dissabte, 31 de desembre del 2016

Tev-Dem inaugura el primer horno al oeste de Raqa, Siria


El Movimiento de la Sociedad Democrática (Tevgera Civaka Demokratîk, Tev-Dem) abrió, el 30 de diciembre, la primera panadería en aldeas recientemente liberadas de la zona rural occidental de Al-Raqa. La instalación se encuentra en la en la aldea de Tell Othman. El Tev-Dem proporciona servicios primarios como pan y combustible que se consideran los materiales más básicos y de forma gratuita.

El horno de Tell Othman producirá casi 6 toneladas de pan diariamente para distribuirse en unas 30 aldeas. La apertura de este horno se considera un paso preliminar que abre el camino para abrir otros dos en al-Jarniyah y en Shams-el-Deen. Estas aldeas fueron liberadas en la segunda fase de operaciones de Wrath of Euphrates (Ira del Eufrates) el 1 de diciembre de 2.016.

Leggi di più »

Protesta de mestres per impagament de salaris


Centenars de mestres han protestat avui, altra vegada, per l'impagament dels seus sous. La concentració, a la ciutat de Süleymaniye, Kurdistan de l'Iraq, ha denunciat que el govern fa mesos que no atén els pagaments corresponents. Els mestres van amenaçar amb no començar el curs 2016-2017 però finalment aquest es desenvolupa amb certa normalitat tot i que els funcionaris públics no cobren.

Leggi di più »

III Conferència de Treballadors del Camp de Maxmur





La Conferència va desenvolupar-se al Camp de Maxmur (Kurdistan de l'Iraq) el 29 de desembre. Amb 450 delegats i delegades i representants internacionals. Va aprovar-se el canvi de denominació de l'organització que fins ara era coneguda com a ‘Maxmur Demokratik İşçiler Birliği’ (Unitat Democràtica de Treballadors de Maxmur) pel de Maxmur Kampı İşçi Kurumu (Associació de Treballadors del Camp de Maxmur). També es va escollir, sota el sistema de co presidència, un nou lideratge amb Naime Tong i Bedran Altür.

l campament de Maxmur fou establert per acollir les persones refugiades que escapaven de l'Estat Islàmic. Arran de l'atac sobre Sinjar l'IS va arribar al camp que fou defensat pel Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK)i les seves milícies. Posteriorment el campament ha estat gestionat pel PKK i la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats Kurdistan, KCK). la direcció de l'Associació estarà formada per vuit homes i set dones.



Leggi di più »

Turquia clausura l'Institut Kurd d'Istanbul

L'Enstîtuya Kurdî ya Stenbolê ha estat clausurat per un decret del govern turc amb efectes el 31 de desembre. La institució cultural fou fundada el 18 d'abril de l'any 1992. Estudiava la literatura, llengua i cultura kurdes.


Leggi di più »

divendres, 30 de desembre del 2016

Congreso preparatorio del PYD en Seraw, Efrîn






El Partiya Yekîtiya Democrat (Partido de la Unión Democràtica, PYD) ha iniciado los preparativos para la convenciónde su segundo congreso en el cantón de Efrîn, Rojava.

"La Solución Democrática Federal Siria y la simbiosis como garantía" fue el lema de la sesión en el distrito Seraw. El Movimiento de la Sociedad Democrática, TEV-DEM, y Kongreya Star, como instituciones de la sociedad civil y miembros del consejo de gestión de la Autonomía Democrática cantonal acompañaron a unas 200 personas.

Después de un minuto de silencio el miembro del Comité Central Emîne Osê, evaluó los progresos del partido el último año así como los retos del futuro en especial en Efrîn. La asamblea eligió a las personas que lo representarán en el
el segundo congreso al final de la reunión.

En enero, el distrito de Mabeta, en el mismo cantón, realizará un congreso del mismo tipo.

Leggi di più »

Şehîd Namirin, funeral multitudinari a Kobanê



″Şehîd Namirin″, els màrtirs no moren, fou el crit més escoltat a Kobanê en el funeral d'avui per tres Voluntaris de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i un del Consell Militar de Manbij.

El comiat s'ha realitat al cementiri de Şehit Dicle Şehitliği. Amed Cûdî (Osman Daban) del Consell Militar de Manbij i Dijwar Colemêrg (Abdülmutalip Duman), Welat Qers (Vedat Yusufoğlu) i Harûn Bagok (Harûn Sungur) de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) han estat acomiadats per centenars de persones. Izet Hemo del Govern cantonal de Kobanê i Şervan Muslim, vicepresident del Consell d'Afers Públic, han lloat a les famílies dels màrtirs per l'alt preu que paguen en la defensa de Rojava. Les famílies dels caiguts han llegit els seus testimonis de dolor.

Leggi di più »

Declaración final de la Asamblea Constituente de la Siria Federal



La conferencia evaluó del proceso actual y la situación en Siria. Principalmente:

- La ocupación turca del norte de Siria y en especial de Jarablus,
- La voluntad turca de ocupación de Al Bab,
- Las amenazas contra Manbij y Efrîn,
- Los cambios que estos movimientos están causando en la demografía de la región y los ataques a la población civil.

Se acordó que la invasión de territorio sirio de Turquía ha de ser combatida por la población siria. Los participantes de la conferencia también discutieron los desarrollos militares en Alepo y Palmira, los cambios en el equilibrio de poder y los consiguientes efectos de estos cambios en el proceso de negociación que se acerca tras el alto el fuego de ayer.

De acuerdo con la declaración final, los participantes llamaron la atención sobre la importancia de un alto el fuego en Siria, y han hecho hincapié en que todos los actores clave deben sentarse alrededor de una mesa conjunta para la resolución de la crisis de Siria con el objetivo de una solución. Se explicitó la voluntad de que no se repita el mismo final que en los dos intentos previos fallidos.

La miembro de la Asamblea Constituyente Elizabeth Korey indicó que también se evaluaron los avances logrados por las Fuerzas Democráticas de Siria (SDF) durante la operación para liberar Raqqa. "Después de esto, se leyó el informe del Consejo Ejecutivo. Todas las actividades de los comités hasta la fecha fueron evaluados en el mismo. Los artículos del Contrato Social entre los puntos principales de la agenda se evaluaron por separado y se hicieron los cambios necesarios en algunos artículos.
La Asamblea Constituyente compartió el documento político establecido para la resolución de la crisis en Siria. La Asamblea declaró que la Federación de Siria del Norte era una parte de Siria Democrática Federal. Se determinó el Sistema Federal como la solución democrática para el futuro de Siria, definiéndolo como un sistema para garantizar una salida de la crisis actual y para evitar el colapso social. Además se subrayó que la experiencia de la administración, que hemos conseguido desde la Revolución del 19 de Julio, se ha producido con la participación de todos los pueblos y esto ha planteado un ejemplo para toda Siria."

La Asamblea Constituyente de la Siria Federal ha celebrado, con 165 delegados / as, entre el 27 y el 29 de diciembre de 2016 en Rimelan, Kurdistán sirio. La Asamblea fue proclamada el 17 de marzo de 2016.

Leggi di più »

Declaració final de l'Assemblea Constituent de la Síria Federal


La conferència va avaluar del procés actual i la situació a Síria.  Principalment:
- l'ocupació turca del nord de Síria i en especial de Jarablus,
- la voluntat turca d'ocupació d'Al Bab,
- les amenaces contra Manbij i Efrîn,
- els canvis que aquests moviments estan causant en la demografia de la regió i els atacs a la població civil.

Es va acordar que la invasió de territori sirià de Turquia ha ser combatut per la població siriana. Els participants de la conferència també van discutir els desenvolupaments militars a Alep i Palmira, els canvis en l'equilibri de poder i els consegüents efectes d'aquests canvis en el procés que s'apropa

D'acord amb la declaració final, els participants van cridar l'atenció sobre la importància d'un alto el foc a Síria, i han posat èmfasi que tots els elements clau han de seure al voltant d'una taula conjunta per a la resolució de la crisi de Síria amb l'objectiu d'una solució. Es va explicitar la voluntat que no es repeteixi el mateix final que en els dos intents previs fallits.

La membre de l'Assemblea Constituent Elizabeth Koreyî va indicar que també es van avaluar els avenços aconseguits per les Forces Democràtiques de Síria (SDF)  durant l'operació per alliberar Raqqà. "Després d'això, es va llegir l'informe del Consell Executiu. Totes les activitats dels comitès fins a la data van ser avaluats a l'informe. Els articles del Contracte Social entre els punts principals de l'agenda es van avaluar per separat i es van fer els canvis necessaris en alguns articles.

L'Assemblea Constituent va compartir el document polític establert per a la resolució de la crisi a Síria. L'Assemblea va declarar que la Federació de Síria del Nord era una part de la Síria Democràtica Federal. Es va determinar el Sistema Federal com la solució democràtica per al futur de Síria, definint-lo com un sistema per garantir una sortida de la crisi actual i per evitar el col·lapse social. A més es va subratllar que l'experiència de l'administració, que hem aconseguit des de la Revolució del 19 de Juliol, s'ha produït amb la participació de tots els pobles i això ha plantejat un exemple per a tota Síria.

L'Assemblea Constituent de la Síria Federal s'ha celebrat entre el 27 i el 29 de desembre de 201, amb la participació de 165 delegats/des, a Rimelan, Rojava. L'Assemblea fou proclamada el 17 de març de 2016.




Leggi di più »

8 polítics kurds més detinguts per Erdogan

Entre els capturats hi ha el co-president adjunt del Partit Democràtic de les Regions (DBP per les sigles en turc) Seydi Firat. Va ser detingut dijous juntament amb altres set polítics kurds: Mehmet Baysal, Cebbar Leygara, Edip Yasar, Cafer Kan, Abdulbaki Karadeniz, Ramazan Özbek i Halis Bilen són els altres set detinguts (segrestats) en una nova purga d'Erdogan.

El novembre, diversos diputats, incloent-hi els co-presidents del Partit Popular Democràtic (HDP), Selahattin Demirtas i Figen Yüksekdağ, o el veterà polític Ahmet Türk van ser també detinguts i empresonats. La vice presidenta d'aquesta formació, Aysel Tuğluk fou segrestada el 26 de desembre en una operació de depuració política.

Leggi di più »

dijous, 29 de desembre del 2016

Liberadas las escritoras Aslı Erdoğan y Necmiye Alpay

Ambas escritoras han estado encarceladas durante más de cuatro meses. Se las acusaba de trabajar en el diario Özgur Gündem que fue clausurado por Erdogan por emitir opiniones diferentes a las del régimen. La avanzada edad de Alpay, de 70 años, y la mala salud de Erdoğan, diabética, una de las autoras más leídas de la literatura turca contemporánea ha provocado un empeoramiento del estado de ambas. Hoy han sido liberadas tras la primera vista de su juicio.

Para saber más:

- Clausurado Özgür Gündem
- Encarcelada la escritora Necmiye Alpay
- Campaña por la libertad de Asli Erdogan
- Asli Erdogan privada de medicación

Leggi di più »

Alliberades les escriptores Aslı Erdoğan i Necmiye Alpay


Les dues escriptores han estat empresonades durant quatre mesos. Se les acusava de treballa al diari Özgur Gündem que va ser clausurat per Erdogan per emetre opinions diferents a les del règim. L'avançada edat d'Alpay, de 70 anys, i la mala salut d'Erdoğan, diabètica, una de les autores més llegides de la literatura turca contemporània ha provocat un empitjorament de l'estat d'ambdues. Avui s'ha iniciat el seu judici i han estat alliberades després de la primera vista.

Per a saber-ne més:
- Empresonada l'escriptora Necmiye Alpay
- Campanya per la llibertat d'Asli Erdogan
- Asli Erdogan privada de medicació 

Leggi di più »

Les YPG-SDF entren a Caber Xerbî, Síria



La localitat ha estat objecte de canvi de mans diverses vegades la darrera setmana. Situada a les portes de la presa de Taqba, Jabar Oest, suposa un pun tàctic clau de cara a controlar la infraestructura elèctrica siriana que proveeix d'energia a ar-Raqqà. No hi ha balanç de víctimes dels combats però lesYekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG)
han informat de la mort, com a mínim, de tres Voluntaris de la milícia.  En concret Ebdulmutelip Duman, de Wan, Vedat Yusifoğlu, d'Istanbul i Herûn Sungur, de Mardin.



 Les YPG/YPJ dins de Caber Xerbî, a l'oest d'ar Raqqà


Leggi di più »

Asamblea Constituyente del Sistema Democrático Federal de Siria


La segunda reunión de la Asamblea Constituyente del Sistema Democrático Federal de Siria se inició el 27 de diciembre a Rimelan / Rmelan (Kurdistán sirio, Kurdistán sirio). Treinta partidos políticos y organizaciones civiles toman parte en la misma.

 

 

Los y las delegados/as discuten, a puerta cerrada, un documento político y un nuevo Contrato Social que sustituya al vigente, hasta ahora, en Rojava. Las organizaciones presentes explicitaron su apoyo a las Unidades de Defensa Popular (YPG) y Unidades de Defensa de  en el inicio del encuentro que continúa hoy por tercer día.Uno de los primeros acuerdos, votado ayer, fue sustituir el término "Rojava-Norte de Siria" por el de "Norte de Siria" en el nuevo Contrato Social para referirse al marco geográfico que abarca. Luqman Ehme lo confirmó ayer en Kurdistán 24 a pesar de no hacerse oficial."La denominación Sistema Federal Democrático de Rojava-Norte de Siria fue cambiado por el de Sistema Federal Democrático del Norte de Siria después de largas discusiones entre los grupos del norte de Siria, aunque muchas partes rechazaron este cambio. He rechazado el cambio de nombre, pero una abrumadora mayoría votó en la eliminación de la palabra kurda del nombre, ya que el proyecto en el Norte de Siria se basa en la igualdad de todas las facciones étnicas y religiosas ".Ehme dijo que el plan es unirse a las provincias árabes, principalmente de Raqqa y Deir ez-Zor, en el norte de Siria. Al finalizar la asamblea se presentarán las conclusiones en una rueda de prensa.

 Las organizaciones presentes explicitaron su apoyo a las Unidades de Defensa Popular (YPG) y Unidades de Defensa de la Mujer

Leggi di più »

Rojava cau del nom del nou Contracte Social

La segona reunió de l'Assemblea Constituent del Sistema Democràtic Federal de Síria va iniciar-se el 27 de desembre a Rimelan/Rmelan (Rojava, Kurdistan sirià). Trenta partits polítics i organitzacions civils hi prenen part. 






Els i les delegats/des discuteixen, a porta tancada, un document polític i un nou Contracte Social que substitueixi el vigent, fins ara, a Rojava. Les organitzacions presents van explicitar el seu suport a les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) en l'inici de la trobada que continua avui per tercer dia. També es van reunir amb els comandants Rêdûr Xelil (YPG) i Nesrîn Abdullah (YPJ). Entre els intervinents van parlar Welîde Botî, del feminista Kongreya Star o Salih Gedo, del Partit Democràtic d'Esquerra de Síria.
Un dels primers acords, votat ahir, fou substituir el terme "Rojava" pel de "Nord de Síria" en el nou Contracte Social per a referir-se al marc geogràfic que abasta. Luqman Ehme ho va confirmar ahir a Kurdistan 24 tot i no fer-se oficial.
"La denominació Sistema Federal Democràtic de Rojava-Nord de Síria va ser canviat pel de Sistema Federal Democràtic del Nord de Síria després de llargues discussions entre els grups del nord de Síria, encara que moltes parts van rebutjar aquest canvi. He rebutjat el canvi de nom, però una aclaparadora majoria va votar en l'eliminació de la paraula kurda del nom, ja que el projecte al Nord de Síria es basa en la igualtat de totes les faccions ètniques i religioses".

Ehme va dir que el pla és unir-se a les províncies àrabs, principalment d'ar Raqqà i Deir ez-Zor, al nord de Síria.
En finalitzar l'assemblea es presentaran les conclusions en una roda de premsa.
Les organitzacions i partits han donat suport a les YPG i YPJ

Leggi di più »

'Kurdistan, el poble del sol' a Caldes de Montbui

L'acte serà el 4 de gener i està organitzat per l'editorial Tigre de Paper i Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional). S'iniciarà a dos quarts de nou a la biblioteca municipal de Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Comptarà amb l'autor del llibre.

Leggi di più »

dimecres, 28 de desembre del 2016

En marxa 13 noves cooperatives agrícoles a Rojava


El Consell Econòmic i el Consell Econòmic de les Dones de Kongreya Star de la ciutat de Girkê Legê (Al Muabbada), ha fet una campanya per formar cooperatives agràries per a la nova estació. La campanya consisteix en la formació de tretze noves societats cooperatives.

En col·laboració amb el Consell Agrícola i Ramader de la ciutat s'han començat a dur a terme una sèrie de trobades amb la gent de la ciutat i els pobles del voltant per començar amb els preparatius.

Fins al moment s'han dut a terme tres trobades: a Girkê Legê, a Jel Agha i al poble d'Alya, en les que s'han format un total de sis societats cooperatives agràries. En la reunió de Girkê Legê, la qual va tenir una gran participació ciutadana, el coordinador del Moviment per una Societat Democràtica (Tev-Dem), Adnan Ibrahim, va parlar sobre la importància de les societats cooperatives en la promoció i el desenvolupament de l'economia i la cultura de la cooperació en el treball.

Durant la trobada, Shivan Deli, el coordinador del Centre d'Agricultura i Bestiar de Girkê Legê, va llegir el "Com funcionen les cooperatives de Rojava" del Navenda Geskirina Abori-Rojava (pots llegir-lo aquí en anglès). En la trobada es van formar dues cooperatives agrícoles amb 40 membres per cooperativa i es va triar un cos administratiu per a cadascuna d'elles.

Leggi di più »

Revolució i guerra a a Síria

"El desenvolupament polític és la base del desenvolupament desigual i combinat; tots els dies ve una cosa nova, llavors tots els dies hem de tornar cap enrere per fer teoria, perquè som polítics i el polític és respondre cada dia a situacions noves "
Nahuel Moreno

Sobre guerres i revolucions

A l'hora de comprendre i analitzar una realitat objectiva, un procés revolucionari i / o una guerra, ens enfrontem al repte de saber que res del que està succeint és la repetició d'un altre fet, revolució o guerra succeïda en el passat. Sempre hi ha la temptació de recórrer a les analogies, aquestes solen ser útils fins que posem un signe igual entre l'esdeveniment del passat i el del present. Per aquest motiu, conèixer o haver estudiat d'altres revolucions, triomfants o derrotades, i altres conflagracions bèl·liques pot ajudar a comprendre la present sempre que no posem el còmode signe igual entre elles.

Valgui d'exemple les dues primeres guerres mundials. La primera va ser una clara guerra interimperialista per la conquesta i el saqueig-repartiment del món en disputa pels principals monopolis d'aquestes potències. La segona va ser clarament una guerra entre règims diferents i amb l'existència d'un estat obrer, la Unió Soviètica. Això va portar a una gran confusió en un sector de revolucionaris que, influenciats per l'experiència de la primera guerra mundial, van portar la política de "derrotisme revolucionari" que va ser correcte en la primera, però no així en la segona.

Els maquis francesos o els partisans italians van lluitar contra l'ocupació nazi i no contra l'exèrcit aliat integrat per les principals potències imperialistes en guerra amb l'Alemanya nazi que en aquestes circumstàncies van ser els seus aliats temporals. La diferència fonamental entre una guerra i una altra va ser l'existència de la contrarevolució (el pitjor règim que hagi viscut la humanitat, el nazisme) i també l'existència de l'URSS. La política correcta, a partir que intervé l'URSS en la guerra, era la combinació de la defensa de l'URSS al costat de la defensa del règim democràtic burgès enfront del abominable règim nazi, defensa que es va fer a través de la mobilització i la lluita armada. L'existència d'un règim contrarevolucionari va ser el determinant en la 2ª guerra mundial respecte de la primera.

Podem seguir amb diversos altres exemples, la guerra de Vietnam va ser una guerra revolucionària democràtica antiimperialista, les guerres anticolonials africanes, les revolucions democràtiques conduïdes per la guerrilla (Cuba, Nicaragua). Totes són, pel caràcter de l'època, revolucions objectivament anticapitalistes més enllà dels desitjos de les adreces que l'encapçalaven. Cap d'elles s'ha repetit, totes tenien característiques i diferències específiques que no les igualaven en relació a qualsevol anterior. Des de ja havia similituds però no per això es igualaven.

Les guerres i revolucions posteriors a la caiguda del mur de Berlín i la desfeta de l'estalinisme han portat nous elements i la irrupció de les mobilitzacions revolucionàries de la "primavera àrab" han portat altres nous elements, però totes van tenir un comú denominador: la inexistència d' una direcció revolucionària alternativa.

Anem a veure com s'han combinat en el procés revolucionari i la guerra a Síria tots aquests elements

La complexitat de Síria

Les massives mobilitzacions revolucionàries que van començar a Tunísia el desembre del 2010 després de la immolació del jove universitari i venedor ambulant Mohamed Bouazizi i es van expandir per tot el món àrab i el medi orient, van tenir en principi dos triomfs nets, la caiguda dels règims dictatorials de Ben Ali a Tunísia i de Mubarak a Egipte. Aquests exemples van impulsar també la mobilització democràtica revolucionària de la societat siriana que demanava canvis en el règim de la família Al-Assad.

El rerefons d'aquestes mobilitzacions al món àrab estava foguejat per la crisi econòmica capitalista mundial i l'alça dels preus dels aliments. Això sumat a la desocupació i la corrupció dels règims impulsar la mobilització. El règim dels Al-Assad va arribar al poder mitjançant un cop d'estat el 1970 i va portar al poder a Hafez al-Assad qui va governar 30 anys. L'any 2000 el va succeir el seu fill Bashir. És a dir, més de 40 anys d'un règim que controlava l'economia (60% del PIB és de la família i molt de la resta lligat a alts caps militars) i la societat amb un puny de ferro sota el partit Baas àrab "socialista" que oprimia a més a altres sectors no àrabs, com els kurds als que els impedia parlar el seu idioma i conservar la seva cultura, o també a l'empobrida població sunnita ja que el sector dominant en el règim són alauites aliat de la potència regional xiïta, l'Iran, l' govern iraquià, de majoria xiïta i també de l'organització xiïta libanesa Hezbollah. Els sectors enfrontats al règim, van impulsar la mobilització i l'autoorganització i, amb brutal repressió mitjançant, la resistència armada al règim.

L'alliberament, per part de Bashir Al-Assad, de presos de la germanor musulmana a l'inici de la rebel·lió més la intervenció de la CIA, Turquia, Aràbia, Qatar, etc. finançant i armant l'oposició sunnita, amb 500 milions de dòlars més armament de tota mena, va fer que sobre els embrions d'assemblees i organitzacions naturals que va donar la mobilització s'imposessin les direccions polítiques, i sobretot, militars dels grups jihadistes més reaccionàries com Al-Qaida, després renombrada com Al-Nusra. L'Exèrcit Lliure Sirià (ELS) es va convertir ràpidament en corretja de transmissió de Turquia, Aràbia i l'imperialisme amb un programa completament allunyat de la democràcia i íntimament proper a la xaria més retrògrada, similar a l'aplicada a Aràbia Saudita. Si hi quedaven esbossos de grups revolucionaris democràtics, no van tenir cap pes en l'esdevenir de la guerra en què estaven involucrats.

Alhora, al nord de Síria, la revolució va prendre un altre rumb. Això es va deure a l'existència d'un partit kurd, el Partit de la Unió Democràtica (PYD) qui va dirigir les mobilitzacions i va ocupar els òrgans del govern sirià, creant assemblees populars que van formar a cada poble, ciutat i cantó, 1 propi autogovern on participen diferents partits polítics i organitzacions. Des del principi va formar milícies, les Unitats de defensa del poble (YPG) per defensar-se de l'atac del règim de Bashir Al-Assad. Ràpidament van prendre el control dels Cantons d'Efrîn (al nord-oest), Kobanê (al centre) i Cizire (al nord-est), tots fronterers amb Turquia. El 19 juliol 2012 van proclamar la seva revolució i van elaborar una Carta de Contracte Social que van donar a conèixer a inicis del 2013. La creació de milícies i l'autogovern el converteixen en un estat dins de l'estat Sirià, encara que les intencions de la seva direcció política no sigui la creació d'un altre estat-nació. La Carta del Contracte Social de l'Rojava és la proposta més democràtica en tot el Mig Orient, proposa la democràcia directa del poble mitjançant assemblees, un socialisme comunal (propietat municipal de la terra i dels mitjans de producció amb coopertativas), un desenvolupament ecològic de la explotació de la natura, i un règim d'igualtat de gènere totalment revolucionari en on la dona no compleix un paper qualsevol en la revolució sinó que ÉS lA rEVOLUCIÓ mateixa. Tot tipus d'institució de govern, intermedi o comunal té l'obligació de tenir una doble conducció, amb una dona i un home, com a co-presidents, co-intendents, etc, etc. Com a conseqüència d'això a l'abril del 2013 es van crear les Unitats de Defensa de la Dona (YPJ), milícia exclusivament femenina que va complir un paper excepcional en la posterior defensa de la ciutat de Kobanê i a la resta de la guerra.

Deia que va prendre un altre rumb, ja que el Consell Nacional Sirià d'oposició al règim els exigia unir-se en la lluita contra Damasc. En la seva lectura del programa i mètodes de la direcció de l'ELS i contra la posició fins i tot d'alguns sectors kurds lligats al partit governant i pro-imperialista del Kurdistan iraquià que els exigia el mateix, el PYD va preferir la defensa de la seva revolució en Rojava (en kurd vol dir oest) on viuen aproximadament 3 milions de persones. No hi va haver un acord escrit o una reunió oficial sobre aquest tema, però des del moment en que van consolidar la seva revolució, l'any 2013, el règim es va concentrar en combatre l'ELS que el va tenir en escac a tot Síria Occidental [Una situació similar, si cal l'analogia, es va donar en la 1ª guerra mundial quan els alemanys signen el tractat de Brest Litovsk amb la naixent URSS i porten tot l'exèrcit compromès en el front oriental a combatre en el front occidental. Allà els revolucionaris, no només perquè la pau era una de les consignes amb les que van prendre el poder, sinó perquè necessitaven defensar la revolució, van signar un tractat de pau absolutament desfavorable]. Després en els primers mesos del 2014 sorgeix entrant des de l'Iraq l'autodenominat Estat Islàmic, que s'apodera ràpidament del centre-est de Síria. Si el programa d'Al-Nusra i els caps tribals sunnites era ja retrògrad, el programa de l'Estat Islàmic plantejava un califat al millor estil medieval. Aquesta aberració contrarevolucionària es va apoderar de Mossul (Iraq), amb la base militar que comptava amb centenars de tancs d'última generació i armament pesat, va envair la muntanyes de Shengal, prenent milers de dones yezidies com a esclaves sexuals, totes les seves conquestes va ser sobre la base del terror més sinistre, convertint a nens en soldats, decapitant o cremant vius a tot el que estranger trobessin i llançant als homosexuals des d'edificis de més de 5 pisos. La seva entrada a Síria va ser senzilla, van prendre fàcilment Raqqa i després Palmira. El petroli el venien a Turquia a meitat de preu per la frontera a canvi de suport militar i logístic. Una fabulosa xifra de gairebé 100 milions de dòlars setmanals li va permetre reclutar milers de combatents entre els suburbis àrabs més pobres de les ciutats europees i del nord d'Àfrica. I també, es va guanyar a gairebé el 70% dels militants sunnites més radicalitzats de l'ELS. Quan semblava una potència que no tenia frenar portar milers de combatents, tancs i armes pesada per prendre la ciutat de Kobanê. Kobanê i la Federació Democràtica de Síria. Kobanê es troba a la frontera amb Turquia, propera a les ciutats, al Kurdistan del nord o "Bakur" (Turquia) de Suruç i Urfa, a 30 quilòmetres a l'est del riu Eufrates. En el cantó del mateix nom habitaven mig milió de persones. Quan les assemblees es van fer amb el poder una de les primeres coses que van fer va ser crear 300 cases de la dona. Aquestes cases eren el lloc on les dones aprenien sobre l'opressió masclista, el patriarcat, la història de la revolució neolítica i també aprenien oficis (per poder treballar), la llengua kurda (prohibida pel règim), en fi, sortir del seu opressió familiar i començar una nova vida i participar en política. Les més joves s'unien al YPJ. No per casualitat l'Estat Islàmic es va posar com a primer objectiu prendre Kobanê amb el suport d'un enemic històric dels kurds, el govern turc. Aquesta batalla va durar des de mitjans de setembre del 2014 fins a finals de gener del 2015. Va ser una epopeia comparable a la batalla de Stalingrad o la resistència de Madrid. Les combatents i els combatents van resistir i van expulsar a l'exèrcit de l'Estat Islàmic amb armes lleugeres i algun antitanc. La derrota de l'ISIS va ser tan contundent que des de llavors no va poder recuperar-se i va ser amb els mesos perdent poblats, pobles i ciutats. La presa de Tell Abyad a mitjans del 2015, gairebé a mig camí entre els cantons de Kobanê i Cizire, va permetre la unitat d'aquests cantons i altres ciutats i l'avanç cap a la capital de l'Estat Islàmic a Síria, la ciutat de Raqqa. Gairebé al mateix temps s'iniciava una brutal repressió arrasant ciutats kurdes per part del govern turc a Bakur. El model proposat per la revolució de Rojava, escrit en diversos articles i entrevistes als seus dirigents no pretén construir un estat kurd sinó establir la Carta del Contracte Social a cada país on viu el poble kurd i més, en tot el Mig Orient ja que ells tenen una premissa clau, gairebé trotskista, que el seu model no pot sobreviure en un sol país. Per aquest motiu criden a tots els pobles sirians a seguir aquest model, construint assemblees i les seves pròpies unitats d'auto defensa. Així, un sector de l'ELS anomenat el "volcà de l'Eufrates" es va unir a ells i als pobles de majoria no kurdes que alliberaven s'auto s'organitzaven i creaven la seva pròpia administració i s'unien al model, anomenat "Confederalisme Democràtic". D'conseqüència cap a octubre del 2015 es va constituir la Federació Síria Democràtica (SDD), composada per diverses nacionalitats, ètnies i sense predomini religiós de cap tipus. En la seva declaració de constitució diu "A Síria, no són adequats ni un règim tirànic únic ni la fragmentació dels pobles. Aquests mètodes només poden comportar una infinitat de guerres i massacres. El Federalisme Democràtic és l'única manera de garantir els drets dels pobles en un sistema democràtic unit basat en una visió global clara i en la potència teòrica i intel·lectual de la filosofia del sistema democràtic social. És el sistema de la societat democràtica, basada en la unió voluntària entre els pobles i grups, que viuen en una societat lliure, igualitària i justa. En aquest sistema, les societats són iguals i un grup ètnic o un grup religiós no poden dominar sobre els altres. Les societats conservaran la seva identitat única i la llibertat dins d'aquest sistema. Per tant, el federalisme democràtic és la manera de garantir un futur.

En general repeteix les concepcions de la Carta del Contracte Social i sobre el tema dona és clar: «5. La llibertat de les dones és l'essència del sistema Federal Democràtic. Les dones tenen dret a la igualtat d'oportunitats i la participació i a prendre decisions sobre els seus propis problemes. Les dones també estaran representades per igual en tots els aspectes de la vida social, política i econòmica. S'ha d'aplicar el principi de la copresidència, que es basa en la igualtat entre els sexes en tots els aspectes del sistema sociopolític. Les dones tenen dret a organitzar-se de manera independent en el Sistema Federal Democràtic. "Ídem.

Es constitueix el seu braç armat les "Forces sirianes Democràtiques" (FSD), multiètnica i multicultural. Es constitueix el Consell militar de Manbij per alliberar aquesta ciutat de l'estat islàmic. En tot aquest temps, la principal preocupació dels kurds primer i de la SDF després va ser i és el combat al ISIS. En aquest marc cal assenyalar la política erràtica de l'imperialisme ianqui que crec una coalició per combatre l'ISIS i per aquesta via va donar suport aeri als combatents de l'SDF. També en algunes ocasions ho cap a l'aviació russa que va ser convocada per Bashir Al-Assad per combatre el "terrorisme" que no era propi. La presa de Manbij a finals d'agost del 2016 va ser la gota que Rebalso el got de la desesperació del president turc Erdogan que va prendre la decisió de prendre Yarabulus (Síria), al nord de Manbij abans que la SDF que havia constituït el consell militar de aquesta ciutat fronterera amb Turquia a la vora del riu Eufrates.

Aïllat i acorralat després del fallit cop d'estat en contra de juliol 2016, Erdogan va triar fugir cap endavant portant a la presó els principals dirigents polítics kurds i del HDP (partit democràtic dels pobles, que havia obtingut 60 diputats nacionals en l'elecció de novembre 2015) i realitzant una brutal purga en l'administració pública i la censura i presó a diversos diaris i periodistes opositors. En aquest marc es lliura de peus i mans al govern rus, pactant la retirada dels seus milícies addictes a Alep i voltants però entrant en territori sirià per evitar la unió dels cantons de Afrin i Kobanê, distants uns 80 km un de l'altre. La seva pretensió de posar el seu propi govern a Síria, aliat també a l'Aràbia Saudita, va quedar enrere i s'acontenta amb una transició fins i tot amb la presència de Bashir Al-Assad. És que hi ha alguna cosa pitjor que això i és que es constitueixi un triomf total de la SDF al llarg de la seva frontera sabent el que això significaria per als més de 20 milions de kurds que viuen a Turquia. Per aquests motius la caiguda d'Alep estava a l'ordre del dia.


La caiguda Alep

En aquest marc es dóna la caiguda d'Aleo. Rússia va enviar una flota de més de 10 vaixells que es va passejar per tot Europa per recalar al mediterrani sirià. La seva ofensiva sobre Alep va ser brutal. Referent a això vaig a citar l'activista kurda iraquiana Hawzhin Azeez que va reconstruir i va analitzar la caiguda de la ciutat.

"Per entendre el que està passant ara a Alep necessitem entendre que la ciutat està dividida en dues parts: les àrees sota control del règim - que és l'àrea on encara hi ha discoteques i restaurants i parcs bonics, i on la gent es fotografia freqüentment vivando a Assad mentre apareixen ben vestits, ben alimentats i ben cuidats (i per tant són una evidència de la "bondat" del règim cap al seu poble) i les àrees sota control dels rebels- que són les àrees bombardejades i destruïdes de les que veiem imatges freqüentment. "[Hawzhin]

"Dins d'aquesta àrea, o més precisament en algun lloc entre les dues [nota: al nord d'Alep], hi ha l'àrea del barri de Sheikh Makhsoud, controlada pels kurds (...) Però per entendre qui està cometent quines atrocitats i què està passant en realitat hem de retrocedir per entendre alguna cosa del context i els esdeveniments històrics i militars que han ocorregut: Un gran punt de conflicte entre els rebels i el règim van ser els barris de Nubi i Zahraa - localitats xiïtes (alawitas) al nord-oest de Alepo- que estaven sota la pressió directa dels rebels, que estaven intentant envoltar i massacrar aquestes dues localitats. La política de la identitat és molt important en relació amb això ja que el règim és xiïta-alawita mentre els rebels són musulmans sunnites. Els atacs directes dels rebels contra les localitats xiïtes van resultar en les represàlies del règim en defensa del seu "poble". "Ídem.

"Un mecanisme important de supervivència que Nubi i Zahraa van usar va ser un corredor fins al cantó de Efrin. Els kurds (YPG-YPJ) van mostrar generositat i van proveir a aquestes localitats amb menjar i subministraments permetent-sobreviure, fins que va ser llançada l'operació per "alliberar" Alep per part de les forces del règim. Enfurismats pel suport de les YPG als barris de Zahraa i Nubi els rebels van prendre venjança utilitzant armes químiques en forma reiterada contra els civils kurds de Sheikh Makhsoud. "

"De la mateixa manera, el règim també ha atacat els kurds, recentment a Hasakah i prèviament hi va haver enfrontaments violents a la ciutat de Qamishlo. En Alep, el règim va prendre represàlies contra els kurds usant bombes de barril a Sheikh Makhsoud. "
"La realitat és que els mitjans internacionals estan mostrant que el règim està involucrat en massacres i assassinats de civils. Aquests civils són, freqüentment, encara que no sempre, els que estan aliats amb els grups rebels. Part del gran problema amb els mitjans internacionals és que estan perpetuant un costat de la història, que el règim d'Assad és brutal i està matant civils innocents i, així és, ho està fent. L'altre costat, que no està sent explicat és que els rebels (encara que no necessàriament tota l'oposició siriana, perquè hem de recordar que hi ha múltiples grups diferents, no podem pressuposar que hi ha una homogeneïtat i alguns d'ells volen un canvi democràtic) van ser tan brutals com el règim d'Assad. "Ídem.

"Assad va estar massacrant a la gent i els rebels van estar també massacrant gent i l'única vegada que els dos es van posar d'acord va ser quan estaven atacant als kurds a Sheikh Makhsoud per proveir ajuda humanitària i seguretat indiscriminadament a tots els civils independentment de les seves lleialtats o afiliació "Ídem

"Com a resultat dels combats i la brutalitat tant del règim com dels rebels, per a l'1 ° de desembre estava documentat que 10.000 civils àrabs havien fugit a la zona de Sheikh Makhsoud. Des de llavors milers més van entrar a l'àrea. L'aigua, els medicaments i altres subministraments bàsics els estan sent subministrats via el corredor a Afrin per les FSD que estan als afores d'Alep directament a les YPG a Sheikh Makhsoud. La cortina de silenci mediàtica sobre els àrabs que busquen refugi a Sheikh Makhsoud contínua "Ídem.

I treu la següent conclusió: "Una vegada que els rebels hagin estat destruïts el règim ha dit clarament que va a anar pels kurds, que al seu torn estan ocupats barallant i netejant el país de terroristes de l'ISIS. Al seu torn, a canvi de rebre suport de Rússia, el règim li ha promès [a Putin] grans pous de petroli a l'àrea de Rimelan al cantó de Cizire a Rojava. Una cosa és segura, més massacres han de venir a Idlib ia partir d'allà que Déu ens ajudi a tots si els kurds i el règim amb el suport de l'Iran, la ineptitud nord-americana i la cobdícia russa i el desig de Turquia d'acabar amb els kurds d'una vegada i per sempre, s'enfronten. "Ídem.

L'única cosa que cal dir d'Alep és que la humanitat no tindrà mai llàgrimes suficients per plorar a les víctimes de tant horror. Ni Al-Assad ni els rebels opositors haguessin portat ni portaran pau i democràcia al poble sirià.

Quina és la sortida?

"Rojava is where the veterinary becomes a chief medic, an old woman with lots of children becomes the judge of a people 's court, a housewife becomes a commander in the YPJ (Women' s Defense Units), a young woman becomes the head of an academy - in short, WHERE "everyone is everything". [...] Rojava is where the "ordinary" people become "heroes", and WHERE "heroism" becomes "ordinary". "(Arzu Demir, 2015," Devrimin Rojava Hali ").

La ignorància de la revolució en Rojava no només és exprofés en tots els mitjans de comunicació importants del món, a favor i en contra de Bashir Al-Assad, sinó que també va ser ignorada per gairebé tota l'esquerra mundial. Si avui algun parlés de Síria com la tomba de l'esquerra, hauria d'indicar que va emmalaltir diversos anys enrere de desubicació i abstinència.

Tant l'esquerra burocràtica, vídua del vell estalinisme, agent de Putin i Bashir Al-Assad com l'esquerra que es fa ressò superficialment d'un costat de la guerra mediàtica han ignorat i ignoren en els seus articles, documents i declaració el veritable procés revolucionari a Síria , que existeix i té una direcció i programa (amb el qual podem tenir moltes diferències) que és revolucionari i l'única sortida concreta real, no imaginària, que hi ha per fer la revolució democràtica a Síria, que és anticapitalista i antipatriarcal. I no només per a Síria, és l'oportunitat d'empènyer la mobilització revolucionària en tot Orient Mitjà que obri pas a la lluita pel Socialisme.

Sabent que això pot ser així tota la contrarevolució mundial participa a Síria com en una guerra mundial en les seves fronteres. I tots tenen clar que no poden permetre, cadascun pels seus específics i diferents interessos, que això es segueixi estenent.

No és estrany que l'esquerra-burocràtic-burgesa estalinista vaig actuar d'aquesta manera. Ells estan enfrontats políticament amb l'imperialisme en defensa dels seus propis privilegis, ara al capdavant d'estats burgesos, i no per desenvolupar la revolució mundial. El vergonyós és que sectors importants de l'esquerra revolucionària mundial no hagin analitzat, tret les conclusions i per tant tenir un pla d'acció en solidaritat amb aquesta revolució. A Europa, les restes de la IV internacional i el trotskisme en general fan pena al respecte. Si fossin internacionalistes haguessin fet una campanya continental per formar brigades amb personal sanitari o logístic i fins i tot de combatents o ajuntar fons, medicines, material escolar, joguines o com a mínim anar i conèixer pels seus propis ulls, ja que les distàncies i costos són més permissibles .

Només alguns sectors d'esquerra de variat origen i grups anarquistes s'han incorporat com a brigadistes seguint les millors tradicions de les brigades internacionalistes que van lluitar en la guerra civil espanyola del costat republicà o la brigada "Simón Bolívar" impulsada per Nahuel Moreno que va combatre a Nicaragua en la revolució que va tirar a la dictadura de Somoza en 1979.

Als caiguts d'aquestes brigades, als caiguts de les SDF, de l'YPG i a les heroiques companyes caigudes en combat del YPJ i al poble sirià martiritzat va dedicat aquest article.


Fabio Marucci

Leggi di più »

1a Conferència d'YXA





La Yekitiya Xwendekarên Azad (YXA, Unió d'Estudiants Lliures), ha celebrat la seva primera conferència a Maxmur, Kurdistan del Sud, Iraq. El camp de refugiats de Şehit Rüstem Cudi, gestionat pel Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK).

La conferència, primera de l'organització, va tenir lloc els dies 26 i 27 de desembre amb 310 inscrites/ts. Dos-cents de l'àmbit universitari, 55 d'educació pre universitària, 20 d'instituts i 35 d'institucions civils.

Desenvolupar la "societat lliure" en base a la doctrina d'Abdullah Öcalan fou l'eix de l'esdeveniment. Tot plegat inscrit en la dinàmica de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats Kurdistan, KCK) de la que forma part l'YXA. El Consell de l'organització, escollit, en la conferència, és format per 31 membres. Organitzacions com HPG, YJA-Star, les famílies dels màrtirs o İştar Meclisi (Acadèmia d'Ishtar) van enviar missatges que van ser llegits.

Leggi di più »

dissabte, 24 de desembre del 2016

Turquia clausura l'única televisió alevi

Radio Televizyon Üst Kurulu (RTÜK, Consell Suprem de Ràdio i Televisió) ha decidit posar fi a la difusió de Yol TV, al·legant que el president turc, Recep Tayyip Erdogan, hi fou insultat. RTÜK acusa Yol TV de fomentar la discriminació en la societat i lloar organitzacions terroristes. La llibertat de premsa, un cop més atacada pel règim d'Erdogan.

Els funcionaris del RTÜK van assenyalar que la transmissió de la cadena no tenia llicència. Yol TV és un canal de televisió de la comunitat alevi. L'alevisme és una branca heterodoxa de l'Islam xiïta que es practica a Turquia per turcs i kurds. Els turcs sunnites històricament l'han feta objecte d'una gran persecució des de l'època otomana. Avui en dia que la mida de la població alevi és disputada, però la majoria de les estimacions de col·locar-los en algun lloc entre 8 i 10 milions de persones.

Leggi di più »

Noche de combates entre IS y SDF con 16 muertos


Los enfrentamientos se renovaron el ayer entre los militantes islámicos de IS (Estado Islámico) y las fuerzas democráticas sirias (SDF). "Las Fuerzas Democráticas de Siria atacaron los baluartes de IS en las aldeas de Abu Jiyoub, Tarqa Gharbi y Jabar, matando a varios militantes de IS y destruyendo varios vehículos", dijo un portavoz de SDF a ARA News.

Al menos 16 militantes de IS murieron y siete vehículos ISIS fueron destruidos en el ataque."Después de la operación, los enfrentamientos estallaron y continuaron durante casi una hora el viernes por la noche, y resultaron en la retirada de IS de esos tres pueblos", añadió.

Ello ha ocurrido sólo dos días después de que las Fuerzas Democráticas de Siria anunciaran que habían capturado 96 aldeas en la gobernación de Raqqa. La SDF ha capturado hasta el momento más de 1300 km² en el oeste de Raqqa dentro de la segunda fase de la operación, que comenzó el 10 de diciembre. Durante la primera fase de Eufrates Wrath (Ira del Eufrates), que fue lanzado el 6 de noviembre, SDF capturó aproximadamente 560 km² de tierra en el norte de Raqqa. Ayer tropas de las YPG e YPJ, milicias integrantes de las SDF, llegaron a las puertas de la presa de Taqba, al noroeste de Raqa.

Leggi di più »

Alevi Yol TV closed ... for insulting Erdogan

Radyo Televizyon Üst Kurulu (RTÜK, Radio and Television Supreme Council) decided to end the broadcasting of Yol TV, claiming that the Turkish President Recep Tayyip Erdoğan, fomenting discrimination in society and praising terrorist organizations. Press freedom once again disturbed by Erdogan regime.

The RTÜK officials pointed out that the broadcasting of the channel was unlicensed. Yol TV is a television channel of the Alevi community.  Alevism is a heterodox branch of Shi'a Islam that is practiced in Turkey among ethnic Turks and Kurds. Sunni Turks have historically been persecuting Alevi people since the Ottoman era. Nowadays he size of the Alevi population is likewise disputed, but most estimates place them somewhere between 8 and 10 million people.

Leggi di più »