La resistència kurda identifica com a dues dones les que van realitzar l'atac suïcida de l'1 d'octubre al Ministeri de l'Interior turc

 

Les dues van morir en un atac amb bomba a l'entrada del Ministeri de l'Interior a Ankara, a prop del Parlament de Turquia. La responsabilitat de l'atac fou assumida pel Partit de Treballadors del Kurdistan (PKK) que posteriorment ha identificat les milicianes com a membres de l'operatiu Tabûra Nemiran (Brigada dels Immortals) de la milícia feminista kurda Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star): 'Aquest acte d'heroisme significatiu, que es va dur a terme el dia en què els diputats es van reunir al parlament per primera vegada després de les vacances d'estiu, va ser dedicat a la memòria d'Axîn Mûş (Hülya Demirer), comandant de la província d'Amed i un cop comandant de la Brigada. d'Immortals, i els companys que van caure al seu costat. Aquesta gran i històrica acció la van dur a terme els nostres amics Rojhat Zîlan i Erdal Şahin. Commemorem aquestes immortals en la tradició de l'abnegació, als quals es deu el nostre respecte, amb respecte i gratitud, els felicitem a ells i a tots els altres companys que han contribuït a aquesta acció, i els desitgem un èxit continuat. Més informació sobre la identitat del valent sacrifici de la Brigada dels Immortals es compartirà amb el públic en una data posterior.'

Mor Armita Geravand, la nena apallissada per la policia iraniana per no dur hijab

 La nena iraniana de 16 anys que feia setmanes que estava en coma després d'una agressió de la policia islàmica de la moral ha mort ahir 28 d'octubre. Armita Geravand va quedar en coma al metro de Teheran després d'aquest assalt de la policia, suposadament per no portar hijab (mocador musulmà per tapar els cabells de les dones).  La noia ha estat 28 dies hospitalitzada en mort cerebral. Fa uns dies es va dir que estava en "mort cerebral" i aquest dissabte, finalment, hauria mort "a causa dels grans danys cerebrals".

31 anys de la mort de la pionera guerrillera kurda Beritan

30 anys d'exèrcit de dones, 30 anys de lluit. El 25 d'octubre de 1992, Gulnaz Karataş (Beritan) va lluitar contra els Peshmerga, que aleshores eren auxiliars de les tropes d'ocupació turques al Kurdistan de l'Iraq. Gülnaz Karataş, va ser encerclada al cim d'un turó a Xakurke, al sud del Kurdistan. La seva unitat defensava una posició al cim. Va ordenar al seu equip que es retirés a un lloc més segur. Va lluitar fins a la seva última bala. 

En el primer aniversari de la mort de Beritan, el líder kurd Abdullah Öçalan va anunciar la creació d'un exèrcit de dones kurdes. Ara entrem en el 30è aniversari de l'exèrcit de dones lliures. Fins al dia d'avui, les guerrilleres ocupen el seu lloc a la primera línia de la guerra i s'han convertit en els líders més poderosos i en la por més gran per a l'enemic. Amb la sagrada lluita de l'amiga, la línia de lluita i resistència es va fer més profunda i àmplia. Enguany les YJA-Star han commemorat el seu sacrifici amb una onada d'atacs exitosos.

4 morts en combats entre l'exèrcit iraquià i les forces de l'autonomia kurda pel control de Maxmour

Dos soldats iraquians i dos combatents de les forces kurdes peshmerga van morir diumenge quan els dos bàndols s'enfrontaven a una zona muntanyosa del nord, segons Reuters. Sis soldats iraquians i cinc combatents peshmerga van resultar ferits. Dos dels soldats iraquians es troben en estat crític. El primer ministre iraquià i comandant en cap de les forces armades, Mohammed al-Sudani, va ordenar formar un comitè d'alt nivell per investigar, els fets. Els combatents del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) havien evacuat dissabte 21 d'octubre posicions prop de la ciutat de Maxmour i les van lliurar a l'exèrcit iraquià. Els combatents peshmergs del Partit Democràtic del Kurdistan (KDP), el partit governant al Kurdistan iraquià, van intentar reprendre les posicions diumenge, provocant els enfrontaments.

L'Iran condemna a mort al pres polític kurd Nayeb Askari

El pres polític kurd Nayeb Askari, que anteriorment va ser condemnat a mort en absència per la Segona Secció del Tribunal Revolucionari Islàmic d'Orumiyeh, província de l'Azerbaidjan Occidental, acusat d'"insurrecció armada" a causa de la pertinença al Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê (PJAK, Partit de la Vida Lliure del Kurdistan), ha estat condemnat de nou a mort després d'una sol·licitud de nou judici i de diverses sessions judicials presencials a la mateixa sucursal.

La Xarxa de Drets Humans del Kurdistan creu que "Des del començament de l'any [iranià] [el 21 de març], el presoner polític ha estat traslladat a la Secció Segona del Tribunal Revolucionari Islàmic d'Orumiyeh per ser jutjat en sis sessions. Es van cancel·lar dues sessions per absència del jutge i es van celebrar quatre sessions". Segons la font, l'última sessió es va celebrar el 27 de setembre sense dret a representació legal, i Askari va ser informat de la decisió a la presó el 16 d'octubre.

"S'ha presentat un altre cas contra el pres polític en una de les branques del jutjat penal d'Orumiyeh, acusant-lo de" implicació en l'assassinat "d'un dels comandants de la Guàrdia Revolucionària". Mostafà Soltani, comandant de l'IRGC a Orumiyeh, havia estat greument ferit en un enfrontament amb membres del PJAK el 2014 i va morir el març del 2021 com a conseqüència de les complicacions de la Covid 19. 

El Parlament Europeu atorga el premi Sàkharov a Mahsa Amini i a la lluita de les dones iranianes contra el hijab (mocador islàmic per dones)

 

El Parlament Europeu ha concedit a títol pòstum el Premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència 2023 a la jove kurda Mahsa Amini, de 22 anys, morta sota custòdia policial l’any passat i el cas de la qual va derivar en protestes massives pels drets i les llibertats a l’Iran. Juntament amb Amini, l’eurocambra ha premiat amb el guardó a la llibertat de consciència el moviment de dones de l’Iran,

 

Així ho ha anunciat aquest dijous la presidenta de la cambra, Roberta Metsola, al ple després que la conferència de presidents –formada per la presidenta i els líders dels grups polítics– hagi pres la decisió. Metsola ha destacat, que el premi és un “tribut a les dones i homes valerosos que, malgrat la pressió creixent, estan liderant la lluita pel canvi” a l’Iran.

La presidenta del Parlament Europeu ha dit també que la mort de la jove kurda a l'Iran, provocada per la violència patida durant la detenció per suposadament portar mal posat el vel, va desencadenar un moviment de dones al país que “està fent història”.

La resistència kurda mata un agent secret turc del MIT a Sengeser

Sinan Demiryürek, un oficial del MİT a la ciutat de Sengeser, al districte de Pişder de l'administració de Raperîn, va dur a terme un atac armat contra una persona del Kurdistan del Sud (Iraq) amb una motocicleta. Demiryürek, membre del MİT que es dedica a cercar militants kurds i passar informació pel seu assassinat, va disparar una pistola contra una persona del Kurdistan del Sud de la qual no es coneix el nom. La persona ferida greu va matar el tirador del MİT amb l'arma que portava. Mentre el ciutadà de Bashur, ferit greument, va ser traslladat a l'hospital, dels documents i identificacions obtingudes per l'agència de notícies Rojnews s'entén que l'atacant turc va néixer a Tokat l'any 1989 i fa temps que resideix a Sulaymaniyya.

Turquia bombardeja un camp de refugiats kurds a Iraq provocant 4 víctimes

Les bombes turques ahir van ferir tres, dones, refugiades kurdes sirianes del camp de Maxmour (Kurdistan de l'Iraq). Un quart, Dilovan Işlek, va finir en l'atac perpetrat amb un drone. El cos de Dilovan Işlek va ser portat ahir a la nit al camp de refugiats autoadministrat al sud-oest de Hewlêr (Erbil). Al matí, la població del camp s'ha concentrat a l'edifici de l'Associació de Famílies de Màrtirs i ha fet un minut de silenci en memòria dels màrtirs de la lluita d'alliberament kurda.

Comandants de les YPJ i SDF compareixen al Parlament de Catalunya

 

La portaveu de les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) , Ruksen Mihamed, i el comandant de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) , Mazloum Abdi, parlaran dijous al Parlament de Catalunya. L'acte s'organitza amb motiu del segon aniversari del reconeixement de l'Administració Autonòmica del Nord i l'Est de Síria per part del Parlament de Catalunya. L'acte es pot seguir en línia al web del Parlament de Catalunya.
Segons ha aprovat la institució autonòmica: “El Parlament de Catalunya reconeix l'existència de l'Administració Autonòmica del Nord i l'Est de Síria basada en el Confederalisme Democràtic com a subjecte polític i insta les institucions catalanes a establir relacions institucionals amb aquesta administració”.

“[El Parlament de Catalunya] subratlla el valor potencial del Confederalisme Democràtic com a pacífic, inclusiu, democràtic i de convivència per a l'Orient Mitjà basat en el municipalisme, el feminisme i l'ecologista social.

El Parlament de Catalunya fa una crida a les institucions, la societat civil i la ciutadania a promoure una xarxa solidària per participar en la reconstrucció del territori a través de la germanor amb els seus ciutadans, tant per a la reconstrucció material com per a l'acollida –temporal o permanent– de les persones refugiades (...) insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a crear una taula de diferents administracions, societat civil i organitzacions per impulsar aquesta xarxa solidària".

Aliança de 13 partits nacionalistes kurds per a les properes eleccions a l'Iraq

Tretze partits kurds han format una aliança per a les eleccions locals a les regions en disputa del sud del Kurdistan (nord de l'Iraq). L'aliança formada a Kirkuk cobreix els territoris en disputa coberts per l'article 140 de la Constitució, que estableix un full de ruta clar per definir els límits finals del territori que serà administrat pel Govern Regional del Kurdistan (KRG). L'aliança pretén que els kurds guanyin les eleccions a les regions en qüestió, principalment a Kirkuk.

En una declaració sobre l'aliança es va afirmar que les eleccions locals es disputarien amb una llista conjunta als territoris en disputa del Kurdistan del Sud. Va fer una crida a les persones fora de l'aliança a unir-s'hi i a defensar els guanys kurds.

L'aliança no inclou el governant PDK, ni Yekgirtûya Îslamî (Moviment de la Unió Islàmica).

Les parts de l'aliança són les següents:

– Tevgera Goran / Moviment Gorran
– Tevgera Demokrat a Gelê Kurdistan / Moviment Popular Democràtic del Kurdistan
– Tevgera Azadî / Moviment per la Llibertat
– Partiya Kedkarên Kurdistanê / Partit Proletari del Kurdistan
– Partiya Sosyal Demokrat a Kurdistanê / Partit Socialdemòcrata del Kurdistan
– Partiya Gelê Turkmen / Partit Popular Turkmen
– Partiya Komînîst a Kurdistanê / Partit Comunista del Kurdistan
– Partiya Zehmetkêşan a Kurdistanê / Partit dels Treballadors del Kurdistan
– Komeleya Dadgerî ya Kurdistanê / Comunitat del Kurdistan per la Justícia
- Hevpeymaniya Nîştîmaniya Kurdistanê / Aliança dels Patriotes del Kurdistan / Govern permanent
- Hevpeymaniya Nîştîmaniya Kurdistanê/ Aliança dels Patriotes del Kurdistan / Govern temporal
– Yekitiya Nîştîmaniya Kurdistanê / YNK / Unió Patriòtica del Kurdistan /UPK
- Yekitiya Neteweyî y Demokratîk a Kurdistanê / Aliança Nacional Democràtica del Kurdistan

Iran assassina un pastor kurd a sang freda

Hamad Khdr, de la regió del Kurdistan de l'Iraq, va ser assassinat a trets per les forces armades de la República Islàmica de l'Iran al llarg de la zona fronterera que esquartera artificialment el Kurdistan. Mentrestant, dos individus més que estaven amb Hamad Khdr estan desapareguts i es desconeix el seu parador. Segons els informes rebuts per l'organització Hengaw pels Drets Humans, el diumenge a la tarda, 15 d'octubre de 2023, Hamad Khdr, un home de 60 anys del poble de "Razgeh" a Pshder a la província de Sulaymaniyah, a la regió del Kurdistan, va ser afusellat. i mort per foc directe dels guàrdies fronterers iranians.

Segons una font coneixedora de la situació, Hamad Khdr, juntament amb dos dels seus companys, havien anat a les altures frontereres amb el propòsit de comprar i vendre bestiar quan va ser l'objectiu de les forces iranianes. L'estat d'ambdós acompanyants segueix sent desconegut en el moment d'aquest informe, i els esforços per obtenir informació sobre ells continuen.

El principal partit kurd es transforma en el HEDEP per vitar una possible il·legalització en un congrés massiu

El Partit de l'Esquerra Verda (Yeşil Sol Parti, YSP) s'ha reanomenat Partit per la Igualtat i la Democràcia del Poble (Halkların Eşitlik ve Demokrasi Partisi, HEDEP), amb Tülay Hatimoğulları Oruç i Tuncer Bakırhan prenent el timó com a copresidents. "El Partit de l'Esquerra Verda va emprendre una missió històrica... i va complir amb aquesta responsabilitat com a component de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles)", va dir el coportaveu İbrahim Akın durant el quart congrés ordinari del partit a l'Ankara Atatürk Sport Hall el 15 d'octubre amb milers de militants. Curiosament l'HDP es va fundar el 15 d'octubre de 2012, just fa 11 anys.

YSP, substitut de l'HDP

Enguany l'HDP havia desaparegut de l'escenari públic. En un canvi de fesonomia l'HDP ha decidit que es presentà al parlament (no a les presidencials) sota la marca del Partit d'Esquerra Verda (Yeşil Sol Parti) per eludir el seu potencial tancament, un pla que el seu co líder va dir que s'havia anat elaborant des que el cas es va presentar al Tribunal Constitucional a mitjans de 2021. L'HDP afronta una il·legalització i els tribunals turcs van rebutjar la petició del partit de posposar la defensa oral fins després de les eleccions a partir de la data actual. El co líder Mithat Sancar havia dit que els candidats de l'HDP pel parlament es presentaran sota el Partit d'Esquerra Verda per evitar el possible tancament abans de les eleccions. "No podríem deixar aquest procés a mercè del govern, a iniciativa del tribunal", va dir. El Yeşil Sol Parti (YSP) ha estat recentment adoptat amb un emblema similar a l'HDP i ha començat a obrir seus com bolets les darreres setmanes.

Motius del canvi

La transformació arriba en temps turbulents per al HDP prokurd, que s'enfronta a l'amenaça imminent d'una prohibició per part del Tribunal de la Constitució a causa dels suposats vincles amb el PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan). Durant les eleccions de maig, va nomenar estratègicament els seus candidats parlamentaris a les llistes del YSP, aconseguint prop de 5 milions de vots.

En una convenció extraordinària celebrada el 27 d'agost, els copresidents de l'HDP Mithat Sancar i Pervin Buldan van renunciar als seus càrrecs per continuar el seu viatge polític sota el YSP. Posteriorment, l'HDP va escollir Sultan Özcan i Cahit Kırkazak com els seus nous copresidents. Està pendent un veredicte sobre el cas, que requereix una majoria de dos terços dels vots dels 15 jutges del tribunal superior perquè el partit sigui prohibit.

L'Iran condemna a mort un seguidor de la religió kurda yarsani detingut durant el moviment en defensa del dret de les dones a triar si volen dur el hijab

 

Reza Rasaei, un adherent de Yarsan de Sahneh, a la província de Kermanshah, detingut durant el moviment en defensa del dret de les dones a triar si volen dur el hijab, ha estat condemnat a mort per les autoritats judicials de la República Islàmica de l'Iran sota l'acusació de "matar un agent del govern".

Segons els informes rebuts per l'organització Hengaw pels Drets Humans, Reza Rasaei, un manifestant de 34 anys, va ser recentment condemnat per la segona branca d'un tribunal penal de la província de Kermanshah amb l'acusació de matar Nader Beyrami, l'antic cap d'intel·ligència de la Guàrdia Revolucionària a la ciutat de Sahneh. Posteriorment va ser condemnat a mort.  Hengaw s'ha informat que, malgrat la manca de proves i justificació del crim, el veredicte s'ha emès sota la pressió del cap del departament judicial de la República Islàmica de l'Iran.

La religió yarsani té el seu propi calendari, consideren que un any complet és de 360 dies, i els cinc dies restants s’anomena Panjeh Tar (Toc de tambor). Aquestes persones també tenen en compte cada temporada pertanyen a un dels sants; és a dir, la primavera pertany a David, l’estiu a Benjamin, la tardor a Mostafa Davan i l’hivern a Moisès. 

Els kakai o ahl-i hakk segueixen el yazdanisme, una religió fundada a finals del segle XIV en el que ara és l’oest de l’Iran. Viuen principalment a l'Iran, l'Iraq i Turquia. Els membres que resideixen a la regió del Kurdistan i els territoris disputats a l'Iraq es consideraren kurds.

Per a saber-ne més:
Qui són els Ahl-i-Hakk?
Grups progovernamentals de l'Iran ataquen la minoria kurda Ahl-i Hakk

La guerrilla kurda mata 31 militars turcs en dues emboscades al Zap i Xakurkê

 

Tot i que l'exèrcit turc d'ocupació ataca amb gasos químics i bombes nuclears tàctiques, pateix forts cops de la guerrilla kurda HPG (Forces de Defensa Popular). 29 invasors van ser mortsts en l'acció duta a terme per la guerrilla del Kurdistan a la zona de Zap, i 2 invasors van ser castigats a Xakurkê (Ambdues zones dins del Kurdistan de l'Iraq). Navenda Ragihandin û Çapemeniyê (Centre de Comunicació i Premsa) de les Hêzên Parastina Gel va dir: "Tot i que l'exèrcit turc d'ocupació va dur a terme atacs intensos en els últims tres anys per aconseguir l'objectiu de l'operació d'ocupació a Zap, no va poder assolir el seu objectiu. Tot i bombardejar constantment les Àrees de Defensa dels Mitjans des de la terra i l'aire, utilitzant totes les tècniques de guerra al seu abast, utilitzant explosius prohibits, gasos químics i bombes nuclears tàctiques i cometent crims de guerra, no va poder aconseguir resultats. En contra d'això, la Guerrilla de la Llibertat del Kurdistan va desenvolupar una resistència èpica amb l'esperit sacrificial apoista i va aplicar l'estil de guerra victoriós i les tàctiques de la guerrilla de la modernitat democràtica. L'estil de guerra d'equips especialitzats de la guerrilla, basat en el terreny i els túnels de batalla, va demostrar que podia frustrar qualsevol atac de l'exèrcit invasor alhora que infligir cops importants.

L'exèrcit turc invasor, que estava experimentant un profund embús i bloqueig al Zap, no va poder obtenir resultats tot i provar moltes tècniques i tàctiques. Molts intents d'atac van ser rebuts amb accions efectives i repel·lits. Finalment, l'exèrcit ocupant, que va activar les seves forces especials, va intentar atacar els túnels de guerra de la Zona de Resistència de Girê Cûdî la nit del 12 d'octubre. L'exèrcit invasor, que va intentar avançar des de tres braços, va ser colpejat efectivament. Aquí, 29 invasors van ser castigats i 4 invasors van resultar ferits. "L'exèrcit invasor, que va patir una forta derrota, va amagar les seves pèrdues com sempre i va admetre que només havia mort un soldat d'alt rang".

Les SDF assalten dues bases turques a Síria i ja han mort 22 ocupants en accions d'autodefensa

"Com a part del nostre dret legítim a respondre", les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) van dur a terme una operació dirigida a dues bases de l'ocupació turca als pobles ocupats de Knehir i Arbain, al nord de Tel-Tamir. L'operació va tenir com a resultat l'eliminació de 4 soldats de l'ocupació turca i 3 dels seus mercenaris, i diversos altres ferits. Amb aquesta operació, el nombre de morts de les forces d'ocupació turques ha arribat ara a 22 soldats morts i desenes de ferits després de diversos atacs de les SDF contra les forces ocupants els darreres dies.

Turquia mata dos nens de nens de 9 i 8 anys al Kurdistan sirià

 

Les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), mitjançant el seu portaveu Farhad Shami, han fet públic un nou crim turc al Nord-est de Síria, concretament a la població d'Ayn Issa. Dos nens (9 i 8 anys) van ser morts ahir a a causa del brutal bombardeig d'artilleria per part de l'ocupació turca al centre de la ciutat densament poblada d'Ayn Issa.