dilluns, 31 de maig del 2021

El moviment nacional kurd convoca 3 manifestacions per "Fer del kurd l’idioma oficial i educatiu a Turquia"

 

La Xarxa de Llengua i Cultura Kurda (Tora Ziman û Çanda Kurdî / Kürt Dil ve Kültür Ağı) celebrarà concentracions a les províncies orientals d'Amed, Wan i  Şirnex (Diyarbakır, Van i Şırnak), de majoria kurdes. Les concentracions s’organitzaran com a part de la petició llançada per la Xarxa de Llengua i Cultura Kurda el 22 de febrer amb el lema "Fer del kurd l’idioma oficial i educatiu a Turquia".

En conseqüència, la primera concentració se celebrarà al Cizre de Şirnex amb les consignes "Fer de la llengua kurda la llengua oficial i educativa a Turquia" i "Que el segle XXI sigui el segle de la llengua kurda". Mentre que la concentració a la província de Wan se celebrarà el 4 de juny, la de la província d'Amed se celebrarà el 7 de juny de 2021.

Segons la primera frase de l'article 3 de la Constitució de Turquia, "l'Estat de Turquia, amb el seu territori i la seva nació, és una entitat indivisible i la seva llengua és el turc". L'article 4 també estableix que "la disposició de l'article 1 relativa a la forma de ser l'Estat com a República, les característiques de la República a l'article 2 i les disposicions de l'article 3 no es modificaran ni es proposarà la seva modificació".
  

Kampanyaya îmzeyan a bo zimanê Kurdî (Campanya per fer del kurd una llengua oficial a Turquia) de Platforma Zimanê Kurdî (Plataforma per la llengua kurda).




Leggi di più »

En 10 anys Turquia ha enviat colons a Efrîn i els kurds han passat de ser el 96 % al 25 %

El 18 de març de 2018, Turquia i els rebels recolzats per Turquia van ocupar l’enclavament kurd d’Efrîn. L'ocupació ha continuat enmig de les acusacions generalitzades de crims de guerra, incloent-hineteja ètnica, segrest per rescatar i violència masclista.

Vint-i-cinc organitzacions locals de la societat civil i de drets humans van dir que divendres només al voltant del 20 per cent de la població kurda original del nord de Síria, Efrîn, es queda a la regió tres anys després que Turquia i els seus grups armats aliats s'apoderessin de la zona.

Després de l'assalt a Efrîn, Turquia hi va instal·lar milers d'àrabs sirians que van ser desplaçats d'altres zones del país per ofensives dutes a terme pel règim de Bashar al-Assad. Això va alterar significativament la demografia d'Efrîn.

Els kurds constituïen el 96 per cent de la població d'Efrîn abans del 2011, però ara representen al voltant del 25 per cent, van llegir una declaració designada per 25 organitzacions i publicada per l'Organització de Drets Humans - Afrin-Síria (HRO). Va afegir que el 75% dels residents actuals són colons àrabs i turcmens.

Les organitzacions van acusar Ankara de canviar la "composició demogràfica" i la identitat kurda de la regió amb la incorporació de centenars de milers de colons. Van demanar a les Nacions Unides i a les principals potències que intervinguessin i "posessin fi a l'ocupació turca".



Leggi di più »

Turquia està talant massivament els arbres de la part del Kurdistan de l'Iraq que ha envaït

La diputada de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) ha denunciat que l'estat turc està talant els arbres a la regió kurda de l'Iraq. A la denúncia s'hi ha afegit Rêving Hirûri del Partit Democràtic del Kurdistan (Partiya Demokrat a Kurdistanê, PDK). Les forces turques s'han endinsat fins a 40 quilòmetres controlant actualment un centenar de poblacions del Kurdistan iraquià gràcies a la permissivitat del govern autònom del Kurdistan iraquià i, molt especialment del propi govern estatal de l'Iraq que, al capdavall, és qui controla l'espai aeri i les fronteres. El Kurdistan de l'Iraq és altament depenent de Turquia en termes econòmics ja que la majoria de les seves exportacions van o passen per la península anatòlica i rep més serveis de Turquia que de Bagdad.

El cosí del dirigent del PDK, Adham Barzani, ha alertat de l'error que suposa la connivència amb els turcs. "Quan Turquia envaeix un territori arreu, ja no marxa mai". Barzani ha demanat a Bagdad que comenci a limitar els moviments dels turcs. El PDK govern el Kurdistan iraquià en vèncer a les darreres eleccions. Tot i defensar la independència i haver celebrat un referèndum la reacció violenta de l'Iraq va provocar que aquesta resti congelada.




Leggi di più »

Estat Islàmic ha executat un ostatge kurd malgrat que la seva família havia pagat un rescat

 Jalal Baban era un policia kurd de Qara Tapa, a la vall de Diyala. Havia estat segrestat el novembre de 2019 quan conreava unes terres amb el seu cosí. La seva família havia pagat un rescat de 57.000 dòlars però l'Estat Islàmic va publicar un vídeo amb l'assassinat de l'agent dissabte 29 de maig.



Leggi di più »

diumenge, 30 de maig del 2021

Biden retalla el suport econòmic dels EUA a les Forces Democràtiques Sirianes, SDF

El pressupost de defensa del president dels Estats Units, Joe Biden, per al 2022, retallarà el finançament de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) que lluiten contra l’Estat Islàmic (IS) a Síria. Biden ha sol·licitat un total de 715.000 milions de dòlars en despesa en defensa per a l'any fiscal 2022, que ara ha de ser aprovat pel Congrés.

Dels 522 milions de dòlars finançats per combatre l’IS, 177 milions es destinaran a ajudar els “grups i individus sirians”, que inclou tant a les SDF com al grup de la milícia Maghawir al-Thawra. Els 345 milions de dòlars restants es destinaran a les forces de seguretat iraquianes. Aquesta xifra és inferior als 200 milions de dòlars de grups sirians, inclosos els SDF, rebuts el 2020.

Leggi di più »

El dirigent del partit parlamentari pro kurd Demirtaş condemnat a 2 anys i 6 mesos de presó per "dirigir-se" al fiscal

 



Un tribunal turc va condemnar divendres a Selahattin Demirtaş, antic copresident del Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles), a dos anys i sis mesos de presó per "dirigir-se a funcionaris" a causa de les seves crítiques a l'excap públic d'Ankara el fiscal Yüksel Kocaman.
Demirtaş havia criticat a Kocaman durant un judici a l'Alt Tribunal Penal d'Ankara quan va dir en la seva declaració de defensa: "No deixaré que ningú se'n surti, [li] li demanarem comptes".

Demirtaş va assistir en línia a la vista del divendres a l'Alt Tribunal Penal 25 d'Ankara i va dir que havia volgut dir que el fiscal seria retret a comptes davant d'un tribunal de justícia.Demirtaş ha estat empresonat a la presó d’Edirne des del 4 de novembre de 2016 per càrrecs de motivació política malgrat les sentències del Tribunal Constitucional de Turquia i del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Leggi di più »

Un ecologista kurd condemnat a 4 anys de presó a l'Iran

Un activista ecologista kurd de Sanandaj que va ser arrestat per les forces de seguretat iranianes a principis de setembre del 2020 ha estat condemnat a presó. Khabat Mafakheri, un activista ecologista de Sanandaj, ha estat condemnat a 4 anys de presó suspesa per la Primera Oficina del Tribunal Revolucionari Islàmic Iranià a Sanandaj, acusat de formar part del Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê (PJAK, Partit de la Vida Lliure del Kurdistan) . Khabat Mafakheri va ser arrestat pels serveis d’intel·ligència iranians a Sanandaj el dijous 4 de setembre de 2020.



Leggi di più »

dissabte, 29 de maig del 2021

2n Congrés del Partit Verd del Kurdistan

 



Establert el 12 de gener de 2013, el Partit Verd del Kurdistan (Partiya Kesk a Kurdistanê) va celebrar el seu primer congrés el 27 de maig de 2015. El seu 2n Congrés s'ha realitzat a Amûdê. Al Congrés s’hi van sumar membres del Consell Democràtic de Síria (MSD), el Moviment de la Societat Democràtica (Tev-Dem), la feminista Kongra Star, la Unió d’Intel·lectuals de la Regió de Jazira, el Consell de Dones Sirianes, l’Assemblea de les Famílies dels Màrtirs, el Partiya Yekîtiya Democrat (Partit de la Unió Democràtica, PYD)

150 delegats de tot el nord i l'est de Síria van assistir al congrés. Luqman Ehme (Ahmei), president del Partit Verd del Kurdistan, va subratllar la necessitat de cooperació i unitat del poble sirià del nord i de l'est i dels partits polítics nacionals per enfortir l'Administració autònoma.

Afirmant que Turquia va augmentar els atacs a la regió per trencar aquesta unitat, Ehme va dir: "L'estat turc intenta canviar l'estructura demogràfica de la regió i ha oprimit la gent des que va ocupar Afrin, Serekaniye i Girê Spi. De l'altra, de la mà, pretén ampliar els límits de l’ocupació amb els darrers atacs al Kurdistan del Sud. Aquests atacs tenen com a objectiu eliminar els èxits del poble kurd ".

El copresident del PYD, Enver Muslim, va dir que espera que els membres del Partit Verd del Kurdistan treballin en coordinació amb la resta de partits polítics de l’administració autònoma i es posicionin contra els atacs de Turquia contra el nord i l’est de Síria. Muslim va dir que l'Estat turc no va aconseguir els seus objectius a la regió i va afegir: "Turquia du a terme una guerra especial aplicant polítiques brutes com tallar el subministrament d'aigua i processar les persones que donaven suport a Kobani". Muslim també va esmentar les polítiques actuals dels governs de Damasc i va dir: "Han adoptat polítiques basades en la mort i la devastació. Malauradament, Damasc encara evita centrar-se en solucions polítiques a la crisi siriana".

                                                Luqman Ehme (Ahmei), president del Partit Verd del Kurdistan








Leggi di più »

Un kurd condemnat a 40 anys de presó a l'Iran per "moharebeh" (enemistat contra Déu)

Un ciutadà kurd del districte de Naghadeh de la província de l'Azerbaidjan Occidental (Urmiya) al Kurdistan iranià (Rojhilat) ha estat condemnat a 40 anys de presó pel poder judicial de la República Islàmica de l'Iran acusat de "moharebeh", enemistat contra Déu.

Seyyed Mohammad Hosseini, un pres polític empresonat per pertinença al Partit Demòcrata del Kurdistan de l'Iran (PDKI): La sentència va ser notificada oficialment pels funcionaris de la presó central de Naghadeh el dimarts 25 de maig de 2021.

Seyyed Mohammad Hosseini anteriorment era membre del Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran i havia tornat a Naghadeh el 2017 després de separar-se del partit i rebre una carta de dimissió. Seyyed Mohammad Hosseini, tot i rebre un salconduit dels serveis de seguretat iranians, va ser arrestat després de tornar després i ha estat detingut a la presó central de Naghadeh des de llavors sense que se li permetés marxar.



Leggi di più »

divendres, 28 de maig del 2021

Reunió de l'Organització Comunista del Kurdistan i el Partit Demòcrata del Kurdistan de l'Iran per tal de forjar la unitat dels partits nacionals kurds

 


L'Organització Comunista del Kurdistan va visitar el Partit Demòcrata del Kurdistan de l'Iran. El líder del PDKI, M. Hijri va encapçalar l'acollida dels convidats, va parlar de la situació de l'Iran, el Kurdistan i la zona i la necessitat d'unitat dels seus partits especialment en el nivell del Kurdistan a l'Iran amb un treball recent de coneixement i comprensió del país. "Incrementem les nostres col·laboracions perquè puguem tenir la possibilitat de canviar qualsevol dret de la nostra nació."Ambdues parts van cridar a reforçar les seves relacions.

Leggi di più »

213 periodistes van ser processats durant els primers 4 mesos del 2021 a Turquia

213 periodistes van ser processats durant els primers 4 mesos del 2021 a la República de Turquia. Segons el primer informe sobre la llibertat d’expressió i "l’agenda de premsa d’expressió interrompuda", 20 periodistes van ser condemnats a 57 anys, 10 mesos de presó en total durant els primers quatre mesos d’aquest any. 

L'informe també afirma que "malgrat la promesa del president i governant de l'AKP, Recep Tayyip Erdoğan, que el 2021 seria un" any de reformes "i l'anunci del pla d'acció dels drets humans del govern, els dramàtics desenvolupaments que es van desenvolupar durant els primers mesos de l'any va demostrar que les expectatives de millora en matèria de drets humans i drets democràtics a Turquia probablement no es compliran aviat ".












 

Leggi di più »

dimecres, 26 de maig del 2021

Comunicat del Consell Democràtic de Síria: 'no hi haurà eleccions abans de la solució política d’acord amb les decisions internacionals, l’alliberament dels detinguts, el retorn dels desplaçats i la creació de nous fonaments per a un camí polític contra la tirania'

El Consell Democràtic de Síria ha anunciat reiteradament que no es preocupa per cap elecció que no assoleixi els objectius dels sirians a les seves vides, drets i presència política i que no faciliti cap procediment electoral que infringeixi el sentit de l’ONU. Resolució 2254


Tot i que vam intentar negociar amb les autoritats de Damasc per tal d’aconseguir avenços per construir un camí polític, això no s’ha aconseguit. Estava obstaculitzant el consens i la continuació de les reunions, i el seu objectiu era imposar la seva visió sense tenir en compte els drets humans,i segons aquesta posició, considerem que els extremistes del règim i l'oposició són responsables de tots els delictes contra el poble sirià i d'obstaculitzar les negociacions per a una solució política negociada d'acord amb la Resolució 2254 del Consell de Seguretat, que s'estipula per formar una transició òrgan de govern, un entorn segur i una nova constitució per al país sobre la base de la qual les eleccions es basen en la transparència i la supervisió internacional i les garanties de resultats aconseguides treball continuat per resoldre la dura crisi que tothom ha patit.


Som membres del Consell Democràtic de Síria que afirmem que no formarem part del procés d’eleccions presidencials i que no hi participarem, i la nostra postura és manté en que no hi haurà eleccions abans de la solució política d’acord amb les decisions internacionals, l’alliberament dels detinguts, el retorn dels desplaçats i la creació de nous fonaments per a un camí polític contra la tirania i el control de les forces polítiques, i hauria de ser en un ambient democràtic pluralista que reconegui els drets dels components sirians. igualment, sense discriminació ni exclusió.


Leggi di più »

divendres, 21 de maig del 2021

Combats entre la guerrilla kurda i les forces d'ocupació iranianes amb 7 morts inclòs un comandant del règim teocràtic i 3 agents de l'Etlaat


 El Partiya Demokrat a Kurdistana Îranê/Hîzbî Dêmukratî Kurdistanî Êran (PDKI, HDKA) ha confirmat els combats entre les forces peshmerga del Kurdistan i els serveis paramilitars i d’intel·ligència de Iran. En un xoc a la carretera principal que uneix les ciutats kurdes de Mahabad i Bokan, van morir 3 agents de l’Etlaat* i 2 membres de l’IRGC (Cos de Guàrdia Revolucionària Islàmica, considerada terrorista per diversos estats i braç armat del règim teocràtic xiïta. Entre els morts de les forces ocupants hi ha inclòs un comandant.

Els dos milicians caiguts en combat són Enwer Nasiri i Sohrab Khedirpor. Hi ha hagut enfrontaments intermitents entre la resistència kurda del PDKI i l’IRGC. L'11 de maig, sis persones van morir en enfrontaments entre les dues parts a Salmas, província de l'Azerbaidjan occidental a l'Iran. Simultàniament el PDKI ha mostrat imatges de peshmerga ahir a la nit a la ciutat de Baneh on van esquivar les xarxes repressives perses.

* El Ministeri d'Intel·ligència iranià, anomenat Etelaat

Leggi di più »

Pànic a l'exèrcit turc per dos nous atacs amb drons de la resistència kurda

 

 

Aquesta nit s'han produït dos atacs més amb drons dirigits a instal·lacions militars turques a Elîh i  (Batman i Siknak en turc) aquesta nit. A Elîh (vídeo superior) ha estat atacat un aeroport militar i a Şirnex una comissaria de la gendarmeria (vídeo inferior). Fa dos dies es va apuntar a la base militar ocupant a Amed i les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG), l’ala militar del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), van reclamar la responsabilitat de l’atac de drons. El salt qualitatiu de la resistència armada implica ara atacs per sorpresa, a zones urbanes on el control militar és més complexe i la disputa de l'espai aeri fins ara d'hegemonia ocupant. 





Leggi di più »

dijous, 20 de maig del 2021

La guerrilla kurda es declara responsable de l'audaç atac amb drons contra una base turca a Amed

L'atac no va causar cap víctima. La secció militar del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG), va anunciar ahir que havia dut a terme un atac aeri contra una base militar turca clau a la província sud-est de Diyarbakir (Amed) durant la nit. El PKK va dir que havia dut a terme una acció "reeixida" contra la vuitena base a reacció d'Amed (en turc Diyarbaki)r a primera hora del dimecres, i va afegir que "va tenir un gran impacte i va produir resultats". Van dir que més detalls es revelaran més endavant.

Les autoritats turques van confirmar l'atac, dient que no va causar cap víctima. El ministre de l'Interior turc, Suleyman Soylu, va dir en un tuit que un "intent d'atac" es va dur a terme en una base militar per dos avions model dron "que van ser neutralitzats". L'oficina del governador d'Amed va admetre més tard l'atac a la base, dient que es va fer amb un avió "que va ser enderrocat" per les forces turques.

Leggi di più »

dimecres, 19 de maig del 2021

La minoria yezidi d'Efrîn sotmesa a un genocidi sistemàtic pels islamistes turcs: "Ens imposen del vel a les dones, obliguen a parlar en àrab i aprendre la llengua turca"

La co presidenta de la Unió Yezidi del Cantó d'Efrîn, Suad Hesso, ha confirmat que els pobles yezidi d'Efrîn ocupada han estat sotmesos als processos de canvi demogràfic i genocidi ètnic sistemàtic per l'ocupació turca i els seus mercenaris. Hesso ha fe una crida a tots els kurds i als Comunitat yezidi en particular per revoltar-se contra l'ocupació turca. "Entre la sèrie de crims comesos per Turquia i els seus mercenaris contra la comunitat yezidi a Efrîn hi havia la imposició del vel a les dones i obligar-les a parlar en àrab i aprendre la llengua turca. Turquia treballa per aconseguir a Efrîn el que l'Estat Islàmic no va poder aconseguir a Şengal". 





Leggi di più »

Aniversari de l'assassinat d'Halil Çavgun, segon màrtir del Partit dels Treballadors del Kurdistan

El primer màrtir del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), Haki Karer, fou assassinat el 18 de maig de 1977. Just un any després moria el segon mort de l'organització político-militar kurda. El segon màrtir, d’una llarga llista, seria Halil Çavgun assassinat per terratinents mentre penjava cartells el 19 de maig de 1978. En els dos casos, els Revolucionaris del Kurdistan (precedent del PKK) van venjar les seves morts liquidant els assassins.

Halil Çavgun va ser assassinat a Hilvan d'Urfa a una edat jove, va dir que després de la mort de Çavgun, es va viure un procés completament diferent amb la lluita que es va dur a terme al districte.

Va ser assassinat per la tribu Süleymanlar col·laboracionista amb Turquia. Halil Çavgun va perdre la vida precisament en commemoració de Hakki Karer, que va ser assassinat per les contra forces el 18 de maig de 1977 a Antep, a l’escola Mustafa Kemal. L'assassinat d'Halil Çavgun a Hilvan va ser l'inici d'un nou procés. El 1979, els solemans van fer un pas enrere i dos anys d'aquest procés van passar a la història com la "resistència Hilvan". En aquest procés, la primera acció armada del moviment kurd va tenir lloc al districte, Nadir Temel va guanyar l'alcaldia del districte i les dones van ser elegides per primera vegada com a membre del consell municipal.





Leggi di più »

dimarts, 18 de maig del 2021

44 anys de la mort d'Haki Karer, un cavaller revolucionari


El primer programa del Partiya Karkerên Kurdistan (PKK) o Partit dels Treballadors del Kurdistan, ‘Kurdistan Devrimin Yolu (Manifesto)’ o El camí de la revolució del Kurdistan (Manifest), fou dedicat a Haki Karer, un militant assassinat mesos abans de la fundació. En ell es recollia la pròpia doctrina impulsada per Karer i Kemal Pir d'un “partit revolucionari del proletariat i dels camperols del Kurdistan” es declarava marxista-leninista i es definia com “una organització política sota la guia del socialisme científic” amb una “tasca històrica i sagrada”, la de la “Revolució del Kurdistan”. Un dels lemes més destacats en el text era “un Kurdistan democràtic, unit i independent”. El treball ideològic de Pir fou fonamental per posar les bases doctrinals del PKK. Seu, i d’Haki Karer, és el primer lema del PKK: “La revolució de Turquia ha de passar pel Kurdistan”.



Karer (1950-1978), turc d'Ordu, al Mar Negre, va començar la seva militància al grup estudiantil Ayöd contra l'imperialisme i l'oligarquia. Com a revolucionari sincer pensava que la transformació de Turquia passava, necessàriament, per a extirpar l'imperialisme turc que era una metàstasi a la societat. Cap transformació social podia fer-se sense eliminar la supremacia turca sobre la resta de pobles de l'estat, en especial el kurd. Abdullah Öcalan i Kemal Pir, companys seus a Ankara, tenien la mateixa doctrina ideològica. Va traslladar-se a Êlih, al Kurdistan Nord, per a crear una xarxa d'activistes en el que havia de ser el PKK. El seu desconeixement de la llengua kurda va dificultar aquesta tasca i es va desplaçar a Dîlok, Antep, on va impulsar el moviment sense nom conegut com a Apocular que havia de derivar en el PKK. Karer va obtenir gran reputació en l'àmbit socialista revolucionari. Creia que la pau a Turquia només es podia aconseguir i garantir a través de la llibertat dels kurds. Fou una figura clau en l'establiment dels primer nuclis de militants de la causa kurda d'esquerra



El 18 de maig 1977 Haki Karer fou víctima d'una conspiració d'un grup d'orientació maoista anomenat Sterka Sor (estrella vermella) que el va matar a trets després de citar-l a un cafè d'Antep. Es creia que l'activista Alaattin Kapan va ser l'autor de l'acció. No obstant això, cercles kurds van negar aquest extrem. Un metge de l'hospital va assegurar que Karer no va ser assassinat pel tret, sinó per la manipulació dels dispositius d'oxigen dels visitants a l'hospital. Es creu que les clavegueres de l'estat turc van ordenar l'assassinat. Arran del seu assassinat molts membres del moviment van fugir a l'estranger o es van allunyar del grup. Tanmateix el moviment va agafar força a Antep i la seva mort va sacsejar Abdullah Öcalan qui es va convèncer que era el llegat de la memòria de Haki Karer s'havia de recordar a través de la creació d'un partit. Per tant, Öcalan va escriure la tardor de 1977 a la pròpia Antep un projecte de programa. L'assassinat de Haki Karer ser així el detonant per a l'establiment final del PKK l'any 1978 a Lice, Amed.

Per a saber-ne més: Kurdistan, el poble del sol

Leggi di più »

L'Iran penja a la forca un altre pres polític kurd

La República Islàmica de l'Iran va executar diumenge un jove kurd a la ciutat de l'islam al Kurdistan oriental. Segons l'Associació de Drets Humans del Kurdistan, un jove anomenat Cemal (Jamal) Mihemedi, de Rojhilat va ser penjat a la presó central de l'islam el 16 de maig. Mihemedi havia estat condemnat per matar un comandant de la Guàrdia Revolucionària i el Tribunal Revolucionari de l’Islam el va condemnar a la mort fa dos anys.

Leggi di più »

diumenge, 16 de maig del 2021

La guerrilla feminista kurda YJA-Star publica l'atac a una posició turca a Metîna

El portal Gerîla TV ha publicat imatges d’una acció de la guerrilla de YJA-Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar) contra soldats de l’exèrcit turc a la regió de Metîna, a les zones de defensa de Medya, al sud del Kurdistan (nord d’Iraq). Al vídeo del 5 de maig es poden veure escenes d’un assalt a una unitat militar de nou homes.

L'acció va tenir lloc al turó Şehîd Çiya, a la zona de Zendura. "La unitat estava en moviment i va ser controlada per guerrillers. Set soldats van morir i dos més van resultar ferits durant el transcurs de l'acció. L'exèrcit turc va transportar els morts i ferits amb helicòpters", va dir sobre els detalls.

Leggi di più »

"Turquia utilitza gas verinós al Kurdistan del Sud"

 

En declaracions a Stêrk TV, Murat Karayılan va dir: “L’exèrcit turc utilitza tecnologia sofisticada i mercenaris islamistes en els seus atacs al Kurdistan del Sud. Allà on no arriba enlloc, utilitza gas verinós. No l’utilitza en una àrea àmplia, sinó de manera molt específica. Per exemple, en una zona concreta, de la qual es manté allunyat durant uns quants dies.

Karayılan va afegir:

"M'agradaria posar un exemple: al mont Mamreşo, els nostres camarades van resistir els atacs de l'exèrcit turc durant deu dies sense interrupció. Per tant, no podia avançar-hi. Per això va utilitzar gas verinós a Mamreşo. 

No hi ha ferides de bala als cossos dels nostres amics que van caure màrtirs allà. L'exèrcit turc va confiscar els seus cossos. Per tant, qualsevol persona que vulgui examinar-los per trobar restes de gas verinós s’ha de posar en contacte amb les autoritats turques. 

Des que van començar els atacs turcs el 24 d'abril, 18 dels nostres amics han estat martiritzats. Actualment no hi ha cap contacte amb 6 més. Un total de 187 soldats turcs han mort i 20 ferits.

Com a primer pas, l'exèrcit turc vol crear una zona d'amortiment al llarg de la frontera perquè pugui ocupar tot el Kurdistan ".

Murat Karayılan és membre de l'executiva de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) i comandant en cap de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG).

Leggi di più »

Amed: Els administradors fiduciaris en substitució del govern democràtica col·loquen banderes turques als rètols de carrers

El municipi metropolità d'Amed (en turc Diyarbakir és la capital del Kurdistan del Nord. Es troba governat per administradors fiduciaris imposats pel govern turc. Aquests han col·locat en les darreres setmanes la bandera turca als rètols de carrers de moltes parts de la ciutat. Els coalcaldes elegits democràticament d’Amed (Diyarbakir), Gültan Kisanak i Selcuk Mizrakli, són actualment a la presó mentre que el municipi va ser nomenat síndic des de l’agost del 2019. Els coalcaldes de l’Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) havien estat elegits amb més del 62% dels vots (prop de 500.000 vots).



Leggi di più »

dissabte, 15 de maig del 2021

Dia de la Llengua Kurda 2021: 'Mentre la nostra llengua no sigui lliure, la nostra personalitat, pensaments i existència no seran lliures'

Diverses iniciatives commemoren avui el Dia de la Llengua Kurda. La revista Nûbihar va recollir els missatges de kurds de 89 nens de tota la regió i del món i va compartir vídeos a les xarxes socials. Els dialectes kurmanji, dimilkî, sorani i gorani del kurd apareixen al vídeo, en què la mainada diu frases diferents. Els nens diuen: "Existeixo amb la meva llengua, jugo en kurd, la meva llengua és bonica, llegir en kurd és bonic, la nostra llengua és agradable, ens encanta el kurd, la nostra llengua és la nostra existència, els nens llegeixen kurd, no hi ha vida sense llengua, la llengua és cultura, feliç dia de la llengua kurda, avui és el 15 de maig, dia de la llengua kurda ”. La revista Nûbihar va dir que aquest vídeo es va dur a terme per cridar l'atenció sobre la importància que els kurds parlen kurd als seus fills i va emfatitzar que els nens tenen un paper principal en el futur de la llengua.

La llengua kurda deriva de les llengües iranianes nordoccidentals, de la qual hi ha 3 dialectes: el Nord –Kurmanji–, el Central –Sorani– i el Sud –Pehlewani–. El primer és escrit en alfabet llatí mentre que el altres en alfabet perso-àrab. Es calcula que la llengua és parlada per un conjunt d’entre 20 i 30 milions de persones. A més, de forma més reduïda, hi ha un conjunt de llengües (el Zaza-Gorani, un total de sis llengües que també són iranianes nordoccidentals) que són parlades pels kurds.


Els refugiats dels camps de Shebha, al Kurdistan sirià, van gravar un altre vídeo on mostren la seva vinculació a la llengua pròpia. Hi apareixen a les classes als camps on aprenen a escriure i llegir en kurd. Aquests refugiats vivien al cantó d'Efrîn però han estat expulsats el gener de 2018. En aquell moment s'ensenyava la llengua kurda a l'escola i la universitat però ara ha estat substituïda pel turc.

A la part turca l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) va cridar l'atenció sobre la importància de protegir la llengua kurda. "Protegir aquest valuós llenguatge és el nostre deure principal i la base de la nostra lluita política. Mentre la nostra llengua no sigui lliure, la nostra personalitat, pensaments i existència no seran lliures. La llengua kurda és com un gran arbre les arrels del qual són profundes. a la història de la humanitat.

L'opressió i l'assimilació de la llengua kurda no ha disminuït al llarg de la història dels kurds, i això és el més cert en aquest segle. Perquè els governants saben molt bé que la manera de destruir una societat és destruir els seus En contra d’aquestes polítiques d’assimilació, exigim que el kurd sigui protegit i reconegut per la Constitució. El kurd hauria de ser la llengua educativa i s’haurien d’eliminar tots els obstacles a les activitats lingüístiques. Feliç dia de la llengua kurda."



Leggi di più »

divendres, 14 de maig del 2021

L'Iran condemna a 40 anys de presó un ciutadà per haver militat 6 mesos en un partit kurd després de ser assassinats dos germans seus per la policia

Segons un informe rebut per l’Organització de Drets Humans Hengaw, Mohammad Moradi, ciutadà kurd de Piranshahr, ha estat sentenciat pel Tribunal Revolucionari Islàmic Iranià a Mahabad, a 40 anys de presó. Aquesta sentència es va dictar acusada de "disfunció" a través de la pertinença al Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran, i se li va notificar el dimecres, 12 de maig de 2021, després de ser convocat a la presó de Naghadeh.

Mohammad Moradi és del poble de Qabr Hussein a Piranshahr, que va ser membre del Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran (KDPI) durant sis mesos, va tornar a l'Iran el setembre del 2017, després d'abandonar el partit, i el 6 de setembre del 2017 es va rendir a les forces de seguretat iranianes.

Segons una font informada, tot i que Mohammad Moradi s'havia rendit, el Cos de Guàrdies Revolucionaris Islàmics a Piranshahr, Kurdistan de l'Iran, va presentar un cas contra ell que va dir que havia estat arrestat mentre portava 3 armes. Després de la seva detenció, Mohammad Moradi va ser traslladat a la presó central d’Urmiya i després a la presó de Naghadeh, on actualment és detingut.

Val a dir que dos germans de Mohammad Moradi anomenats, Abdolrahman i Sadegh Moradi, van ser assassinats el dilluns 14 d'octubre de 2019 durant un motí a les fronteres de Piranshahr, per foc directe de les forces del cos de guàrdies revolucionàries islàmiques.



Leggi di più »

dimecres, 12 de maig del 2021

47 anys de l'execució infame de Leyla Qasim, considerada la primera dona peshmerga, a mans del Baas

Avui fa 47 anys,el règim del partit Baas (el mateix que governa a Síria) de l''Iraq executava l'estudiant Leyla Qasim. Tenia 22 anys, era del Kurdistan de l'Iraq. És un símbol de les dones kurdes doncs fou de les primeres en unir-se a la resistència peshmerga. Abans de morir la van torturar reiteradament i salvatge. Era, el seu, un temps en què la dona tenia vetada l'entrada en política, a Occident i a Orient. Però Qasim va decidir trencar tots els murs.
El mur que no la deixava actuar en política per ser dona.
El mur que no la deixava ser kurda per viure en un estat de majoria àrab i governat per un partit, el Baas, que feia, fa, de l'imperialisme àrab el seu leiv motiv.

  
 Qasim, de Xaneqin, va afiliar-se al Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) quan només tenia 18 anys. Amb 19 va començar a estudiar sociologia a la Universitat de Bagdad on es va afiliar al clandestí Yekiti Qotabi yen Kurdistane, sindicat estudiantil kurd. El seu activisme fou el detonant de la seva mort. La policia del règim baasista àrab la va detenir amb un grup de companys: Hesen Reshid, Neriman Fuad, Azad Sileman Miran i Cewad Hemewendi el 28 d'abril de 1.974. La seva activitat política pro kurda fou suficient, sense haver comés cap delicte, com per a ser condemnada a mort de forma sumària per tenir la suposada intenció de voler matar el dictador Saddam Hussein. Entre mig la van torturar com el règim va fer amb desenes de milers de kurds.




El 12 de maig de 1974, a les set de la matinada, va deixar de patir. Va morir cantant l'himne nacional kurd, l'Ey Reqîb. I pronunciant unes paraules profétiques al seu simulacre de suïcidi: "Mateu-me! Però heu de saber que després de la meva mort milers de kurds s'aixecaran. Em sento orgullosa de sacrificar la meva vida per la llibertat del Kurdistan". Efectivament el seu exemple va servir per nodrir les forces peshmerga de nous voluntaris i, avui, el seu partit governa el Kurdistan de l'Iraq. I el seu assassí, Saddam Hussein, va morir penjat a la forca per crims contra el poble kurd.

Aclariment: Sovint s'identifica a Qasim amb la fotografia inferior però no és pas ella. Qasim va empunyar una arma. Es tracta de Margaret Malik, una cristiana assíria que es va unir a les Forces Peshmerga l'any 1.960. Malik és considerada la primera dona peshmerga de l'era actual. Tot i no ser ètnicament kurda va lluitar per la llibertat del Kurdistan com a manera de lluitar per la seva nació assíria.

Cristina Torrent
@CrisTorrentMas

Leggi di più »

Tropes turques assassinen sis guerrillers kurdes (YJA-Star)

Sis guerrilleres van ser assassinades a la província d'Amed (Diyarbakir en turc) a finals d'abril. Segons el centre de premsa de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star), l'exèrcit turc va iniciar una operació militar a Helezilê a la zona de Şehîd Remzi el 27 d'abril, establint trampes per a càmeres. L'operació es va ampliar un dia després i el primer contacte entre l'exèrcit turc i la guerrilla de les YJA-Star es va produir a les 5:30 del matí del 19 d'abril a prop del poble de Kurtê. Segons el comunicat d'HPG, va esclatar un xoc en què diversos soldats van morir i van resultar ferits. Les tropes operatives van ser retirades i la zona va ser bombardejada primer per avions de combat i després per helicòpters.

"Durant els combats d'un dia, els nostres companys Nujin, Berfin, Bese, Eser, Jiyan i Tekoşin van ser màrtirs de forma heroica", va dir l'HPG. Els detalls exactes sobre les identitats dels màrtirs es publicaran més endavant. L’operació militar es va suspendre el 5 de maig.




Leggi di più »

dilluns, 10 de maig del 2021

Gerîla TV emet l'atac aeri a la base militar turca a Kani Masi en el marc de l'ofensiva Falcons dels Zagros

Gerîla TV (canal de les HPG) ha publicat imatges d’un atac de les unitats de defensa antiaèria Şehîd Delal Amed contra una base de l’exèrcit turc al subdistricte de Kani Masi, prop de la ciutat d’Amadiya, al sud del Kurdistan, al nord de l’Iraq. Segons un comunicat de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) , l'acció es va dur a terme el 29 d'abril en el marc de l'"Ofensiva Revolucionària Bazên Zagrosê" (Falcons dels Zagros) que es va iniciar per les forces guerrilleres en resposta a la invasió militar turca que està en marxa des del 23 d’abril. 

 



Leggi di più »

diumenge, 9 de maig del 2021

La resistència mata un militar iranià a Dara Nakhi, Kurdistan de l'Iran, en una emboscada

Els enfrontaments van tenir lloc a la zona muntanyosa de Dara Nakhi, a prop de la ciutat kurda de Mariwan, prop de la frontera iraquiana el 6 de maig. L'IRGC (Cos de Guàrdia Islàmica Revolucionària, considerat grup terrorista per diversos estats) va identificar els atacants kurds com a "bandes armades" i "elements contrarevolucionaris", els sobrenoms de les autoritats iranianes s'apliquen habitualment als grups kurds que lluiten per l'autonomia. La majoria d'aquests combatents es troben en una serralada serralada estesa a la llarga frontera Iran-Iraq al Rojhilat (Kurdistan de l'Est o de l'Iran).

A principis d'abril, Osman Haj Hosseini, un veterà comandant de l'IRGC a la ciutat de Piranshahr, va ser assassinat al seu cotxe. Una ala del Partit Demòcrata del Kurdistan de l'Iran (PDKI) va reclamar la responsabilitat de l'assassinat, segons Hengaw, que és un mitjà de notícies de l'oposició que informa de l'evolució del Kurdistan iranià.


s



Leggi di più »

dijous, 6 de maig del 2021

Turquia reivindica l'assassinat d'un miler de kurds des del gener d'enguany

L'Exèrcit turc ha assassinat, des de gener d'enguany a 953 combatents de milícies kurdes a Síria i l'Iraq mitjançant operacions d'invasió violant la sobirania territorial dels dos estats veïns. "Des de l'1 de gener fins avui hem neutralitzat a un total de 953 kurds al nord de l'Iraq i de Síria", va dir el ministre de Defensa turc, Hulusi Akar, durant una reunió amb almiralls. El ministre va precisar que des que van començar les operacions "Urpa llampec" i "Urpa raig", el passat 23 d'abril al nord de l'Iraq, les forces armades han "neutralitzat" a 68 "terroristes".

Bagdad protesta contra els bombardejos que Turquia realitza periòdicament des de fa anys al nord de l'Iraq, on té les seves bases la guerrilla del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK). "L'important és neutralitzar fins al darrer (...) Respectem les fronteres i la sobirania de tots els nostres veïns, especialment de l'Iraq, que és un país amic, això no ho ha de dubtar ningú.", va dir Akar en to sorneguer. La realitat és que Turquia acostuma a inflar les xifres de baixes kurdes mentre amaga les pròpies. No se sap el nombre real de víctimes de les operacions invasives però podria arribar a un centenar segons les informacions que van subministrant les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) que, enlloc de donar dades globals fàcilment manipulades, ofereix la identitat dels Voluntaris caiguts en combat.



Leggi di più »

dimarts, 4 de maig del 2021

84è aniversari de la revolta kurda de Dersim contra l'imperialisme turc

Cada 4 de maig es rememora la revolta del líder kurd Seyit Riza al Dersim. La regió de Dersim era una de les més aïllades del Kurdistan.  La seva població vivia d’esquenes a l’evolució de Turquia, fidel a les tradicions ancestrals. Una sèrie de lleis va voler posar fi a aquesta situació. L’any 1934 una de “re assentament” per traslladar la població, el 1935 una de canvi de denominació on Dersim passava a ser Tunceli (“puny de ferro”), l’any següent amb l’anomenada quarta de llei d’inspecció general on s’incloïa la província amb Elazig i Bingol en una estructura nova. Van començar a edificar-se instal·lacions militars i a traslladar població civil fora de la regió. Alp Dogan, governador militar turc de la zona, va decretar que la població de Dersim havia d’entregar les seves armes. Fins i tot hi va fer un cens i va xifrar en 200.000 els fusells que havien de ser entregats. La negativa a fer-ho va suposar la mobilització de les tropes turques.

Les tribus kurdes locals van forjar una aliança i el gener de 1937 van enviar una delegació per demanar al governador que no s’apliqués la llei de re assentament. Els emissaris foren executats. La nit del 20 de març de 1937 van destruir un pont per a evitar la penetració de les tropes. El 4 de maig una emboscada va atacar una unitat policial. Un impressionant operatiu militar, format per 25.000 soldats, va caure sobre Dersim l’estiu de 1937. Els kurds aquesta vegada van optar per una guerra de guerrilles doncs la zona és un niu d’àligues i ho permetia. Davant la resistència kurda el nombre de tropes enviades es va doblar. L’aviació turca fou implacable bombardejant totes les àrees, van usar-se armes tòxiques però la resistència no podia ser doblegada. El setembre un dels dirigents de la resistència, Seyid Riza, alevi, fou cridat a negociar pel governador. La proposta era un engany, fou detingut i penjat a la forca dos mesos després, el 15 de novembre de 1937. L’execució va coincidir amb la visita a la regió d’Atatürk per inaugurar el nou pont destruït a l’inici de la revolta. Riza tenia 78 anys en el moment de la seva condemna. Per tant no podia ser executat. Els tribunals turcs van admetre un recurs pel que se li reconeixia una edat de 54 anys per poder-lo matar.

 Per a saber-ne més:

Kurdistan, el poble del sol

The Kurdish National Movement: Its Origins and Development


 

Leggi di più »

Turquia està assecant el riu Eufrates en un nou crim contra la humanitat practicant l'acaparament amb preses

El nivell de l’aigua a l’Eufrates ha baixa cinc metres mentre Turquia continua retenint l’aigua a Rojava. L'Observatori Sirià de Drets Humans (SOHR) va advertir contra una catàstrofe ambiental que amenaçava la seguretat alimentària a la regió Cizirê i una crisi humanitària que suposa una amenaça per a gairebé dos milions i mig de persones en diferents zones de Raqqa, Hasakah, Deir ez-Zor i Kobanê. El cabal de l'Eufrates ha donat les condicions pel sorgiment de les primeres civilitzacions humanes començant pels sumeris i els accadis i s'ha mantingut durant 6.000 anys fins que l'imperialisme turc l'està matant.

El cabal del riu Eufrates al seu pas per Síria ha baixat fortament els darrers dies, amenaçant la producció agrícola i l'accés a l'electricitat i aigua potable de milions de persones a les províncies de Rojava (Kurdistan de Síria), de Deir ez Zor (est) i Ar Raqqà (nord). El director de Subministrament d'Aigua de Deir a l'Zur, Ziyad al Kazim, ha denunciat que el nivell del riu ha baixat d'uns 500 metres cúbics per segon a només 200 metres cúbics per segon, molt per sota de el límit acordat amb Turquia el 1987 per garantir el funcionament de les turbines elèctriques de la presa de l'Eufrates.

Les autoritats sirianes i kurdes culpen Erdogan de la disminució del cabal d'aquest important riu que flueix per Turquia, Síria i l'Iraq. El Govern iraquià ha condemnat públicament els problemes amb l'abastament d'aigua per la disminució de l'cabal de l'Eufrates i de el Tigris i culpa Turquia d'aquesta situació, ja que Ankara ha posat en marxa diversos projectes d'irrigació i preses.

"El riu Eufrates ha experimentat una disminució significativa del nivell de l'aigua durant els últims dies com a resultat de la confiscació per part del règim turc de grans quantitats d'aigua del riu, el que impedeix que flueixi cap a Síria", va assegurar Kazim.

El nou cabal no és suficient per fer funcionar les turbines en la presa de l'Eufrates i ha afectat el subministrament d'aigua potable i de regadiu a la zona, on també s'estan registrant dificultats en el transport fluvial i el moviment de persones, d'acord amb el director.La situació també suposa un risc per als cultius, especialment per a unes 30.000 hectàrees de camps de blat, i per a la seva transport fins als consumidors a la capital homònima de la regió.

Fins a 124 organitzacions de la societat civil, majoritàriament locals, han recordat en un comunicat conjunt difós per l'agència kurda Anha que més de 4 milions de persones a la regió de Cizirê (Al-Jazira en àrab) depenen "completament" de l'Eufrates per a l'agricultura, indústria , electricitat i aigua potable.

"A la llum de la sequera causada enguany per l'escassetat de pluja, l'acaparament per part de Turquia de les assignacions d'aigua de l'Eufrates per a Síria i l'Iraq tindrà un impacte desastrós en el sosteniment dels residents d'aquestes àrees".

Leggi di più »

dilluns, 3 de maig del 2021

Un infant kurd detingut a Turquia per un vídeo de TikTok on hi apareix Erdogan

Serhat Tas, de 14 anys, va ser segrestat de casa seva per la policia turca dijous, segons el seu pare Cebar. Això es produeix després que va publicar un vídeo a TikTok amb imatges de Recep Tayyip Erdogan, el ministre de l'Interior turc, Suleyman Soylu, i l'exdictador iraquià Saddam Hussein junts, seguit de fotos de personatges llegendaris kurds com el cantant Ahmed Kaya.

Cebar va dir divendres que la policia va amenaçar el seu fill durant un interrogatori. També es va fer al nen preguntes sobre si la seva família estava afiliada al Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), que lluita per l’augment dels drets dels kurds a Turquia. El noi va ser alliberat divendres tard.

“Aquestes preguntes no tenen res a veure amb ell ni amb el cas. Va ser objecte de xantatge i van amenaçar-lo que podria ser abusat sexualment quan sortís de la presó ", va dir el pare, tot assenyalant que el seu fill es negava a demanar perdó pel vídeo mentre estava detingut. Va ser alliberat després d’haver estat sotmès a proves d’edat i psicològiques, però serà jutjat d’aquí a 15 dies. La policia va dir al pare que el seu fill hauria estat jutjat anteriorment si no hi hagués cap bloqueig relacionat amb el coronavirus al país. No està clar si tornarà a ser detingut.



Leggi di più »

diumenge, 2 de maig del 2021

HBDH crema el vehicle d'un col·laboracionista amb el règim turc

HDBH (Moviment Revolucionari Unit dels Pobles)- Milícia Sinan Güneş del Kurdistan va publicar un comunicat anunciant els detalls d’una acció que van dur a terme a la província de Mardin, al nord del Kurdistan, en el marc de la ‘Campanya de venjança per Sinan Dersim’.

Segons el comunicat, "un col·laboracionista anomenat Ö.A que va dur a terme activitats d'agents contra les zones guerrilleres va ser atacat al barri de Kotek, Artuklu, cap a les tres de la matinada del 28 d'abril de 2021. Un vehicle que pertanyia al col·laborador va ser sabotejat i destruït completament", va dir la declaració i va proporcionar els detalls següents: "La persona anomenada Ö.A era un agent de guerra especial que va treballar dur per legitimar les pràctiques vicioses de l'estat feixista al Kurdistan, proporcionant informació servei a l’enemic mentre intenta camuflar-se entre les persones ”. 

Per a saber-ne més:
- Neix l'HBDH, el front d'organitzacions revolucionaries contra la deriva autoritària del govern turc
En espanyol
- Primera acció militar d'envergadura de l'HDBH

- Atac a Ovacik (14.06.2016)

- Devrimci Komünarlar Partisi (Partit Revolucionari Comunista)



Leggi di più »

Aliança del Kurdistan: la Unió Patriòtica del Kurdistan i el partit Moviment pel Canvi anuncien una Coalició electoral per les eleccions estatals a l'Iraq

La Unió Patriòtica del Kurdistan (PUK) i el partit Moviment pel Canvi han format una aliança electoral unificada per participar en una llista en les properes eleccions parlamentàries de l'Iraq previstes per al 10 d'octubre, l'anunci es va fer dissabte a la nit. Ambdues forces són nacionalistes d'esquerra. De fet la segona és una escissió renovadora de la primera.

La Unió Patriòtica del Kurdistan i el Moviment pel Canvi van registrar oficialment la seva aliança a l’Alta Comissió Electoral Independent. L’Aliança PUK i Moviment per al Canvi porta el nom d’Aliança del Kurdistan i està dirigida per Lahur Sheikh Jangi, el Copresident de la PUK.

Rizgar Haji Hama, membre de l’oficina política de la Unió Patriòtica del Kurdistan, va dir durant una declaració televisada que Lahur Sheikh Jangi va assumir la presidència de l’Aliança del Kurdistan a petició de Bafel Talabani, l’altre Copresident de la Unió Patriòtica del Kurdistan. "El PUK i el Moviment del Canvi treballaran en coordinació amb altres partits polítics i assoliran definitivament un gran èxit en les properes eleccions", va dir.

"Nosaltres, a l'Aliança del Kurdistan i en coordinació amb altres partits polítics, tindrem candidats conjunts entre el PUK i el Moviment del Canvi i a totes les províncies, districtes i subdistricts", va afegir.

Dissabte el registre d’aliances ha finalitzat i, segons l’alta comissió electoral independent iraquiana, s’han fet 42 aliances entre els partits iraquians per participar a les properes eleccions. La celebració d’eleccions anticipades ha estat una de les principals demandes del moviment popular, que va provocar protestes generalitzades al país des de l’octubre del 2019 i va aconseguir destituir l’ex primer ministre Adel Abdul-Mahdi a finals del mateix any.




Leggi di più »

dissabte, 1 de maig del 2021

Set peshmerga kurds morts en una incursió de l'Estat Islàmic a Kirkuk, Kurdistan de l'Iraq

El Ministeri d'Afers Peshmerga ha informat avui que les Forces Peshmerga han rebutjat un atac de l'IS (Estat Islàmic) a Kirkuk, expressant el seu pesar per la caiguda de "màrtirs i ferits de les seves forces". El Servei de Lluita contra el Terrorisme del Kurdistan va dir en un comunicat: “Els combatents de l’IS a la matinada d’avui dissabte han llançat un atac a les altures prop del poble de Bergen, prop del cinquè eix de les forces Peshmerga, i als llocs de la desena brigada ".

La declaració confirmava que l’atac havia estat repel·lit i que la situació es troba ara sota el control kurd Peshmerga. Set membres dels Peshmerga van morir en l'atac armat als turons entre el districte de Debs i la ciutat d’Alton Kobri (Baroda) a Kirkuk,  inclòs un coronel, dos d'altre feritss, i que va danyar un punt de seguretat.

L'oficial de l'eix de Kirkuk Occidental per a les forces de Peshmerga, Nuri Hama Ali, va revelar que s'havien portat prop de 2000 forces kurdes per reforçar els Peshmerga a Kirkuk.




Tres dels peshmerga assassinats




Leggi di più »

Rojava celebra el Primer de Maig

La regió de Jazira/Cizîrê i la ciutat de Raqqa han sortit als camps avui per celebrar el dia dels treball de l’1 de maig. Les persones que van acudir als camps amb les fotografies del líder kurd Abdullah Öcalan, les banderes de YPJ-YPG, la Unió de Treballadors i pancartes que deien "Celebrem l'1 de maig amb l'esperit de Metîna i Zab" van saludar la resistència guerrillera a les zones de defensa de Mèdia (Kurdistan de l'Iraq) contra l'invasor turc.









Leggi di più »