El primer partit kurd d’Iran es funda l’any 1945 com a Partî Dêmokiratî Kurdistanî Êran o Democratic Party of Iranian Kurdistan (PDKI). Aquesta formació existeix avui encara i és la principal del moviment kurd iranià. La dirigeix Mustafa Hijri. Té un programa federalista i socialdemòcrata.
Del PDKI n’han sorgit dues altres formacions. Els anys vuitanta es va escindir el PDKI-Revolutionary Leadership que s’aliaria al partit rival del DPKI: el Komala, per reintegrar-se al PDKI l'any 1997. Més recentment, l'any 2006, diferències personals pel lideratge van provocar l’escissió del Kurdistan Democratic Party-Iran (KDP-I) de Khalid Aziz qui fins l'any 2016 va mantenir una enemistat amb el partit matriu. Aquell any, però, van reprendre contactes.
Komala és la formació comunista dels kurds iranians. Aquesta ha quedat dividida en tres faccions enfrontades. Komala significa, en kurd, Societat, Comitè o Grup. Aquesta formació té el seu origen l'any 1967 quan suposadament és fundat clandestinament a Marivan (Iran). No és fins el 1979 quan fa la seva aparició pública atraient nombrosos joves kurds amb el seu programa marxista-leninista de base maoista.
Abandona el maoisme dos anys més tard centrar-se en el treball urbà i fusionar-se amb grups comunistes iranians. Així el Komala esdevé Kurdish Organization of the CPI (Communist Party of Iran). Durant uns anys durà a terme una guerra constant contra el principal partit kurd de l'Iran, el PDKI, a qui acusa de burgès. Durant els anys noranta marxen els militants oposats a la reivindicació nacional kurda i l'any 2000 pateix la primera escissió. El llarg procés de ruptures dona lloc a tres Komala:
1) Komala-Party of Iranian Kurdistan.
Fundat l'any 2000 i liderat per Abdullah Mohtadi i Siamak Modarresi. Vol reviure la personalitat primera del partit abans de la vinculació amb l'esquerra iraniana.
2) Komalah-Kurdistan Organization of the Communist Party.
Hereu del gir de 1983 i l'obertura cap a l'esquerra comunista persa, s'oposa al federalisme. El lidera Ebrahim Alizadeh.
3) Komala-Kurdistan Toiler's Party
Escindit del Komala-Party of Iranian Kurdistan durant uns mesos va combatre contra el partit matriu. Liderat per Omar Elkhanizade. L'any 2012 s'unifica amb una petita formació social-demòcrata.
Finalment existeix el Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê (PJAK) o Partit de la Vida Lliure de Kurdistan. Fundat l’any 2007 és membre de la Confederació Democràtica del Kurdistan (KCK) impulsada pel PKK de Turquia. El maig de 2014 es va presentar KODAR, Organització de la Societat Lliure i Democràtica del Kurdistan Est, en principi una plataforma impulsada pel PJAK per negociar amb el govern renunciant a la lluita armada.
Aquestes formacions mantenen formacions guerrilleres que s’han enfrontat amb l’exèrcit iranià i els Guàrdies de la Revolució. El PDKI entre 1979 i 1983 en una primera guerra i entre 1989-1996 juntament amb les faccions de Komala. El PJAK va protagonitzar una revolta armada entre 2004 i 2011. Totes elles han estat derrotades i s’han refugiat en bases a territori de l’Iraq. Allà viuen més en estatut de refugiat que de guerrilles actives tot i que la milícia del PJAK, les Hêzên Rojhilata Kurdistan (HRK), Forces de Defensa de Kurdistan Est, llença algun atac puntual.
A l'exili, al Kurdistan iraquià, resta actiu del Parti Azadyi Kurdistan o Partiya Azadi Kurdistan (PAK, Partit de la Llibertat del Kurdistan) amb una milícia pròpia que actua a la zona però té prohibit atacar territori iranià per les autoritats kurdes de l'Iraq.
Del PDKI n’han sorgit dues altres formacions. Els anys vuitanta es va escindir el PDKI-Revolutionary Leadership que s’aliaria al partit rival del DPKI: el Komala, per reintegrar-se al PDKI l'any 1997. Més recentment, l'any 2006, diferències personals pel lideratge van provocar l’escissió del Kurdistan Democratic Party-Iran (KDP-I) de Khalid Aziz qui fins l'any 2016 va mantenir una enemistat amb el partit matriu. Aquell any, però, van reprendre contactes.
Komala és la formació comunista dels kurds iranians. Aquesta ha quedat dividida en tres faccions enfrontades. Komala significa, en kurd, Societat, Comitè o Grup. Aquesta formació té el seu origen l'any 1967 quan suposadament és fundat clandestinament a Marivan (Iran). No és fins el 1979 quan fa la seva aparició pública atraient nombrosos joves kurds amb el seu programa marxista-leninista de base maoista.
Abandona el maoisme dos anys més tard centrar-se en el treball urbà i fusionar-se amb grups comunistes iranians. Així el Komala esdevé Kurdish Organization of the CPI (Communist Party of Iran). Durant uns anys durà a terme una guerra constant contra el principal partit kurd de l'Iran, el PDKI, a qui acusa de burgès. Durant els anys noranta marxen els militants oposats a la reivindicació nacional kurda i l'any 2000 pateix la primera escissió. El llarg procés de ruptures dona lloc a tres Komala:
1) Komala-Party of Iranian Kurdistan.
Fundat l'any 2000 i liderat per Abdullah Mohtadi i Siamak Modarresi. Vol reviure la personalitat primera del partit abans de la vinculació amb l'esquerra iraniana.
2) Komalah-Kurdistan Organization of the Communist Party.
Hereu del gir de 1983 i l'obertura cap a l'esquerra comunista persa, s'oposa al federalisme. El lidera Ebrahim Alizadeh.
3) Komala-Kurdistan Toiler's Party
Escindit del Komala-Party of Iranian Kurdistan durant uns mesos va combatre contra el partit matriu. Liderat per Omar Elkhanizade. L'any 2012 s'unifica amb una petita formació social-demòcrata.
El partit Sazmani Xebat, de Rojhilat (Kurdistan iranià) conegut també com a Khabat, oficialment és anomenat ‘Organització de Lluita del Kurdistan de l’Iran’. Manté una aliança amb l’Organització Popular dels Mujahidin del Poble (Mojahedin-e-Khalq Organization, MEK), principal formació opositora al règim islamista iranià. L’any 2015 l’Iran va aconseguir expulsar el MEK de l’Iraq després de bombardejar, reiteradament, la seva base al Camp Liberty. Actualment el moviment dels Mujahidins del Poble té la base central a Albània. Aquest moviment, fundat el 1965, barreja una base marxista,a doptada el 1975, amb un imperialisme islàmic. De fet va acollir com un "mujahid" a l’aitol·lah Khomeini però van distanciar-se d’ell el 1981 i van iniciar una campanya armada arran de la deriva dretana i autoritària del govern. Dos fets, el suport de 1983 a Saddam Hussein en la guerra contra l’Iran i l’abandonament de la lluita armada, l’any 2001, van afeblir el grup que, de fet, és dirigit des de París per un grup d’exiliats. L’acord de "coordinació" amb els EUA (2003) van obrir una nova etapa on els posicionaments marxistes islàmics van quedar superats per una proposta secular democràtica. MEK és un dels membres capdavanters del Consell Nacional de la Resistència de l’Iran però Xebat mai s’hi ha integrat.
Xebat recorda que l' "Iran és governat pel sistema de vilayat e-faqih,
és governat pels mul·làs". Els orígens islàmics del moviment han quedat
superats i es raonen per la conjuntura del moment: "La nostra
organització va incorporar-se a la lluita per a la liberalització del
Kurdistan iranià amb pensaments nacionals i islàmics. La
Declaració de l’Organització de Lluita amb aquestes creences va veure’s
afectada per la necessitat d’omplir el buit intel·lectual, i polític,
del Kurdistan iranià d’aleshores." Fou l’any 2005, en el tercer congrés,
que Xebat va declarar que "era un partit no reaccionari" i es va
declarar "una organització patriòtica i nacional". L’islamisme va quedar apartat doncs a l’Iran l’islamisme ha esdevingut
far de la reacció. El marxisme fou abandonat per centrar-se en l’aspecte
democratitzador i essencialment nacional. Fins al punt de considerar
Trump un element positiu: "Trump és diferent d’Obama en molts aspectes.
Obama ha implementat una política tolerant envers l’Iran durant vuit
anys i va signar el pitjor acord nuclear amb l’Iran. En canvi Trump ha
implementat una política molt diferent i ha denunciat els governants de
l’Iran des dels primers dies de la seva administració. Creiem que després de destruir l’Estat islàmic, el problema de l’Iran
esdevindrà l’eix de l’atenció de les super-potències i l’Iran haurà
d’enfrontar-se amb més restriccions en els casos de la seva
interferència en molts dels conflictes regionals".
Aquestes formacions mantenen formacions guerrilleres que s’han enfrontat amb l’exèrcit iranià i els Guàrdies de la Revolució. El PDKI entre 1979 i 1983 en una primera guerra i entre 1989-1996 juntament amb les faccions de Komala. El PJAK va protagonitzar una revolta armada entre 2004 i 2011. Totes elles han estat derrotades i s’han refugiat en bases a territori de l’Iraq. Allà viuen més en estatut de refugiat que de guerrilles actives tot i que la milícia del PJAK, les Hêzên Rojhilata Kurdistan (HRK), Forces de Defensa de Kurdistan Est, llença algun atac puntual.
A l'exili, al Kurdistan iraquià, resta actiu del Parti Azadyi Kurdistan o Partiya Azadi Kurdistan (PAK, Partit de la Llibertat del Kurdistan) amb una milícia pròpia que actua a la zona però té prohibit atacar territori iranià per les autoritats kurdes de l'Iraq.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada