Turquia sol·licitarà a Suècia i Finlàndia 33 extradicions per acceptar l'entrada a l'OTAN

 El secretari general de l’organització, Jens Stoltenberg, ha garantit que les extradicions es produirien. El ministre de Justícia turc, Bekir Bozdag, ha explicat que hi ha sis expedients oberts sobre persones que Turquia considera membres de la guerrilla kurda PKK, i sis més del moviment Hizmet, del predicador Fethullah Gülen, que Ankara considera una secta islamista a la qual responsabilitza del fallit cop d’Estat del 2016. En el cas de Suècia, el ministre s’ha referit a 10 suposats membres d’aquesta confraria i a 11 de la guerrilla.  “Ara, després de l’acord, tornarem a demanar l’extradició i els ho recordarem”, ha assenyalat Bozdag a un grup de periodistes a Ankara. Turquia havia bloquejat l’entrada de les dues democràcies nòrdiques a l’Aliança amb l’argument que donen cobertura i suport a persones considerades terroristes pel govern turc.

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, que va actuar de mediador en l’acord tancat ahir dimarts, va afirmar que si es produeixen extradicions es duran a terme “d’acord amb la Convenció Europea sobre Extradicions” i es respectarà l’Estat de dret. El PKK està considerat com a organització terrorista per la Unió Europea (UE) i Estats Units (EUA), un estatus que no tenen les milícies kurdes de Síria YPG, aliades de Washington en la lluita contra Estat Islàmic, però que Ankara considera una mera extensió del PKK. La UE ha advertit en el passat que centenars de persones, entre elles polítics opositors, han estat arrestats a Turquia sota càrrecs de terrorisme. L’acord pel qual Ankara retira el seu veto a convidar Suècia i Finlàndia a entrar a l’OTAN implica que aquests dos països no donin suport a les milícies YPG del Kurdistan sirià.