces turques a Aydınlar, també a Iğdır.

Erdogan substitueix 31 ajuntaments democràtics per "autoritats" nomenades a dit

La co-alcaldessa del Partit Demòcrata dels Pobles (HDP), Ülkü Karaaslan, el co-alcalde de Bulanık, Adnan Topçu i el president del districte d'Erentepe, Dilaver Keskin, van ser presos sota ordre del Ministeri de l'Interior per al·legacions de "fer propaganda per a una organització il·legal."

Com en la resta de casos s'ha designat a dit un síndic per substituir els co-alcaldes escollits democràticament. El governador del districte de Bulanık va designar el ministre de Mehmet Ilidi per als municipis del districte de Bulanık i Erentepe, el governador del districte de Varto, Ertuğrul Avcı, com a síndic del municipi de Varto.

En total els ajuntaments 31 municipis governats per l'HDP han estat ja destituïts o s'han nomenat síndics. L’HDP va guanyar un total de 65 municipis a les eleccions locals del 31 de març, incloses 3 ciutats metropolitanes, 5 províncies, 45 districtes i 12 ciutats. Amb els últims nomenaments de síndics, 3 ciutats metropolitanes, 25 districtes i 3 municipis han estat designats com a síndics. 19 co-alcaldes substituïts pels síndics van ser arrestats i 5 co-alcaldes continuen en presó preventiva.

El forn de Kobanê que dona pa de franc

A Kobane, AVC International gestiona una fàbrica de pa com a part del seu projecte "Nane jiyan e": el pa és la vida. La fàbrica de pa proporciona pa de franc les persones que buscaven refugi a Kobane després de ser desplaçades de Tell Abyad, Sere Kaniyê i d'altres ciutats de Rojava. AVC Internacional, fundada a Alemanya el 1972 i amb seus a diversos estats europeus, va néixer per a protegir i ajudar les minories cristianes perseguides però ha anat ampliant la seva acció humanitària i té un projecte específic per a persones refugiades de Síria.

S'hi poden fer donatius a:
IBAN: DE37 5206 0410 0004 1130 12
BIC: GENODEF1EK1

El PKK mata onze militars turcs

Vuit han estat morts a Heftanin i tres més a Xakurke, al Kurdistan iraquià on l'exèrcit turc manté diverses bases. La primera acció, el 13 de desembre, fou menada per la milícia feminista de les Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star), ala militar del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK). El dia següent un escamot de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG)va abatre tres militars més a Xakurke.

Comunicat de les SDF sobre els 3 darrers dies de combats a Rojava

"L'estat ocupant turc i els seus mercenaris afiliats continuen els seus plans d'ocupació a la regió. També van bombardejar diversos civils utilitzant drons armats.

Zirkan (Abu Rasên)

L’estat turc invasor va bombardejar els pobles d’Ingel Hewa i Til Werid amb morters i armes pesades. Com a conseqüència dels bombardejos, la població local va patir danys materials.

Tell Temir

L’estat ocupant turc i els seus mercenaris aliats han atacat els pobles d’Erisha, Fêseliyê, Til Şeîr i Rîhaniyê, on es troba el Consell Militar Assiri , amb armes pesades. El Consell Militar Assiri, va respondre sobre la base d'una defensa legítima, va matar 2 mercenaris. Com a resultat del bombardeig dels invasors, la propietat del poble ha estat malmesa.


Ain Isa

Continuen els atacs d’ocupació realitzats per l’estat turc. L’estat invasor i els seus mercenaris aliats van bombardejar els pobles de Qiz Elî, Tibêna, Sewame, Sarûnc i Xefiya causant danys materials a la regió.

Com a resultat del bombardeig, dos dels nostres companys que van lluitar heroicament van resultar ferits i van caure màrtirs ".

Àssad prova de que els clans àrabs traeixin les SDF i es passin al règim

L'enviat del president baasista, Ali Mamlouk, dirigeix l'Oficina de Seguretat Nacional Siriana. A principis de mes fa realitzar una gira a l'Est de Síria amb l'objectiu de que els clans àrabs de Deir ez Zor traeixin les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) i es passin al règim. Va realitzar trobades a Ain Issa i Qamislo. La primera ha durat una setmana de debats. La visió de Mamlouk és que la millor manera de fer front a l'ocupació turca és unir-se sota el paraigua d'Àssad que té representació internacional. Els clans han defensat la unitat de Síria però discrepen de voler crear divisions entre els grups ètnics de l'Est del país. El govern d'Àssad continua mantenint que la supremacia de l'ètnia àrab sobre la resta és l'única formula per a construir un estat unit i homogeni. Han definit la posició d'Assad com a "crides sectàries". En canvi han argumentat que la formula de les SDF ha funcionat de forma notable i ha aconseguit derrotar tots els adversaris de la unitat dels pobles sirians. A més la posició d'Assad és lluny de poder fer front als invasors turcs com s'ha demostrat reiteradament a Idlib, Efrîn o jarablus on el Syrian Arab Army (Exèrcit Àrab Sirià, SAA) ha estat incapaç de fer retrocedir les forces turques en cap cas.

Per a saber-ne més es pot consultar el nostre Informe sobre les tribus àrabs del Nord de Síria

Campanya d'acció global d'Heyva Sor a Kurdistane

Heyva Sor a Kurdistane, la Mitja Lluna Roja Kurda, ha iniciat una "Campanya d'acció global" per a les desenes de milers de persones, unes 300.000, del nord de Síria que tenen una necessitat desesperada de subministraments mèdics i necessitats de supervivència.

Tots els fons donats aniran a Heyva Sor A Kurd al nord de Rojava. Des de KurdisCat donem suport a aquesta campanya que garanteix que els fons arriben al seu destí. La tasca de Heyva Sor es pot seguir dia a dia i és, ara per ara, l'organització humanitària més solida a Rojava. 

Ara mateix més de 300 000 persones estan lluitant per sobreviure a la crisi humanitària que està en marxa a Rojava, al nord de Síria.

Com que la comunitat internacional està veient quan les mateixes persones que van derrotar a l'Estat Islàmic estan lluitant en aquesta crisi humanitària, és un fracàs de la humanitat.

Simplement no podem mantenir-nos i veure aquest fracàs humanitari si volem dir-nos humans. La gent de Rojava va lluitar contra l'IS i la mateixa gent ara està patint enormes conseqüències. Si us plau, dóna suport a aquest esforç per ajudar en una crisi humanitària. Tu ajudes a les persones, però també és suport per a la humanitat. Que junts mostrem el que significa ser humà.

Podeu fer donacions a través de l’enllaç següent
O si ho voleu a l'enllaç que ha encapçalant la nostra web del KurdisCat.

L'Exèrcit Àrab Sirià recupera el control de la M4 mercès a la retirada acordada amb els turcs

Les forces militars russes van controlar, fins i tot des de l'aire, com ahir els mercenaris turcs es van replegar al nord de la carretera M-4. Les forces turques s'havien fet amb el control de la via a diferents punts, Això els permetia controlar fàcilment l'accés a la via més important del Nord de Síria. Moscou ha fet veure a Erdogan que la M4 no estava dins de la "zona segura" que va establir. L'Exèrcit Sirià Àrab (SAA), sense combatre, ha recuperat ara el control de la carretera entre Alep i Al-Hasakah segons ha confirmat l'Observatori Sirià de Drets Humans. No ha quedat clar si els turcs s'han replegat a un o a cinc quilòmetres de l'autopista. En tot cas mantenen posicions que poden amenaçar-la en qualsevol moment.

Dos soldats turcs morts per les HPG a Heftanin

Les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) van organitzar una acció contra l’exèrcit turc ocupant situat a Heftanin el 5 de desembre on van morir dos militars. La milícia kurda també ha informat de la mort en combat del seu Voluntari Ramazan Toprak a Goma Salih, al districte d'Amed, el 30 d'octubre. La identitat del nostre amic que va arribar al màrtir Adil és la següent:

Conegut com a Adil Nuda, Ramazan Toprak, havia nascut el 1994 a Amed. Es va incorporar a les files guerrilleres el 2013 sobre la base de ser el sacrifici del lideratge durant tota la seva vida de lluita. Format per l’essència i el llenguatge d’una família patriòtica, Adıl va centrardes de ben jove la seva vida en el companyerisme i dins el PKK, Va començar a fer els seus passos en la venjança i la ira davant l’explotació i l’opressió de l’enemic turc.

Un civil kurd assassinat impunement per militars turcs a un poble d'Ağrı

Militars turcs van assassinar ahir al matí un civil kurd a Soğukpınar (Mûşîyan), a la regió d'Ağrı. Murat Kaya, pare de tres criatures va ser mort a trets i un altre civil, Cemal Aksoy, va quedar ferit. Fins a una desena de persones foren torturades. Els militars van arribar al poble, el van encerclar i van disparar creant el terror. Un germà de la víctima mortal, Fettah Yalçın, fou segrestat i ha desaparegut.

AI: El govern iranià ha matat 208 manifestants

L'informe d'Aministia Internacional nega les xifres oficials del règim de 143 morts. L'oposició iraniana xifra en 400 les persones assassinades des de l'inici de les protestes a mitjans de novembre contra els augments de preus de la benzina per tal de finançar les guerres exteriors (Líban, Síria, Iraq, Iemen) en les que està implicat el govern clerical de Teheran i que han enfonsat l'economia persa.

Estudiants universitaris s’enfronten a acusacions de terrorisme per cantar en kurd

Les autoritats turques han acusat 12 estudiants universitaris de ser membres d'una organització terrorista per haver cantat una cançó en kurd durant les celebracions per a Newroz, l'any nou kurd, a la província sud d'Antalya, segons l'agència de notícies Mezopotamya.

Els estudiants són acusats de ser membres de l’ala juvenil del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) coneguda com a Devrimci Gençlik Hareketi però manifestament inactiva des de 2016.

Imatge d’Hacı Osman Birlik, un home kurd assassinat per les forces turques i arrossegat posteriorment pels carrers


La prova contra els estudiants inclou imatges de vídeo d’ells cantant una cançó en kurda anomenada Mervano. També inclou la presència a un dels telèfons dels estudiants d’una imatge d’Hacı Osman Birlik, un home kurd que va ser assassinat mentre va trencar un toc de queda el 2015 a la província sud-est de Şırnak durant una operació militar turca contra el PKK. La policia es va filmar lligant el cadàver de Birlik a un vehicle blindat i arrossegant-lo pels carrers després de matar-lo.

La llengua kurda ha estat criminalitzada des dels primers anys de la República turca. El 2012, el partit de justícia i desenvolupament (AKP) governant va començar a concedir majors llibertats a la cultura kurda, però la repressió ha tornat a partir de la ruptura de mitjans de 2015 del procés de pau entre Turquia i el PKK. La policia i els fiscals han interpretat sovint l'ús del kurd i les mostres d'identitat kurda, incloent-hi les cançons que són de suport per al PKK.

Acord de finançament entre l'Iraq i el govern autònom del Kurdistan després de 5 anys de negociació

El govern autònom del Kurdistan de l'Iraq ha arribat a un acord amb el govern central que s'aplicarà a partir de 2020. Les negociacions del darrer mes, després d'anys de converses, s'han tancat amb el compromís kurd d'entregar 250.000 bpd a canvi de l'assumpció, per part de Bagdad, del pressupost del Govern Regional del Kurdistan (KRG). L'exportació del petroli es farà per Ceyhan, port sota control turc. Des de l'any 2103 el KRG exportava directament el petroli pel que depenia del govern turc directament. Com a resposta el govern iraquià va tallar les transferències cap al Kurdistan (un 17 % del pressupost iraquià que ara passarà a ser el 12,67 %) l'any 2014. L'ofegament kurd va empitjorar amb l'arribada de dos milions de persones refugiades de Síria però també de la resta de l'Iraq.

Estat Islàmic reapareix també a l'Iraq matant 3 peshmerga kurds

Dos militars kurds més han quedat ferits en un atac aquesta nit a una posició kurda a Deke Sarcham, al sudoest de southwest of Khanaqin. El setembre de l'any passat els islamistes ja van decapitar tres peshmerga en aquesta zona. Khanaqin és un territori disputat entre Bagdad i Erbil, amb una població predominantment kurda situada a la província de Diyala. 

Un membre d'Hashd al-Shaabi, paramilitars xiïtes àrabs auxiliars de l'exèrcit, ha mort en l'atac. Una dotzena de fonamentalistes musulmans van aprofitar la boira per apropar-se a la posició i van disparar com a franctiradors. Una seixantena més els donaven suport fet que mostra la reorganització evident de l'IS a Diyala. La setmana passada tres Asayiş (en kurd Seguretat, forces policials) van ser assassinats en un atac a la mateixa província de Diyala. Sis kurds més van quedar ferits.

La resistència mata 7 mercenaris turcs a Efrîn, Kurdistan de Síria, en venjança per la matança d'infants de Tell Rifaat

Les Hêzên Rizgariya Efrînê / Forces d'Alliberament d'Efrîn (HRE) van llençar una sèrie d'operacions contra les forces ocupants en venjança per l'assassinat de 8 infants i 3 adults a Tell Rifaat. El 3 de desembre les HRE van assaltar una base militar a Gobele, Efrîn, matant un militar i destruint una bateria d'artilleria. A Azaz un escamot ba matar cinc mercenaris en un segon atac. Finalment un franctirador de la resistència va abatre un altre mercenari a Mare. En total cinc altres mercenaris van quedar ferits.

Per la seva part els invasors van bombardejar les viles sirianes de Sokhaneke i Aqibe a al regió de Sherawa (cantó d'Efrîn no ocupat), Merenaaz, Shewarikha, Elqamiye i Malikiye a la regió de Shera i el poble d'Hirbil a la regió de Shehba*. HRE també ha informat de la mort en combat d'Ebdilmecid Hemo (esquerra) i Cihat Mihemed en dos operatius de la milícia a Efrîn.

* Regió veïna d'Efrîn sota control de les SDF. De majoria àrab després de la neteja ètnica assadista.

Erdogan assegura que Macron és en "estat de mort cerebral"

El mandantari islamista turc Recep Tayyip Erdogan ha respost així a les crítiques d'
Emmanuel Macron a la seva invasió de Síria. "Fes-te revisar, primer, el teu estat de mort cerebral" ha etzibat el líder de l'AKP. Macron ha afirmat avui que Turquia "algunes vegades col·labora amb elements propers a l'Estat Islàmic".

Matança de nens kurds a Tell Rifaat

Vuit van morir en un atac intencionat dels mercenaris turcs contra Tell Rifaat, al Nord oest de Síria. Tots ells tenien menys de quinze anys. Tell Rifaat acull bona part dels refugiats kurds del cantó d'Efrîn, actualment ocupat per tropes turques i auxiliars sirians. En l'atac d'ahir van morir també tres civils adults. En un mes Turquia ha assassinat 34 infants sirians a Síria davant el silenci còmplice internacional.

En alguns casos més que silenci hi ha una col·laboració activa com és el govern espanyol del PSOE de qui el ministre d'afers exteriors turcs, Mevlüt Çavuşoğlu, va dir dissabte 30 de novembre que era "un veritable amic" ja que manté els míssils de defensa Patriot a territori turc malgrat la brutalitat terrorista del règim d'Erdogan. De fet l'ex president espanyol, José Luís Rodríguez, també del PSOE, va afirmar la darrera setmana que Turquia no només era una bona candidata per formar part de la Unió Europea sinó que ja hauria de ser-hi dintre.

La resistència kurda mata 5 militars turcs

Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) han matat els ocupants a Heftanin, Kurdistan de l'Iraq. Un sisè militar va quedar ferit. Turquia va entrar a aquesta zona del Kurdistan del Sud el 23 d'agost. L'emboscada es va produir divendres 29 de novembre.

Acord entre Rússia i Turquia per la retirada de les forces turques prop de Tell Temir

Els mercenaris turcs s'han replegat del graner d'Al-Liya, 700 metres al nord de la carretera M-4, a Tell Temir. Havien guanyat aquesta posició que els permetia controlar fàcilment l'accés a la via més important del Nord de Síria. Moscou ha fet veure a Erdogan que la M4 no estava dins de la "zona segura" que va establir. L'Exèrcit Sirià Àrab (SAA), sense combatre, ha entrat aquest matí al graner acompanyat d'una unitat militar russa. Avions russos han sobrevolat la zona per comprovar la retirada turca que s'ha fet entre protestes dels mercenaris. Al-Soussa, situada a l'oest de Tell Temir, també ha estat entregada als russos. En un altre moviment de replegament, Suwayfeh i Najdiyeh, al sud Serê Kaniyê (Ras al-Ayn), han vist també com els mercenaris es replegaven.

Les SDF avaluen la situació als fronts de Tell Temir i Ain Issa en el 52è dia d'invasió turca

En el dia 52è de la invasió turca sobre Rojava, les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) han anunciat el balanç de la situació al nord i l’est de Síria. A Tell Temir l’exèrcit invasor turc va atacar els pobles Qasimiyê, Dawûdiyê, Til Cimo i Êrişa i la carretera de Salihiyê amb tancs i artilleries.

La situació encara ha estat pitjor a Ain Issa per on passa la carretera internacional M4. Tanca turcs van avançar cap a les posicions de l'exèrcit sirià àrab i de les forces de les SDF, als pobles de Şêrgirad, Abû Sire, Cideydê i Bir Kîno a la regió de Qiz Ali. Les forces de l'exèrcit sirià i les SDF van respondre als atacs de les forces d'ocupació.

SDF va refutar les afirmacions de l’estat turc segons la qual dos soldats turcs havien estat assassinats per morters disparats a Akçakale el 27 de novembre. Segons SDF, l'exèrcit turc intenta legitimar les seves violacions contra la regió fent responsable al SDF de la mort dels seus soldats.

Anàlisi dels internacionalistes que lluiten a Rojava sobre el Kurdistan sirià

Els combatents internacionalistes de l'International Freedom Bataillon (Batalló Internacional per la Llibertat)* han realitzat una anàlisi en profunditat de la situació de Rojava. Presenten aquesta lluita en el seu context regional i global, en el context d'un augment generalitzat de la reacció feixista i insisteixen en la necessitat de recolzar-la allà i aquí. El text també ofereix una interessant reflexió sobre la dimensió del compromís revolucionari del segle XXI i la necessitat de passar de la "insípid i buida satisfacció de ser militant" al "desig de ser lluitador":

"Som lluitadors internacionalistes que donem suport a la defensa dels ideals portats i aplicats a Rojava** (...) A mesura que el món s’enfonsa en la reacció, ha aparegut una altra visió de la relació entre les formes de vida enmig de runa, portadora d’infinites possibilitats. Malgrat totes aquestes imperfeccions i eleccions diplomàtiques, de vegades qüestionables, abandonar aquesta anomalia a la màquina apocalíptica del nostre temps seria un malbaratament enorme (...) El nostre desig de reparar el món s’oposa a l’auge del feixisme a totes les parts del món (...) Al cor del clarobscur, envoltats dels nostres germans i de les nostres cunyades, ens esforcem per donar a conèixer el nou. Escrivim una història que es dissol de la simfonia nocturna dels poderosos ".

* Es pot contactar amb el batalló a intfreedombattalion@protonmail.com.
** Kurdistan de Síria

Text complet publicat a Tell Temir, 22.11.2019

L'autoadministració del Nord de Síria fa una crida a Àssad perquè accepti noves converses de pau

L’Autoadministració del Nord i Est de Síria, institució pluriètnica d’autogovern de Síria del Nord i de l’Est ha demanat a Baixar Al-Àssad que accepti la seva proposta de nova ronda de converses de pau per tal d’acabar amb l’actual bloqueig que impedeix una solució política al nord-est de Síria.

Segons un membre de l'Autoadministració del nord i l'est de Síria, l'organització no vol dividir Síria, malgrat les acusacions del president Al Assad durant les seves entrevistes la setmana passada. El copresident del Consell Executiu de l'Administració, Abdul Hamid Al-Mehbash, ha declarat en roda de premsa que la seva organització no tenia "cap objectiu de dividir Síria. Les declaracions i acusacions que es fan contra nosaltres que afirmen que pretenem dividir Síria no són certes".

Si bé hi ha un acord entre l'Exèrcit Àrab Sirià (SAA), les Forces Democràtiques de Síria (SDF) al nord-est de Síria, Damasc i el Consell Democràtic Sirià (ala política de l'SDF) encara no han arribat a cap acord per acabar amb la seva divisió política.

La resistència kurda mata 6 mercenaris turcs a Efrîn

Les Hêzên Rizgariya Efrînê / Forces d'Alliberament d'Efrîn (HRE) han comunicat un mercenari va ser assassinat per franctiradors de l'HRE als voltants de la ciutat de Mare el 26 de novembre. El 27 de novembre, les unitats d’HRE van dur a terme una acció de sabotatge contra el grup mercenari Ahrar Shimal al poble de Keza Kilbin, d’Azaz. Tres membres del grup van morir i altres tres ferits aquí, dos greus.

El mateix dia es van infiltrar en la posició del grup mercenari Liwa Mutaasim als voltants de la ciutat de Mare. Un vehicle militar del grup va ser destruït, dos dels seus membres van morir i tres altres ferits com a resultat.

Un centenar de membres d'organitzacions socials detinguts a Turquia

La policia turca ha detingut aquest matí a 92 persones, en batudes domiciliàries, del sindicat Sağlık ve Sosyal Hizmet Emekçileri Sendikası (SES), d'IHD, associació pels drets humans i del partit d'esquerra pro kurda Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) a Ankara, Antep, Urfa, Amed, Batman, Agricultura i Adiyaman.

L'aviació turca bombardeja durant 2 hores el poble kurd de Sarnigel, a l'Iraq

Avions turcs van realitzar l'atac ahir a la tarda a la regió de Silêmani / Sulaymaniyya. Sarnigel, amb uns 200 habitants, va ser bombardejada sis vegades en un espai de dues hores. Afortunadament no hi ha víctimes mortals ni persones ferides però Sarnigel ha quedat greument malmesa. Els locals van indicar que el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) no té cap base a la zona. Des del maig d'enguany Erdogan ha ordenat l'operació "urpa" per tal d'extermianr el PKK a les bases que manté al Kurdistan iraquià. En un atac, el gener d'enguany, sis civils iraquians varen ser assassinats per avions turcs que havien creuat l'espai aeri il·legalment. Això va provocar l'assalt a una base turca (Erdogan manté desenes de bases al Kurdistan iraquià el 27 de gener. Els militars turcs van disparar a matar contra els civils kurds provocant una mort més i desenes de ferits.

Can Dündar : "Erdogan ha llençat la guerra a Síria per consolidar el seu poder"

El periodista turc viu exiliat des que va ser perseguit judicialment per destapar els vincles entre Erdogan i els islamistes. Des de Cumhuriyet, l'any 2015, va publicar les proves que demostraven entregues d'armes als islamistes sirians. L'editor va ser víctima d'un atemptat a trets a Istanbul l'any 2016. Un mes després de l'atemptat va exiliar-se a Alemanya des d'on ara lluita per defensar la llibertat d'expressió i els règims totalitaris. En una entrevista publicada a La Libre Belgique ahir el periodista va explicitar que els motius de R.T. Erdogan per ocupar el Nord de Síria tenen més a veure amb la seva feblesa interna que no un objectiu expansionista únicament. "Erdogan ha llençat la guerra a Síria per consolidar el seu poder".

Les forces turques es situen a 1 quilòmetre d'Ain Issa gràcies a la traïció de les tropes russes

Ain Issa és fora de la "zona de seguretat" que va determinar Erdogan: 32 quilòmetres al sud de la frontera que divideix el Kurdistan turc del sirià. Malgrat això, i les seves promeses de no operar al sud d'aquesta zona, ahir les forces turques van llençar una ofensiva general contra la ciutat. Aviació, artilleria, foc de morter, atac terrestres des de tres eixos i tancs van trencar el front i apropar-se a la ciutat. El seu atac principal fou contra el campament de 70.000 presoners de l'Estat Islàmic per tal d'alliberar-los. L'han aconseguit cremar.

Les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) han enviat avui reforços a la zona per tal de poder aturar els mercenaris turcs que han aavançat però no el suficient com per a entrar a la ciutat. La situació és més complicada ja que les tropes russes, desplegades a Ain Issa en substitució de les nord-americanes, s'han negat a intervenir en els combats. De fet l'atac s'ha produït només unes hores després que Rússia fes una patrulla conjunta amb l'exèrcit turc a Ain Issa. Malgrat el compromís de Moscou de que la patrulla era per evitar més combats s'ha certificat que les tropes d'Erdogan van utilitzar-la per a reconèixer el terreny abans de llençar l'atac. Els mercenaris turcs, que han tingut un mínim de quinze baixes, són a només un quilòmetre d'Ain Issa mentre continuen els combats.

Continuen estables els dos fronts de guerra

Ahir un dron turc va matar dos membres d'una mateixa família al sud de Kobanê en un nou crim contra civils. Els fronts de combat al nord de Síria s'han estabilitzat en dos eixos: a Ayn Issa i a Tell Temir.

La iniciativa continua en mas de les forces invasores turques que han centrat els seus atacs en un càstig artiller. L'objectiu d'Ankara és fer-se amb el control de Zirkan (en àrab Abu Rasin), al front de Tell Temir, escenari de combats des del 4 de novembre.L'Exèrcit Sirià Àrab (Assad) va enviar tancs per primera vegada al front de Tell Temir precisament a Zirkan quan les bandes pro turques estaven avançant al poble el 10 de novembre. En el mateix front la milícia cristiana Mawtbo Fulhoyo Suryoyo (Consell Militar Siríac, MFS)* manté a ratlla els mercenaris a Menax i Reshediye.

Avui 5 membres de les forces del govern sirià (SAA, Exèrcit Àrab Sirià) han perdut la vida després que grups recolzats pels turcs van atacar una posició de les forces sirianes amb morter i drons, entre els pobles de Rabiat i Tell Warda, al camp de Zirkan.

Al front occidental, prop d'Ayn Issa, els turcs van atacar Misherfa, Silip, i el graner de Qiz Eli,. En aquest cas pretenen fer-se amb el control de l'autovia M4 i estan usant tancs. Segons les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) han mort 15 invasors, entre ells 8 a Serêkaniyê en l'explosió d'un arsenal. La milícia siriana reconeix dues baixes mortals en els combats d'ahir i 4 ferits. A més van resultar ferits 3 civils de Rojava.



* Forma part de les SDF

 Funeral a Tell Hamis per 3 milicians de les SDF morts en combat contra forces turques al Kurdistan sirià