dimarts, 19 de novembre del 2024

Comunicat de la guerrilla feminista kurda YJA-Star pel 25N: 'YJA Star és un exèrcit que defensa totes les dones oprimides'

 

Les guerrillers de les  YJA Star (Yekîneyên Jinên Azad ên Star o Unitats de Dones Lliures-Ishtar) van cridar l'atenció sobre la violència contra les dones en el sistema patriarcal amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Destacant que milions de dones són sotmeses diàriament a massacres, violacions, assetjament i violència en el sistema patriarcal, les guerrilles de YJA Star van afirmar que aquesta brutalitat contra les dones forma part de la vida i es vol legitimar. Afirmant que han assumit un paper pioner en tots els aspectes de la vida i la guerra, les dones guerrilleres van subratllar que la violència sistemàtica només pot acabar mitjançant l'organització conjunta i l'autodefensa de les dones.

La guerrilla va dir que a moltes parts del món s'estan duent a terme polítiques de feminicidis contra les dones, i que aquestes polítiques es poden superar amb la resistència i la solidaritat.

Les guerrilles de YJA Star van subratllar que lluiten no només per les dones del Kurdistan, sinó també per totes les dones oprimides i sotmeses a la violència, donant el següent missatge en el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones el 25 de novembre: "YJA Star és un exèrcit que defensa totes les dones oprimides, les dones del Kurdistan i Turquia en primer lloc, així com l'Afganistan, l'Índia i Europa. Derrotarem els invasors amb el lema ‘Jin, Jiyan, Azadî’ (Dona, Vida, Llibertat). Seguim el camí de companyes desinteressades com Asya, Rûken i Sar, que van sacrificar les seves vides per la llibertat sense dubtar un moment. Com a lluitadors de YJA Star, donarem un cop al sistema dominat per homes en cada acció nostra. Fem una crida a totes les dones joves a participar a les files de YJA Star, a unir-se a la vida embellida per la filosofia apoista (referent a Apo, Abdullah Öçalan) i a coronar la lluita amb èxit".

 

                                                                                    Sozdar Avesta

YJA Star és la milícia armada femenina del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK): En un sentit similar s'ha expressat Sozdar Avesta, membre del Consell Presidencial (format per 6 persones*) de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) que integra, entre d'altres, el PKK i la pròpia YJA: "Les dones han d'enfortir la seva autodefensa i ser més conscients i organitzades". Avesta, de nom real Nuriye Kesbir (1948), va incorporar-se al PKK el 1973 i s'ha centrat en la defensa de la minoria kurda yezidi.

*Actualment la pròpia Avesta, Cemal Bayık (1951, un dels fundadors del PKK el 1978, cap de l'ARGK fins 1995), Murat Karyılan (1948, un dels fundadors del PKK, des de 2014 dirigeix les HPG), Mustafa Karasu (1950, alevi empresonat el 1980 i ex cap de l'ERNK), Bese Hozat (1978, alevi, descendent de víctimes de la repressió a Dersim de 1938, co presidenta de la KCK organització que lidera des de 2013 amb Cemal Bayık) i Elif Pazarcik (activa en la resistència armada des de 1991, a la direcció des de 2013)

Leggi di più »

divendres, 8 de novembre del 2024

El jovent kurd es revolta contra l'usurpació de batllies per part del govern ocupant turc


Aquest dilluns, les autoritats turques han destituït els alcaldes kurds de Mardin, Batman i Halfeti acusats de "terrorisme" que van ser substituïts per administradors estatals. Ahmet Turc, coalcalde de la ciutat de Mardin que es troba entre els alcaldes kurds destituïts, va fer broma dient que hauria d'incloure's al Guinness World Records per haver estat destituït tres vegades seguides.

La resistència continua a la província kurda de Batman (Êlih) després que el govern nomenés un administrador (kayyim o kayyum) per dirigir el municipi de Batman liderat pel Partit DEM. Els joves van bloquejar els carrers de la ciutat de Batman i van respondre a la policia que els va atacar. El mateix va passar a Gever, Lice, Adana o Istanbul.

A moltes zones de la ciutat, els joves van sortir al carrer i van respondre als atacs de la policia turca amb pedres, focs artificials i còctels molotov. Els joves van corear consignes, com ara el famós "Jin jiyan azadî" (Dona, vida, llibertat) i "Bijî Serok Apo" (Visca el president Apo). Durant la nit s'ha registrat una intensa activitat d'helicòpters sobre la ciutat.

Leggi di più »

divendres, 1 de novembre del 2024

HPG: 6 soldats d'ocupació turcs morts o ferits al Kurdistan del Sud

 Les Forces de Defensa del Poble van matar un soldat d'ocupació turc, van ferir 5 més, van destruir dues excavadores i van danyar un vehicle blindat, durant una sèrie d'operacions realitzades contra l'ocupació turca a les zones de defensa de Mediya al sud del Kurdistan entre el 29 i el 31 d'octubre. 




Leggi di più »

dijous, 24 d’octubre del 2024

Atac de la resistència a una fàbrica de drones turca a Ankara amb 5 mortsi






Cinc persones han mort i quinze més van resultar ferides en un atac a la fàbrica aeronàutica militar a Ankara, en què van ser assassinats dos dels activistes, va informar el Govern.

“Estem treballant per comprovar la identitat. Quan ho aconseguim, donarem a conèixer de quina organització es tracta”, va dir el ministre del Interior, Ali Yerlikaya.

L’atac es va produir quan almenys dues persones (un home i una dona) van arribar en un taxi a la porta de la fàbrica, una companyia de propietat estatal dedicada a desenvolupament i producció d’aeronaus.

La fàbrica de la companyia TUSAŞ, que fabrica aeronaus militars, helicòpters i material aeronàutic militar. El mitjà indica que els treballadors de la fàbrica es dirigeixen a refugis i es parla de la possibilitat que alguns hagin estat presos com a ostatges. La cadena CNNTürk assegura que els atacants han arribat en un taxi a la fàbrica i que van aconseguir accedir al recinte.

Les autoritats han enviat unitats especials en helicòpter al lloc, afirmen els mitjans esmentats. TUSAŞ desenvolupa i fabrica algunes de les aeronaus militars més prestigioses del programa d'armament turc, com el caça bombarder Kaan, encara en projecte, l'avió d'entrenament Hürjet o l'avioneta Hürkus.

Sense saber qui ha dut a terme l'acció el govern turc ha llençat 32 atacs nocturns contra el Kurdistan de Síria i el de l'Iraq.

En un comunicat, del 25/10/2024 les HPG han assumit l'acció i han identificat Asya Ali (ex  presidenta del partit HDP a la província de Hakkari)i Rojger Hêlîn com els atacants suïcides. Segons l'organització militar el recent atac a Ankara, que era preparat feia molt de temps, no té relació amb les discussions polítiques actuals que tenen lloc. 


 

Leggi di più »

dijous, 10 d’octubre del 2024

La guerrilla kurda mata 5 militars turcs al Zap, Kurdistan del Sud

Les Forces de Defensa del Poble (Hêzên Parastina Gel, HPG) han emès un comunicat sobre la resistència de la guerrilla a la invasió turca del Kurdistan del Sud i els atacs de l'exèrcit turc a les zones de defensa de Medya durant els dos darrers dies. Segons el comunicat, la resistència es concentra al front occidental de la regió de Zap. A les zones de Girê Bahar i Girê Amêdî, un total de cinc soldats turcs van ser morts dimarts i dimecres per franctiradors de l'HPG i de les Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star)


A Girê Bahar, la guerrilla també va intervenir contra la construcció de carreteres militars per als ocupants, i una excavadora de pala va ser destruïda pel foc d'una arma pesada. Els combatents YJA Star van dur a terme més atacs amb armes pesades contra les tropes turques a la zona de Girê Cûdî a la regió de Zap i a Girê Şehîd Hêmin a Xakurke.


Pel que fa als atacs de l'exèrcit turc, l'HPG va informar que s'han utilitzat explosius prohibits contra els sistemes de túnels de la guerrilla a les zones de Girê FM i Girê Cûdî un total de sis vegades en els últims dos dies. A més, zones de les regions de Xakurke, Gare, Metîna, Zap i Qendîl van ser bombardejades 15 vegades per avions de caça i 12 vegades per helicòpters d'atac.


Leggi di più »

divendres, 27 de setembre del 2024

Turquia arresta 30 mestres de llengua kurda i assalta escoles, entitats i llibreries on s'ensenyi o parli kurd


Turquia arresta 30 persones, inclosos educadors de llengua kurda, a Diyarbakır (Amed). Advocats i activistes diuen que les detencions tenen com a objectiu suprimir la llengua kurda i exigir la seva posada en llibertat immediata. El PEN Noruega descriu les incursions com "una greu violació dels drets lingüístics i culturals del poble kurd". Les detencions van tenir lloc el 24 de setembre, dirigides a organitzacions que promouen la llengua kurda, com ara l'Associació de Recerca en Llengua i Cultura de Mezopotamya (MED-DER), una llibreria i una cooperativa d'educació lingüística.

Aquestes detencions han provocat protestes i condemnes de set col·legis d'advocats, inclosos els de Diyarbakır, Mardin (Mêrdîn) i Van (Wan), que van criticar les detencions com a il·legals i un intent de suprimir la llengua kurda. La llengua kurda, parlada per milions al sud-est de Turquia, fa temps que s'enfronta a restriccions i els esforços per ensenyar-lo o promoure'l sovint són tractats amb recel per l'estat.

"Aquesta operació està clarament dirigida a la llengua kurda", van dir els col·legis d'advocats en un comunicat conjunt. "El dret a parlar i promoure la pròpia llengua materna és un dret humà bàsic, i criminalitzar aquest treball impedeix que el poble kurd desenvolupi la seva llengua". Van demanar l'alliberament immediat dels detinguts, dient que les detencions eren il·legals.

El PEN Noruega també ha condemnat les detencions, descrivint les batudes com "una greu violació dels drets lingüístics i culturals del poble kurd". En una declaració compartida el 26 de setembre, PEN Noruega va exigir l'alliberament immediat dels detinguts, afirmant: "Aquestes accions no només violen els drets humans fonamentals, sinó que també representen un atac directe al dret de la comunitat kurda a preservar i promoure la seva llengua". L'organització es va comprometre a seguir de prop la situació i continuar defensant els drets lingüístics a Turquia.

Leggi di più »

dijous, 4 de juliol del 2024

Un tribunal turc condemna a 6 anys 8 periodistes kurds

 El 4t Tribunal de Delictes Greus d'Ankara va condemnar vuit periodistes acusats de pertinença a una organització terrorista com a part d'un judici massiu a 11 periodistes empleats per l'agència de notícies prokurdes Mezopotamya i JİNNEWS. Queden lliures pendents d'apel·lació. Els altres tres periodistes van ser absolts.


"Les autoritats turques van acusar un grup de periodistes kurds de pertinença a una organització terrorista mentre no presentaven proves sòlides per avalar les seves acusacions i, tanmateix, van declarar culpables a vuit d'ells", va dir Özgür Öğret, representant del CPJ a Turquia. "Les autoritats no haurien de lluitar contra les crides dels periodistes i han de deixar de presentar càrrecs sense fonament de terrorisme contra membres dels mitjans".


El tribunal va trobar l'editor de Mezopotamya Diren Yurtsever; Els periodistes de Mezopotamya Berivan Altan, Deniz Nazlım, Emrullah Acar, Hakan Yalçın, Salman Güzelyüz i Zemo Ağgöz Yiğitsoy, i el periodista autònom Öznur Değer culpables de ser membres de l'il·legal Partit dels Treballadors Kurds (PKK), una organització terrorista dissenyada per Turquia. Cap dels periodistes va assistir a l'audiència i, en canvi, van estar representats pels seus advocats.


El tribunal va absoldre el periodista de Mezopotamya Ceylan Şahinli, el periodista de JİNNEWS Ümmü Habibe Eren i l'ex intern d'informes de Mezopotamya Mehmet Günhan.


Les autoritats van detenir els 11 periodistes l'octubre de 2022 i els van acusar el febrer de 2023. El CPJ va enviar un correu electrònic a la fiscalia en cap d'Ankara per demanar-li comentaris, però no va rebre resposta immediata.

Leggi di più »

diumenge, 30 de juny del 2024

La guerrilla kurda HPG du a terme 16 atacs aeris en un mes i mata 6 militars ocupants turcs

Les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) han emès un comunicat on s'informa des de l'aire sobre les accions dutes a terme per la guerrilla contra les bases de l'exèrcit turc al sud del Kurdistan (nord de l'Iraq). El comunicat de l'HPG diu: "La Guerrilla per la Llibertat del Kurdistan s'ha reestructurat en la lluita guerrillera de la modernitat democràtica. La nostra lluita armada, que porta quaranta anys, ha assolit un nivell important en termes de sofisticació tàctica i tècnica. La resistència muntada amb èxit pels nostres equips professionals al camp i al subsòl s'ha estès a l'espai aeri del Kurdistan mitjançant l'expansió tàctica, a més de la capacitat d'abatre els vehicles aeris no tripulats armats de l'estat colonial turc genocida, els guerrillers de la llibertat també són capaços. per atacar l'exèrcit d'ocupació turc des de l'aire. "La nostra Unitat Şehîd Doğan Zinar, que porta el nom de la nostra Comandant Abnegada Immortal, la camarada Màrtir Dogan Zinar, que era membre del Comitè de Reconstrucció del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), del Consell de Comandament de l'HPG i del Comandant de Camp Central, va fer un debut important al juny".




Segons el comunicat, les bases de l'exèrcit turc d'ocupació a la regió de Şehîd Delîl Western Zap van ser colpejades per la Unitat de Şehîd Doğan Zinar amb drons entre el 6 i el 25 de juny. Els guerrillers van atacar les bases turques a l'àrea de resistència de Girê Cûdî una vegada, les bases a l'àrea de resistència de Girê FM dues vegades i les bases de Girê Amediyê 13 vegades. "Segons els resultats aclarits d'aquestes accions, almenys 6 soldats turcs van ser assassinats, moltes posicions i tendes van ser destruïdes i les bases van ser àmpliament devastades".

 


Leggi di più »

dimecres, 26 de juny del 2024

Turquia bombardeja i penetra amb forts contingents militars al Kurdistan de l'Iraq


Les forces d'ocupació turques es desplacen des de la nit del 24 de juny per la regió autònoma del Kurdistan de l'Iraq. Durant dies, s'han enviat grans contingents de tropes des de Duhok a Amediyê. Ahir a la nit es va observar un nou comboi format per 40 vehicles blindats i armes pesades a la regió.
Amediyê limita directament amb Metîna i la regió occidental de Zap a les zones de defensa de Medya, controlades per la guerrilla Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star), al nord de l'Iraq. A la controvertida zona de Girê Amediyê, al nord-est de la ciutat, els guerrillers han dut a terme accions efectives contra les forces turques en els últims mesos. Dissabte, un intent de les tropes turques d'avançar cap a Girê Amediyê va ser frustrat per la guerrilla. D'altra banda, els pobles dels voltants d'Amediyê, com Sergêlê o Amêdi són bombardejats repetidament per la força aèria turca.

La Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) declara que l'estat turc vol envair i fer-se càrrec del Kurdistan del Sud i, demana al poble de l'Iraq que s'aixequin contra aquesta ocupació de l'estat turc.



Leggi di più »

diumenge, 23 de juny del 2024

Turquia està cremant el Kurdistan del Nord amb una onada d'incendis premeditars i 14 morts

L'estat turc està promovent una onada d'incendis al Kurdistan ocupat sota la seva administració (Bakur o Kurdistan del Nord). DEDAŞ (Dicle Electricity Distribution Inc., empresa pública estatal) comet tres massacres alhora a través dels focs de Shemrekh i Cinar; van provocar la pèrdua de vides humanes, van devastar la natura i són responsables de la desaparició de centenars d'animals. Ha demostrat públicament la seva enemistat amb els kurds durant anys implementant polítiques hostils d'una manera planificada i sistemàtica que ara han arribat al nivell de massacre. Fins ara, DEDAŞ ha funcionat com una institució que distribueix la desigualtat més que no pas el servei, deixant el poble kurd sense electricitat i aigua.

A través de la seva hostilitat cap a la societat, la natura i l'agricultura kurdes, DEDAŞ s'ha convertit en un executor de la destrucció ecològica i de les pràctiques bèl·liques especials realitzades per l'estat turc al Kurdistan. Amb el comandament del govern turc, s'estan construint preses per tallar l'aigua tan necessària a tot l'Orient Mitjà. DEDAŞ, una extensió de les polítiques del govern feixista, ha treballat constantment per deixar la regió del Kurdistan sense aigua i sense electricitat, portant l'agricultura i la ramaderia al nivell d'extinció. En imposar la pobresa, la set i, per tant, la migració, DEDAŞ s'ha convertit en una eina d'opressió contínua, forçant la migració al Kurdistan destruint tots els mitjans de vida del poble kurd".

La declaració continuava: "El govern de l'AKP és tan responsable com DEDAŞ per no intervenir en el foc i obrir el camí per a aquesta massacre a través de la seva omissió basada en el feixisme. Es va veure una vegada més que el desastre més gran per a la gent i per a la natura és l'estat i les polítiques que implementa L'hostilitat de l'AKP cap a la gent i la natura ha estat retratada una i altra vegada durant el terratrèmol de Marash el 6 de febrer, o en les massacres de Soma i Ilic avions, helicòpters i gendarmes per massacrar el poble kurd i destruir la natura i els boscos del Kurdistan. El gendarme s'ha desplegat no per protegir la natura, sinó pels interessos de les companyies, la destrucció ecològica i les massacres dels boscos la força aèria i totes les seves instal·lacions es mantenen a punt dia i nit per sacrificar kurds (exemples dels quals són Roboski, Shengal, Rojava, el Kurdistan meridional i tot el Kurdistan), aquestes forces aèries no es van desplegar deliberadament en una situació en què es necessitava per la naturalesa i l'interès públic. Les autoritats estatals, que augmenten el pressupost de guerra cada any i presumeixen de ser un dels exèrcits més grans de l'OTAN, han desviat l'ajuda recaptada de la gent, i molt menys destinant un pressupost per als incendis forestals, els desastres naturals i la crisi climàtica".

El comunicat deia a més: "L'estat turc intenta eliminar els mitjans de vida del poble kurd ocupant terres kurdes mitjançant la destrucció ecològica, preses, centrals elèctriques i polítiques antiagrícoles. Aquestes s'han posat en pràctica, com a part de la guerra lliurada. al Kurdistan, des de fa anys, òbviament, el govern busca aprofundir-ho amb més desastres provocats i massacres. Una vegada més, es va revelar que l'estat turc, amb la seva mentalitat feixista i interessada, és la major amenaça per a la natura i tots els pobles. Les conseqüències de cada desastre que ens enfrontem es veuen agreujades per aquesta mentalitat de l'estat, que condueixen a nous desastres són responsables de protegir les persones, la natura i els animals contra la destrucció de l'estat, la violència i els desastres que provoca. No cal callar davant les pràctiques de l'estat que no permeten dedicar-se a l'agricultura i la ramaderia i que amenacen el nostre futur.

L'evolució actual demostra una vegada més que cal no demanar ajuda a l'Estat sinó demanar-li comptes i prendre mesures contra tots els desastres que aquest provoca. Per tant, per a aquells que són solidaris amb la gent, la natura i la vida, el que cal fer després de tots els desastres no és esperar l'ajuda de l'estat sinó augmentar la solidaritat i la resistència organitzades. Les polítiques del govern contra la natura i el poble només es poden aturar amb una lluita organitzada, conscient i integral. Per tal d'oposar-se a aquestes massacres, cal mobilitzar tots els mitjans per lluitar per la natura i la societat. DEDAŞ i l'estat han de ser responsables de les seves massacres i opressió.

El patiment experimentat en aquests desastres demostra una vegada més que la destrucció ecològica és una preocupació comuna per a tots nosaltres. Cada arbre que es tala a qualsevol part del món, l'aigua i l'aire que estan sent retinguts i contaminats s'han de protegir actuant amb la consciència que són valors comuns. És important actuar amb la consciència que els arbres, l'aigua i l'aire que es vol destruir per l'estat són els valors comuns del nostre futur, sense deixar-nos atrapar.

 La Coordinació de la Comunitat de Dones del Kurdistan (KJK) va emetre un comunicat sobre l'incendi mortal que va cremar grans terres a una zona rural entre Amed i Mardin, i va matar 14 persones, ferir més de 70 i morir innombrables animals.

"Estem profundament tristos pel desastre de l'incendi a Amed i Mardin. Enviem el nostre condol a aquells que van perdre la vida en l'incendi i el nostre condol a les seves famílies i a la nostra gent", va dir el KJK.

La declaració continuava: "L'estat turc colonialista duu a terme un règim de genocidi cultural i polític contra el poble kurd juntament amb la destrucció de la natura. Utilitza tot tipus d'armes prohibides a les muntanyes, implementa la desforestació de tota la geografia del Kurdistan com a especial política, perpetra de manera irreversible ecocidi amb preses, realitza atacs aeris contra la vida construïda pel nostre poble a Rojava i sabotatge de foc a zones agrícoles, i destrueix les possibilitats del nostre poble de protegir-se d'aquests atacs i desastres d'aquest tipus amb la política de síndics. Se sap que no hi ha cap desastre natural al Kurdistan, sinó un desastre genocida i colonialista".





Leggi di più »

diumenge, 16 de juny del 2024

La guerrilla kurda comença a utilitzar míssils terra-aire o drons kamikaze

L'ala armada del PKK, Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) fa anys que fa una guerra asimètrica, especialment contra Turquia, s'ha adaptat recentment a les tàctiques de guerra modernes. En els vídeos publicats recentment pel PKK, es veu que ha adquirit míssils terra-aire, drons kamikaze FPV i rifles moderns. Durant aquest període, el PKK va anunciar que havia abatut més de 15 UAV pertanyents a l'exèrcit turc i va publicar vídeos d'aquests atacs. Exemples:

1 2



Leggi di più »

dilluns, 3 de juny del 2024

Turquia desposseeix del càrrec al batlle d'Hakkari només 2 mesos després de guanyar les eleccions

El govern turc ha nomena un síndic per gestionar la ciutat  de Hakkari, detalla l'alcalde prokurd. Les autoritats turques van detenir l'alcalde Hakkari del Partit DEM prokurd, Mehmet Sıddık Akış, i van nomenar el governador de la província com a síndic per suposats vincles amb la resistència kurda només dos mesos després que l'alcalde aconseguís el poder a les eleccions locals.

Leggi di più »

divendres, 31 de maig del 2024

HBDH ataca un transformador turc amb explosius a la ruta de l'autopista Adana-Mersin

La milícia HBDH a anunciar en un comunicat escrit que van atacar el transformador  situat a la ruta de l'autopista Adana-Mersin amb explosius al voltant de les 03:55 de la nit del 7 de maig i que el transformador es va quedar inutilitzable com a conseqüència de l'acció. La declaració deia: "Aquest és el dia per iniciar noves resistències Gezi contra el feixisme. Fem una crida a tot el nostre poble, especialment als joves, perquè s'uneixin en la línia de lluita de la Revolució Unida i actuï contra l'opressió i l'opressió de l'estat turc que tortura els feixistes contra la societat i els presos revolucionaris". 

Qui és Halkların Birleşik Devrim Hareketini (HBDH, Moviment Revolucionari dels Pobles Units) 


Leggi di più »

dimecres, 29 de maig del 2024

La fiscalia turca demana presó per 5 ex diputats kurds

La fiscalia turcs han redactat un escrit d'acusació per demanar condemnes de presó per a cinc ex diputats/des d'un partit prokurd pel seu suposat paper en les protestes violentes que van esclatar al sud-est de Turquia pel setge de la ciutat kurda de Síria de Kobanê per part de l'Estat Islàmic a l'Iraq i el Llevant (IS) el 2014.

La nova acusació inclou diversos càrrecs contra els antics legisladors prokurds del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) Hüda Kaya, Serpil Kemalbay Pekgözegü, Garo Paylan, Fatma Kurtulan i Pero Dundar. Aquesta és la segona acusació redactada per als polítics kurds pel seu suposat paper en les protestes de Kobani i arriba poc després que un tribunal d'Ankara condemnés a 24 polítics de HDP més pels seus suposats papers en les protestes mortals del 2014 a penes de presó que van des de nou a 42 anys mentre absolvia 12 polítics més que havien estat jutjats amb ells.

El judici, que ha durat gairebé tres anys, es va centrar en els fets del 6 al 8 d'octubre de 2014, quan l'IS va assetjar Kobanê. Les protestes van esclatar a tot Turquia, especialment a les províncies del sud-est predominantment kurdes, i van provocar 37 morts. Hi havia 108 acusats en el judici, inclosos els antics copresidents de HDP Selahattin Demirtaş i Figen Yüksekdağ.


El govern turc va acusar els líders de l'HDP d'incitar a la violència, mentre que els acusats van sostenir que les seves crides a la solidaritat amb Kobani estaven dins dels límits de la llibertat d'expressió.

Segons la segona acusació, els cinc polítics també haurien de ser jutjats pels mateixos càrrecs als quals s'enfrontaven els polítics en el primer judici de Kobani perquè es van unir als executius i polítics de l'HDP per cridar la gent a sortir al carrer.

Si l'acusació és acceptada pel tribunal, els cinc polítics seran jutjats per diversos càrrecs, que van des d'intent de "destruir la unitat i la integritat de l'estat" i "pertinença a una organització terrorista" fins a "assassinat", que demanen diversos càrrecs. condemnes, inclosa la vida agreujada.


Leggi di più »

divendres, 24 de maig del 2024

Dos soldats turcs morts per la guerrilla kurda

Un soldat turc va morir dimecres 22 de maig en enfrontaments amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) a les muntanyes del nord de la regió del Kurdistan, va anunciar el ministeri de Defensa. El soldat, identificat com a Vedat Zorba, va resultar "greument ferit com a conseqüència de l'explosió d'un artefacte explosiu improvisat" plantada per l'ala armada del PKK, Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) . Va ser traslladat a l'hospital i "malgrat totes les intervencions, no es va poder salvar", va dir el ministeri de Defensa turc en un comunicat.

El ministeri va dir que el soldat va morir a la regió de l'operació (Bloqueig d'Urpa) eufemisme de Turquia per envair el nord de la província de Duhok l'abril de 2022, amb l'objectiu d'orientar les posicions del PKK a les zones de Metina, Zap, Avashin i Basyan. L'objectiu de l'operació, segons Ankara, era treure el PKK de la zona fronterera i tallar-li l'accés a Turquia. És el segon soldat turc que mor a la regió del Kurdistan en una setmana, segons el ministeri de defensa.  Per la seva part les Forces de Defensa del Poble (HPG), l'ala militar del PKK, van afirmar dimecres que l'exèrcit turc va atacar la seva posició 35 vegades amb "armes químiques i explosius prohibits", segons un comunicat publicat pels mitjans afiliats al PKK.


Leggi di più »

dimarts, 21 de maig del 2024

El nou grup armat kurd MAK mata per primera vegada un membre de les forces d'ocupació: O abandonareu el nostre país, o sereu l'objectiu de la nostra milícia a tot arreu"

Milîsên Azadiyê Kurdîstan (MAK, en turc Milícia per la Llibertat del Kurdistan) és un nou grup armat. El 14 de març de 2024 va realitzar una primera acció al districte de Kultur, "vam colpejar els mercenaris de l'estat turc ocupant. Vam atacar amb granades de mà i còctels molotov. Les bandes de policia turca sorpreses van disparar als voltants i van intentar defensar-se, però no es van poder salvar. Advertim l'estat turc i els seus mercenaris. Us deixarem, i les vostres eines, en runes al Kurdistan. O abandonareu el nostre país, o seràs l'objectiu de la nostra milícia a tot arreu". El 19 d'abril va realitzar acció amb artefactes explosius improvisats la nit del 19 d'abril a les 01:50 contra la governació del districte de Khinis d'Erzirom. El vehicle blindat de la policia que mitja hora després va arribar al lloc dels fets va ser impactat amb artefactes explosius improvisats. 

La nit del 11 de maig va dur a terme una acció amb explosius fets a mà contra la seu de la policia turca de districte a Nusaybin (Nisêbîn). "La nostra milícia va dur a terme una acció amb explosius fets a mà contra la seu de la policia de districte dels agents de policia torturadors situada al carrer Cumhuriyet al districte de Nisêbîn de Mardin".

Ara ha anunciat l'execució d'un sergent especialitzat ocupant, Murat Doğan va ser castigat per la milícia MAK a Amed el 17 de maig.



Leggi di più »

dilluns, 20 de maig del 2024

Alliberat el kurd Şehmuz Ilhan, empresonat pels turcs durant 30 anys

 Şehmuz Ilhan, empresonat a les presons turques durant 30 anys, va ser posat en llibertat ahir dissabte. Detingut a Silopi, a la província de Şirnak, l'any 1994, Şehmuz, el pres polític kurd Ilhan, va ser alliberat dissabte després de complir tres dècades captiu.  Un presoner malalt, Ilhan va sortir de la presó d'alta seguretat de Van per tornar a la seva ciutat natal, Silopi. Molta gent, inclòs Mehmet Zeki Irmez, diputat de Şirnak pel partit DEM, va donar la benvinguda a Ilhan quan marxava. El Dem Parti (Partiya Wekhevî û Demokrasiya Gelan, Partit Popular de l'Equitat i la Democràcia) és l'hereu del HDP. 

No ha estat l'única bona notícia pel moviment nacional kurd els darrers dies. Després de passar molts anys a la presó com a part de l'anomenat judici "Kobanê", Gültan Kışanak, Ayla Akat Ata, Meryem Adıbelli, Ayşe Yağcı i Sebahat Tuncel van ser alliberats dijous. Després de molts anys entre reixes, Gültan Kışanak, Sebahat Tuncel, Ayla Akat Ata, Meryem Adıbelli i Ayşe Yağcı tornen a ser lliures, almenys de moment. Les cinc polítiques kurdes van ser condemnades dijous a diferents graus de presó com a part del judici espectacle conegut com el "procés de Kobanê". No obstant això, van quedar en llibertat després de la seva llarga presó preventiva. Altres antics dirigents del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) jutjats en aquest judici polític gegantí romanen a la presó, com els excopresidents del Partit, Selahattin Demirtas i Figen Yuksekdag, condemnats respectivament a 42 i 30 anys de presó.

Gulten Kışanak, que va ser alcalde d'Amed/Diyarbakir fins a la seva detenció l'octubre de 2016, va poder sortir de la presó d'alta seguretat de Kocaeli al vespre. Les altres quatre figures de HDP van ser acollides davant de la presó de dones de Sincan.

Leggi di più »

dijous, 16 de maig del 2024

El polític kurd Selahattin Demirtas condemnat a 42 anys de presó

Empresonat des del 2016, Demirtas va ser processat per 47 càrrecs, inclòs el de soscavar la unitat de l'estat i la integritat territorial i incitació a cometre un delicte.


El carismàtic líder kurd Selahattin Demirtas ha rstat ser condemnat avui dijous 16 de maig a una pena de quaranta-dos anys de presó, sobretot per soscavar la unitat de l'Estat durant un esclat de violència a Turquia el 2014. Els fiscals havien demanat cadena perpètua per a 36 acusats, entre ells Selahattin. Demirtas.

L'antic copresident de l'HDP, el principal partit kurd del país (ara DEM), està empresonat des del novembre del 2016 en aquest cas, ja denunciat pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). L'altre excopresident de l'HDP, Figen Yüksekdag, va ser condemnat a trenta anys i tres mesos de presó. De 51 anys, el Sr. Demirtas va ser acusat de 47 càrrecs, entre ells soscavar la unitat de l'estat i la integritat territorial i incitació a cometre un delicte.

Leggi di più »

dimarts, 7 de maig del 2024

Turquia empresona 3 periodistes de la minoria ètnica kurda


Els periodistes de l'Agència de Mezopotamya (MA) Mehmet Aslan, Esra Solin Dal i el treballador de mitjans lliures Erdoğan Alayumat van ser detinguts en unes batudes domiciliàries el 23 d'abril en l'àmbit de l'operació amb seu a Istanbul. Els periodistes, que van ser traslladats al Jutjat Penal de Pau amb una petició de detenció després de les seves declaracions a la fiscalia, van ser ingressats a presó preventiva acusats de "pertinença a una organització terrorista". Esra Solin Dal seria portada a la presó tancada per a dones de Bakırköy, Erdoğan Alayumut a la presó de Metris i Mehmet Aslan a la presó de Sincan.


Simultàniament la policia colonial turca ha dut a terme batudes al centre d'Urfa (Riha), així com als districtes de Hilvan (Curnê Reş), Hewag (Bozova) i (Viranşehir) Wêranşar, avui primera hora del matí. Almenys 14 persones, inclòs l'executiu del districte del Partit Popular per la Igualtat i la Democràcia (Partit DEM) i membres del consell de la joventut, van ser detinguts durant les batudes domiciliàries.
S'ha informat que les batudes es van produir en el marc d'una investigació feta per la Fiscalia General d'Urfa. No se sap de què s'acusava els detinguts, i es tem que el nombre de detencions pugui augmentar.

Leggi di più »

dilluns, 29 d’abril del 2024

Exigeixen l'alliberament de Makbule Özer, kurda de 82 anys retornada a la presó a Turquia, poc després de ser alliberada

Activistes dels drets humans van exigir l'alliberament de Makbule Özer, una dona kurda de 82 anys que va ser tornada a arrestar recentment a Turquia, citant greus problemes de salut i criticant les pràctiques legals opressives. Les trucades renovades es van produir durant les vetlles setmanals de les Mares de dissabte i les Mares de la Pau, després que un informe forense controvertit la considerés apta per a la presó, provocant condemnes i protestes generalitzades.


La sucursal d'Istanbul de l'Associació de Drets Humans va destacar la difícil situació d'Özer durant la seva 631a "F Sit-In" davant la seva oficina de Beyoğlu dissabte. Els activistes van mostrar pancartes i van cridar per l'alliberament d'Özer, subratllant el risc letal d'empresonament a causa de la seva diabetis, asma i osteoporosi. "La decisió de tornar-la a detenir suposa una greu amenaça per a la seva salut i la seva vida", va afirmar Hatice Onaran, membre de la Comissió Penitenciaria de l'associació.

En un clam apassionat contra les injustícies sistèmiques, Raife Özbey de les Mares de Pau de Diyarbakir (Amed) va qüestionar la raó de l'empresonament d'una dona gran. “Quin delicte podria cometre un home de 82 anys que justifiqui aquest empresonament? Rebutgem aquestes lleis feixistes que empresonen una dona gran”, va expressar Özbey durant la concentració.


El cas de Makbule Özer, arrestat inicialment el maig de 2022 per presumptament ajudar a una organització terrorista i alliberat temporalment per problemes de salut, s'ha convertit en emblemàtic de la dura postura de Turquia amb els presos polítics.

Leggi di più »