dilluns, 30 de setembre del 2013

Doble atemptat suïcida contra el govern autònom kurd iraquià

Com a “estrany” ha estat qualificat el doble atemptat del 29 de setembre a Hweler (Erbil/Arbela), capital del Kurdistan iraquià. Els atacants tenien com a objectiu l’edifici dels serveis de seguretat kurds d’Iraq (Asayesh) amb un primer suïcida que es va fer esclatar amb un cotxe a un control. Una segona explosió va produir-se a una ambulancia plena de bombes i tot seguit els islamistes van llençar-se contra l’edifici tot disparant. Les forces de seguretat kurdes van fer front a l’atac matant els assaltants. Tots anaven amb uniforme militar. El balanç definitiu ha estat de 61 ferits i set agents morts a part de 4 atacants.


La zona kurda d’Iraq és generalment lliure de la violencia que fueteja la resta de l’Estat. Malgrat això ja el 2007 uns islamistes van fer un atac similar a l’edifici de seguretat d’Erbil/Arbela. Tant el govern iraquià com analistes (Yahya Kubaisi9 aseguren que l’atac està vinculat al conflicte de Síria. Segons els islamistes radicals el govern kurd d’Iraq estaria donant suport a la milícia kurda del nord de Síria. La darrera setmana aquest moviment ha fet recular de forma notable els ilsmistes que pretenen establir bases a la zona de kurda de Síria per tenir pas lliure cap a Turquia. 

Leggi di più »

Coronada Miss Kurdistan 2013



Una kurda resident a Suïssa, Fênik Mohammad Abdul Karim, fou coronada el 27 de setembre a Erbil (Arbela) com a Miss Kurdistan 2012. La cerimònia, que av durar quatre hores,  es va celebrar al Kurdistan iraquià i el jurat va escollir la guanyadora entre dotze finalistes. Un cantant àrab i dos de grecs van participar a l’acte. Les participants van desfilar en texans, roba tradicional kurda i vestits de nit. La guanyadora és nascuda a Slêmani,i parla kurd, francès, espanyol i anglès.  L’elecció de Miss Kurdistan es va començar a celebrar l’any 2012 i és una mostra de certa normalitat en el torturat Kurdistan.
Fotografia : AFP

Leggi di più »

dissabte, 28 de setembre del 2013

Celebrat l'onzè congrés del PKK

Entre els dies 5 i 13 de setembre va celebrar-se l'onzè congrés del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Va aplegar 125 delegats i delegades. La línia de crítica al capitalisme es va veure consolidada apuntant a aquest sistema econòmic com a responsable dels problemes en termes de democràcia, igualitat i llibertat a nivell mundial. El PKK analitza que l'estatisme vigent des de fa 5.000 anys és el nucli central del problema que està afectat la modernitat capitalista. En concret el congrés va explicitar que:

"la substitució de les velles polítiques i pràctiques amb d'altres de noves no ofereixen una solució a cap problema. El Confederalisme Democràtic que es basa en la democràcia de la societat tornarà a reclamar el seu lloc a la història com a única alternativa de solució, així com per aplanar el camí per al socialisme democràtic, contra la repressió i l'explotació".

En aquest sentit es va considerar que el Confederalisme Democràtic, proposat pel líder del PKK, Abdullah Ocalan, ja s'estava posant en marxa a la zona de Síria controlada per la milícia kurda.

Fotos: Firat News

Leggi di più »

dijous, 26 de setembre del 2013

Amnistia Internacional alerta de la imminent execució de sis kurds

Amnistia Internacional és l'única organització que ha aixecat la veu contra una nova ignomínia del règim teocràtic iranià. Sis kurds ón al passadís de la mort a Iran a la presó de Ghezel Hesar. Els seus crims són "enemistat contra Déu" i "corrupció terrenal".
Els noms dels ciutadans kurds amenaçats de mort són Hamed Ahmadi, Sedigh Mohammadi (transferits ja a la zona prèvia a l'execució), els germans Jamshid Dehgani iJahangir Dehgani, a més de Kamal Molayee, i Hadi Hossein. Com denuncia AI Iran és l'Estat que practica més execucions al món després de Xina. 

Leggi di più »

dimarts, 24 de setembre del 2013

El 80 % dels rebels sirians són extremistes islamistes

Salih Muslim és el dirigent del Partit de la Unió Democràtica (PYD) formació prohibida pel règim de Baixar Al-Àssad. La formació controla gran part de les àrees kurdes del nord de Síria mercès a les eficients milícies de les Unitats de Protecció Popular (YPG). Els darrers tres dies les YPG han desallotjat els islamistes de l'Al Nusra Front, ala siriana d'Al Qaida, de set poblacions. En els combats han mort 75 persones.
Muslim ha xifrat en un 80 % el nombre de militants islamistes radicals a les files de l'oposició siriana. Això deixa en només una cinquena part els qui realment estan lluitant per establir un règim democràtic. Com ja ha denunciat diversos cops des del mes d'agost Turquia i els Germans Musulmans són al darrera dels rebels. El propi Exèrcit Lliure Sirià (FSA) ha emès un comunicat on afirma que els islamistes "ja no lluiten contra el règim d'Al-Assad. Ben al contrari estan enfortint les seves posicions en les àrees alliberades posant en perill la seguretat dels civils". El cop més dur per l'FSA ha estat saber que la seva 11ª Brigada, una de les més potents, s'ha passat íntegrament a l'Al Nusra Front. D'aquesta manera els islamistes radicals controlen gairebé en solitari la província de Raqqah que els ofereix un pas lliure cap a Turquia. Els kurds del PYD han denunciat reiteradament que Turquia està donant suport als islamistes.

Leggi di più »

dilluns, 23 de setembre del 2013

Boicot a les escoles turques en defensa de la llengua kurda


Turquia continua negant-se a ensenyar la llengua kurda a l'escola. El màxim que ha cedit és permetre jugar a parar i amagar a la mainada kurda en la seva llengua materna. El nou any escolar turc iniciat la setmana passada s'ha trobat amb les aules buides a la zona kurda. A Van, per exemple, el propi diari Hurriyet oferia una imatge d'una classe gairebé buida.El Partit per la Pau i la Democràcia (BDP) va fer una crida a la societat a una vaga d'una setmana per demanar que la llengua kurda sigui, no ja mitjà d'ensenyament sinó simplement ensenyada. El propi governador d'Hakkari, va reconéixer que les 400 escoles de la seva província eren massivament buides; en canvi el d'Amed (Diyarbakir) va negar cap incidència.
Desenes de milers de persones s'han manifestat per l'ensenyament en kurd seguint la crida del BDP. És trist veure en ple segle XXI com infants han de demanar que se'ls ensenyi a escriure la seva llengua però Turquia és així.

Leggi di più »

dissabte, 21 de setembre del 2013

Rússia destina una partida a recerca sobre els kurds





Segons va anunciar el propi govern rus, el President Vladimir Putin ha aprovat una partida de 40 milions de rubles (més de 900.000 €) per fer un estudi de recerca sobre la nació kurda. Putin està interessat en els kurds ja que creu que són una ètnia clau en el joc d’interessos del Mitjà Orient.

Putin ja va rebre Massoud Barzani, actual president del Kurdistan iraquià, el passat mes de febrer. El president rus va indicar que estava al corrent de la lluita kurda i va recordar que el pare de Barzani havia viscut com exiliat a Moscou els anys cinquanta.

Leggi di più »

dilluns, 16 de setembre del 2013

Panorama de les eleccions al Parlament Kurd de l’Iraq

El proper 21 de setembre hi ha convocades eleccions al parlament autònom kurd de l’Iraq. S’hi presenten 29 formacions per optar a cent escons. Un 11 % estan reservats a les minories ètniques del Kurdistan iraquià: turcmans, armenis i cristians.


Sobre els resultats les expectatives són una còmoda victòria del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) i el Gorran. En canvi l’Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK) patiria un retrocés provocat per l’absència en la campanya del seu líder fundador Jalal Talabani qui s’està recuperant a Alemanya d’un accident vascular cerebral.

El PDK és el més veterà dels partits que es presenten. Fundat l’any 1946 recull la tradició feudal dels aghàs de base tribal. De fet és dirigit pel clan dels Barzani des del seu inici. Pertany a l’Aliança dels Demòcrates on hi forma part Unió Democràtica de Catalunya.
L’UPK va néixer el 1975 com l’ala esquerra del PDK de la mà del propi Talabani. Defensa un socialisme no marxista. Pertany a la Internacional Socialista on hi forma part la branca a Catalunya del partit unionista PSOE .
El Moviment Gorran (Moviment pel Canvi) és el més recent. Creat l’any 2009 per Nawshirwan Mustafa per crítics de l’UPK que denunciaven la seva corrupció. S’oposa a l’statu quo format pel PDK/UPK i no defensa polítiques centristes.

A les darreres eleccions de 2009 els resultats foren:

PDK *
30
UPK *
29
Gorran
25
Islamistes-KIU
6
Islamistes-KIG
4
KSDP
2
Islamistes-KIM
2
Altres **
3

*En realitat PDK i UPK van formar una sola candidatura com a 'Llista Kurdistaní'.
**La diferència fins als 111 escons són formacions de minories ètniques no kurdes.

Fou escollit president Masoud Barzani formant govern conjunt entre PDK i UPK. Gorran va encapçalar l’oposició. En general la campanya està essent pacífica però el 5 de setembre un acte de Gorran fou atacat per un home armat fent un ferit i un altre xoc entre membres de Gorran i militants de PDK/UPK va deixar 12 ferits.

Leggi di più »

dissabte, 14 de setembre del 2013

Un expert israelià afirma que els kurds mereixen un Estat propi

Jonathan Spyer és un jove però molt valorat analista jueu d’orígen britànic que viu a Israel. Va treballar a l’oficina de premsa del govern i escriu entre d’altres per als diaris ‘The Guardian’, ‘Haaretz’ o ‘The Jerusalem Post’. Treballa al Global Research in International Affairs Center vinculat al prestigiós Inter-Disciplinary Center d’Herliza.




Spyer acaba de publicar un estudi sota el títol: ‘Diguem-ho altre cop. Independència Kurda ara’. No deixa lloc a dubtes. L’analista descriu els kurds com “un poble orgullós, auto suficient i sorprenentment pro-Occidental” que ha sobrevisvut mig segle entre els “règims brutals” baaistes (nacionalistes àrabs) d’Iraq i Síria. En paraules d’Spyer: “Un Estat kurd és bo pels kurds. També és bo per occident”. Actualment hi ha 150.000 ciutadans israelians d’ascendència kurda. Un Estat kurd, per l’analista, seria un dic sòlid front el desordre, un aliat i una justícia històrica.

Leggi di più »

dimarts, 10 de setembre del 2013

Campanya Kurda contra la censura a Facebook


El Partit de la Pau i la Democràcia (BDP) du a terme una campanya internacional contra la direcció de Facebook. El motiu és que l’empresa està censurant, és a dir clausurant, planes de facebook favorables a la causa kurda.



Richard Allan, director de Facebook a Europa, ha reconegut que ha fet aquestes clausures. Turquia va ordenar la clausura de 170 planes de les que Facebook va tancar més de 70. Des de KurdisCat ens hem sumat a aquesta campanya internacional i no obrirem cap plana a aquesta xarxa social fins que no s’aclareixi la situació.Al nostre web podeu accedir-hi.

Leggi di più »

dilluns, 9 de setembre del 2013

La guerrilla kurda a Turquia atura la seva retirada

La direcció de la guerrilla kurda a Turquia ha informat aquest matí que havia ordenat aturar les operacions de replegament de les unitats militars de Turquia cap a Iraq. El motiu és que el govern turc no ha fet cap moviment en direcció cap a la pau.
La Unió de Comunitats del Kurdistan (KCK) va declarar un alto el foc el 23 de març (Newroz o dia de l'any nou kurd). Aquest continua vigent. La retirada va iniciar-se el mes d'abril però fa un mes el primer ministre turc va dir que només s'havien marxat un 20 % dels efectius guerrillers. La darrera vegada que la guerrilla es va retirar, l'any 1999, van morir en l'operació a la vora del 15 % dels milicians.
La KCK denuncia que el govern turc ha aprofitat la retirada per, enlloc d'establir converses, implantar més llocs de control militar sorbe la població civil i bases militars. A més no ha fet ni un mínim gest cap a la llengua kurda que era la prioritat que havia demanat la KCK.

Leggi di più »

dissabte, 7 de setembre del 2013

Milicians veterans d’Iraq aniran a combatre a Síria

L’Associació de Combatents Veterans de la Unió Patriòtica del Kurdistan (Iraq) està tornant a activar als seus membres. Malgrat que alguns ja voregen els 60 anys un miler de voluntaris és disposat a anar a combatre a Síria on des de juliol de 2012 la milícia kurda fa front tant a l’exèrcit sirià com als rebels islamistes. De fet la zona controlada pels Comitès de Protecció dels Pobles (YPG) és de les més segures de Síria però està rebent una dura ofensiva dels islamistes àrabs.


De moment els veterans han entregat la meitat dels seus sous i pensions i recollit menjar i tendes que han fet arribar al Kurdistan sirià.


Leggi di più »

divendres, 6 de setembre del 2013

AI denuncia les execucions de kurds a Iran




El darrer informe anual d’Amnistia Internacional, denuncia “314 execucions reconegudes” per l’Estat iranià. Amnistia Internacional hi afegeix unes 230 no reconegudes pel que el total serien unes 550. “Com a mínim 63 execucions públiques” a Iran, la majoria de les quals foren de kurds o d'altres minories de l'Estat persa. La majoria d’execucions publiques són de militants kurds per exemplificar la repressió sobre aquesta comunitat. AI cita en concret els tres kurds executats a la presó d’Oroumieh el passat setembre.

Leggi di più »

Què és el Kurdistan? I què és KurdisCat?





Què és el Kurdistan ?


El Kurdistan és la nació sense Estat més gran del món en termes demogràfics. Arran de la descolonització del primer terç del segle XX fou esquarterat artificialment entre Iran, Iraq, Turquia, Síria, i , en menor mesura, Armènia, Geòrgia i Azerbaidjan. La seva població és aproximadament de 40 milions de persones, més de la meitat sota administració turca.


Què hi passa ?


Les poblacions kurdes han mantingut una constant resistència a les polítiques assimilacionistes dels quatre grans estats que els han sotmès. Això ha suposat, revoltes, organització popular i la conservació de les seves tradicions.


A Turquia han estat negats: prohibida la seva bandera i fins i tot el seu nom per l’eufemisme “turcs de les muntanyes”. Des de 2009 hi ha un molt limitat reconeixement en aspectes formals. Els partits nacionals kurds han estat prohibit diverses vegades però guanyen les eleccions clarament. També combat una guerrilla des de 1984 a la zona frontera amb Iraq.


A Iraq els kurds es van revoltar ja a la primera guerra del golf (1991) contra el règim de Saddam Hussein. Des de llavors els kurds mantenen una zona autònoma amb govern propi sota protecció internacional. La caiguda del règim (2003) va suposar la fi d’un malson que va incloure matances amb gas de més de 5.000 civils el 1991.

A Iran els kurds són negats absolutament i executats pel govern teocràtic que persegueix tota reivindicació. Diverses vegades els kurds de l’actual Iran han establert estats propis de duració considerable. Des de 2004 alguns kurds han passat a la clandestinitat organitzant una guerrilla.

A Síria s’ha practicat una substitució ètnica afavorint un canvi demogràfic a favor dels àrabs en zones kurdes on hi ha recursos naturals com el petroli. La repressió del govern ha empresonat els activistes kurds. Entre 1965-73 el govern va promoure l’Arab cordon apropant immigrants àrabs a zones kurdes. Els kurds foren desposseïts de propietats i fins i tot el vestit tradicional és prohibit. Aprofitant la guerra civil síria, des de 2012 els kurds han passat a controlar gran part del seu país.

Els kurds a Armènia tenen certs drets culturals, els de Geòrgia foren perseguits per Stalin i els d’Azerbaidjan són oficialment cada cop menys. El motiu, segons els kurds d’Azerbaidjan, és que el govern azerí només reconeix un 5 % de la població kurda real.

Violència

Cap dels Estats on viuen els kurds reconeix el seu dret a l’autodeterminació. Així mateix els reprimeixen amb violència entre la indiferència internacional; per això una dita kurda afirma que “els kurds només tenen com a amics les muntanyes”.

La solidaritat Internacional

Els kurds exiliats (Alemanya, França...) i persones solidàries han organitzat diferents iniciatives a favor del Kurdistan. Aquestes eines han estat vitals per aconseguir la intervenció internacional a Iraq el 1991 o que Turquia hagués d’afrontar les preguntes de la comunitat internacional sobre la repressió exercida sobre els kurds. Així cal destacar la campanya internacional ‘Peace for Kurdistan’ endegada el 1994 per diverses personalitats britàniques com Lord Avebury, Lord Rea, diputats i eurodiputats o el pensador Noam Chomsky.


Per a saber-ne més: Qui són els kurds? (de Ferran Muñoz)


Comitè Català de Solidaritat amb Kurdistan

La creació d’un Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan (Desteya Katalan ji bo Piştgiriya Kurdistanê) és la lògica expressió de la solidaritat del nostre poble amb aquesta nació asiàtica. El comitè és una mostra que el poble català no vol la independència només per motius econòmics com argumenta part de la premsa internacional sinó per què creu fermament en la llibertat i solidaritat entre pobles. Han existit diverses iniciatives similars les dues darreres dècades sense la continuïtat necessària.

                                                
Catalan Solidarity Kurdistan Committee


Catalan Solidarity Kurdistan Committee (Desteya Katalan ji bo Piştgiriya Kurdistanê ) is formed by a group of Catalonian people in support of cultural rights,  human rights and the right of self determination of the Kurdish people.  It has been founded in 2013 by Catalan people to campaign for peace and justice for Kurdistan. The Committee relies on volunteers to perform many tasks, such as running campaigns and managing, as well as widespread, information in the Catalan language over the conlict.

Leggi di più »