dimecres, 30 de setembre del 2015

Els Peshmerga conquereixen 140 km a l'IS a l'Iraq

L'operació va començar el vespre del 29 de setembre i hi van prendre part 3.500 peshmerga (militars kurds) comandants pel general Nariman Salayi. Segons una nota del Consell de Seguretat de la Regió del Kurdistan, de l'Iraq, han estat conquerides vuit poblacions de la zona rural del sud de Kirkuk. L'ofensiva ha tingut suport aeri de la coalició internacional i el govern kurd quantifica en 40 les baixes mortals dels islamistes. Desenes de combatents kurds han perdut la vida. L'Estat Islàmic ha deixat nombroses bombes trampa en la seva retirada. Amb aquesta acció ja són 640 km2 els que les forces kurdes  han arrabassat als islamistes sunnites des de març d'enguany. En total s'han conquerit 23 poblacions.

 Armament de fabricació nord-americana capturat a l'IS que l'havia capturat a l'exèrcit iraquià

 El general Nariman Salayi (dalt a l'esquerra) al front avui

 El complexe capturat, situat al sud-oest de Kirkuk

El govern kurd de l'Iraq ha fet públiques les fotografies de 14 peshmerga caiguts en combat avui

 El peshmerga Sarbast Hasan va publicar aquesta foto afirmant "Algun dia seré un màrtir". Avui ha mort en combat contra la barbàrie de l'IS

Nota oficial de l'oficina de seguretat del govern autònom kurd



La coalició internacional, encapçalada pels EUA, ha publicat una nota on explica el seu paper en l'operació ofensiva amb cinquanta accions aèries. De la trentena de posicions tàctiques d'on s'ha retirat l'IS destaca el complexe Mansourya des d'on realitzaven atacs cap a Kirkuk. Els fonamentalistes s'han replegat a Hawija, situada al sud de Kirkuk.

Arran d'aquesta acció, l'u d'octubre, l'IS ha fet públic un vídeo i fotografies, que no reproduirem, de deu kurds, peshmerga, essent decapitats amb ganivets. 


Vídeo de Nariman Salayi al front:

Leggi di più »

L'IS fa neteja ètnica a la ciutat de Manbij i expulsa la població kurda

Els fets s'han produït a la ciutat de Manbij, situada al nord-oest de Síria entre els cantons de Kobanê i el d'Efrîn. Unes 300 cases han estat desallotjades per l'Estat Islàmic (IS, Islamic State) que ha mostrat la seva cara de supremacisme àrab. La població expulsada era musulmana i de confessió sunnita, la mateixa que l'IS. El problema és que ètnicament eren kurds i l'IS s'ha apropiat de les seves cases fent pintades en elles on explicitava que havien estat confiscades per l'Estat islamista.

Manbij, situada a 60 quilòmetres de Kobanê té com a població veïna a Sarrin, conquerida el 27 de juliol per les milícies kurdes de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG), Yekîneyên  Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) i els àrabs de l'FSA.



Leggi di più »

Presentació de 'La revolució ignorada' a la FLIA de Barcelona


La Fira del Llibre Independent Autoeditat de Barcelona (FLIA) es desenvoluparà el 3 d'octubre a Barcelona. En el marc dels actes es presentarà el llibre: "La revolució ignorada" a càrrec de KurdisCat i l'editorial Descontrol. El llibre recull la experiència revolucionària a Rojava en el marc del Kurdistan i el Pròxim Orient. És un treball coral de diversos autors i té com a subtítol: "Rojava o el Kurdistan de Síria. Feminisme, democràcia directa, i pluralisme radical a l' Orient Mitjà". L'acte serà a les 12.00 h a la plaça Sóller.


Plana de la FLIA a facebook.




Leggi di più »

dimarts, 29 de setembre del 2015

La policia turca mata un nen de 12 anys i hi col·loca un fusell al costat




 

Berat Güzel tenia 12 anys tot i que la premsa kurda menteixi, agafant la versió de l'exèrcit, i digui que en tenia setze. L'han mort a trets avui al matí a Bismil. No hi havia incidents quan s'ha produït l'assassinat. Hores d'ara, l'infant ja ha estat enterrat a la seva localitat natal. Les primeres informacions de que policies turcs han col·locat un fusell al costat del nen després de matar-lo s'han verificat amb un vídeo que és una prova clara.



 Un agent turc col·loca una arma al costat del nen assassinat

En un incident similar una altra civil, Latife Tutuk, ha estat assassinada per les forces repressives turques. Tenia 23 anys en aquest cas i ha estat morta a Silopi.

Enterrament avui de Latife Tutuk

Leggi di più »

L'empresari kurd Hamdi Ulukaya dóna 700 milions de dòlars a refugiats

Hamdi Ulukaya és el fundador de la marca de iogurts Chobani. El seu nom és una derivació de la població de Kobanê, a Rojava, el Kurdistan de Síria. La donació serà gestionada per una fundació de l'empresari anomenada Tent. Anunciada la seva creació al maig ara s'ha posat en marxa i el propi empresari és a Grécia coordinant-se amb UNICEF per ajudar l'onada de refugiats.

Hamdi Ulukaya té 42 anys, és un kurd de Turquia que l'any 1.994 va anar a estudiar anglès als EUA i l'any 2005 va fundar l'empresa Chobani, especialitzant-se en el iogurt grec al mercat dels Estats Units on hi resideix que va començar a distribuir el 2.007. Aquesta té actualment la seva seu als EUA. Diu que : "No m'interessa l'aspecte polític de la situació o qui juga a quin o un altre joc. Tanmateix estem observant la matança que succeeix allà i, o bé viuria amb la consciència culpable o bé salvem el poble".


Leggi di più »

dilluns, 28 de setembre del 2015

"Somos kurdas. Somos jardín de rosas"

El documental "Somos kurdas Somos jardín de rosas", del documentalista argentino Alejandro Haddad, fue grabado entre Kurdistán y Alemania. Haddad recogió también su experiencia como periodista, documentalista y poeta en una entrevista publicada en 2.014. En ella explica por qué escogió el Kurdistán como foco de su obra: "En realidad no sé por qué. Yo había leído una nota en resumen latinoamericano que hablaban las guerrilleras kurdas y a mí me llamaba la atención que mujeres en medio oriente o la Mesopotamia agarraran las armas y salieran a luchar por sus pueblos. Además, estas mujeres decían que luchaban por lo mismo que el Che Guevara y el Subcomandante Marcos, entonces digo, estas mujeres algo de idea tienen del mundo. Fui para allá para cubrir un encuentro de Mesopotamia, del foro social, y para conocer un poco más la realidad y cada vez que iba por un lugar las mujeres estaban solapadas por la presencia de los hombres pero siempre tenían una fuerza increíble. Son las primeras mujeres en toda la región que toman las armas para defender su lucha. Son mujeres que dentro de la guerrilla, dentro del PKK (el partido revolucionario de los trabajadores), dijeron bueno nosotros somos mujeres y estamos cansadas que los hombres nos digan qué tenemos que hacer. Armaron un ejército propio y dijeron ahora las decisiones las tomamos nosotras, dónde atacar, cuándo atacar, cómo atacar, etcétera. Cada tanto se juntan con los hombres porque es la misma organización pero tienen debates. Todo eso lo aprendí cuando fui para allá y me pareció que estaba bueno y además estaban estas mujeres que son muy similares a las madres de plaza de mayo.

Me dije por lo menos hay mujeres y se puede mostrar al resto del mundo, que no son lo que los grandes medios de comunicación nos quieren difundir. Hay otro tipo de mujeres, mujeres que luchan, que están con el hijo durante el día, trabajan la tierra y además pelean para que su pueblo sea conocido. Y además, toda esta cuestión que es importante, que empezó a evaluar el pueblo kurdo de no querer la independencia sino querer un federalismo, tal vez algo parecido a lo de Bolivia, o para mí más parecido a los Zapatistas. Nos juntamos, la mitad del gobierno son mujeres, la mitad son hombres. Empezar a convivir y gobernarse con el mismo pueblo, no con el gobierno de arriba, sino con un gobierno más horizontal."

Leggi di più »

diumenge, 27 de setembre del 2015

Salih Muslim (PYD) considera un "desastre" el col·lapse d'Àssad davant les alternatives

El co president del, Partiya Yekîtiya Democrat (Partit de la Unió Democràtica, PYD), Salih Muslim ha avaluat la situació a Síria en termes força negatius amb The Independent. Tant que considera un "desastre" el col·lapse d'un dels seus principals adversaris: el règim d'Àssad. Un règim que va perseguir els kurds, negar la llengua kurda, ignorar el dret més elemental: el de ciutadania. Un règim que va perseguir el propi PYD des de la seva fundació l'any 2.003. Fins al punt que el partit va haver de marxar a l'exili, cap al Kurdistan iraquià. "Si el règim col·lapsa a favor dels salafistes (islamistes sunnites fonamentalistes) serà un desastre per tothom".


Què ha motivat, doncs, aquesta opinió? Les alternatives al règim. De fet Muslim ha denunciat, des d'un principi, el caràcter de bona part de l'oposició. Així ho vam recollir en un article fa precisament dos anys on el líder kurd assegurava que el 80 % dels "rebels" eren en realitat islamistes. El temps li ha donat la raó. Llavors, encara, es volia presentar l'oposició com a "moderada" i "laica". En les seves pròpies paraules "El nostre objectiu principal és la derrota de Daesh (Estat Islàmic). No ens sentirem segurs a casa nostra mentre Daesh segueixi viu" però va més enllà:"Tenen la mateixa mentalitat", diu Muslim, referint-se als altres grups de l'oposició islamista com Jabhat al-Nusra o Ahrar al-Sham, el cor de l'Islamic Front.

Muslim no amaga la seva oposició a al-Àssad. De fet la seva formació va ser prohibida pel règim de Baixar Al-Àssad. Però les alternatives que han sorgit són encara pitjors. Ell reconeix que estava a favor de la substitució d'Àssad per una alternativa acceptable però hores d'ara no hi és. "Al final hi haurà una solució política. Cap bàndol pot acabar amb l'altre".

Pel que fa a la part turca, Muslim descarta una intervenció per crear una "zona tap". Creu que Ankara entraria en un conflicte del que sortiria altament perjudicada. De fet, arran de la major implicació russa a la guerra, que el propi Muslim nega, el president de Turquia també ha fet un gir. Fins ara havia demanat l'enderrocament total d'Àssad. Ara, però, ha reconegut que el president sirià no pot tenir el mateix destí que els d'Egipte o Líbia. De fet ha parlat de "transició" i ha inclòs a Àssad en la mateixa. Literalment ha afirmat: "Ningú considera un futur amb Àssad per a Síria. És impossible per al poble sirià acceptar un dictador que ha mort 350.000 persones. El procés (de transició) serà possiblement sense ell, o pot ser amb ell". És la primera vegada que Erdogan inclou Àssad en el futur de Síria i ho va fer a Moscou on visitava l'actual màxim defensor del govern sirià.



Leggi di più »

dissabte, 26 de setembre del 2015

Taula rodona a Molins de rei amb més d'una vintena de persones




 

El Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan - KurdisCat, de la mà del col·lectiu Stop Mare Mortum, ha desembarcat aquest dissabte 26 de setembre a la Plaça de les Dones de Molins de Rei per a celebrar-hi una taula rodona sobre l'actual crisi de refugiats, en general, i el paper que hi està jugant el Kurdistan, en particular. Més d'una vintena de persones han acudit a la cita, que s'emmarca en el si de les festes alternatives que tenen lloc des de dijous en aquesta localitat del Baix Llobregat.

La xerrada, que ha comptat amb dos parlaments de KurdisCat, d'Amina Hussein i Marc Español, s'ha centrat principalment en la manera com Rojava (Kurdistan sirià) i Bashur (Kurdistan iraquià) han gestionat la guerra que té lloc en els respectius països des dels punts de vista militar i humanitari. Per part d'Stop Mare Mortum, s'ha posat èmfasi en el mal tracte que les autoritats europees sovint brinden als refugiats i refugiades, les dificultats que aquestes tenen per a arribar fins a Europa i la necessitat d'acabar amb la distinció entre refugiat i immigrant econòmic, en la mesura que, segons defensen, el dret a la vida digne hauria d'estar garantit en qualsevol dels casos.

La trobada, que s'ha allargat prop d'una hora i mitja, ha acabat amb un torn obert de preguntes. El paper que Catalunya i Espanya, en concret, preveuen tenir de cara al futur més immediat amb les refugiades i refugiats, una possible intervenció de l'OTAN a Síria o la llavor sembrada que va donar vida i color a les YPJ han estat alguns dels temes que n'han derivat.

Fotos: Noemí Fuster

Leggi di più »

L'Iran atempta contra el dirigent del partit kurd PAK a territori iraquià





Partiya Azadi Kurdistan (PAK), el Partit de la Llibertat del Kurdistan, és una de les formacions menys conegudes del moviment nacional kurd. De fet, és un partit extremadament peculiar. Integrat per kurds de l'Iran, en l'actualitat, la seva estructura és al Kurdistan iraquià. El seu seguiment a la part iraniana és, com a molt, modesta. Malgrat això el PAK manté una milícia pròpia i unes bases notables en territori de l'Iraq sota protecció dels diferents partits del Kurdistan iraquià, en especial PDK i UPK. També té una oficina als Estats Units i membres a Escandinàvia. La seva organització és molt eficient i efectiva.






Els precedents del PAK

La formació política va ser fundada l'any 1.991 com una escissió nacionalista de l'Organització de Guerrilles Fedain del Poble Iranià. Aquest, fou un moviment marxista-leninista que va actuar entre 1.971 i 1981 primer contra el xa de Pèrsia i després contra el règim revolucionari islamista de Khomeini. A partir de 1981 va entrar en divisions internes entre el sector "minoritari", avui present només a l'exili europeu i el "majoritari". Aquest darrer és reconegut, per exemple, com a grup agermanat per l'esquerra europea (Die Linke, Parti Communiste Français, Izquierda Unida i Partido Comunista de España).

Com altres grups de l'oposició iraniana, l'OGFPI, es va veure obligada a refugiar-se a l'Iraq. El gruix dels seus membres kurds van instal·lar-se a Halabja amb permís de Saddam Hussein. Quan l'any 1.991 el Kurdistan iraquià va accedir a l'autonomia aquest sector va abandonar l'OGFPI i va fundar la Unió Revolucionària del Kurdistan amb Said Yezdanpenah com a màxim dirigent. És aquest grup el qui l'any 2.006 es va transformar en l'actual PAK. L'ala armada de la formació s'anomena Ettehâde Shoreshgerên (Lluitadors per la Llibertat) i té prohibit actuar de forma militar a l'Iran per les pròpies autoritats kurdes de l'Iraq que l'acullen. El propi Said Yezdanpenah fou assassinat pel agents iranians el setembre de 1.991 i va ser succeït pel seu germà Hussein fins l'any 2.006 quan va accedir a al direcció Ali Qazi, fill del mític president de la República de Mahabad, Qazi Mohammad, executat a la forca per l'Iran l'any 1.946. Hussein va restar al capdavant dels peshmerga del partit.



Un programa conservador

El programa del PAK aposta per un estat kurd unificat amb un Iran federal com a mesura transitòria. És una formació de dreta conservadora, anti islamista, anti marxista i que vol establir una democràcia liberal al Kurdistan iranià. En general té bones relacions amb la resta de partits kurds a excepció del PJAK a qui acusa de ser una branca del PKK a l'Iran. De fet el PJAK ha mostrat una forta presència i capacitat provocant gelosia de la resta de grups polítics kurds a l'Iran que han quedat en evidència. El PAK, a més, forma part del Congrés Federal de les Nacions Iranianes mantenint bones relacions amb la resta de l'oposició iraniana al règim de Teheran.







Al front

Quan, el juny de 2.014, l'Estat Islàmic va llençar el seu atac contra Mossul, el Kurdistan iraquià va sentir l'alè dels fonamentalistes ben a prop. A principis d'agost aquesta van atacar Sinjar provocant el 39è genocidi que ha patit la minoria yezidi, una confessió religiosa kurda prèvia a l'arribada de l'islam. Davant d'aquest atac, el Kurdistan iraquià va mobilitzar les seves forces militars. Entre aquestes hi hagué les unitats del PAK que van incorporar-se al front per lluitar contra l'Estat Islàmic. El gruix d'aquestes està desplegat, encara avui, al front de Kirkuk, que coordinen els peshmerga de la Unió Patriòtica del Kurdistan. De fet, lluiten al costat de membres del PKK amb qui han millorat notablement les relacions.



 
 Tres imatges de Hussein Yezdanpenah, víctima de l'atemptat



L'intent d'assassinat

La tarda del 24 de setembre, un agent iranià, infiltrat dins els peshmerga del PAK, va provar de matar Hussein Yezdanpenah. Aquest es va salvar mercès a la intervenció de la seva guàrdia però en l'atemptat van morir tres peshmerga del PAK: Bedre, Karzan i Erkan. En canvi l'agressor, va ser reduït però va sobreviure i resta empresonat pel propi PAK. L'acció s'inscriu en les pràctiques assassines del govern iranià. Ja el 1989 va assassinar, amb agents infiltrats a Viena, el secretari general del principal partit kurd de l'Iran, Abdul Rahman Ghassemlou. Dos anys després va matar de forma similar el seu successor, Sadegh Sharafkandi, a Berlin.

I no han estat poques les accions d'agents infiltrats a les bases iraquianes del PDKI, Komala i PJAK contra milicians o enverinant, per exemple, l'aigua. Iran demostra, amb l'acció contra Hussein Yezdanpenah tres factors constants des de 1979:
1) actua amb impunitat sense cap condemna internacional,
2) utilitza agents a sou i
3) persegueix als seus enemics fins i tot quan aquests deixen de ser-ho actuant amb una repulsiva sed de venjança.

Jordi Vàzquez i Mir
@JordiVazquez









Leggi di più »

"Tenim plans per alliberar Jarablus"

"Tenim plans per alliberar Jarablus*. És el darrer pas fronterer que té el Daesh** amb Turquia". Aquestes és la posició del govern cantonal de Kobanê, de l'autonomia democràtica, segons el màxim responsable d'afers exteriors, Idris Nassan. Tancaria definitivament als islamistes la frontera turco-siriana que és majoritàriament en mans kurdes, pel sud, i suma uns 800 quilòmetres. Seria un pas tàctic important com descriu el diari britànic The Independent:

"La pèrdua de Jarablus isolaria l'ISIS, posant punt i final a la seva capacitat de portar milers de combatents fanàtics islamistes que han estat creuant des de Turquia cap a Síria sense obstacles significatius els darrers quatre anys. L'ISIS ha utilitzat, de forma freqüent, aquests voluntaris estrangers com a atacants suïcides conduint vehicles plens d'explosius, i això ha estat un element essencial de la seva estratègia militar."




El cert, però, és que des de que Turquia, el juliol, va iniciar una ofensiva tout court contra la resistència kurda, l'ajuda de la coalició internacional ha disminuït molt per a les milícies kurdes (YPG i YPJ). El front està aturat i no es pot avançar més. Un exemple és la situació a al-Hawl, al cantó de Cizire, també al Kurdistan de Síria. Malgrat això el comandant de les YPG, Sipan Hemo, creu que l'actitud de la coalició canviarà i la campanya serà "coordinada amb els EUA ja que som part de la coalició internacional. Ells combatent en coordinació amb nosaltres".

* En kurd: Kanîya Dil
** Nom pejoratiu amb que es coneix al Pròxim Orient a l'Estat Islàmic

Leggi di più »

divendres, 25 de setembre del 2015

Com a mínim 4 civils morts en un nou setge militar turc, ara a Beytüşşebap

Des d'ahir al vespre l'exèrcit turc desenvolupa una nova operació militar en una zona urbana kurda. Aquesta vegada és a Beytüşşebap, a la província de Sirnak. S'hi han desplegat les forces especials inclosos helicòpters.

En un dels atacs, aquesta tarda, ha estat assassinat el conductor d'una ambulància que recollia civils ferits. Com a mínim quatre civils han estat morts per les tropes kurdes en les primeres 24 hores d'atacs. Una trentena d'edificis han estat destruïts en els atacs dels blindats turcs inclosa una mesquita.

Estat en el que ha quedat l'ambulància atacada per tropes turques

Leggi di più »

Xerrada-debat a Can Masdeu

El proper diumenge tindrà lloc la xerrada-debat a Can Masdeu en la que Joan Peiró, pel Kurdiscat explicarà què és el Kurdistan, situat entre l’Iran, l’Iraq, Síria i Turquia. Parlarà de l’evolució del conflicte a Iraq i Síria, del paper que hi està jugant l’islamisme i de l’evolució de la revolució que està tenint lloc a Rojava o Kurdistan de Síria. Des de 2011, als cantons d’Efrîn, Kobanê i Cizire d’aquesta regió s’està duent a terme una transformació radical de la societat basada en els principis del confederalisme democràtic: feminisme, confederació de grups nacionals, autogestió cooperativa i democràcia de base.

Lloc: Can Masdeu. Com arribar-hi.
Data: 27.09.2015
Hora: 16:00


Leggi di più »