divendres, 31 d’agost de 2018

Les YPG colpegen les forces ocupants turques i mercenaris amb 19 morts a Efrîn



Les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) han llençat accions consecutives per venjat dos dels seus membres martiritzats al poble de Biye. Aquesta atacs les darreres hores han provocat la mort de 19 terroristes en total, mboscades contra 3 vehicles militars i una moto i la confiscació de dues armes AK-47 (Kalashnikov) i municions.

El 29 d'agost, una de les unitats de combat va dur a terme una efectiva operació de sabotatge dirigida a un punt de control conjunt establert per tropes turques i mercenaris auxiliars de la Divisió Hamza al poble de Barbana del districte de Rajo. El 29 d'agost, una altra unitat va dur a terme una operació de sabotatge eficaç dirigida a un punt de control conjunt establert per tropes turques i mercenaris auxiliars de la Divisió Hamza al poble de Barbana del districte de Rajo. Com a resultat de la detonació de dispositius explosius, el punt de verificació va ser destruït completament. L'operació va donar lloc a la mort de dos soldats turcs i 2 mercenaris de la Divisió Hamza, així com la ferida de dos més.
 


 A més, el 29 d'agost a les 6.30 hores, les YPG van dur a terme una acció de sabotatge dirigida a dos vehicles militars a la carretera entre els pobles de Biye i Kefr Nebo. Com a resultat, ambdós vehicles van ser danyats, van morir 4 terroristes, incloent el comandant de la divisió d'Al-Sham (Faylaq al-Sham) anomenat Khaled al-Abeed, mentre que uns altres van resultar ferits.

Leggi di più »

El PKK mata 2 militars turcs a Batman

Els dos soldats han estat morts al districte de Kozluk, a Êlih (en turc Batman) en un enfrontament Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star), la branca armada del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK). Les forces ocupants van atacar el llogaret de Kocabey al poble de Kumlupinar resultant ferits dos dels atacants que van finir a l'hospital.


Leggi di più »

dijous, 30 d’agost de 2018

Les forces ocupants turques colpejades al centre d'Efrîn amb 3 morts i 18 ferits

Els Falcons de la Revenja d'Efrîn van assumir immediatament l'acció que va passar la nit d'ahir. En la mateixa hi van morir 3 membres de l'exèrcit turc, i fins a 18 paramilitars dels grups mercenaris finançats per Turquia més van quedar ferits. En aquest cas foren membres del més pro turc dels grups mercenaris: Sultan Murad. Les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG), principal milícia kurda de Síria, ha negat cap vincle amb aquest grup.

Un artefacte explosiu col·locat al mig de la carretera prop de la rotonda de Newroz al carrer Rajo, al centre de la ciutat d'Efrîn, va esclatar contra les bandes mercenàries. Les ambulàncies es van afanyar a transportar els morts i ferits als hospitals, i ha assenyalat que l'hospital militar de l'exèrcit d'ocupació turc i els seus mercenaris van sol·licitar assistència mèdica de l'Hospital Azaz per la multitud i lesions perilloses dels mercenaris.
Dimecres a la tarda, Efrîn va ser testimoni de forts enfrontaments prop de la rotonda d'Kawa al-Haddad al centre de Efrîn entre els mercenaris de l'anomenat sultà Mohammed al-Fateh i els mercenaris de la novena divisió de l'ocupació turca que també van causar assassinats i ferits una quantitat de mercenaris. Fins a 4 persones van resultar ferides en l'explosió d'un automòbil en el centre de Efrîn durant els enfrontaments.


Leggi di più »

dimecres, 29 d’agost de 2018

Alemanya enderroca l'estàtua a Erdogan, "Hitler turc", que no ha durat ni 4 dies


Els bombers alemanys van retirar dimecres una estàtua d'or del president turc Recep Tayyip Erdogan per motius de seguretat després d'haver provocat una resposta enutjada per part de la població local. Els organitzadors d'un festival d'arts el tema del qual és "Bad News" havien instal·lat la estàtua de Erdogan de quatre metres, amb un braç estès, sobre a la Plaça central de la Unitat Alemanya a la ciutat occidental de Wiesbaden dilluns.

L'estàtua va quedar plena de grafits, incloent-hi el lema "Hitler turc",  i alguns centenars de residents van protestar contra ella. Emil Saenze, representant local d'Alternativa per a Alemanya (AfD), partit que ha encapçalat les protestes, va denunciar la "estupidesa" dels organitzadors, que havien "donat una espai a un dèspota que gasta el seu temps humiliant als alemanys".

Leggi di più »

L'Iran enverina un dels peshmerga kurds que va liderar la lluita contra l'Estat Islàmic

El Partit per la Llibertat del Kurdistan (PAK) ha comunicat que un dels seus peshmerga,  Sayyid Kazim, va ser enverinat en Ilam per la intel·ligència iraniana el 22 d'agost i va morir poques hores després. Sayyid Kazim va lluitar contra l'Estat Islàmic durant dos anys a les muntanyes de Bashik custodiant les planes de Nineveh, de majoria cristiana, i va participar en l'operació de Mossul.


Leggi di più »

Moren 7 guerrillers kurds del PKK a Dersim

El Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) ha informat de la mort de set dels seus militants a les muntanyes de Dersim, al Kurdistan ocupat per Turquia. La majoria haurien mort en els combats del 30 de juliol contra les forces ocupants turques a la zona central del Kurdistan del Nord, un dels feus tradicionals de la resistència. Es tracta dels milicians de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) Fikri Şimşek, Yahya Akyol, Musa Süer,
Meltem Güzel, Yusuf Coşkun, Zeynep Ekdi (de Yekîneyên Jinên Azad ên Star, Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) i Sıddık Muradi.
Şilan Tolhıldan (Zeynep Ekdi)

Brusk Kürecik (Fikri Şimşek)
 Dılsoz Roni (Sıddık Muradi)

Leggi di più »

dimarts, 28 d’agost de 2018

3ª Conferència del Moviment de la Societat Democràtica

El Tevgera Civaka Demokratîk (Tev-Dem) ha celebrat el 27 d'agost a Rimêlan, Kurdistan sirià/Rojava, el seu tercer congrés. Sota el lema 'Una Societat organitzada i lliure garanteix la victòria' Aysa Abdullah i Aldad Xelîl, co líders del moviment, han plantejat les estructura de futur per a afrontar la nova etapa de postguerra. El Moviment de la Societat Democràtic, que va donar suport al referèndum d'autodeterminació de Catalunya del 1 d'octubre, planteja una Síria federal i democràtica com a eina de futur.

La nova direcció escollida estarà integrada per Xerîb Hiso i Zelal Ceger. La darrera és procedent de Derik, a la part est del Kurdistan sirià i milita al movimen feminista kurd, Kongra Star. Ha desenvolupat tasques de suport humanitari i social a la seva ciutat natal però també al cantó d'Efrîn i als barris kurds d'Alep.

Hiso, de religió yezidi és un veterà militant kurd del Partit de la Unió Democràtica (PYD) originari de Shera, Efrîn. Fou empresonat i torturat tres vegades pel règim dels Àssad. La seva muller és co presidenta de la Unió de Yezidis d'Efrîn i un dels seus fills és milicià de les YPG. Com Ceger, Hiso Fou un dels fundadors del Tev-Dem el 2011 però va començar a militar al moviment nacional kurd molt abans, el 1985 pel que el pare d'Àssad, qui negava l'existència de la minoria nacional kurda a Síria, el va arrestar i empresonar.


Leggi di più »

UPK i els escindits de Gorran i CDJ normalitzen relacions

La Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), la segona formació kurda de l'Iraq més veterana, s'ha reunit la setmana passada amb les dues escissions que l'han afeblida els darrers anys. Bafel Talabani, fill del fundador de l'UPK Jalal Talabani, va visitar la tomba de Nawshirwan Mustafà, fundador de Gorran (Canvi), fi es va reunir amb els dirigents actuals del partit. Gorran va marxar de l'UPK el 2009 criticant-ne la seva corrupció. A la recent victòria electoral de l'UPK la seu de Gorran fou atacada per militants del partit social-demòcrata.

La direcció de l'UPK ha visitat també a Barham Salih qui fou líder del partit fins la seva escissió el 2017 per crear la Coalició per la Democràcia i la Justícia (CDJ).


Leggi di più »

dilluns, 27 d’agost de 2018

Moren 5 milicians del PKK a Hakkari i Dersim


Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star), les milícies del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) han comunicat la mort de dos Voluntaris, Selim Yavuz Karaoğlan i Fikret Fendik a Hakkari el 9 d'agost en combat contra les forces ocupants turques. Tres més van caure a Dersim dos dies després Servet Özalp, Fırat Kaya i Ferit Çakar. En el mateix xoc va morir el comunista turc Mehmet Ali Kasırga del DKP-BÖG (Birleşik Özgürlük Güçleri).

El Devrimci Komünarlar Partisi (Partit Revolucionari Comunista) és una formació turca fundat el 2016 com a fusió del Kurtuluş Hareketi (Moviment d'Alliberament), veterà partit marxista-leninista fundat el 1974 i el Türkiye Devrim Partisi (Partit Revolucionari de Turquia). L'organització anarco-comunista  Devrimci Karargâh també es va integrar al DKP el 2017. El DKP està integrat al front unitari HBDH. El Halkların Birleşik Devrim Hareketini (HBDH, Moviment Revolucionari dels Pobles Units) va crear-se el 2016.

Leggi di più »

L'exèrcit iranià mata 2 militants kurds de Komala

El partit d'esquerra laica kurda ha comunicat la mort, ahir, d'Arsalan Kawzak i Parwiz Abdi a Mariwan, província de Sanandaj. Foren assassinats per membres de la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran, grup paramilitar que practica el terror sobre la població iraniana per tal de mantenir el règim teocràtic. Un membre d'aquest grup fou mort en l'enfrontament.

 Komala-PIK (Party of Iranian Kurdistan) és una de les tres faccions en les que es troba dividit l'històric partit comunista kurd de l'est. el maig de 2017 va celebrar el seu 15è congrés i un dels seus militants es troba al corredor de la mort del règim islamista.

Sobre Komala


Leggi di più »

diumenge, 26 d’agost de 2018

YPG nega vincles amb els 3 grups armats que han aparegut a Efrîn i ataquen les forces pro turques

El Grup d'Operacions Corona d'Oliveres és fins ara el més actiu. Va iniciar els atacs contra oficials turcs o dels grups mercenaris a mitjans d'agost. Té un coneixement notable dels moviments dels funcionaris turcs, els preveu i ataca per sorpresa. El Grup de Falcons d'Efrîn va assumir l'atemptat més important que ha partit la capital del cantó, el 27 juny d'enguany i és l'únic que manté presència regular a les xarxes socials. En aquell atac van morir 9 persones per dues bombes.

El Grup Màrtir Rojhat ha estat el darrer en aparèixer. Ha assumit l’atac del 21 d'agost contra forces pro turques a la ciutat d’Efrîn (Kurdistan sirià) amb 3 morts. Les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG), principal milícia kurda de Síria, ha negat cap vincle amb aquests misteriosos grups. El primer dels citats ha afirmat que "A la nostra gent en tots els àmbits d'Efrîn, recomanem que no s'aproximi a les seus i llocs on siguin els mercenaris, per salvar la vida. Perquè a partir d'ara entrem en una nova fase de lluita i resistència. Demanem als mercenaris que surtin d'Efrîn o que seran enterrats sota terra." Efrîn fou envaïda el març d'enguany per l'exèrcit turc amb auxiliars sirians.

Leggi di più »

dissabte, 25 d’agost de 2018

Alemanya il·legalitza la fundació humanitària que Erdogan feia servir per finançar Hamàs i l'oposició siriana

İnsani Yardım Vakfı (IHH), fundació humanitària internacional, va ser fundada per Erdogan el 1995. El seu objectiu és desviar l'ajuda del govern presentant-la com a caritat islàmica. En totes les seves accions tenen preeminència la bandera turca i símbols religiosos. El Tribunal constitucional alemant va determinar el 21 d'agost el que ja havien dit tribunals germànics des de 2010: Erdogan desvia diners de l'IHH per finançar el grup armat islamista Hamàs (Moviment de Resistència Islàmica) i els Cascos Blancs, suposada organització humanitària siriana integrada per ex combatents que ara es fan passar per activistes humanitaris. IHH ha quedat il·legalitzada a Alemanya el que suposa un cop dur ja que només a Berlin els turcs suposen un 5 % de la població i Erdogan n'obté nombrosos recursos. 

Leggi di più »

divendres, 24 d’agost de 2018

Leyla Birlik, ex diputada kurda, s'exilia a Grècia

Va ser detinguda per les forces gregues a Orestiada el 22 d'agost segons s'acaba de saber. Turquia n'ha demanat l'extradició immediata. Birlik, de 44 anys, legisladora pel Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble) està essent perseguida per la inquisició turca acusada de manca de respecte a l'islamista R.T. Erdogan i condemnada a presó el gener d'enguany. Havia recorregut. Els tribunals grecs ja l'han alliberada i han garantit els seus drets mentre s'estudia la seva demanda d'asil polític. Des de gener de 2017 Turquia li havia prohibit sortir del país sense motiu en una nova extra limitació dels fortament polititzats tribunals.

Leggi di più »

Una yezidi esclavitzada per Estat Islàmic es troba el seu captor refugiat a Alemanya

La kurda yezidi Ashwaq Haji va identificar el membre d’IS Abu Humam com a refugiat a Alemanya; i la policia li va respondre que no el pot arrestar ja que l’islamista havia entrat al país com a refugiat. La va comprar com a esclava per200 $. Ashwaq Haji va denunciar el seu violador a la policia alemanya, però l'única resposta que va rebre és que es tractava d'un altre refugiat amb els mateixos drets.Va fugir d'un segrest d'Estat Islàmic, va arribar a Europa des de l'Iraq i quatre anys després, instal·lada a Alemanya, s'ha tornat a trobar el seu torturador i ha hagut de tornar a fugir. És la història d'Ashwaq Haji, un exemple del terror i els abusos que Estat Islàmic ha infligit sobre la comunitat yezidi, especialment sobre les dones.

"No puc descriure la meva situació psicològica. Mirava el meu violador, el meu assetjador que em va tractar d'una manera brutal. Vaig haver de fugir del meu país, abandonar la família i els parents per culpa seva. Ho vaig fer tot per oblidar-lo... i me'l trobo a Europa. Increïble."

Ashwaq Haji va ser segrestada i esclavitzada per Estat Islàmic a l'Iraq el 2014, quan tenia 15 anys. Ara en té 19. Forma part de les prop de 7.000 dones que van patir especialment el genocidi perpetrat pels jihadistes contra els yezidi, una religió ancestral, monoteista i sincrètica del zoroastrisme, el judaisme, el cristianisme i l'islam. Simples heretges per a Estat Islàmic, que considera que la seva vida no val res.


Ashwaq Haji ho explica mentre commemora el dia d'aquell genocidi a la vall sagrada de Lalish, a prop de Mossul. Un jihadista la va comprar per 100 dòlars. Mesos després, es va escapar i va aconseguir arribar a Alemanya, on va començar el segon malson. En un supermercat, a prop de Stuttgart.

"Se'm va posar al davant i em va dir en alemany: 'Et puc preguntar una cosa?' Li vaig dir que sí. Va continuar: 'Ets l'Ashwaq?' Vaig dir que no. 'Et conec molt bé, ets l'Ashwaq.' Va dir que era l'Abu Human, però li vaig contestar que no el coneixia. Em va dir que sabia que vivia amb el meu germà i la meva mare, que sabia la meva adreça i tots els detalls de la meva vida."

Haji ha retornat al Kurdistan iraquià a un camp de refugiades on diu sentir-se més segura que a Europa. 

Leggi di più »

dijous, 23 d’agost de 2018

Condemnat un noi kurd a 74 fuetades per "insultar" el president de l'Iran a Telegram

Segons l'Organització Hengaw pels Drets Humans la 102a Cort Penal ha condemnat Shoja Hossein Zadeh, activista i responsable d'un canal a la xarxa Telegram, a 74 fuetades. Zadeh és de les notícies de Baneh, Kurdistan Est. El veredicte va ser emès per acusacions d'insultant al president Hasan Rouhani al canal de notícies Bana i en absència de Shoja Hossein Zadeh.

Leggi di più »

dimecres, 22 d’agost de 2018

Les HPG maten 2 militars turcs a Şemzînan

Les forces guerrilleres Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) van dur a terme una acció contra els soldats invasors de l'exèrcit turc que estaven ubicats a la zona de la serra del districte de Şemzînan (en turc Şemdinli) d'Hakkari el 20 d'agost a dos quarts de nou del vespre. Dos soldats van ser assassinats en l'acció. HPG i YJA-Star són les ales armades del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK).


Leggi di più »

Iran segresta 2 peshmerga del PAK que lluitaven contra Estat Islàmic

A les Nacions Unides, organitzacions internacionals defensa dels drets humans i parts del KurdistanDurant anys, el govern iranià ha silenciat els kurds, recorrent a execucions i domassos. Molt recentment, dos peshmerga defensors de la llibertat; Hosmend Elî Pûr et Monsieur Mihemmed Westa Qadir, que va lluitar contra l'Estat islàmic van ser detinguts i capturats per les forces de la República Islàmica de l'Iran. El nostre propòsit del nostre anomenat és trencar aquest silenci insuportable de l'abús il·legítim de l'Iran i recordar que la defensa dels capturats és un deure indispensable.Per això fem una crida al suport de les forces i dels defensors dels drets internacionals i regionals, demanant-los que no romandre en silenci sobre aquests abusos de l'Estat iranià Establir i informar de les seves exaccions i les seves determinacions.Visca la llibertat.Visca el Kurdistan.

Ciwanên Netewî Yên Kurdistanê - CNK (Front de la Joventut Nacionalista Kurda)




Leggi di più »

dimarts, 21 d’agost de 2018

Àguiles dels Zagros assumeix l'emboscada contra els Guàrdies Revolucionaris Islàmics de l'Iran

Text íntegre del moviment militar popular kurd vinculat al PDKI:

"Repetim, de manera severa, que no anem a ocultar els actes i delictes comesos per les forces del règim iranià i respondrem als delictes que cometen contra nosaltres.

A les 8:00 del matí del 16 d'agost, les Àguiles de Zagros van atacar un vehicle carregat pertanyent al cos de la Guàrdia Revolucionària Iraniana, prop de Bllasan, a la carretera de Bardabuk. Aquest atac ha comportat fins ara quatre morts i tres ferits. Kawsari, oficial oficial de la frontera Choman i Zali, va ser un dels ferits del cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran.

En les pròximes notícies, et donarem els noms dels morts i ferits.

Hem de donar les gràcies a les Àguiles de Zagros per la lluita. Aquesta acció ha causat una gran felicitat entre els ciutadans del Kurdistan i també agraïm el comandament de les forces de les Àguiles de Zagros."

Leggi di più »

La resistència kurda mata 2 militars turcs a Barzan, Iraq

Unitats de combat de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) van matar dos militars invasors turcs a Barzan, Kurdistan de l'Iraq. Dos invasors més foren ferits. El dia abans va ser assaltada la comissaria de Mardin sense saber-se encara el nombre de baixes turques. Les HPG també comuniquen la mort de dos milicians a Gever (Yüksekova) en un combat el 17 d'agost i un tercer va suïcidar-se al ser encerclat i ferit a Herekol, Siirt, després d'hores de combat amb les forces turques.

Leggi di più »

diumenge, 19 d’agost de 2018

Funerals per Mam Zeki Şengali assassinat per un atemptat terrorista turc



Ismail Özden, Mam Zeki Şengali fou assassinat en un atac aeri turc envaint espai aeri iraquià a la regió kurdo iraquiana de majoria yezidi de Şengal. Fou Özden qui va dirigir els operatius que van salvar milers de vides quan l'Estat Islàmic va assaltar Şengal i Sinjar l'agost de 2014. Turquia va assumir l'atac terrorista del 15 d'agost reivindicant-lo en un comunicat. L'atac va coincidir en l'assalt de l'IS a la localitat yezidi de Kocho pel que Ankara assumeix de forma directa la línia de continuïtat amb l'IS.

El militant del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) tenia 66 anys. Havia nascut a Şimzê, Elî, el 1952. Havia estat exiliat a Europa des de 1969 abans del rebrot de la resistència kurda (1984). Des de 1978 va col·laborar amb la comunitat yezidi de Celle, Alemanya, on va fundar i dirigir, des de 1981, Komeleya Karkerên Welatparêzên Kurdistanê (Associació de Treballadors Patriòtics Kurds). El 1987 va unir-se al PKK viatjant a les bases político-militars i perdent el seu fill en combat el 1992. L'any 1996 Alemanya el va arrestar però els tribunals germànics el van absoldre el 1998 i no fou extradit. Actualment formava part del Comitè Executiu de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) i es dedicava principalment a ajudar a la comunitat yezidi de l'Iraq. En aquest sentit participava a la Coordinació de la Societat Yezidi.

Milers de persones el van acompanyar en el seu darrer viatge ahir per terres kurdes. El seu assassinat terrorista no quedarà impune.


Leggi di più »

970 nenes casades al Kurdistan iranià en 4 mesos



Durant els últims quatre mesos, unes 1.000 dones menors de 18 anys s'han casat a la província de Kurdistan, va anunciar amb cert orgull un funcionari iranià aquest cap de setmana. "Dels 4.505 casos matrimonials registrats a la província [del Kurdistan] en els últims quatre mesos d'aquest any, 970 casos per a dones i 36 per als homes tenien menys de 18 anys", ha declarat Hassan Zumi, director general del Registre Civil de l'Estat Sanandaj. Va esmentar que els 970 casos per a dones menors d'edat eren el 21% del total del matrimoni a la província i els 36 casos dels menors d'edat menors de 18 anys representaven el vuit per cent.

La província del Kurdistan no engloba tot el Kurdistan iranià però forma part del Kurdistan iranià (Rojhilat), situat al nord-oest d'Iran, a la frontera amb la regió del Kurdistan. Segons les dades de 2016, la província té una població d'1,6 milions de persones, predominantment kurds.

Leggi di più »

dimecres, 15 d’agost de 2018

Avui fa 34 anys el PKK iniciava la revolta armada

El 15 d’agost de 1984 la Hêzên Rizgariya Kurdistan (HRK, Unió per l’Alliberament de Kurdistan), ala armada del Partiya Karkerên Kurdistan (PKK, Partit dels Treballadors del Kurdistan) passava a la lluita armada amb dos atacs a comissaries de Semdinli (Hakkari) i Eruh (Siirt). A Eruh 30 milicians atacaven la caserna militar i mataven un soldat, ferint sis soldats; ocupaven una mesquita i feien proclames des d’allà, repartien propaganda al carrer central i es feien amb un arsenal. Dues hores més tard a Semdinli 18 militants rodejaven la caserna i es feien amb el control del centre de la vila on anunciaven la creació d’HRK, mataven dos policies i quedaven ferits un altre i un soldat. Un tercer atac per aquell dia no va tenir lloc finalment. En realitat l’acció planejada era triple però l’atac a Çatak (Van) va frustrar-se quan el comandant de l’escamot va decidir no fer-la finalment.

El 17 d’agost es produia un atac a la comissaria de Siirt. Posteriorment mataven 3 guàrdies personals d’un general a Yuksekova i 8 soldats en una emboscada a Çukurca (Hakkari). Havia començat una guerra que, de moment, ha durat tres dècades.

 Mahsum Korkmaz ‘Agit’ o ‘Egît’ (1956-1986) de Silvan, Amed, tot i que va créixer a Batman; fou el cap de l’operatiu militar. El 1980 va refugiar-se al Líban on va començar l’entrenament militar. Fou dels primers en infiltrar-se altre cop a Turquia creant un operatiu guerriller a la zona del Botan abans d’entrar en acció. Fou el primer comandant de l’ala militar del PKK llavors anomenada HRK. El 28 de març de 1986 fou abatut per l’exèrcit turc a les muntanyes Gabar, Botan. L’acadèmia del PKK al Líban va dur els seu nom. El seu cos mai fou retornat a la família sinó llençat a un riu per l’exèrcit.

El PKK havia estat fundat el 1978 i va provar altres vies abans de fer una insurrecció militar però Turquia no va voler ni escoltar ni negociar cap demanda de la nació kurda fet que va derivar en l'alçament.

Leggi di più »

dimarts, 14 d’agost de 2018

Versions contradictòries sobre els combats a Rojhilat

El règim islamista assegura que la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran (IGRC) va matar 10 kurds a Oshvanieh el 12 d'agost. Aparentment formarien part del Partit Democràtic del Kurdistan Iranià (PDKI). Teheran no ha aportat cap prova. La reivindicació iraniana va coincidir amb l'anunci del PDKI que havia abatut 12 membres de l'IGRC que el partit kurd defineix com a "terrorista" a la mateixa zona i el mateix dia. Per la seva banda el Partit de la Vida Lliure del Kurdistan (PJAK), proper al PKK, ha proposat un front comú de les forces armades kurdes de Rojhilat per atacar el règim.

Les protestes populars, el cessament del ministre de treball pel creixent atur, les fets de Sanandaj (crema d'un camió que duia petroli iraquià a l'Iran el mes passat amb 20 morts), o l'assassinat d'Iqdal Muradi, activista de drets humans exiliat a l'Iraq i mort per terroristes iranians el 17 de juliol, estan encenent el Kurdistan Est o Rojhilat. L'Iran ha iniciat converses amb Turquia per col·laborar en la repressió contra els moviments kurds dels dos costats de la frontera.

Leggi di più »

dilluns, 13 d’agost de 2018

Kino Gabriel, portaveu cristià de les SDF: La prioritat, ara, és Efrîn

El portaveu de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) ha negat que unitats militars de la seva milícia estiguin desplaçant-se a Idlib per col·laborar amb l'Exèrcit Sirià Àrab (SAA). "L'alliberament d'Efrîn continua sent la nostra prioritat. Estem fent plans i preparatius per al seu alliberament. La reunió entre els representants del règim sirià i el Consell Democràtic de Síria a Damasc no va discutir sobre l'alliberament d'Efrîn, Idlib ni cap altre lloc ocupat per l'estat turc ". Gabriel forma part del Consell Militar Siríac (MFS), milícia cristiana de Síria integrada a les SDF.

Leggi di più »

dilluns, 6 d’agost de 2018

El PKK mata 2 soldats turcs a Çelê (Çukurca)

L'operatiu de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) a la regió d'Hakakri, concretament a Çelê (Çukurca) va produir-se el 4 d'agost. La guerrilla ha alertat que grups contrarevolucionaris finançats pel govern, disfressats de milicians kurds, estan operant a Gürpınar, Wan, fent-se passar per membres del PKK. L'organització política ha alertat sobre els Korucular, col·laboracionistes kurds pro turcs, que podrien fer accions de falsa bandera a Wan.

Finalment les HPG/YJA-Star han comunicat la identitat de 4 Voluntaris morts per les tropes d'ocupació el passat 17 de juliol en bombardeigs a Eru, Siirt: Ahmet Çağlı, Hatice Çağlı i Veli Aşı
de Şırnak, i Gülcan Çelik d'Amed.

              Gülcan Çelik (YJA-Star) i Ahmet Çağlı (HPG)

Leggi di più »

diumenge, 5 d’agost de 2018

Les YPG disposades a participar a l'operació contra IS per ajudar als drusos de Suweida

El Comandant en Cap de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) Sipan Hemo s'ha mostrat disposat a col·laborar en l'operatiu a la regió drusa del sud de Síria segons recull Asharq Al-Awsat.  "Estat Islàmic va llançar atacs bàrbars contra la nostra gent a Suweida. El dolor dels drusos és el mateix dolor que vam sentir a Kobanê i Efrîn (que les forces turques i les faccions d'oposició van ocupar a principis d'any). No distingim entre aquests atacs i els contra Suweida. YPG està preparat per enviar forces per alliberar-la del terrorisme", va declarar el komutani kurd.

L'IS va llençar un assalt múltiple a la ciutat drusa el 25 de juliol. Els 63 atacants van ser morts però després d'aconseguir realitzar una de les pitjors matances de la guerra: 258 morts i 180 ferits, la majoria de la minoria drusa.


Els drusos són una comunitat etno-religiosa. Ètnicament són àrabs. A nivell religiós es tracta d’una escissió musulmana sorgida el segle XI quan va trencar amb la resta de l’islam. De fet és una branca separada d’una facció xiïta, els ismailites, que preconitzaven el retorn del Mahdi. Amb aquest nom es coneix el redemptor que guiarà els humans pel bon camí.

Els drusos foren els ismailites que van declarar com a Mahdi el califa que regnava a l’Egipte. Van declarar al califa Al-Hàkim, com a divinitat i, quan aquest va desaparèixer, a Egipte, va créixer la suposició de que era un mahdi. Sovint els xiïtes consideren escollits per Déu els qui desapareixen i consideren que tornaran pel judici final després de ser amagats per Déu. Aquest és un dels trets que els separen dels sunnites.

A mesura que van anar evolucionant doctrinalment, cada vegada, els drusos eren més diferents de la resta de musulmans. Ad-Darazí, un turc del qui deriva la pròpia denominació de drusos, va estructurar un potent moviment. La seva doctrina religiosa va anar més enllà de l’islam ismaïlita, va adoptar notables elements de la filosofia grega. En especial del neo platonisme del qui adopten el concepte de l’U. De fet ells s’anomenen Muwahhideen, literalment “unitaris”. Aquest Déu, és una idea que deriva del neoplatonisme. Els drusos practiquen el culte a les idees per sobre d’altres elements com ara els rituals. De fet condemnen el materialisme religiós en forma de grans temples i sacerdots.

Tot i això tenen pràctiques secretes, esotèriques molt diferents de la resta de l’islam. En realitat s’estructuren com una societat secreta amb iniciats i il·luminats (uqqal), els únics que tenen accés a les escriptures sacres. Un altre dels elements que distancia els drusos de l’islam és la creença en la reencarnació. A la pràctica, a més, no es barregen amb d’altres confessions religioses. De fet hi tenen prohibit el matrimoni. A més no realitzen proselitisme per aconseguir conversos.

La pròpia història de la secta va anar modelant el seu perfil. Perseguits per croats, otomans i d’altres musulmans van optar per la taqiyya. Aquest és un concepte xiïta que suposa amagar les pròpies creences, dissimular-les, per tal de perpetuar-les en cas de persecució. En aquest sentit els drusos coneixen les litúrgies cristiana i musulmana per practicar-les si se’ls imposa. Fins i tot poden fer el pelegrinatge a La Meca o fer dejú si amb això passen desapercebuts entre la resta de musulmans.

2. On viuen els drusos

Davant les diferents persecucions la comunitat drusa es va instal·lar a la muntanya libanesa on va establir un sistema militar i feudal. Ja des del segle XVII van viure enfrontaments interns on van destacar els clans dels Jumblatt i els Arslan. Actualment continuen dirigint els drusos del Líban. A partir del segle XIX van començar un llarg conflicte contra els cristians libanesos, els maronites principalment, derivant en una guerra oberta.

En el segle XX, aquesta comunitat va ser capdavantera en la defensa del pan arabisme. Van combatre, armes a la mà, contra les potències que practicaven l’imperialisme sobre els àrabs; ja fossin turcs o bé occidentals. Això els va donar una admiració notable per part dels àrabs nacionalistes tot i discrepar del seu culte. De fet avui dia tots els estats àrabs on hi viuen respecten i reconeixen els drusos com a grup separat.

Els drusos del Líban són la comunitat més històrica i forta. Sumen 215.000 persones que suposen un influent 5 % de la població. Viuen principalment en dos enclavaments: a la vora de Beirut al Mont Líban i a prop dels Alts del Golam a Wadi al-Taym. És una comunitat força dividida i amb lleialtats hereves del feudalisme. Políticament es divideix en dues faccions: la dels Jumblatt i la dels Arslan.

Tot i que el rocafort drus fou el Líban, des d’un inici hi va haver drusos a l’actual Síria, a la zona d’Alep. Però l’actual gruix de drusos cristians prové d’un conflicte intern entre dos clans l’any 1.711. Els derrotats van escapar cap a les muntanyes del sud de Síria, on hi viuen encara avui en una zona de la província de Suweida coneguda precisament com a Jabal al-Druze, la muntanya dels drusos. Aquesta comunitat es va veure reforçada amb refugiats procedents del Líban, l’any 1.860, que van marxar arran de la guerra amb els cristians.

A Síria, la comunitat drusa encara avui resideix principalment a la Muntanya Drusa (Jabal al Druze), a la província de Suweida. Hi ha enclavaments menors: a la província d’Idlib Jabal al Sammaq, a les províncies d’Harim, viuen a 17 pobles; als Alts del Golan a Jabal el-Cheikh a la muntanya d´Hermon i, també a Damasc al barri de Jaramana. En total hi ha 700.000 drusos a Síria. Això suposa un 3 % de la població. A Jabal al Druze hi viuen 450.000 i a Jabal sl Sammaq uns 30.000.

Des d’un inici hi va haver drusos a l’actual Israel. Els seus descendents hi viuen encara avui. Sumen en total 110.000 persones de les que 80.000 a Galilea i la resta a la muntanya del Carmel. Una altra comunitat són els 23.000 que viuen als Alts del Golan. No tota la comunitat drusa israeliana té el mateix origen. Un 15 % viu als Alts del Golan, una àrea que Israel va ocupar de Síria l’any 1967 per establir una zona tap. La població de Majdal Shams amb prop de 10.000 habitants, és el seu nucli central.

3. Els drusos de Síria

Tot i mantenir els vincles amb els “germans” del Líban, els drusos de Síria van aconseguir cohesionar millor la seva comunitat i no dependre tant de lleialtats de clans. Per exemple van establir un sistema de tres caps religiosos amb caràcter successori (això sí escollit sempre entre tres famílies: Jarbua, Hinawi i els Hajari. Aquest sistema funciona des de fa més de dos segles. D’altra banda, una sola família, els Atrash, ha estat hegemònica des de 1.870. Fou aquesta família en qui va confiar l’administració colonial francesa per atorgar un autogovern drus a Síria.

L’anomenat “Estat Drus del Jabal” fou una mena d’estat autònom pels drusos del sud de Síria. Van gestionar gairebé tots els seus afers a una àrea on eren hegemònics de 120 poblacions. Va funcionar de 1921 fins al 1936. Malgrat això els Atrash van continuar donant suport a la lluita per la independència d’un estat àrab, Síria. I ho van fer en primera línia de foc en totes les revoltes contra França. Van ser, per tant, fidels al nacionalisme àrab que la seva comunitat sempre ha defensat. I que sovint els ha traït.

I Síria els va trair. Sota els governs ja independents, de majoria sunnita, la zona drusa fou ignorada. No s’hi van fer inversions ni es va irrigar les seves muntanyes. Van quedar empobrides i dedicades al cultiu de droga unes zones que havien vessat la seva sang per la independència. Malgrat això els drusos es van implicar seriosament en l’exèrcit àrab sirià. Essent aquest un actor clau en la política siriana, els drusos van convertir-se en protagonistes de la mateixa.

L’any 1954 van protagonitzar una revolta esclafada pel govern sunnita. Com a venjança els drusos van donar suport a un cop d’estat aquell mateix any. Els més joves van afegir-se al Baas, el partit nacionalista àrab, i, quan aquest va enderrocar el govern (el 19632) els drusos hi van tenir un paper important. Ho van fer aliats als xiïtes ismailites (la seva branca matriu de l’islam) i els xiïtes alauites. A mesura que els drusos eren apartats dels llocs de direcció, però, van sentir-se marginats també pels xiïtes i van organitzar un altre cop d’estat. Desarticulat pels Àssad, la família alauita que havia guanyat el poder, aquests van decidir eliminar els drusos de qualsevol lloc de poder. Alhora, però, van conservar una aliança tàcita. Van respectar la seva comunitat i no la van reprimir en excés, com si van fer amb els kurds. Per exemple van treure tot el poder a la família Atrash però van respectar-la de forma honorífica. A més van afavorir el progrés econòmic ben a la inversa del que havien fet els sunnites. I Suweida va arribar als 150.000 habitants amb una situació confortable.

Per tot plegat, quan l’any 2.011 va esclatar l’alçament contra els Àssad, els drusos no s’hi van afegir. Els tres caps religiosos van declarar-se lleials al govern però tampoc van fer una crida a combatre per ell. De fet es van negar a delatar els drusos que abandonaven l’exèrcit sirià. Amb excepcions, els drusos de Síria van ser neutrals en la guerra civil siriana i a favor d’una reforma de transició, sense ruptura, del règim d’Àssad.

Per a saber-ne més:

Sobre els drusos i les aliances a la guerra

Los drusos

Els drusos de Síria, entre l'espasa i la paret

Leggi di più »

Irán secuestra el abogado de un preso kurdo secuestrado a muerte

El abogado del kurdo iraní Ramin Hussein Panahi condenado a muerte por el régimen teocrático islamista de Irán fue arrestado el domingo en la ciudad de Sanandaj (Sina), a Rojhilat, Kurdistán del Este. Hussein Ahmadi Niyaz fue secuestado por las autoridades de la República Islámica cuando visitó el palacio de justicia de la ciudad para examinar el caso de su cliente, que describe como "ilegal".

La condena de Panahi se basó en ser miembro del grupo armado de oposición kurdo Komala. Sin embargo, no se presentó ninguna evidencia de que el vinculara los delitos a que se les acusó, que incluyen el asesinato. "Ramin es verdaderamente un muchacho inocente, su único supuesto delito es ser miembro de Komala", dijo Niyaz. La ubicación del abogado se desconoce después de su arresto.

Sobre Komala

Leggi di più »

L'Iran segresta l'advocat del pres condemnat a mort Ramin Hussein Panahi

L'advocat del kurdo iranià Ramin Hussein Panahi condemnat a mort pel règim teocràtic islamista de l'Iran va ser arrestat el diumenge a la ciutat de Sanandaj (Sina), a Rojhilat, Kurdistan de l'Est. Hussein Ahmadi Niyaz va ser arrestat per les autoritats de la República Islàmica quan va visitar el palau de justícia de la ciutat per examinar el cas del seu client, que descriu com a "il·legal".

La condemna de Panahi es va basar en ser membre del grup armat d'oposició kurd Komala. No obstant això, no es va presentar cap evidència que el vinculés als delictes als quals se'ls va acusar, que inclouen l'assassinat. "Ramin és veritablement un xicot innocent, el seu únic suposat delicte és ser membre de Komala", va dir Niyaz. La ubicació de l'advocat es desconeix després del seu arrest.

Per a saber-ne més:
- Komala: Tres partits kurds amb el mateix nom


Leggi di più »

dissabte, 4 d’agost de 2018

Les SDF arriben a la frontera amb l'Iraq i completen la conquesta de la zona est de Deir ez Zor

Les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) han tancat avui el front est de Deir ez Zor, Síria, arribant a la darrera posició a la frontera amb l'Iraq. Amb la conquesta de Dashisha i Bogaz les SDF s'han fet amb tota la zona rural de l'est de Deir ez Zor avançant sobre tres columnes pel desert. 

El Comandant Bahoz Heseke ha considerat acabada la segona fase de l'Operació Tempesta de Jazira iniciada el passat 4 de juny. En global s'ha expulsat l'Estat Islàmic (IS) de 120 quilòmetres quadrats. La prioritat és que la població que ha fugit dels combats torni el més aviat possible a casa seva. 
Actualment són a territori sota administració de les SDF: "Tot és diferent aquí. A les regions que manté l'IS, només hi ha mort i decapitacions mentre predomina la pau i la democràcia a les àrees de les SDF. Esperem que els lluitadors de les SDF alliberin les altres regions de les bandes el més aviat possible i la pau sigui establerta a la regió ". Al nord de la zona alliberada, entre Deir ez Zor i Jazira l'IS conserva un enclavament en el seu poder.

Leggi di più »

Guanyar la pau per evitar més guerra: El Nord de Síria forma 5.100 mestres a Deir ez Zor

Un dels pilars de l'Autonomia Democràtica és l'educació. Formar professors és, doncs, fonamental en la definició i configuració d'una nova societat i model de governança. Uns 5.100 mestres han finalitzat les sessions d'entrenament d'estiu del Comitè d'Educació del Consell Civil de Deir ez-Zor.

Actualment s'estan realitzant exàmens segons les diferents branques d'estudi. Els i les que han superat els exàmens seran assignats a les escoles de la ciutat pel Comitè d'Educació. Les diferents acadèmies establertes a la regió han estat formant professors durant dos mesos aquest estiu per tal d'actualitzar-los en termes de currículums i temes relacionats amb l'ensenyament. Kemal al-Mûsa, copresident del Comitè d'Educació, va dir que després de la sessió de formació, els mestres passen els exàmens finals abans de ser enviats a les escoles de la ciutat per fer el seu treball.


Ahir van arribar un miler de taules i 20.000 cadires per a les escoles de la ciutat d'ar Raqqà i la seva àrea proporcionades per la Coalició Internacional encapçalada pels EUA:


Leggi di più »

divendres, 3 d’agost de 2018

Quatre anys després del genocidi de Sinjar, un balanç esfereïdor




Els terribles fets que van començar avui fa quatre anys, amb l'assalt a Sinjar i la regió de Shengal per part dels islamistes continuen deixant petjada. El fet que els propis veïns musulmans de la zona assenyalessin els seus veïns que eren d'una altra religió ha suposat una fractura que no es pot curar. Pobles sencers, com Kocho, foren assassinats i milers de dones capturades i convertides en esclaves sexuals.

Les xifres, encara avui, del desastre són esfereïdores: 360.000 desplaçats interns dins de l'Iraq, 68 fosses comunes descobertes plenes de cadàvers, 3.105 persones desaparegudes (1.662 homes i 1.440 dones yezidi segrestades de les que no se'n sap res). Es calcula que, com a mínim, els musulmans van matar 10.000 yezidis pel sol fet de seguir una altra religió. S'han comptabilitzat 6.417 persones segrestades i 68 santuaris yezidi arrasats pels islamistes.





Leggi di più »