‘Els hospitals es col·lapsen quan arriben ferits per atacs de Turquia contra les nostres regions. Imagineu-vos com serà amb l’aparició de la Covid-19’

L’accés a l’aigua potable i neta és un dels drets humans, però no tots en gaudeixen. L’aigua en països de conflicte es converteix en arma de guerra, que s’utilitza segons els interessos de les parts que hi intervenen.
Turquia és un dels estats que més ha fet servir aquesta carta segons com li ha convingut. D’ençà de l’octubre passat, quan el seu exèrcit i els grups armats de l’oposició siriana a qui Ankara dóna suport van ocupar la ciutat de Serekaniye, l’aigua s’ha convertit en la seva nova arma, perquè controlen al voltant una franja de 160 km de llarg i 30 km de profunditat de la frontera turco-siriana.Aquestes forces interrompen el funcionament de la planta d’aigua potable d’Alluk, poble ocupat per Turquia. A conseqüència d’això, més d’un milió i mig d’habitants no en tenen. L’estació subministra les ciutats d’Al-Hasakah i Tell Tamir i tres camps de desplaçats en el nord de Síria.
‘És la cinquena vegada que ens deixen sense aigua. Després de la propagació d’aquesta epidèmia al món, ara ens enfrontem a una situació catastròfica. Les organitzacions internacionals recomanen de rentar-se les mans com la mesura més efectiva per a prevenir el virus, però nosaltres aquí no en tenim’, diu Sozdar Ahmed, la copresidenta de l’Administració d’Aigua a Al-Hasakah.
En aquest context, el representant del Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef) a Síria, Fran Equiza, va denunciar que el tall del subministrament d’aigua potable posa en perill la vida dels sirians, enmig de la lluita per a frenar la propagació de la Covid-19. Damasc també ha retret a Ankara la seva conducta hostil als territoris que ocupa i ha exigit a les Nacions Unides que en condemnin els crims.
L’administració kurda cerca solucions alternatives. ‘Comencem un projecte nou que consisteix a cavar 50 pous fora de la ciutat d’Al-Hasakah. De moment, en tenim trenta de preparats. Sabem que no tindrem la mateixa quantitat d’aigua que l’estació d’Allouk/Allouq, però és una mesura urgent, especialment ara després de l’aparició de casos positius a Damasc’, assegura Ahmed.
L’ONG Human Rights Watch (HRW) va demanar al seu torn a les autoritats turques que facin ‘tant com puguin’ per reprendre el subministrament d’aigua al nord i l’est de Síria.
A Rojava, el Kurdistan sirià, han pres mesures per a prevenir-hi la propagació de Covid-19, que agreujaria encara més la situació: el 23 de març van anunciar el toc de queda, es va prohibir el moviment entre les ciutats i van ordenar el tancament dels punts fronterers amb el Kurdistan iraquià com primera fase.
En aquest context, els ajuntaments han esterilitzat carrers de ciutats principals i han preparat també centres mèdics i clíniques mòbils als indrets més castigats.
‘Ens enfrontem a dues batalles: els bombardeigos de l’exèrcit turc d’una banda i l’epidèmia per un altre’, assegura Jamila Hami, copresidenta de la Mitja Lluna Roja Kurda. ‘Els hospitals es col·lapsen quan arriben ferits per atacs de Turquia contra les nostres regions. Imagineu-vos com serà amb l’aparició de la Covid-19’, afegeix Hami.
L’administració de la Heyva Sor a Kurdistan (Mitja Lluna Roja Kurda) fa una crida a la comunitat internacional i demana que Turquia detingui els atacs contra civils. Assegura també que de moment no han aparegut casos per la regió, encara que a Damasc sí que n’hi ha deu i dues morts.