divendres, 23 de desembre de 2016

Punt d'inflexió en les relacions entre l'IS i Turquia a Síria

El 21 de desembre la relació entre Turquia i l'Estat Islàmic (Islamic State, IS) va entrar en una nova fase. Per primera vegada es va poder contrastar, amb imatges, l'existència de combats entre les dues forces. Els integristes van llençar un contra atac al nord d'Al Bab matant, com a mínim 16 militars turcs i capturant dos tancs. Hores després l'IS mostrava en un vídeo com cremava, per primera vegada, dos soldats de l'exèrcit turc.

Quatre mesos d'invasió siriana sense gairebé baixes

Des del 24 d'agost, quan Turquia va envair Síria, no s'havien pogut contrastar combats reals entre les tropes invasores i l'IS. Més enllà de comptades reivindicacions d'atacs de l'IS, sense proves, i comunicats inflats, com ja és habitual, d'Ankara, la realitat duia a una conclusió: l'IS s'ha anat retirant de 1.900 km2 de Síria que no podia defensar contra les puixants Forces Democràtiques de Síria (Syrian Democratic Forces, SDF). En tant que aquesta milícia té un component de sirians kurds de pes, Turquia les considera enemic prioritari. Paradoxalment Jarablus fou entregada per l'IS sense ni un sol tret i la mítica, però tàcticament inútil, Dabiq també. Mai, des de la seva fundació, l'IS havia entregat tant de territori amb tant poca resistència.*

Erdogan va aconseguir el que volia: evitar la unió dels cantons kurds d'Efrîn i Kobanê que era una possibilitat molt real després de caure Manbij. Tot quadra. Després de 5 anys d'inactivitat, mentre l'IS conqueria territori constantment, Turquia entrava en la guerra el 24 d'agost... dotze dies abans les SDF havien conquerit Manbij. De fet, a l'IS li va anar molt bé l'entrada de Turquia. Va alliberar forces podent-les concentrar en Al Bab i, des d'allà, enviant reforços a Mossul i organitzant la sorprenent conquesta de Palmira o ha humiliat l'exèrcit rus i les tropes d'Assad. De fet, a Palmira ha demostrat quelcom molt important pel futur: Assad depèn, estrictament de l'aviació i li costarà molt controlar el terreny a les zones sunnites de Síria.

Alep, la moneda de canvi

L'SAA (Exèrcit Àrab Sirià), facció armada lleial a Assad, en canvi, ha humiliat Turquia i les opositors propers a Erdogan  a Alep. Després d'una cruel batalla d'anys ha recuperat la part est de la ciutat. Al cost de destruir-la amb l'ajuda de l'aviació russa però amb una evident victòria moral. Com ha assenyalat el comandant de les YPG, Polat Can, la victòria assadista d'Alep té un component de traïció turca sobre els seus protegits. Ras i curt: Erdogan va abandonar l'oposició siriana i va cedir Alep a canvi de que Assad no intervingués davant la seva imminent invasió de Síria. Dos dies abans de l'entrada turca a Síria anunciàvem les negociacions entre els serveis secrets dels dos règims. Paral·lelament Àssad va començar a atacar la zona kurda d'al-Hasakah "per a reconciliar-se amb Erdogan" i Turquia va reconèixer que Àssad podia tenir un paper en el futur de Síria. Tot plegat va passar immediatament després de la victòria de les SDF a Manbij.


Nou eix Turquia-Iran-Rússia

En l'àmbit geopolític Erdogan va fer un hàbil gest. Una vegada depurada la part de l'exèrcit contrària a la intervenció a Síria, arran del suposat cop del 15 de juliol, va visitar a Putin per escenificar la reconciliació i va negociar amb l'Iran l'entrega d'Alep. Amb l'escenari net va entrar a Síria on l'IS va retirar-se. El qui havia estat la seva titella es va transformar en enemic virtual. Després d'anys acollint ferits de l'IS, comprant-ne petroli, entregant-li armes o bé amb d'altres formes d'ajuda per a que acabés amb el projecte de Rojava, la situació s'invertia. Erdogan ha vist que l'IS no pot derrotar les milícies kurdes i ha decidit fer-ho ell mateix. Alep és el preu que ha hagut de pagar.


Erdogan ha convertit la invasió de Síria en una bandera patriòtica sobre la qual unir Turquia. "Si ens aturem ara ens trobarem en el mateix punt que en les negociacions del tractat de Sevres. Turquia està duent a terme la lluita més important després de la guerra de la independència" (discurs a Ankara, el 22.12.2016). El dirigent islamista ha reconegut que va negociar amb Iran i Rússia la seva entrada a Síria. I ara vol conquerir Al Bab per a barrar el pas a les SDF que podrien unir encara els cantons... menys de 20 km les separen.

L'IS vol explotar la traïció d'Erdogan

El darrer pas ha estat la negociació de Moscou d'aquesta setmana entre Rússia, Iran i Turquia on s'han acordat, menystenint el govern de Damasc, les condicions de l'entrega d'Alep. Part dels sunnites de Síria consideren que Erdogan els ha traït. En primer lloc negociant amb els xiïtes de l'Iran i els cristians ortodoxos russos. En segon lloc abandonant Alep. Finalment prioritzant l'avanç sobre Al Bab mentre no movia cap dit per a salvar l'est d'Alep. Davant d'aquesta situació l'Estat Islàmic veu ara una oportunitat per a reivindicar-se. Presentant-se, altra vegada, com l'alternativa sunnita davant una oposició pro turca (FSA, Ahrar al Sham o Al Nusra) que ha quedat desacreditada a Alep per la seva derrota i una rendició que ha evidenciat la seva dependència de Turquia. Erdogan ha negociat en nom d'aquestes faccions la seva rendició a Moscou. I ha estat Turquia qui ha organitzar la seva evacuació cap a Idlib d'on, molts d'ells seran traslladats, via territori turc, cap a Jarablus i Al Bab. És per aquest motiu que Erdogan ha fet un  nou acte de propaganda donant audiència a la nena-icona d'Ale, Bana Aladed.  Amb 7 anys s'ha fet famosa per l'ús que la seva mare ha fet de twitter com a eina de propaganda de l'oposició. Amb la nena també ha rebut al pare, membre d'una de les faccions islamistes opositores d'Alep.

Per tant l'IS creu que ara pot obtenir rèdits del descrèdit d'un Erdogan que pacta amb Rússia, que ha triturat Alep, i amb l'Iran, que és l'enemic per excel·lència dels sunnites. En aquest marc cal entendre el gir d'aquesta darrera setmana. Primer llençant un atac per sorpresa que ha estat el més greu des de l'entrada Turquia a Síria amb 4 soldats morts i 15 de ferits. Després cremant dos militars turcs. Per cert els dos de lleva i, com a mínim un d'origen kurd. Erdogan ha canviat d'aliats i ha abandonat Aràbia Saudita i Qatar considerant que la nova administració Trump estarà enfrontada amb aquests. En canvi tothom és conscient de l'admiració mútua entre Trump i Putin. Amb la seva nova relació amb Rússia i l'Iran, el dirigent turc cerca la carta blanca per a poder esclafar a Rojava i l'IS deixa de ser instrumental. Però el cos en imatge d'un Erdogan submís a Moscou i Teheran pot donar ales a l'IS dins el món sunnita que ha viscut, amb amargura, la tortura d'Alep sota les bombes russes i de l'Iran. Una amargura que cerca venjança com va mostrat l'assassinat de l'ambaixador rus. I l'IS, si alguna cosa sap, és explotar odis i generar venjances.


* Segons el balanç oficial del ministeri de defensa turc, entre 24.08.2016 i 21.12.2016 Turquia ha matat 5.000 membres de l'IS i 299 de les YPG. Cap d'aquestes xifres és contrastable i estan notablement inflades. Segons el mateix balanç només 35 militars turcs haurien mort i, en alguns casos per accident.

Cronologia bàsica recent:

12.08.2016: Les SDF conquereixen Manbij

24.08.2016: Turquia envaeix Síria i ocupa Jarablus d'on l'IS es retira
11.12.2016: L'IS conquereix Palmira
19.12.2016: Un policia turc mata l'ambaixador rus a Turquia
20.12.2016: Turquia negocia, en nom de l'oposició, l'evacuació d'Alep, amb l'Iran i Rússia
21.12.2016: L'IS contra ataca a Al Bab
22.12.2016: L'SAA anuncia la conquesta de la part est d'Alep i l'evacuació dels opositors a Idlib

0 comentaris:

Publica un comentari