Cada 4 de maig es rememora la revolta del líder kurd Seyit Riza al
Dersim. La regió de Dersim era una de les més aïllades
del Kurdistan. La seva població vivia d’esquenes a l’evolució de
Turquia, fidel a les tradicions ancestrals. Una sèrie de lleis va voler
posar fi a aquesta situació. L’any 1934 una de “re assentament” per
traslladar la població, el 1935 una de canvi de denominació on Dersim
passava a ser Tunceli (“puny de ferro”), l’any següent amb l’anomenada
quarta de llei d’inspecció general on s’incloïa la província amb Elazig i
Bingol en una estructura nova. Van començar a edificar-se
instal·lacions militars i a traslladar població civil fora de la regió.
Alp Dogan, governador militar turc de la zona, va decretar que la
població de Dersim havia d’entregar les seves armes. Fins i tot hi va
fer un cens i va xifrar en 200.000 els fusells que havien de ser
entregats. La negativa a fer-ho va suposar la mobilització de les tropes
turques.
Les tribus kurdes locals van forjar una aliança i el
gener de 1937 van enviar una delegació per demanar al governador que no
s’apliqués la llei de re assentament. Els emissaris foren executats. La
nit del 20 de març de 1937 van destruir un pont per a evitar la
penetració de les tropes. El 4 de maig una emboscada va atacar una
unitat policial. Un impressionant operatiu militar, format per 25.000
soldats, va caure sobre Dersim l’estiu de 1937. Els kurds aquesta vegada
van optar per una guerra de guerrilles doncs la zona és un niu
d’àligues i ho permetia. Davant la resistència kurda el nombre de tropes
enviades es va doblar. L’aviació turca fou implacable bombardejant
totes les àrees, van usar-se armes tòxiques però la resistència no podia
ser doblegada. El setembre un dels dirigents de la resistència, Seyid
Riza, alevi, fou cridat a negociar pel governador. La proposta era un
engany, fou detingut i penjat a la forca dos mesos després, el 15 de
novembre de 1937. L’execució va coincidir amb la visita a la regió
d’Atatürk per inaugurar el nou pont destruït a l’inici de la revolta.
Riza tenia 78 anys en el moment de la seva condemna. Per tant no podia
ser executat. Els tribunals turcs van admetre un recurs pel que se li
reconeixia una edat de 54 anys per poder-lo matar.
Per a saber-ne més:
The Kurdish National Movement: Its Origins and Development
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada