Zahra Sediqi Hamedani i Elham Chubdar, dues dones de 31 i 24 anys que han estat sentenciades a pena de mort per haver donat suport a la comunitat LGTB. La pena va ser confirmada ahir per l’agència de notícies Irna, hores després que l’organització Hengaw, que documenta les violacions de drets humans, anunciés que havia rebut notícies que l’oficina del fiscal de la regió d’Urmiya, al Kurdistan iranià, havia notificat a aquestes dues dones el que seria el seu desenllaç. Des de la instauració de la República Islàmica, el 1979, l’homosexualitat a l’ Iran es castiga amb pena de mort, però activistes que lluiten pels drets de la comunitat LGTB han denunciat els últims mesos que la persecució actualment s’estén als que advoquen pels seus drets a les xarxes socials. Els acusen de difondre “propaganda”. Hengaw en un comunicat, les dues activistes van ser acusades per la Fiscalia d’Urmiya del delicte de “corrupció a la terra” a través de “promoure l’homosexualitat, promoure el cristianisme” i “comunicar-se amb premsa opositora a la República Islàmica”.
Aquestes acusacions estarien vinculades amb el cas de Zahra Sadeqi Hamadani, coneguda com a Sareh, que havia explicat la seva història en un vídeo que va deixar gravat abans de la seva detenció, a l’octubre, quan intentava travessar la frontera entre l’Iran i Turquia. La Sareh havia participat en un documental gravat per la BBC persa a la regió del Kurdistan iraquià –on la Sara residia–, sobre la vida dels integrants i activistes de la comunitat LGTB en aquesta zona del món. “Vaig ser detinguda a l’ Iraq durant 21 dies per la meva entrevista amb la BBC. Vaig ser torturada i posada en confinament solitari”, va dir. Al missatge que va deixar consignat amb altres activistes, la Sara assegurava que deixava aquest testimoni “perquè entengueu a quanta pressió estem sotmeses”. La dona va acabar sent detinguda quan intentava escapar-se a Turquia, i dies després l’agència Tasnim, relacionada amb els guàrdies revolucionaris iranians, anunciava que havia estat desmantellada una xarxa que enviava menors a Erbil (Kurdistan iraquià) i donava suport als homosexuals. Molts activistes van relacionar aquells dos casos, i l’organització Amnistia Internacional va enviar una carta al poder judicial iranià sobre el risc d’executar l’activista.
Mesos més tard, el 27 de juliol, el departament d’intel·ligència de la Guàrdia Revolucionària va emetre un comunicat en què presentava la Sareh com “la líder de la banda més gran de nenes iranianes portades per força a l’Iraq, per traficants”. A la missiva l’acusaven de “promoure l’homosexualitat, el joc, el frau i l’estigmatització de les relacions sexuals il·lícites i publicar-ho al ciberespai”. La Sara va acabar passant 53 dies més en una cel·la solitària a Urmiya, on, segons s’ha denunciat, no va tenir accés a un advocat. L’investigador del cas també va acusar la detinguda de promoure el cristianisme perquè assistia a una església a l’Iran i utilitzava un collaret amb una creu. La pràctica del cristianisme està aprovada a l’Iran, però no la conversió, que es pot castigar amb la presó.
No és la primera vegada que integrants de la comunitat LGTB són castigats amb la pena de mort, però el que ha cridat l’atenció és que la sentència d’aquestes dues dones arriba en un dels moments de repressió més grans dels últims anys. Des de l’ascens a la presidència d’Ebrahim Raisi, l’agost del 2021, les autoritats han llançat una forta campanya contra els comportaments que impulsin valors occidentals i contra algunes minories religioses, com els bahais. Dies enrere va transcendir la detenció d’almenys onze joves d’aquesta confessió al nord del país. Ahir també es va saber que el Govern estudia utilitzar el reconeixement facial als transports públics per identificar les dones que porten malament el vel hijab, cosa que se suma a mesures ja existents, com càmeres en diferents vies de la ciutat que identifiquen les plaques dels cotxes en què van dones amb el vel caigut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada