dimarts, 29 de juny del 2021

96 anys de l'execució del Xeic Said i 46 kurds més a mans de Turquia

Avui fa 94 anys d'un dels crims, dels molts crims, comesos per l'imperialista estat turc contra la nació kurda. Ja no es tractava de l'imperi otomà sinó de l'actual república de Turquia encapçalada per l'assassí Kemal Ataturk, personatge sinistre ple d'odi contra tot allò que fos diferent als turcs i que, al capdavall,va acabar col·laborant amb els nacional-socialistes.

El 8 de febrer de 1925 van alçar-se les tribus kurdes de Turquia sota el lideratge del xeic zaza Sheikh Said, de l’ordre sufí Naqshbandi, cap dels alevis. L'epicentre de la revolta fou la zona de Diyarbakir (Amed en kurd) i Mardin. Aquesta fou liderada per la tribu zaza. Pretenia reviure el califat otomà islàmic i oposar-se a les reformes occidentals del nou règim turc.

Els kurds van aconseguir aixecar en armes uns 15.000 rebels. Els rebels van assaltar Amed
(Diyarbakir) una de les principals ciutats kurdes sotmeses a Turquia. Ho van fer dues vegades però foren refusats. També van fracassar a Hinis on les forces armades turques els van derrotar.

Sense ocupar cap centre urbà principal els rebels van quedar exposats a les zones rurals on l'exèrcit turc va contra atacar. Els bombardeigs aeris i 52.000 soldats desplegats van acabar amb la revolta el març de 1925 i la captura del xeic que fou executat amb 46 kurds més el 29 juny de 1925. Hi va haver entre 15.000 i 40.000 morts, no se sap del cert davant l'habitual opacitat turca.

Arran de la revolta Turquia perdé Mossul que fou ocupada pels britànics. Com a revenja el germà del xeic, el Xeic Abdurrahman, va fer encara uns atacs a les guarnicions de Palu i Malatya a finals de 1927.

Per a saber-ne més:

 


Leggi di più »

dilluns, 21 de juny del 2021

Unió Patriòtica del Kurdistan i Gorran formen l’Aliança del Kurdistan com a llista conjunta

La Unió Patriòtica del Kurdistan (PUK) i el Moviment del Canvi (Gorran) van signar el seu acord per formar "l'Aliança del Kurdistan" per a les properes eleccions iraquianes. Les parts van arribar a un acord al maig per formar l’Aliança del Kurdistan i presentar-se a les eleccions anticipades de l’Iraq com una llista, liderada pel co-líder de PUK, Lahur Sheikh Jangi.

Líders i membres del PUK i Gorran van assistir diumenge a una cerimònia a Sulaimani per signar el seu acord. El copresident de PUK, Bafel Talabani, va dir durant la cerimònia que l'acord era el "primer pas per complir els somnis de Mam Jalal i Nawshirwan Mustafa". "Aquesta unitat hauria de ser un esforç per obtenir un Sulaimani millor, un Kurdistan millor i un Iraq millor", va assenyalar Talabani. “Si treballem amb aquest esperit, donarem un bon servei. La situació al Kurdistan no és prou bona i hem de treballar junts per completar el seu programa ", va afegir referint-se al difunt president Mam Jalal Talabani i a Nawshirwan Mustafa, antics líders del PUK i Gorran.

Mentrestant, el coordinador general de Gorran, Omer Said Ali, va dir que ambdues parts havien aprovat l'acord "amb un sentiment responsable". "Hem pres la decisió després de llegir la situació política en el context dels canvis que s'estan produint en el terreny", va afegir.

Leggi di più »

dissabte, 19 de juny del 2021

Nou atac de l'aviació turca al Kurdistan de l'Iraq amb dues suposades militants del PKK mortes

L'aviació turca va provocar el 19 de juny un incendi a la població kurda de l'Iraq de Galala, a Sulaymaniyya. L'atac aeri turc fou contra un vehicle que transportava suposats combatents del PKK (Partit de Treballadors del Kurdistan). Galala és situada a la regió de Sharbazer. Com a mínim dues kurdes, suposadament del PKK, van ser mortes. Finalment avui les Yekîneyên Rojhilata Kurdistan (YRK), ala armada del Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê (PJAK, Partit de la Vida Lliure del Kurdistan) que combat contra l'ocupació iraniana, han confirmat que les dues víctimes eren membres de la seva ala femenina, Forces de Defensa de les Dones (Hêzên Parastina Jinên, HPJ).


Leggi di più »

dijous, 17 de juny del 2021

Assaltada la seu de l'HDP a Esmirna i assassinada una treballadora

Atacants armats han assaltat aquest matí la seu del pro kurd Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) al districte central de Konak, a Esmirna (Turquia) i han matat la membre del partit Deniz Poyraz. La víctima treballava a la seu i ha estat abatuda a trets. L'HDP ha emès un comunicat on afirma que "l'instigador d'aquest brutal atac és el govern AKP (islamista) - MHP (neofeixista turc) i el ministeri de l'interior que constantment assetja al nostre partit i els nostres militants. 

Els tres atacants han aconseguit fugir de l'edifici però un d'ells ha estat identificat pel propi HDP com a Onur Gencer. Segons Yol TV l'individu hauria publicat ahir fotografies seves amb una metralleta on afirmava que l'HDP era "un engendre d'armenis".



Leggi di più »

dimecres, 16 de juny del 2021

Dos literats kurds finalment absolts de "propaganda contra l'Estat" a l'Iran

Ambdós foren detinguts el 23 de novembre de 2020 per agents de seguretat iranians a les seves cases familiars a Eslamabad-e Gharb. Jafari-Mehr va ser alliberat del centre de detenció de l’oficina d’intel·ligència de Kermanshah el 9 de desembre amb una fiança de 11.600 € va quedar en llibertat provisional el 7 de desembre.

El judici dels dos activistes es va celebrar el 18 de febrer de 2021 acusats de "propaganda contra l'Estat". Abans, també havien estat acusats de "actuar contra la seguretat nacional" col·laborant amb els partits de l'oposició kurds.

El seu advocat Mostafa Ahmadian va afirmar que "En la vista judicial, que es va celebrar a la Fiscalia del Tribunal Públic i Revolucionari d'Eslamabad-e Gharb, els meus clients van ser interrogats individualment. El fet que la seva defensa final només fos escoltada per càrrecs d’activitats de propaganda contra l’Estat, fa esperar que la no acusació de pertinença a grups que tenen intenció d’actuar contra la seguretat nacional ”.

Anisa Jafari-Mehr va escriure al seu compte personal d'Instagram el 17 de febrer abans de comparèixer al jutjat: "Aniré al jutjat d'Eslamabad-e Gharb per a la meva última audiència, de manera que no se m'ha mostrat cap prova sobre les acusacions contra mi de pertinença a partits kurds o per actuar contra la seguretat nacional després de ser arrestada durant un atac a casa nostra amb l'excusa del lliurament d'un paquet postal. A més, el fiscal de la Fiscalia d’Eslamabad-e Gharb ha denegat l’accés del meu advocat al meu cas. Tenir un advocat i, per descomptat, el dret de l’advocat a accedir al cas és un dels drets més bàsics de qualsevol persona, cosa que s’ignora fàcilment. L’autodefensa, en aquest sistema en què no es tenen en compte els drets bàsics, no té cap sentit i és un procediment administratiu per fer complir una sentència que ja s’ha donat ”.

Finalment els activistes literaris kurds Anisa Jafari-Mehr i Dariush Moradi han estat absoltes de l'acusació de "propaganda contra l'Estat". L'Iran no va comunicar la decisió i  el 13 de juny, Anisa Jafari-Mehr va apel·lar al Tribunal Públic i Revolucionari d'Eslamabad-e Gharb a la província de Kermanshah per ser informada del resultat del seu judici. El tribunal li va dir que ella i Dariush Moradi van ser absolts de l'acusació de "propaganda contra l'Estat".

Anisa Jafari-Mehr és llicenciada en Lingüística i membre del comitè d’escriptors de la revista “ژ” de tipus literari i artístic (pronunciat com a 'zh' en persa i kurd), i Dariush Moradi és membre del consell editorial del lloc web cultural-literari 'Hesareh'.

Leggi di più »

dimarts, 15 de juny del 2021

Conferència de l'Islam Democràtic a Rojava

La segona reunió de la "Conferència de l'Islam Democràtic-Síria del Nord i de l'Est" ha tingut lloc el 15 de juny té lloc a la ciutat de Qamishli, Kurdistan de Síria (Rojava) amb el lema"(Estendre la pau) per a promoure la fraternitat humana i la pau mundial".



Leggi di più »

El govern teocràtic iranià força les famílies de guerrillers peshmerga a denunciar-los públicament

Diumenge 13 de juny de 1400, els agents d 'intel·ligència del règim a la ciutat de Shena van convocar algunes famílies i els van obligar a escoltar propaganda negativa sobre el Partit Democràtic del Kurdistan d'Iran (PDKI) al que van forçar oposar-se. 


Els agents del departament d 'informació del règim a la ciutat de Shena (Rojhilat) van pressionar la denúncia de la família perquè es signifiqués per escrit i és queixés formalment del Partit Democràtic del Kurdistan.


En el text d'aquesta denúncia, les famílies dels Peshmerga exigeixen la cooperació de les Nacions Unides per retornar els nostres fills del Partit Demòcrata.
El règim va filmar aquestes famílies sense obligació. "L 'acció d' aquest règim reaccionari és produeix quan la gent del Kurdistan està orgullosa de la presència dels seus fills a les files de les lluites del Partit Demòcrata i són, de fet, els principals partidaris del llibertat de moviment."

 


Leggi di più »

divendres, 11 de juny del 2021

Comandant Murat Karayilan: "Per a nosaltres, una lluita intra kurda seria la catàstrofe més gran d'aquest segle"

El comandant del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), Murat Karayilan, parla fa uns moments a Sterk TV sobre la tensa situació actual al Kurdistan: "Tot i que hi ha converses entre nosaltres, per què els Peshmerga entren a una zona on els guerrillers combaten amb l'exèrcit turc? Els guerrillers no han atacat ningú. Al segle XXI, els kurds hauríem de ser capaços de resoldre els nostres problemes mitjançant el diàleg i no la guerra. Per a nosaltres, una lluita intra kurda seria la catàstrofe més gran d'aquest segle.

Estem sota forts atacs de l'exèrcit turc. Fem una crida als comandants dels Peshmerga perquè no obrin un nou front. Fa pocs mesos una delegació del govern turc ens va enviar un missatge d’Erdogan. En aquest missatge, l’Estat turc ens va proposar un alto el foc a l’interior de Bakur (Kurdistan de l'Iraq). No temem la guerra amb l’enemic. Estem lluitant contra l’estat turc. Temem una intra-guerra. No us demanem el vostre suport per lluitar contra l’Estat turc. Però, per què ens impedeix lluitar contra l'exèrcit turc?. Estem tristos per l'incident de Metina. Els qui han perdut la vida en aquest incident són màrtirs i, en nom d'aquests màrtirs, aquest incident hauria de ser investigat per una delegació independent. Això és molt important”.

Leggi di più »

dijous, 10 de juny del 2021

La Unió Patriòtica del Kurdistan es planta i afirma que no participarà en una guerra entre kurds

El copresident de la Unió Patriòtica Kurdistan (UPK), Lahor Şêx Cengi, ha subratllat que en cap cas participaran en una guerra fratricida entre els kurds. Els debats continuen entorn d’un possible conflicte entre el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) després de l’explosió que va matar 5 peshmerga viatjant en un comboi a la regió de Metina, a les zones de defensa de Medya.

Els funcionaris del PDK van culpar el PKK de l'atac, però el gabinet de premsa de les Unitats de Defensa Popular (HPG) va declarar que les seves forces no havien dut a terme l'atac i van demanar una investigació per part d'un organisme independent.

Després d'aquests esdeveniments, ara s'ha format un comitè conjunt, que inclou parlamentaris de l'Iraq i de la Regió Federal del Kurdistan. El comitè durà a terme investigacions a la regió. Avaluant els darrers esdeveniments del Kurdistan iraquià (Bashuri) a la reunió, Şêx Cengî va dir que els enemics dels kurds intenten iniciar una guerra fratricida entre kurds.







Şêx Cengi v

Leggi di più »

Denúncia contra 8 famosos que han donat suport a l'actriu que va criticar violacions continuades d'un militar a una jove kurda

El periodista Ayşe Arman, el músic Gökhan Özoğuz i Melek Mosso es troben entre els noms més famosos. L'advocat del militar Musa Orhan, Akkuş, presentar una denúncia penal davant la Fiscalia en cap d'Ankara pel fet de donar suport públicament a l'actriu Ezgi Mola.

Ezgi Mola

Mola va rebre molt de suport en la campanya iniciada amb l'etiqueta #EzgiMolaYalnuzDeğildir a les xarxes socials després de l'esdeveniment. Els usuaris de les xarxes socials, inclosos polítics, músics i actors, van donar suport a Mola amb les publicacions que compartien. L’advocat de Musa Orhan, el Mehmet Erkan Akkuş va argumentar que alguns dels missatges escrits a les xarxes socials contenen insults. Hazal Kaya, Atilla Taş, Barış Atay, Metin Uca, Hasibe Eren, Aslı İnandık, Mahsun Kırmizgül, Ilkay Akkaya, Fatma Turgut, Funda Eryiğit, Serkay Tütüncü, Sarp Akkaya, Tan Taşçı, Ayşenil Gahlşah i Selçuk Balcı a la Fiscalia en cap d'Ankara.

El cantant i compositor Aynur Aydın, el periodista Ayşe Arman, els actors Engin Öztürk, Gülenay Kalkan i İbrahim Selim, els músics Melek Mosso i Gökhan Özoğuz i l’escriptor Perihan Gün es troben entre els denunciats.


Una acusació redactada per un fiscal d'Ankara sol·licita una pena de presó de fins a dos anys per a Ezgi Mola, una popular actriu turca, acusada d'insults després d'haver fet un tuit a l'agost del 2020 sobre l'alliberament d'un antic soldat acusat de violar una jove kurda de 18 anys."Ofegueu-vos a la consciència que us ha permès alliberar aquest violador amb poca vida", va dir Mola en un tuit referint-se a Musa Orhan, que va quedar en llibertat pendent de judici després de sis dies entre reixes per un tribunal de Siirt el 26 d'agost de 2020, malgrat un informe forense confirmant que va violar İpek Er. La jove kurda de 18 anys, que va morir a un hospital el 18 d’agost de 2020, 33 dies després d’intentar treure's la vida, havia deixat una nota de suïcidi acusant Orhan de mantenir-la a casa durant 20 dies durant els quals ella la violava regularment.

L'advocat Mehmet Erkan Akkuş, que representa a Orhan, va presentar una denúncia penal contra Mola per haver trucat a Orhan, que s'enfronta a almenys 12 anys de presó acusat de violació, un "violador de baixa vida" a les xarxes socials. L'actriu serà jutjada al 31è Tribunal Penal de Primera Instància d'Ankara, segons informen els informes locals. Milers a Twitter van reaccionar amb ràbia davant el cas contra Mola, mitjançant l’etiqueta #YalnızDeğilsinEzgiMola (No estàs soal, Ezgi Mola).

"La rebel·lió d'Ezgi Mola és la rebel·lió de tothom que creu en la igualtat de gènere i que defensa la Convenció d'Istanbul", va dir Tunç Soyer, alcalde del municipi metropolità d'Ismir del Partit Popular Republicà (CHP) de l'oposició principal. El president Recep Tayyip Erdoğan, islamista, el 20 de març va provocar indignació a Turquia i la comunitat internacional després de retirar el país del Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, més conegut com el Conveni d’Istanbul, un acord internacional dissenyat per protegir els drets de les dones i prevenir la violència domèstica a les societats.

Els feminicidis i la violència contra les dones són greus problemes a Turquia, on les dones són assassinades, violades o apallissades cada dia. Les polítiques del govern del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) que protegeixen els homes concedint-los la impunitat és la causa principal de la situació, diuen els crítics.

A finals de maig, la ministra de Família i Serveis Socials, Derya Yanık, va rebre crítiques generalitzades a causa de les declaracions que suggereixen que el país ha experimentat "nivells tolerables" de violència domèstica durant la pandèmia del coronavirus mentre parlava amb membres d'un comitè que investiga la violència contra les dones.

 

Leggi di più »

dilluns, 7 de juny del 2021

Qadir Khorani, comandant del ministeri Peshmerga: "És un atac planificat. L'objectiu d'aquest atac és provocar una guerra entre kurds"

Qadir Khorani, comandant del ministeri Peshmerga, diu que un vehicle de peshmerga va ser afectat per un atac aeri i va afegir: "Aquest és un atac planificat. L'objectiu d'aquest atac és provocar una guerra entre kurds". El 5 de juny, cinc peshmerga afiliats al PDK van morir en un atac a la regió kurda de Metina. El PDK va acusar ràpidament el PKK de ser-ne responsable. Qadir Khorani, comandant del ministeri  peshmerga, va dir que el vehicle va ser víctima d'un atac aeri, i va afegir que: "Es tracta d'un atac planificat. L'objectiu d'aquest atac és provocar una guerra entre els kurds, cometre un genocidi kurd i destruir el Kurdistan. "

El comandan Qadir Khorani, que actualment dirigeix ​​el ministeri aPeshmerga, que també és expert militar, va compartir una publicació a la seva pàgina de Facebook, cridant l'atenció sobre l'atac a la regió de Metin contra les forces kurdes. Xorani va dir en el comunicat que el vehicle blindat , destinat a la regió de Metin el 5 de juny, va ser bombardejat per avions de combat F-16 (avions de l'exèrcit turc) o drons.

Leggi di più »

Obren 3 noves cooperatives de dones a Rojava i el Nord de Síria i ja en són 50

S’han obert tres noves cooperatives de dones a Shaddadi i Hasakah, al Nord de Síria. Les primeres conrearan i vendran blat, mentre que les dues d’Al-Hasakah s’especialitzaran en verdures. En total, aquestes cooperatives donen feina a 80 dones.

Les oficines cooperatives de Cizîrê (en àrab Jazira) donen suport a unes 40 cooperatives de treballadores de tots dos cantons de la regió, Qamishlo i Hasakah. Una cooperativa (koperatif en kurd) sol incorporar entre 5 i 10 famílies. 23 es troben al cantó de Qamishlo, de les quals 13 són cooperatives agrícoles, que conreen 874 hectàrees de terreny. La resta de cooperatives treballen principalment en la fabricació i producció de roba o ofereixen serveis de costura. La situació varia força d’una regió a una altra: la regió de l’Eufrates, per exemple, té moltes menys cooperatives que Cizîrê .

Pel que fa a les cooperatives de dones treballadores establertes per Aboriya Jin, n’hi ha més de 50 a tot el Nord i Est de Síria comprenent el Kurdistan Sirià (Rojava) i les regions àrabs. 32 d’elles són cooperatives agrícoles (18 de les quals només es troben a la regió de Cizîrê. La resta de cooperatives són fleques, botigues de roba, restaurants o tallers de producció de conserves. Aproximadament 1.500 dones treballen en aquestes cooperatives, de les quals al voltant de 1.000 treballen en cooperatives agrícoles.
La responsable de cooperatives de Qamishlo

Leggi di più »

diumenge, 6 de juny del 2021

Un atac de drons turcs mata 3 civils al camp de refugiats kurds de l'ONU al nord de l'Iraq

Rashad Galali, diputat kurd de Makhmur, va dir que l'atac tenia com a objectiu "un jardí d'infants a prop d'una escola" al camp recolzat per les Nacions Unides que acull refugiats kurds de Turquia. "Tres civils van morir i dos van resultar ferits", va dir. A principis d’aquesta setmana, Erdogan va comparar Makhmur amb la regió de Mont Qandil al llarg de la frontera oriental de l’Iraq, on el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), té bases militars.

"El tema de Makhmur és tan important per a nosaltres com Qandil... perquè Makhmur s'ha convertit en la incubadora de Qandil ... i si no intervenim, la incubadora continuarà produint (lluitadors). "Si les Nacions Unides no netegen aquest districte, ens en farem càrrec en la nostra condició d'estat membre de l'ONU", va amenaçar Erdogan.

Les tropes turques han mantingut una xarxa de bases al nord de l’Iraq des de mitjans dels anys noranta sobre la base d’acords de seguretat pactats amb el règim del dictador Saddam Hussein.

L'ambaixadora dels EUA a l'ONU, Linda Thomas-Greenfield, va respondre a l'atac afirmant que: "He deixat clar als funcionaris turcs que qualsevol atac dirigit a civils al camp de refugiats de Makhmour seria una violació del dret internacional i humanitari. Avui estic profundament preocupada per la violència a prop del camp i faig una crida a totes les parts perquè respectin els drets dels refugiats."



Xocs entre Peshmerga i PKK

L'atac de drons de dissabte es va produir hores després de la mort de cinc peshmerga kurds iraquians en un enfrontament amb el PKK al districte de Mount Matin, al nord de la província de Dohuk, va dir un funcionari. El PKK, mitjançant el komutani de les HPG Haki Armanc,  ha negat absolutament tenir res a veure amb l'incident. El viceministre per a assumptes de peshmerga a la regió kurda autònoma de l'Iraq, va dir que dos combatents peshmerga també van resultar ferits en el xoc.

Leggi di più »

Operació dels peshmerga contra l'Estat Islàmic aquesta nit

Quan es feia fosc s'ha iniciat l’operació conjunta iraquiano-kurda amb les forces peshmerga contra l’IS (Estat Islàmic) a Germiyanê. Els Comandos especials de les Hêza Pêşmerge han estat recolzats per la Coalició Internacional de lluita contra l'IS. Sota ordre directa del comandant en cap de les forces armades iraquianes es va unir a les operacions entre les forces especials dels comandos i la CTS iraquiana, netejant els pobles de Palkana, Qorichai i Balaga de l'EI, operacions amb molt d'èxit. Molts vehicles de l'IS van ser destruïts. L'operatiu ha estat anunciat i comandant pel vice president del Govern Regional del Kurdistan Iraquià, Sheikh Jaafar Sheikh Mustafa. Fins a 13 coves de l'IS, 3 vehicles i una fàbrica de mines de control remot van ser destruïdes durant l'operació entre molts membres de l'IS morts encara per detallar. 


Leggi di più »

dissabte, 5 de juny del 2021

La guerrilla kurda mata 2 turcs a Bitlis

Dos membres de les forces de seguretat turques van morir durant els enfrontaments amb l'ala militar del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) a la província de Bitlis, al sud-est, va anunciar dimecres el ministre de l'Interior del país. El ministre Suleyman Soylu va dir que un membre de la gendarmeria local i un guàrdia del poble van morir al districte de Tatvan, a la província de Bitlis, durant els enfrontaments amb el PKK. Turquia està duent a terme l'operació Eren-11 a la zona. Quatre membres de les forces de seguretat turques van resultar ferits en l'emboscada.

Leggi di più »

Celebrades les primeres manifestacions convocades per demanar l'oficialitat de la llengua kurda a Turquia

Ahir es va celebrar a Wan i a Cizre les primeres de les tresjornades de  manifestacions convocades per demanar l'oficialitat de la llengua kurda a Turquia. Fins a 23.000 persones han signat la petició a aquest efecte. Les forces de seguretat turques del districte de Cizre, a la província de Sirnak, van evitar que els polítics i activistes es reunissin a l’emblemàtic parc Birca Belek. Tot i això, això no els va impedir reunir-se davant l'oficina de HDP a Cizre. Badir Demir, un dels organitzadors de l'esdeveniment, va dir a Rudaw que no se'ls permetia celebrar l'esdeveniment tal com estava previst "perquè els funcionaris de la província no ho tolerarien".



Wan a a fotografia superior, Cizre a la segona
 
La Xarxa de Llengua i Cultura Kurda (Tora Ziman û Çanda Kurdî / Kürt Dil ve Kültür Ağı) convoca les concentracions a les províncies orientals d'Amed, Wan i  Şirnex (Diyarbakır, Van i Şırnak), de majoria kurdes. Les mateixes són part de la petició llançada per la Xarxa de Llengua i Cultura Kurda el 22 de febrer amb el lema "Fer del kurd l’idioma oficial i educatiu a Turquia".

La propera serà a Amed i  se celebrarà el 7 de juny de 2021. Segons la primera frase de l'article 3 de la Constitució de Turquia, "l'Estat de Turquia, amb el seu territori i la seva nació, és una entitat indivisible i la seva llengua és el turc". L'article 4 també estableix que "la disposició de l'article 1 relativa a la forma de ser l'Estat com a República, les característiques de la República a l'article 2 i les disposicions de l'article 3 no es modificaran ni es proposarà la seva modificació".

  

Kampanyaya îmzeyan a bo zimanê Kurdî (Campanya per fer del kurd una llengua oficial a Turquia) de Platforma Zimanê Kurdî (Plataforma per la llengua kurda).

 

Leggi di più »

Una popular actriu turca, jutjada per criticar l'alliberament d'un soldat acusat de violar regularment una kurda que es va suïcidar

 

Una acusació redactada per un fiscal d'Ankara sol·licita una pena de presó de fins a dos anys per a Ezgi Mola, una popular actriu turca, acusada d'insults després d'haver fet un tuit a l'agost del 2020 sobre l'alliberament d'un antic soldat acusat de violar una jove kurda de 18 anys.

"Ofegueu-vos a la consciència que us ha permès alliberar aquest violador amb poca vida", va dir Mola en un tuit referint-se a Musa Orhan, que va quedar en llibertat pendent de judici després de sis dies entre reixes per un tribunal de Siirt el 26 d'agost de 2020, malgrat un informe forense confirmant que va violar İpek Er. La jove kurda de 18 anys, que va morir a un hospital el 18 d’agost de 2020, 33 dies després d’intentar treure's la vida, havia deixat una nota de suïcidi acusant Orhan de mantenir-la a casa durant 20 dies durant els quals ella la violava regularment.

L'advocat Mehmet Erkan Akkuş, que representa a Orhan, va presentar una denúncia penal contra Mola per haver trucat a Orhan, que s'enfronta a almenys 12 anys de presó acusat de violació, un "violador de baixa vida" a les xarxes socials. L'actriu serà jutjada al 31è Tribunal Penal de Primera Instància d'Ankara, segons informen els informes locals. Milers a Twitter van reaccionar amb ràbia davant el cas contra Mola, mitjançant l’etiqueta #YalnızDeğilsinEzgiMola (No estàs soal, Ezgi Mola).

"La rebel·lió d'Ezgi Mola és la rebel·lió de tothom que creu en la igualtat de gènere i que defensa la Convenció d'Istanbul", va dir Tunç Soyer, alcalde del municipi metropolità d'Ismir del Partit Popular Republicà (CHP) de l'oposició principal. El president Recep Tayyip Erdoğan, islamista, el 20 de març va provocar indignació a Turquia i la comunitat internacional després de retirar el país del Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, més conegut com el Conveni d’Istanbul, un acord internacional dissenyat per protegir els drets de les dones i prevenir la violència domèstica a les societats.

Els feminicidis i la violència contra les dones són greus problemes a Turquia, on les dones són assassinades, violades o apallissades cada dia. Les polítiques del govern del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) que protegeixen els homes concedint-los la impunitat és la causa principal de la situació, diuen els crítics.

A finals de maig, la ministra de Família i Serveis Socials, Derya Yanık, va rebre crítiques generalitzades a causa de les declaracions que suggereixen que el país ha experimentat "nivells tolerables" de violència domèstica durant la pandèmia del coronavirus mentre parlava amb membres d'un comitè que investiga la violència contra les dones.

Leggi di più »

divendres, 4 de juny del 2021

El president de l'Iraq denuncia Turquia per 'crims contra la humanitat i el medi ambient'

El kurd Barham Salih va dir ahir que la desforestació a les zones de la frontera de la regió del Kurdistan és un "delicte contra els humans i el medi ambient". "Tot i la invasió de la sobirania, la violència i el desplaçament de civils de casa seva, talar els boscos a Hirur, Batifa i les zones frontereres de la regió del Kurdistan és un delicte contra els humans i el medi ambient, que no és motiu de perdó".

"El nostre deure al govern federal i a la regió és cooperar per aturar aquesta violació i saqueig i fer que els criminals siguin responsables", va afegir. Dos legisladors kurds van dir aquesta setmana que l’exèrcit turc havia començat la desforestació i la tala a les zones de les zones frontereres de la regió del Kurdistan coneguda com a Bashur. 



Leggi di più »

Una de les comandants de les SDF alerta: "Quan mirem els preparatius de l'estat turc, podem dir que hi haurà un atac important"

 


Militant Çiya és una de les comandants de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) al front. La militar ha afirmat que els atacs de l'estat turc a la carretera M4 i els seus voltants han continuat des de fa molt de temps i que l'estat turc no compleix els acords d'alto el foc signats. "Quan mirem els preparatius de l'estat turc, podem dir que hi haurà un atac important. A Síria s'estan traçant noves fronteres amb blocs de formigó armat. Els enviaments d'armes prohibits es fan a l'àrea internacional. Les bases estan equipades amb un sistema de càmeres, radars i drons ".

Leggi di più »

dijous, 3 de juny del 2021

Fundació d'un nou moviment feminista a Ar-Raqqà, la que fou capital de l'Estat Islàmic a Síria

Fins a 150 dones van participar en la fundació de la Conferència de Dones Zenubiya el dia 1 de juny. La nova entitat feminista va ser creada a Ar-Raqqà, ciutat àrab de Síria i l'única capital de província que va ser conquerida per l'Estat Islàmic. La ciutat va ser subjugada pels fonamentalistes fins que foren expulsats per l'aliança de demòcrates àrabs i kurds de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF). La nova entitat va assegurar que : "Avui encarnem tots els components sirians per declarar l'aplec feminista de Zenobia com una coronació del nostre patrimoni de lluita i dels sacrificis fets per les dones".

Sota el lema "En la Lluita feminista, protegirem la nostra revolució i farem la pau", Maryam Ibraheem en nom de dones de Raqqà, Tabqa i Deir ez zor, que va dir: "La reunió indica el paper principal que juguen les dones a la societat i, després de quatre anys d'alliberament, les dones prenen la seva posició correcta a la societat, després que la noció de nació democràtica es posés en pràctica i ocupés el seu lloc en totes les associacions i organismes ".


Leggi di più »

dimecres, 2 de juny del 2021

La resistència fereix greument el president provincial del partit neofeixista turc MHP a Mardin


En una declaració escrita, el Comitè del Kurdistan del Halkların Birleşik Devrim Hareketini (HBDH, Moviment Revolucionari dels Pobles Units) va dir que "El president provincial del Milliyetçi Hareket Partisi (MHP) a Mardin, Ferhan Bozkuş, va ser castigat com a conseqüència de la nostra acció armada a la nit del 30 de maig de 2021. El membre del partit feixista que va resultar ferit greument va ser portat a l’hospital amb helicòpter sota setge policial ”.

"Estem enviant un missatge als mercenaris colonialistes feixistes AKP-MHP: aquests carrers estan tancats als colonitzadors. Han estat tancats a màfies, mercenaris islamistes, forces contra-guerrilleres i traïdors que van portar el partit feixista al Kurdistan Aquells que ataquen persones pobres, treballadors, periodistes i diputats del país, assetgen els edificis del partit i els cremen foc, ho haurien de saber. Els que ataquen els nostres companys que continuen la resistència de la vaga de fam a les presons, els que continuen la la conspiració aïllant el líder del poble kurd Abdullah Öçalan, i els que hi siguin socis, continuaran pagant el preu cada dia .

Aquells que ataquin les nostres zones guerrilleres sota el paraigua de l'OTAN haurien de saber que les forces de llibertat que van crear la campanya de l'1 de juny destruiran els atacs colonialistes i genocides d'avui, com ho van fer llavors. El poder de la revolució unida neix de la resistència del llegendari comandant Adil Bılıki, que va convertir l'impossible en possible.

Fem una crida a tots els pobles i joves treballadors de Turquia i el Kurdistan a participar i lluitar contra aquest sistema de persecució feixista ".

Per a saber-ne més:
- Neix l'HBDH, el front d'organitzacions revolucionaries contra la deriva autoritària del govern turc
En espanyol
- Primera acció militar d'envergadura de l'HDBH

- Atac a Ovacik (14.06.2016)

- Devrimci Komünarlar Partisi (Partit Revolucionari Comunista)

-HBDH, front d'organitzacions d'esquerra turques, assumeix vint atacs a Turquia (1.9.2019)

-HBDH destrueix un iot de luxe a Muğla i un camió de remolc policial a Istanbul (Setembre 2019)

- HBDH fa esclatar un camió turc amb material per Azaz en venjança per l'assassinat de Ceren Güneş (novembre 2019) 

Leggi di più »