dilluns, 21 de setembre de 2020

Catorze partits kurds denuncien la colonització àrab provocant una substitució ètnica

Acusen l’actual govern de Bagdad de reprendre l’arabització impulsada pel dictador baasista Saddam Hussein a la regió kurda de Kirkuk. “Fins ara no hem deixat envair ni un sol centímetre de terra a Kirkuk” va assegurar la Unió Patriòtica del Kurdistan. Amb ella hi ha el moviment Gorran, Unió Islàmica del kurdistan i el Koam, Grup Islàmic del Kurdistan. El comitè creat el gener de 2020 ha estudiat els canvis demogràfics i ha detectat una clara intenció del govern central d’enviar immigrants àrabs a Kirkuk. 

El governador kurd, Najmaldin Karim, fou cessat el 2017 i substituït per l’àrab Rakan al-Khabouri que protagonitza la desnaturalització de la ciutat. Una vegada assentats se’ls hi faciliten ajudes per tal de substituir la població kurda. El mateix sistema fou utilitzat per Hussein entre 1970 i 1978. La constitució va incloure, a partir de 2007 l’article 140 que respectava la identitat kurda de Kirkuk tot i considerar-la una “zona de disputa”. Arran dels canvis a Bagdad el 2003 l’Iraq va iniciar una política de des-arabització de la regió kurda de Kirkuk per retornar-la als seus legítims habitants. Aquesta línia es va interrompre el 2017 de forma abrupta quan s’han tornat a enviar colons àrabs a la zona. El Partit Democràtic del Kurdistan no va formar part dels qui van denunciar la colonització doncs va més enllà i reclama el retorn íntegre de Kirkuk al Kurdistan al considerar-lo “zona ocupada” per les forces centralistes.


 

Leggi di più »

divendres, 18 de setembre de 2020

Moren 3 guerrillers kurds a Xakurke en un bombardeig turc

Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) ha informat de la mort de tres guerrillers kurds. Amed Pasûr, Berxwedan Şervan i Helgurt Siyabend van ser assassinats l'11 de setembre en un atac aeri turc a la zona d'Ermuş a la regió de Xakurke, al Kurdistan del Sud (nord de l'Iraq). HPG va descriure els tres màrtirs com a "militants sacrificats" que van lluitar a la primera línia per la defensa del Kurdistan contra els ocupants i van complir la seva responsabilitat.



Leggi di più »

Turquia demana l'extradició de l'ex diputat i ex batlle kurd Osman Baydemir, exiliat al Regne Unit

La Fiscalia turca d'Amed (en turc Diyarbakir), ha presentat una sol·licitud d’extradició per a Osman Baydemir, exiliat al Regne Unit, antic diputat i alcalde popular de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles), entre 2004 i 2014. Baydemir va representar a Sanliurfa al parlament nacional. El desembre de 2017, Baydemir va protagonitzar un incident quan el president del parlament li va preguntar reiteradament sobre on es trobava exactament el Kurdistan. Fent un gest cap al seu cor, va respondre: "Aquest mateix lloc és el Kurdistan, senyor president. El Kurdistan és aquí mateix ".

En la seva nova sol·licitud al Ministeri de Justícia turc, els fiscals van dir que es demana a Baydemir l'acusació de "ser membre d'un grup terrorista armat", un càrrec utilitzat per l'estat turc per empresonar diversos polítics kurds sense motiu. L'abril de 2018, Baydemir va ser desposseït del seu estatut parlamentari per una sentència de presó per "propaganda". El govern turc prèviament s’havia apoderat de més de 90 municipis que l’HDP havia guanyat el 2014, substituint-los per administradors del govern i fins i tot empresonant uns 60 alcaldes en una repressió en curs que va començar a finals del 2016. 

Després de les eleccions de març de 2019, els titelles designats per l'Estat van ser col·locats a 40 municipis gestionats per l'HDP. A més, a sis alcaldes de l'HDP que van guanyar a les eleccions se'ls va denegar els certificats amb l'excusa donada que havien estat inhabilitats per haver estat acomiadats prèviament dels seus llocs de treball per decrets governamentals d'emergència.

El 23 de març de 2019, la policia turca va atacar diversos municipis dirigits per l'HDP, detenint molts alcaldes elegits i substituint vuit alcaldes kurds elegits per síndics. Dijous, la policia turca també va detenir l'exdiputada del HDP Leyla Güven. Va ser alliberada després de declarar a la policia. A més, el parlamentari HDP Sebahat Tuncel va ser condemnat a 11 mesos i 20 dies de presó per "insultar" a Erdogan.






 

Leggi di più »

dimecres, 16 de setembre de 2020

Una política kurda, de l'HDP; condemnada a 8 anys de presó

 Muhlise Karagüzel, antic copresidenta de l’associació provincial del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) a Muş, va ser condemnada a vuit anys i un mes de presó. La dona empresonada de 59 anys va assistir al judici mitjançant el sistema de videoconferència. Muhlise Karagüzel va ser arrestada l'11 d'agost de 2019 durant una batuda juntament amb Ferhat Çakı. Çakı i Karagüzel van ser detinguts per presumpta "pertinença a una organització terrorista". El polític empresonat pateix diabetis, asma i hipertensió. En realitat, hauria de fer-se una operació urgent, en cas contrari perdrà la vista.


Leggi di più »

Immigrants turcs linxen un kurd, en trauma cerebral, a Bèlgica, per afirmar que era kurd a les xarxes socials

Un kurd va ser atacat i ferit críticament per vuit immigrants turcs al seu apartament dissabte a la nit al municipi de Quaregnon, a Bèlgica. El jove va ser atacat perquè va afirmar la seva identitat kurda a les xarxes socials. Els atacants només el van deixar anar i van sortir de l'apartament quan el creien mort. Ara és a la unitat de cures intensives de l’hospital i la seva cara està desfigurada. Va patir un trauma cerebral i es troba en estat de perill mortal.

Les primeres investigacions indiquen que l'atac està relacionat amb la identitat kurda de la víctima i es va produir després que aquest compartís un vídeo a les xarxes socials. Els xovinistes turcs estan ben organitzats a Bèlgica. En el passat hi ha hagut diversos atacs contra kurds. Els immigrants turcs també actuen en els partits polítics i tenen una connexió directa amb el règim d'Erdogan i utilitzen sistemàticament expressions kurdòfobes.

 


Leggi di più »

Una família kurda apareix decapitada a Bagdad amb la filla violada

Els cossos d’una família kurda que vivia a la zona al-Mansour de Bagdad van ser trobats decapitats a casa seva ahir dimarts a la nit (15 de setembre). El periodista de NRT, Omed Muhammed, va dir que les víctimes són un pare, una mare i la seva filla, que s’havien graduat en farmàcia el 2016. La família era originària de Sulaymaniya i s’espera que els seus cossos tornin a la seva ciutat natal per ser enterrats.

Segons una investigació forense preliminar, la filla, anomenada Shilan, va ser agredida sexualment abans de ser assassinada i hi ha marques de tortures i pallisses al cos de les víctimes. La policia encara no ha identificat cap sospitós, però s’especula que els assassinats poden haver estat motivats per la participació de Shilan a les protestes que van començar a l’octubre del 2019, durant el qual va treballar com a metgessa a la plaça Tahrir.

 


 

Leggi di più »

dimarts, 15 de setembre de 2020

Una comandant de les SDF sobreviu un atemptat

Lilwa Al-Abdullah ha estat víctima avui d'un atemptat d'origen desconegut. Una mina ha esclatat al pas del seu vehicle a Deir ez Zor. La comandant de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) ha quedat ferida en l'atac. Per la zona del mateix la probabilitat més alta és que els autors sigui islamistes de l'Estat Islàmic doncs les forces pro turques no tenen bases operatives a la zona. La comandant co presideix, també, el Comitè de Defensa de Deir ez Zor, al nords est de Síria.




Leggi di più »

dilluns, 14 de setembre de 2020

Un atac de turcs xovinistes contra obrers kurds acaba amb un mort i 2 ferits

Els treballadors kurds de la construcció, de la companyia Ercis que van anar a treballar van ser atacats el 13 de setembre amb armes de foc. L'operari Özkan T. va perdre la vida en l'atac, Fırat T. i Emrah Ö. van ser traslladats a l’hospital amb ferides. L'incident es va produir a les 19.30 del vespre al districte de Dinar. Una persona desconeguda va obrir foc als germans, que treballaven en la construcció. El treballador de 25 anys Özkan T. va perdre la vida arran del foc obert, tot apunta a un atac xovinista contra la minoria kurda.





Leggi di più »

'Cap altre amic que les muntanyes' publicat en llengua catalana

 Raig Verd Editorial ha publicat, en llengua catalana, el llibre de Behrouz Boochani. L'autor el va escriure'l per l'aplicació WhatsApp quan estava detingut il·legalment al centre de detenció d'immigrants de l'illa de Manus (Austràlia) on va estar reclós de 2013 a 2017. Behrouz Boochani va néixer a Rojhilat, Kurdistan de l'Iran, el 1983. L'obra original, No Friend But the Mountains: Writing from Manus Prison, es va publicar el 2019. Boochani és un periodista i productor cinematogràfic. Va fugir del seu país per a escapar a la repressió del govern iranià. 

El 2013 Behrouz Boochani va ser il·legalment detingut a l’illa de Manus, un centre de detenció d’immigrants prop de la costa d’Austràlia.  A la presó, on ha passat sis anys, sense eines ni espai per a la creació, Boochani va escriure heroicament a través de WhatsApp aquest llibre. Un llibre sobre la violència i les injustícies que es cometen en el nostre nom amb l’excusa de la llei.

L’obra es va publicar a Austràlia i va guanyar els premis més importants del país convertint-se en una denúncia i visibilitzant una vergonya internacional.  Un dels llibres més venuts el 2019 és el crit de resistència i l’extraordinari testimoni d’un refugiat.  Una veu que ens recorda les vivències de tants refugiats i migrants apàtrides empresonats a tot el món.

Behrouz Boochani és periodista i un reconegut defensor dels drets humans, guanyador d’un Media Award d’Amnistia Internacional d’Austràlia, se li han atorgat també els premis Diaspora Symposium Social Justice Award, Liberty Victòria 2018 Empty Chair Award i de l’Anna Politkóvskaia de  periodisme.

ISBN: 978-84-17925-26-0
Gènere: AssaigNovel·la
Publicat a Setembre de 2020
14x21 cm
384 planes



Leggi di più »

dijous, 10 de setembre de 2020

La KCK llença la campanya 'Aturem l’aïllament, el feixisme i l’ocupació; És hora d’assegurar la llibertat'



El Consell Executiu de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) ha fet públic el següent comunicat anunciant:

“Els kurds i les forces de la democràcia al Pròxim Orient tenim una oportunitat històrica al davant. Els kurds i les forces de la democràcia sortiran amb un gran guany en aquest procés de creació dut a terme enmig del caos de l'Orient Mitjà. El nostre Consell Executiu i representants d’organitzacions i institucions importants es van reunir en aquest procés, van avaluar exhaustivament les oportunitats de guanyar i també els perills i va prendre decisions importants. En el marc d’aquestes decisions, per tal d’eliminar els perills que enfrontem i guanyar una vida lliure i democràtica a quatre parts del Kurdistan, a l’estranger i a tots els estats on hi viuen els kurds, llançarem el 12 de setembre una iniciativa democràtica revolucionària el lema 'Aturem l’aïllament, el feixisme i l’ocupació; És hora d’assegurar la llibertat'.

L'objectiu d'aquesta iniciativa és derrocar el govern AKP-MHP-Ergenekon*, que ha convertit el sistema de tortura basat en un aïllament agreujat en una guerra especial sistemàtica i operacions psicològiques contra el poble kurd, ha estès l'ocupació i ha intensificat les pressions sobre els pobles , especialment el poble kurd, dins i fora d’Imralı**”.

* AKP: Partit islamista d'Erdogan

MHP: Partit neofeixista imperialista turc aliat a Erdogan

Ergenekon: xarxa islamista d'Hizb-ul Tahrir formada per elits militars i polítiques suposadament contra el govern però que li serveix per accions de falsa bandera

** Illa on està empresonat, de per vida, el líder Apo Öçalan de la KCK




Leggi di più »

dimecres, 9 de setembre de 2020

Una mina de la resistència kurda mata 1 militar iranià

 Dos membres més del Cos de Guàrdies Republicans Islàmics (IRGC), declarat terrorista pels EUA, han quedat ferits. La mina va esclatar a Mariwan el 3 de setembre i Hengaw ho va comunicar dilluns. Cap moviment de la resistència s'ha atribuït l'acció. 



Leggi di più »

dijous, 3 de setembre de 2020

Assassinada, pel seu germà, una noia kurda per haver-se afiliat a les YPJ

 

El moviment feminista kurd Kongra Star de Dirbêsiyê (Rojava, Kurdistan de Síria) ha realitzat una concentració i una declaració en resposta al recent assassinat de Delal 'Beritan', de 20 anys. La va matar el seu germà, per haver-se afiliat a la milícia kurda femenina Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ). Part de la seva família ho havia considerat un atac contra el seu honor i justifica el crim compartint la realitat de moltes dones que experimenten una violència domèstica creixent a l'aïllament creat per la Covid19.

 



Leggi di più »

divendres, 21 d’agost de 2020

Una emboscada de la guerrilla kurda mata 10 soldats turcs a Sidakan

L'explosiu ha ajusticiat els invasors turcs que viatjaven en un vehicle militar a Sidakan, Kurdistan de l'Iraq. De moment hi ha deu morts. Els militars d'Erdogan han disparat contra un peshmerga turc que s'ha apropat al poble de Shapana al confondre'l amb un guerriller de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG).

Leggi di più »

dissabte, 15 d’agost de 2020

La guerrilla kurda confirma la mort de 7 dels seus membres en un bombardeig turc



El Comandament de les Unitats de Protecció del Kurdistan Oriental (Yekîneyên Rojhilata Kurdistan, YRK) ha revelat avui la identitat de set dels seus combatents assassinats en atacs aeris turcs el 7 d'agost a prop del poble de Qamish, a 50 quilòmetres al nord de la ciutat de Sulaimaniyya, Kurdistan de l'Iraq.

Els combatents inclouen sis dones i un home, Hores després de l'atac, el Ministeri de Defensa de Turquia va afirmar que havia "neutralitzat" set combatents del PKK. Turquia va llançar la seva ofensiva aèria actual a la regió del Kurdistan el 15 de juny, amb l'objectiu declarat de treure els combatents del PKK de les zones frontereres. Les operacions s’han centrat en zones de la regió Zakho de la província de Duhok, el districte de Sharbazher de Sulaimani i el districte de Soran d’Erbil, on els vilatans que viuen a les muntanyes han suportat l’atac dels bombardejos de Turquia. Set civils han estat assassinats i molts pobles han estat abandonats des de mitjan juny.

Yekîneyên Rojhilata Kurdistan és l'ala armada del Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê (PJAK, Partit de la Vida Lliure del Kurdistan). Com el PKK forma part de Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK).

Leggi di più »

dilluns, 3 d’agost de 2020

Murat Karayılan, KCK : " Els joves haurien de formar part de la guerrilla de manera professional"

El comandant del Murat Karayılan 'Cemal' va fer una crida especial a la joventut: "Els joves poden unir-se a les files guerrilleres i respondre als atacs feixistes. És el període de professionalitat. Els joves han d'actuar professionalment per a la participació. L'arma més gran dels joves a les ciutats és més lleugera i igualada respecte a l'enemic".
"Estem passant per un procés històric. La postura i el comportament dels joves està en condicions de determinar el resultat d’aquest procés històric. Els joves haurien d’actuar prenent iniciativa en grups de dos i tres, sense expectació de ningú. El líder Abdullah Öçalan va donar aquesta responsabilitat als joves." 


Nascut a Saliurfa i sunnita Karayılan és cofundador i líder del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) de 1999 a 2005 en nom d’Öcalan i des de 2006 a 2013 en el propi. Cap de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK), escollit comandant en cap de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) el 2013 amb dos sots-caps. Cap del consell executiu del PKK fins el 2013. La seva doctrina és guevarista maoista, i és autor de 12 manuals de guerrilla. Ell decidí instal·lar-se a Kandil. Actualment és Comandant del Navenda Parastina Gel – Halk Savunma Merkezi (NPG) o Centre de Defensa Popular.
 

Leggi di più »

diumenge, 2 d’agost de 2020

Joves del Kurdistan iraquià s'uneixen a la guerrilla

El 30 de juny, onze joves del Kurdistan del Sud es van unir a les files guerrilleres. Contra la invasió de l'estat turc invasor sobre el Kurdistan meridional, les organitzacions juvenils Jovent Patriota i Joves en Lluita (Yurtsever Gençlik i Mücadeleci Genç Kadınlar) van declarar la mobilització de la mobilització Heftanîn a les muntanyes Qandîl el 30 de juny i van cridar tots els joves del sud a defensar les seves terres.

Els joves van fer una declaració afirmant : "Com a joventut del Kurdistan meridional, declarem que ens hem unit a les files guerrilleres. Arribem a les files guerrilleres dins l’àmbit de la mobilització de Heftanîn, que es va llançar contra els atacs d’ocupació turcs en curs. No permetrem que les nostres terres siguin ocupades. Lluitarem contra l’ocupació fins al final. Demanem aquí tots els joves del Kurdistan. Cal que s'uneixin a les files guerrilleres contra l'ocupació."

Leggi di più »

dissabte, 1 d’agost de 2020

La resistència kurda embosca un comboi turc i mata 4 militars

Els guerrillers de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) van emboscar una unitat militar turca en moviment a la zona de Kato Jirka, al districte Beytüşşebap de Şirnak. L’acció, duta a terme a les 16:30 del 29 de juliol, va deixar quatre soldats morts i un altre ferit. Les HPG són l'ala armada del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) i formen part de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK).


Leggi di più »

dimarts, 28 de juliol de 2020

L’Iran condemna a 10 anys de presó la mestra Zahra Mohammadi per ensenyar la llengua kurda

La societat civil del Kurdistan i nombroses organitzacions pro drets humans s’han mobilitzat aquests dies contra la condemna a deu anys de presó a l’Iran de l’activista i professora de llengua kurda Zahra Mohammadi. Segons l’organització en defensa dels drets humans al Kurdistan Hengaw, el Tribunal Revolucionari de Sanandaj acusa Mohammadi d’haver fundat “un grup contra l’estat”.
Mohammadi és la directora de l’Associació Cultural Nojin, una entitat que, entre altres activitats, es dedica a l’ensenyament de la llengua i la literatura kurdes en diverses localitats del Kurdistan sota administració iraniana.
Els serveis secrets iranians van detenir Mohammadi el 23 de maig de 2019 a la població de Sine, Rojhilat, on hi viu, acusada de treballar per un partit opositor del Kurdistan. Va sortir en llibertat sota fiança el 2 de desembre de 2019 després de sis mesos empresonada.


Segons Hengaw, Mohammadi no ha format part de cap altra organització a part de l’Associació Cultural Nojin, a la qual està vinculada des de fa set anys. Amnistia Internacional (ja va denunciar l’any passat que l’única raó per la qual la professora de llengua kurda està acusada de delictes contra la seguretat nacional és “la seva tasca d’empoderament dels integrants de la minoria kurda marginada de l’Iran, entre les quals ensenyar kurd”.
Amnistia, que ha engegat una campanya per reclamar la llibertat de Mohammadi al fiscal general de Sanandaj, acusa les autoritats iranianes d’haver intentat forçar una confessió escrita pel règim sobre les seves suposades activitats amb grups opositors. La mateixa organització internacional denuncia les discriminacions que pateixen a l’Iran les minories nacionals com els prop de 12 milions de kurds que hi viuen.
La Constitució iraniana permet l’ús de “llengües tribals i regionals” als mitjans de comunicació i en l’ensenyament, però la realitat és que l’única llengua que s’ensenya a l’educació primària i secundària és el persa. El kurd s’ha d’aprendre per canals no oficials.

Petició a Change per la seva llibertat

Leggi di più »

dilluns, 27 de juliol de 2020

Iran condemna a presó una activista kurda que s'havia entregat a canvi d'immunitat



Una activista kurda va ser condemnada a 15 anys de presó per un tribunal iranià, va informar diumenge un monitor de drets humans. Segons Hengaw, Shahnaz Sadeghifar, de 32 anys, està acusadade ser membre del Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK) i se li va condemnar una pena de 15 anys de presó. Sadeghifar va ser membre del Partiya Azadi Kurdistan (PAK) durant tres anys i després de renunciar al partit l'agost de 2019, va tornar a l'Iran amb la seva filla de 15 anys.
"Shahnaz Sadeghifar i la seva filla, Aynaz Zare, van passar dos mesos a la seu de l'Ettela'sat (Servei d'Intel·ligència) a Urmia i van ser traslladades a la sala de dones de la presó central de la ciutat el novembre de 2019", des d’aleshores, totes dues han estat detinguts a la presó central d’Urmia. L'informe no menciona quin seria el destí de Zare.

Un membre de la família va declarar quan va parlar amb Hengaw que les autoritats iranianes havien donat a Sadeghifar una garantia de conducta segura abans de tornar a l'Iran. Tot i així, va ser arrestada i jutjada.

Un informe del lloc web de notícies Iranwire va assenyalar: "d'acord amb la llei iraniana, [Sadeghifar] havia rebut una" carta d'immunitat "de la divisió d'intel·ligència del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC) d'Iran. El document, segons va declarar l'agència, va declarar que, com a ex-membre de PAK, "no hauria de fer front a acusacions penals". Segons les lleis de la República Islàmica, “els membres dels partits d’oposició kurds, si tornen a Iran per si sols i porten una carta d’immunitat, estan sotmesos a les lleis d’amnistia originàries establertes per l’aiatollah Khomeini. "

Hoshmand Alipour, de Sardasht, i Mohammed Ostadqader, de la ciutat de Saqqez - van ser arrestats el 3 d'agost de 2018. Les autoritats iranianes els van acusar de complotar atacs a les províncies del Khuzestan i del Kurdistan. Tots dos continuen a la presó i, segons fonts del PAK, han estat torturats pel govern iranià. El maig del 2020 que Ali Arefi va ser condemnat a 15 anys de presó després que el 2017 fos arrestat per les forces d’intel·ligència d’Oshnavieh.

Leggi di più »

diumenge, 26 de juliol de 2020

13 soldats de l'exèrcit turc van ser assassinats a Heftanin on els guerrillers van assolar un campament de les tropes per 3 fronts

L'assalt es va produir a tres quarts de deu del 24 de juliol. Els guerrillers van dirigir-se a un campament militar turc a la muntanya Kartal des de tres fronts. Van matar onze soldats d'Erdogan, destruint dues tendes de campanya i una càmera de vigilància. El mateix dia a les 16.30 hores, un soldat turc a la zona de Xantûr va ser afusellat per una franctiradora de la tropa guerrilla YJA-Star. Finalment a dos quarts de nou els guerrillers van xocar contra una unitat militar turca estacionada al turó Dupişk. Un soldat va morir i dos altres ferits.

D'altra banda la guerrilla kurda ha comunicat la mort de Mehmet Emin Toy, de Siirt, i d'Ismail Ali, de Dêrik. Ambdós van perdre la vida el 30 de juny en un atac aeri de les forces imperialistes turques al Kurdistan iraquià a les muntanyes de Xantur a Heftanin.

Leggi di più »

divendres, 24 de juliol de 2020

Cadena de sabotatges de la resistència kurda a Xakurke i Hakkari amb 6 soldats turcs morts

Les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) han dut a terme diverses actuacions de sabotatge contra les forces d'ocupació turques van tenir lloc a Xakurke el 22 de juliol a les vuit del matí. Les accions van tenir lloc com a part de l'ofensiva HPG "Şehîd Bager i Şehîd Ronya" i es van dirigir contra unitats operatives a la zona situada entre els turons de Lêlîkan i Kevorte. Hi van morir tres soldats i altres quatre ferits. Els soldats restants van ser retirats de la zona operativa al vespre. HPG va dedicar aquesta acció als màrtirs de la resistència contra la invasió turca de Heftanîn, Kurdistan de l'Iraq, que ha estat durant més d'un mes.

Respecte a una operació militar simultània a Hakkari, l’oficina de premsa de l’HPG va dir: "El 19 de juliol, l’exèrcit ocupant turc va iniciar una operació d’ocupació a la zona de Mergêzerê de Gever (Yüksekova) a dos quarts de nou del matí. Les forces ocupants van comptar amb tropes aèries i helicòpters i es van produir enfrontaments ferotges amb les nostres forces. Durant aquests enfrontaments van morir tres soldats i molts altres ferits. L'operació es va suspendre la nit del 21 de juliol. Es detallaran més detalls tan aviat com estigui disponible."



Leggi di più »

La guerrilla kurda publica una nova cançó amb un vídeo sobre els combats a Heftanîn


El grup de música de la guerrilla Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star), Awazê Çiya ha compartit el seu nou treball anomenat "Ev der Heftanin e" (Aquí a Heftanîn) amb el seu públic. La lletra i la música de la cançó pertanyen a Awazê Çiya.

El grup va atribuir el seu nou treball a la guerrilla i a les persones que estan resistir els atacs d'invasió de l'estat turc, especialment a la gent de Heftanîn, Şeladizê, Kurdistan de l'Iraq.

En el clip preparat per a la cançó, així com les imatges de guerrilla de l'any passat, que resistien a les muntanyes del Kurdistan a l'estiu i a l'hivern, també es van utilitzar imatges de serhildan (revolta en kurd) a la citada Şeladize i Kobanê.


Leggi di più »

dijous, 23 de juliol de 2020

Segon número de Kurd’înalco, revista sobre la cultura nacional kurda

La llengua i la literatura kurdes es regeneren a Europa. Els estudiants kurds de París han publicat el segon número de la revista Kurd’înalco. A la portada, hi apareix el famós poeta kurd Cegerxwin per l’artista kurd Serdar Mutlu. Aquesta imatge transmet el missatge d’unitat i mostra el lloc de lectura de Cegerxwin dins la nació kurda.

La revista Kurd'Înalco inclou articles sobre la llengua i la literatura kurdes i les ciències. Hi trobareu fitxers d’investigació sobre diferents temes, com la comparació entre la torre de Dimdim i la torre d’Alamut, un estudi sobre Haci Qadrî Koyi, un dels pilars de la literatura nacional. També hi ha traduccions; com un conte de Guy de Maupassant , un poema de Choman Hardi.  Un estudiant universitari francès en kurd hi escriu una història a Sorani sobre el seu viatge a la regió kurda de Hewreman. A més, trobareu un informe inèdit amb Patrice Franceschi, escriptora francesa i activista amb els kurds de Rojava. Aquests són només alguns exemples de textos, encara hi ha altres articles interessants que no figuren en aquesta breu visió general.

Els participants de la revisió expressen així les seves intencions: "El nostre objectiu és permetre als joves kurds a França expressar els seus coneixements i coneixements en la seva llengua materna, així dirigir-se a la seva gent i preservar la llengua i la cultura. Kurda. Som la continuació dels estudiants kurds d’Europa que van publicar el 1949 la primera revista d’estudiants Dengê Kurdistan a l’exili ”. Sabem que en el procés de llibertat i existència dels pobles, el llenguatge té una importància cabdal, és per això que el nostre eslògan és "la llenguatge allibera el poble" (Ziman gelê xwe azad dike en kurd).

La compra de la revista està disponible en línia i l'enviament és possible a tots els indrets del món:
Per a qualsevol contacte: kovarakurdinalco@gmail.com

Leggi di più »

dimecres, 22 de juliol de 2020

Un tribunal turc dictamina que la bandera del Kurdistan no és propaganda del Partit dels Treballadors del Kurdistan




Un tribunal turc va dictaminar dimarts que les fotografies de la bandera del Kurdistan no serien considerades propaganda del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) . La sentència segueix les demandes presentades el 2018 contra l'arqueòleg Ahmet Kınay per acusació de "fer propaganda del PKK".

Les fotografies de Kınay amb bandera del Kurdistan en un esdeveniment a la província de Van el 2015, que es van publicar a les plataformes de xarxes socials, incloses les de Rudaw, es van presentar com a proves del cas.

La bandera del Kurdistan no era un símbol polític ni militar, sinó històric. El tribunal de Wan també va assenyalar que el govern regional del Kurdistan era una estructura legítima reconeguda per la Constitució iraquiana i que s'hauria de separar del PKK.

Les publicacions de Kınay no eren esforços per dur a terme "propaganda per a una organització, per legitimar o elogiar qualsevol mètode amenaçador o violent, ni per fomentar l'ús d'aquests mètodes", va sentenciar el tribunal.

Sobre el PKK:
Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK)
http://kurdiscat.blogspot.com.es/2014/02/els-partits-kurds-de-turquia.html
http://kurdiscat.blogspot.com.es/2013/09/celebrat-lonze-congres-del-pkk.html

Per aconseguir banderes kurdes: Basar Kirin
 

Leggi di più »

La guerrilla urbana kurda crema 34 vehicles a Istanbul

Les Unitats de Venjança (İntikam Birimi, en turc) van cremar 34 vehicles i dos llocs de treball a Istanbul. La Unitat de venjança de Şehit Sakine Casız / Şehit Baran Dersim va informar que van establir 34 vehicles, un dipòsit d'aliments i una botiga de queviures entre el 16 i el 20 de juliol a Istanbul. va anunciar les seves accions.

Bona part dels vehicles eren pertanyents al que anomena com a "feixistes" membres de l'islamista AKP i el neofeixista turc MHP. També ia a Yakacık Ugurmumcu amb va dur a terme una "acció de sabotatge al lloc de la policia ocupant". El 18 de juliol, es va incendiar un microbús, una recollida i un vehicle de passatgers al districte d'Esenyalı d'Istanbul.


Leggi di più »

dimarts, 21 de juliol de 2020

Turquia segresta la neboda de Salih muslim, dirigent de Rojava (Kurdistan de Síria), de les YPJ


Dalia Mahmoud Muslim, neboda del líder del Partit de la Unió Democràtica (PYD), Salih Muslim, va ser segrestada pel Servei d’Intel·ligència Turc (MIT) al Kurdistan del Sud (Iraq) mentre era allà per una cura.

La família va dir que Dalia M. Muslim, de 21 anys, va ser segrestada per autoritats turques al Kurdistan del Sud i va denunciar la col·laboració del Govern Regional del Kurdistan (KRG) amb els serveis d'intel·ligència turcs. La família també ha contradit les declaracions de l'agència de notícies turca Anadolu, que va anunciar que la jove s'havia "rendit" a les autoritats turques el passat 15 de juliol.

Mahmoud Muslim, el pare de la jove, va dir que la seva filla es va unir a les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) fa gairebé tres anys per defensar la seva terra i les persones del nord-est de Síria. En afegir que la seva filla havia anat al Kurdistan del Sud per fer-se un tractament i que havia de tornar a Síria.


La família va fer una crida a les organitzacions de drets humans i va exigir a les institucions pertinents que intervinguessin per fer pressió sobre les autoritats turques per assegurar el retorn dels joves. dona amb seguretat a casa seva a Kobanê.

Leggi di più »

Les organitzacions juvenils kurdes europees presenten la iniciativa 'Bi Hev Re Serhildan'(Rebel·lem-nos plegats)



Les organitzacions juvenils kurdes europees, Tevgera Ciwanên Şoreşger (TCŞ) i Jinên Ciwan ên Têkoşer (TEKO-Jin) van cridar tots els kurds i els joves internacionalistes que vivien a Europa per lluitar contra el feixisme. Amb la iniciativa anunciada amb el lema "Bi hev re serhildan!" En la declaració anunciada amb el lema "Rebel·lem-nos plegats", tots els joves del Kurdistan i els antifeixistes residents a Europa van demanar la declaració: "Ens agradaria reiterar el significat de lluitar junts per un món lliure. Cridem a tots els joves i dones joves. Creem un món lliure tots junts. No somiem sinó que realitzem i defensem els nostres somnis. "

Afirmant que poden destruir el sexisme, el colonialisme, el feixisme i el capitalisme juntament amb la lluita, la joventut va continuar en la declaració: "Convidem a tothom a unir-se a la marxa de Serhildan, que vam iniciar per una vida lliure i pel món. El dia és el dia de destruir el feixisme i crear un món lliure amb la jugada "Bi Hev Re Serhildan". Trenquem l'aïllament, trenquem el feixisme i alliberem el Kurdistan amb el moviment "Bi Hev Re Serhildan".

Leggi di più »

dilluns, 20 de juliol de 2020

Entrevista a Newroz Ehmed, nova Comandant General de les YPJ



La nova Comandant General de les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ), Newroz Ehme, destaca principalment de la Revolució de Rojava ha mostrat clar el poder de la comunitat i de les dones.

En quines condicions va tenir lloc la revolució i quines etapes ha travessat?
Pel 2010-2011 es va donar inici a un procés revolucionari. La gent va reaccionar a la crisi que es donava en el sistema, que no podia tolerar més. En particular, vam ser testimonis de les revoltes de el poble àrab en el procés anomenat com Primavera Àrab. Els pobles ja no toleraven la persecució evident que patien. Les protestes es van desenvolupar en onades. El poble kurd va ser també un dels pobles que va experimentar aquesta persecució i atacs, ja que havia patit genocidis en tots els aspectes. Així, el poble kurd es va unir a aquesta onada d'aixecament. El poble kurd volia lluitar per la seva llibertat. La situació era un desafiament. L'única força que tenia el poble era que estava organitzat i s'adaptava a la revolució amb un sentit de llibertat. Les dones en particular vam omplir les places. El segle XXI és el segle de les dones i això es va veure clarament. El que fa que la nostra sigui diferent d'altres revolucions és el desig de lluitar per l'autodeterminació i la llibertat, la consciència, el desenvolupament i la lluita per assegurar la participació de tots els pobles. Creem aquesta revolució popular amb els nostres propis mitjans. Hi havia forces que volien intervenir en la mateixa, però no se'ls va permetre fer-ho. Aquí els pobles àrabs, circassians, assiris, sirians, armenis i kurds van viure junts durant anys, aquest lloc és un mosaic de diferents pobles, de manera que aquests pobles es van unir pel desig de viure junts en germanor. La fragmentació perseguida i implementada pel sistema sirià per dividir els pobles va ser eliminada amb aquesta revolució.

La revolució de Rojava es va desenvolupar sota el lideratge de les dones, i així és vist pel món ... Com avalua aquesta idea d'una "revolució dins la revolució"?
Atès que la revolució de Rojava és una revolució dirigida per dones, també es diu la revolució de les dones. Perquè és un fet revolucionari que les dones prenguessin el lideratge en tots els camps. Amb amor a la llibertat, pas a pas, enfrontàvem totes les dificultats, resistíem, ens manteníem alçades per trencar les cadenes de l'esclavitud, que es van assumir durant milers d'anys, i per guanyar la llibertat. Aquest nivell de consciència va augmentar amb cada pas donat al llarg de el temps. La participació de les YPJ va influir en tota la societat. Les dones van demostrar que eren capaços de mantenir-se fermes en totes les àrees. Per aquesta raó, no només el sistema de l'estat ha estat destruït amb aquesta revolució, sinó que la característica de ser una revolució dins la revolució mostrant la força de la dona es va fer evident. Les dones estan involucrades en els camps polític, social, diplomàtic, econòmic i militar, i tothom pot veure això clarament. Les dones estan en tots els àmbits de la societat amb els seus punts de vista i idees i d'aquesta manera arribem a la vida democràtica, ecològica i lliure basada en la dona.

Quan va tenir lloc l'ocupació turca de Serêkaniyê i Girê Spi, els pobles del món van mostrar-hi una forta oposició. Quin és el seu comentari al respecte?
Les dones revolucionàries van lluitar arreu i es van enfrontar a diferents atacs. El 2014, les forces de les YPJ van partir a fer front als atacs dels mercenaris de IS (Estat Islàmica) en Shengal (Kurdistan de l'Iraq) i van lluitar contra aquests atacs fins al final. Per descomptat, el món també va ser testimoni d'això. Va ser una lluita per a tota la humanitat, tothom ho va veure. La valenta resistència de les dones va animar a tots. Com l'exèrcit turc invasor no podia acceptar aquesta revolució i la resistència de les dones, va llançar un atac d'invasió sense justificació. No obstant això, la unitat dels pobles, la seva resistència conjunta va significar que van establir el seu propi exèrcit sense cap suport de cap Estat. La camarada Hevrin Xelef, Aqîde Anna i la camarada Amara, així com moltes comandants i internacionalistes es van unir a aquesta revolució des de totes parts d'el món. Aquesta resistència va ser possible gràcies a el poble que sacrifica tot per la llibertat. Encara que l'exèrcit turc ha ocupat algunes de les nostres zones, no ha pogut ocupar la voluntat de les dones i els pobles i el seu poder de resistència: aquesta és la major resposta a l'ocupació.


 

Avui, les terres de Rojava estan sent atacades per l'Estat turc. Què s'està fent contra això i a quin nivell estan les preparacions de defensa?
Per descomptat, hem aconseguit molts avenços en aquesta revolució. Està clar que les dones de les forces de defensa no renunciaran als èxits aconseguits amb el seu poble.
La invasió turca segueix amenaçant i atacant a Rojava, Kurdistan del Sud i del Nord. Nosaltres, les Unitats de Defensa de les Dones, actuem amb consciència. El nostre poble ha d'actuar amb aquesta consciència. Ens estem preparant de moltes maneres. El nostre poble ha experimentat molt dolor en aquests processos passats. Malgrat aquestes dificultats, el patiment i el preu que van haver de pagar, el nostre poble no va fer un pas enrere, sempre ha estat al nostre costat. Sempre van estar amb nosaltres d'una manera espiritual i material.

La nostra crida és a protegir la dignitat i la resistència del nostre poble. Agraïm els esforços dels nostres màrtirs i veterans, i mostrem els nostres respectes a les famílies dels màrtirs. Prometem lluitar fins al final per una societat lliure, igualitària i democràtica.


Leggi di più »

La policia turca ataca la concentració de record de la matança de Suruç de fa 5 anys

La policia ha atacat les concentracions d'Ankara i d'Istanbul convocades per la Federació d'Associacions de Joves Socialistes, l'entitat víctima de l'atemptat de Suruç del 20 de juliol de 2015. La policia turca no ha permès una concentració de repulsa pel tercer aniversari de l'atemptat de Suruç (Pirsûs en kurd). Considera que "no està permès per la governació". La gent, que portava una pancarta llegint "Justícia per Suruç, justícia per a tothom", cantava consignes quan van ser atacats per la policia amb gas lacrimogen. Els policies van arrossegar als manifestants a terra, van maltractar-los. Hi ha hagut desenes de detinguts.

La diputada Musa Piroğlu també es va veure afectada per la violència policial quan va reaccionar davant la repressió. Es va impedir als periodistes que cobrien l'escena de fer el seu treball.
A Istanbul, els membres de la iniciativa Famílies de Suruç i les organitzacions juvenils van ser atacades per la policia quan pretenien iniciar una marxa per recordar als 33 joves assassinats i 104 ferits a la massacre de Suruç. La policia tampoc va permetre la reunió atacant la massa amb gasos lacrimògens i bales de goma.

Per a saber-ne més:
- L'atemptat més sagnant a Turquia en dècades: contra el centre kurd a Suruç
- Vídeos dels actes

Leggi di più »

dissabte, 18 de juliol de 2020

Iran intenta matar un polític kurd exiliat als Països Baixos

Sadegh Zarza, l'ex membre del líder del Partit Demòcrata del Kurdistan Iranià (PDKI), de 64 anys, va sobreviure dissabte a un intent d'assassinat a la ciutat holandesa de la capital frisona, Leeuwarden, un atac que la seva família va culpar al govern iranià. Zarza va ser apunyalat diverses vegades al cap, al coll, a l'estómac i al pit, però que ha sobreviscut.

"Va estar a la llista d'objectius del servei secret iranià", va dir a l'agència local de notícies el germà de Zarza. "Fa anys, el BVD (servei d'intel·ligència holandès) també va impedir un altre intent d'assassinat contra el meu germà", va dir, i va afegir que l'atac era un missatge de l'Iran. "Ni tan sols a l'estranger, l'oposició no és segura."

La policia holandesa ha detingut un home iranià de 38 anys a la localitat i ha començat a interrogar-lo en el marc de la seva investigació.

Segons el Leeuwarden Courant, un antic company de classe a l'Iran va trucar recentment a Zarza als Països Baixos i va demanar, a favor, que donés alguna ajuda al seu fill que estava a punt de començar els estudis a Rotterdam. Zarza va acceptar trobar el fill a l'estació de tren de Leeuwarden. El sospitós feia hores que esperava a l'estació amb un ram de flors. Un testimoni local va dir al diari: "Quan va arribar la víctima, es va dirigir cap al cotxe. No intercanviaren cap paraula; res. Tot seguit el va apunyalar per la finestra del seient del passatger. "

Leggi di più »

L'Iran reconeix l'execució de 2 dels seus oficials per part de la resistència kurda

Dos oficials del govern iranià van ser assassinats a la tarda del dimecres 15 de juliol durant un enfrontament amb un grup d'oposició kurd a les parts occidentals de la província del Kurdistan d'Iran, segons van informar dijous els mitjans de comunicació afiliats al Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC). Altres dos van resultar ferits i que no hi ha hagut víctimes al costat dels combatents de l’oposició que van fugir de l’escena poc després.

L’agència Tasnim va citar una declaració del centre de comandament Hamza Saiyid-al-Shohada de l’IRGC afirmant que l’incident es va produir al poble Bulbar del districte de Hawraman, al comtat de Sarvabad, situat a prop de la frontera occidental de l’Iran amb la regió del Kurdistan de l’Iraq.

L'IRGC va afirmar a més que dos oficials de l'organització Basij -una entitat terrorista paramilitar que opera sota l'IRGC- van ser objectius de "membres d'un grup terrorista afiliat a la prepotència global".
"Arrogància global" és un terme general que solen utilitzar les autoritats iranianes per referir-se als Estats Units, els estats europeus i Israel.

A la nit del dijous, cap grup encara havia reclamat la responsabilitat de l'atac però tot apunta a la resistència del
Partiya Demokrat a Kurdistana Îranê (PDKI, Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran).


Hengaw, una organització de drets que documenta aquests incidents, va declarar en el seu informe que un grup d'oposició kurda no identificat havia estat implicat en el compromís, citant fonts informades de seguretat. També va especificar que dos membres de l’IRGC van morir, que
Després de l'incident, el comandant de l'IRGC a la província de Kurdistan Saiyid-Sadiq Hosseini va prometre "venjança severa" contra els autors.

L’Iran ha escorcollat ​​repetidament les zones de la frontera occidental per dirigir els presumptes combatents de l’oposició, sovint resultant en danys ambientals. Les operacions transfrontereres també han assassinat desenes de membres de grups d'oposició kurds i civils locals.

El darrer intercanvi armat arriba un dia després que les autoritats iranianes executessin condemnes a mort de dos presos polítics kurds condemnats per haver participat en el bombardeig d’un desfilat militar una dècada abans, en un judici que els grups de drets han declarat àmpliament com a “injustos”.

Enmig dels índexs elevats de l'ús de les execucions a l'Iran, Amnistia Internacional va dir en un informe publicat dimecres: "Hi ha hagut una alarmant escalada en l'ús de la pena de mort contra manifestants, dissidents i membres de grups minoritaris a l'Iran."

En els primers sis mesos del 2020, al voltant del 24 per cent de tots els executats a l'Iran han estat kurds.

Leggi di più »

diumenge, 12 de juliol de 2020

Rojava obre una fàbrica d'aliments a Kobanê saltant-se la prohibició d'Assad


L’Administració autonòmica kurda al nord-est de Síria va anunciar aquest dijous 9 de juliol la inauguració de la primera fàbrica d’aliments a la ciutat nord del país de Kobanê, Rojava.
El govern sirià, sota un control complet del partit socialista àrab Baas, va prohibir les fàbriques i universitats del nord predominantment kurd del país des de 1960, fins a l’esclat de la guerra civil de Síria el 2011 i la creació de l’administració dirigida pels kurds.

L’Autoritat Econòmica de l’Administració Autònoma va obrir una fàbrica d’aliments alimentaris anomenada Khairat Al-Furat al poble de Qena a l’oest de Kobanê amb prop de 60 treballadors, la majoria dones, que operen la fàbrica. La fàbrica, que pertany al sector públic, fabrica melmelada, melassa, tomàquet i pebre, a més d'espècies.

Leggi di più »

Turquia crea un fons d'ajuda, amb diners de la UE, pels islamistes que lluiten a Líbia

Els mercenaris de Síria arriben a Líbia de dues maneres: una part és enviada per Turquia i l’altra per Rússia. 2.000 d’ells van ser traslladats per Ankara ara a  una missió al sud del Kurdistan (nord de l’Iraq). Es paguen amb fons de la Unió Europea.

Una guerra fa estralls a Líbia. El Govern de la Unió Nacional (GNA) té el suport de Turquia i les seves tropes de mercenaris jihadistes de Síria. El seu oponent, l 'Exèrcit Nacional Líbia (LNA) del general Haftar, té el suport de Rússia, que li envia homes reclutats de les tribus sunnites de Síria, així com de veterans de l'Exèrcit Lliure de Síria. Segons la informació obtinguda, els reclutes procedents de Rússia es reuneixen inicialment a la base aèria de Khmeimim, a Síria, on s’entrenen aproximadament una setmana abans de ser enviats a Líbia.

Per la seva banda, Turquia transfereix part de mercenaris que utilitza al nord de Síria a Líbia. D’aquesta manera, el govern turc vol reforçar la seva posició al nord d’Àfrica i pressionar sobre Egipte a través dels Germans Musulmans.

13.000 gihadistes enviats de Turquia a Líbia

El 21 de juny de 2020, l'Observatori Sirià dels Drets Humans (OSDH), amb seu a Londres, va publicar un informe que indicava que més de 13.000 mercenaris havien estat enviats de Síria a Líbia. Es diu que 417, entre ells 30 menors, van morir entre tant. Segons l'informe, Turquia va enviar prop de 300 "nens soldats" des de Síria a Líbia, que l'OSDH denuncia com un crim de guerra.

Segons Yûnis Behram, president del Fòrum alemany-kurd, Turquia recluta les seves tropes als territoris ocupats de Síria i els trasllada a Líbia en avió, des de la ciutat de Gaziantep (Turquia).

"La contractació s'ha convertit en una font d'ingressos"

Per a Behram, l’augment del flux de mercenaris sirians cap a Líbia és la conseqüència de les sancions nord-americanes de la llei Cèsar contra Síria, ja que aquestes priven una bona part de la població de les seves fonts d’ingressos: " Allistar-se per anar a Líbia com a mercenari es considera una font d’ingressos important a causa de la creixent pobresa a les diferents regions de Síria. L’estat turc està aprofitant aquesta situació. "

Els diners pagats a les famílies dels mercenaris provenen de fons europeus pagats a Turquia per "ajuda als refugiats sirians". Berham va dir que Turquia estava traint a la Unió Europea, abocant diners de l'acord UE-Turquia a les seves pròpies arques: "Els mercenaris enviats a Líbia paguen 2.000 dòlars al mes. Tanmateix, personalment només reben 300 dòlars, restant els 1.700 restant a les seves famílies. Aquesta remuneració està disfressada d’ajuda als refugiats de Síria i, per tant, finançada amb fons europeus.

"Jihadistes de diferents grups"

Delil Zilan, corresponsal de l’agència de notícies kurda Firat News, informa que després d’establir un passadís entre Síria i Líbia per al trasllat de jihadistes, l’estat turc va enviar molts mercenaris de Líbia a Líbia diferents faccions formant l'Exèrcit Nacional de Síria, una formació creada i utilitzada per Turquia per ocupar el nord de Síria. El periodista també va dir que grups de mercenaris van tornar a Síria perquè no havien estat pagats, cosa que va provocar tensions entre l'exèrcit turc i algunes faccions jihadistes.

De Síria a Líbia, de Líbia al Kurdistan del Sud

El periodista Farhad Shami segueix de prop els desenvolupaments en grups armats a Síria. També confirma el nombre de 13.000 mercenaris transferits a Líbia per Turquia des de Síria. Entre els mercenaris enviats a Líbia, 2.000 han estat retornats a Turquia en les darreres setmanes, que seran enviats, aquesta vegada, al Kurdistan del Sud, més precisament a la regió de Heftanîn, on haurien de participar en les operacions realitzades per Turquia contra Guerrilla kurda. La majoria provenen de grups islamistes ultradicals, a saber, la Brigada Sultan Murad, la Brigada Shah Suleiman i la Divisió Hamza.

"Segons les nostres dades, va dir Shami, aquests jihadistes han de ser enviats al Kurdistan del Sud per combatre el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Actualment s’estan formant a Turquia. Es desplegaran a Heftanîn durant els propers dies ”.

Leggi di più »

Mor la guerrillera Amara Roj en combat contra els ocupants turcs


La guerrillera Amara Roj, de Serhat, es va unir a les files de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) el 2015, explicant el perquè de la seva elecció de la següent manera:

"Un dels meus parents va immolar cremant el seu cos a la presó del nostre president [Abdullah Öcalan] el 15 de febrer de 1999. Vaig quedar molt impressionat per la seva determinació i voluntat. A més, la revolució i la guerra a Rojava em van atraure a les files de la llibertat. A la guerrilla em va impressionar el companyerisme i la construcció junts en tots els àmbits de la vida."


Amara va ser una de les que es va refugiar en la cançó i la poesia. Mentre que la majoria de nosaltres no trobava paraules per parlar del martiri, solia cantar cançons dels màrtirs. Reuniria tots els que l’envoltaven cantant sempre que tingués l’oportunitat de fer-ho.

El 19 de juny, Amara Roj, que va caure màrtir al turó de Qesrok a la zona de Partizan. Va néixer a Malazgirt, Muş. Com molts joves del Kurdistan, no va callar sobre la injustícia, la persecució, l’opressió que va veure al seu país i va decidir unir-se als joves del Kurdistan que van perdre la vida per la causa sagrada i van anar a les muntanyes.



Leggi di più »

dijous, 9 de juliol de 2020

Estat Islàmic reapareix matant una agent d'Asayiş (policia kurda) a Síria

Khadija Abbas al-Abbas, membre de les Asayiş o Forces de Seguretat Interna de la Síria del Nord i de l'Est, va ser enterrada ahir a la ciutat d'Abu Khashab, a Deir al-Zor, després de ser assassinada en una emboscada de l'Estat Islàmic.

L'agència cristiana Syriac Press va informar que va morir aquest dilluns "després que homes armats en motocicletes, que se sospitava que eren membres de l'Estat Islàmic, obrissin foc en un vehicle Asayish a la carretera d'Abu Khashab, a l'oest de Deir al-Zor". L'Estat Islàmic després va reclamar la responsabilitat de l'atac a través de l'agència de notícies Amaq.

Estat Islàmic ja havia assassinat dones membres d’Asayiş a Manbij a principis d’any. El grup islàmic també va dirigir atacs contra cases de dones que es van establir a Raqqà i Deir er-Zor per promoure els drets de les dones. Lina Abdulwahid, una membre femenina del partit Futur de Síria, va sobreviure a un intent d'assassinat per part de l'Estat Islàmic el novembre passat a la zona de Suwar, a Deir al-Zor.

"Les dones de la regió tenen un paper important en el futur. Això és considerat com una amenaça per l'IS que han amenaçat les dones que treballen amb l'administració [autònoma], sinó també la de Turquia i els seus mercenaris. El grup Ahrar al-Sharqiya, de suport turc, va executar de manera sumària el polític femení Hevrin Khalaf a mitjans d'octubre de 2019 com a part de l'ofensiva transfronterera d'Ankara. Un drone turc també va matar tres activistes kurdes el 23 de juny a Kobanê.

Leggi di più »

diumenge, 5 de juliol de 2020

Rebrot de coronavirus al Kurdistan iraquià i nou confinament

El Ministeri de Salut de la Regió del Kurdistan autònom de l'Iraq va anunciar dissabte nou morts i 204 nous casos de coronavirus durant les últimes 24 hores. En la seva 130a declaració sobre la situació de coronavirus, el ministeri va dir que els sanitaris regionals havien realitzat 1.569 proves per a la nova malaltia, 204 de les quals van tornar positives. Del total, 25 eren d'Erbil, 176 de Sulaimani i tres de Duhok.

La declaració també assenyalava que durant el mateix període s’han recuperat 268 pacients amb coronavirus. Segons les xifres oficials, la Regió del Kurdistan té ara 7.048 infeccions, de les quals 1.597 es troben a la província d'Erbil, 5.067 a Sulaimaniyya, 186 a Duhok, i 198 a Halabja.

Leggi di più »

dissabte, 4 de juliol de 2020

Les organitzacions internacionals condemnen l'execució secreta del kurd Hedayat Abdullahpour a l'Iran



Experts de les Nacions Unides en drets humans es van mostrar indignats pels informes de l'execució secreta d'Iran de Hedayat Abdollahpour. "Condemnem l'execució de Hedayat Abdollahpour en els termes més durs", van dir els experts independents. "Qualsevol sentència de mort emesa contravenint les obligacions d'un Estat segons el dret internacional equival a l'execució arbitrària i, per tant, a la il·legalitat. El fet que l'execució tingués lloc en secret després d'una desaparició forçada és un factor agreujant addicional. "


El crim també és condemnat per Amnistia Internacional. "Els jocs implacablement cruels que les autoritats iranianes estan jugant amb la família de Hedayat Abdollahpour han d'aturar-se. En negar-se a revelar la veritat, provoquen deliberadament angustia als seus éssers estimats ", va dir Diana Eltahawy, directora adjunta d'Amnistia Internacional i Orient Mitjà.


Eltahawy també va exigir que "el cos de Hedayat Abdollahpour hagi de ser retornat a la seva família i s'ha de dur a terme una investigació independent sobre les circumstàncies que envolten la seva execució secreta i la seva desaparició forçada en curs".

Hedayat Abdullahpour va ser condemnat a mort pel Tribunal Suprem iranià el 8 d’octubre de 2018. Abdullahpour va ser condemnat a mort per acusació d’afiliació a PDKI i per les seves activitats polítiques.


Hedayat Abdullahpour va presentar-se al jutjat una altra vegada el 18 de gener de 2020 i va ser condemnat a mort de nou per col·laboració amb el PDKI. Això malgrat que la seva sentència va ser anul·lada per la 47a sucursal del Tribunal Suprem iranià.


El seu cas es va remetre a un altre tribunal d'Oumyieh. El nou tribunal va condemnar Abdullahpour en funció d’una sol·licitud dels serveis d’intel·ligència iranians. El 9 de maig de 2020, Hedayat Abdullahpour va ser traslladat a un lloc desconegut. Un dels interns va confirmar, amb anonimat, que se li va demanar a Abdullahpour que sortís de la sala i no tornés mai més. Després d'una investigació exhaustiva, PDKI va comprovar que Hedayat Abdullahpour va ser executat pel tir d'un escamot a una base militar de la Guàrdia Revolucionària a Oshnavieh.

Leggi di più »

El coronavirus rebrota a l'Iraq i arriba al record

El Ministeri iraquià de Salut i Medi Ambient ha informat avui que havia registrat més de 2.300 noves infeccions per coronavirus, 106 morts i 1.477 recuperacions en 24 hores. El ministeri va dir en un comunicat que els treballadors sanitaris havien detectat 9.516 en persones sospitoses de virus, amb 2.334 van tornar positius. Segons les dades oficials, el nombre total de proves des que va ingressar la malaltia al país va ascendir a 589.377. La declaració també va assenyalar que el nombre total d'infeccions per coronavirus va arribar a 58.354, que inclou 31.077 recuperacions i 2.688 morts. El ministeri va afegir que també hi ha 24.909 casos actius.

Leggi di più »

diumenge, 28 de juny de 2020

64 ordres de detenció i 45 arrestos contra membres de la societat civil kurda

La policia turca va detenir divendres 45 persones en relació amb les ordres de detenció emeses contra 64 persones en una investigació oberta contra el Kongreya Civaka Demokratik, organització de la societat civil kurda a Turquia.

Almenys 45 persones van ser arrestades durant la jornada del divendres, principalment a Diyarbakir, però també a Esmirna/İzmir, Istanbul, Adana, Şırnak, Batman i Van. Aquesta nova onada de detencions polítiques segueix les ordres d’arrest emeses contra 64 persones en el marc d’una investigació oberta per la fiscalia d'Amed contra el Congrés per a una Societat Democràtica (DTK per les sigles en turc, estructura que federava diferents organitzacions de la societat civil) al voltant d’iniciatives conjuntes).

Entre els presos a la presó preventiva es troben els co-alcaldes deposats de Silvan, Naside Toprak, advocats, membres del DTK, el Partit Popular Demòcrata (HDP) i l’associació de dones Rosa, així com líders de diferents organitzacions de la societat civil.

A més, un periodista, Ayşe Kara, va ser arrestat a Amed al vespre, mentre estava sopant en un restaurant amb amics. També es van assaltar de manera violenta moltes cases i els locals del DTK que han quedat precintats per les forces d'Erdogan.

Leggi di più »

divendres, 26 de juny de 2020

La Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK) crida al govern iraquià a fer front a l'agressió turca

La Unió Patriòtica del Kurdistan (Yekêti Nîstimaniy Kurdistan, PUK) ha cridat a fer front als bombardejos contra el complex d'oci de Kuna Masi, Basur (Kurdistan de l'Iraq) per ser una violació de la sobirania iraquiana, atribuint l’atac, no reivindicat, a Turquia i demanant a les presidències iraquianes que responguin “d’urgència”.

El grup d'UPK al parlament iraquià va emetre divendres una declaració sobre l'atac a la zona turística de Kuna Masi a la ciutat de Sharbazhir, al nord-est de la província de Sulaymaniyya, en què va morir un combatent no identificat i sis civils van resultar ferits, segons Shaho Osman, cap de la ciutat de Sharbazhir. "La violació contínua dels avions de guerra turcs a la sobirania iraquiana és un clar desacord amb el memoràndum formal que el govern iraquià va lliurar a l'ambaixador turc", consta en la declaració.

La UPK també va demanar al Ministeri d'Afers Exteriors i al representant iraquià al Consell de Seguretat de les Nacions Unides que sol·licitessin la convocatòria d'una sessió del Consell de Seguretat d'emergència per suspendre les operacions militars turques dins del territori iraquià i emetessin una resolució per compensar les famílies de civils que han estat assassinats per l'operació militar. "Cal crear un comitè legal per registrar les queixes contra Turquia als tribunals internacionals", ha afegit la declaració.

Les àrees frontereres de la Regió del Kurdistan han estat objecte de fins a mig miler d'atacs turcs i iranians durant els darrers 11 dies, com a part de l'ofensiva militar amb l'objectiu declarat de dirigir les presumptes posicions del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) a la regió.

El Ministeri de Defensa turc ha afirmat que ha assolit centenars d’objectius a les muntanyes entre Turquia i l’Iraq com a part d’un assalt aeri i terrestre combinat batejat amb l’operació Urpa d'Àguila, que va començar el 15 de juny.

Leggi di più »

dimarts, 23 de juny de 2020

L'operació turca al Kurdistan iraquià es fa amb el control de part del Kurdistan iraquià


Les forces turques han bombardejat fins a mig miler de llocs al Kurdistan iraquià. Les tropes d'Erdogan s'han fet amb el control de part de la regió de Duhok al Kurdistan iraquià. No hi ha dades oficials de víctimes però s'està tractant d'una matança sense contemplacions i les forces del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) es veuen clarament superades sobretot per la força aèria otomana que sobrevola l'Iraq impunement. Les queixes de Bagdad no han passat de ser simbòliques. L'operació "urpa d'àguila" està essent un indiscutible èxit militar d'Erdogan que, amb esforç mínim, ha posat en escac les muntanyes de Qandil. El suport de l'Iran en la mateixa s'ha fet evident des del seu inici. L'operatiu turc va iniciar-se el 15 de juny i també ha atacat els yezidi de Shengal i el camp de persones refugiades de Maxmur que foren, en el passat, objectius militars de l'Estat Islàmic.

Leggi di più »

dimecres, 17 de juny de 2020

Turquia inicia la invasió terrestre del Kurdistan iraquià després de bombardejar-lo

Amb aquesta invasió Turquia està operant simultàniament invasions a l'Iraq, el nord-oest de Síria, el nord-est de Síria i Líbia. L'exèrcit turc ha iniciat una operació aèria i terrestre contra els militants kurds del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) al nord de l'Iraq, qualificant d'acte d'autodefensa l'eliminació dels «terroristes» de la zona.
Crida Operació Tiger-Claw, la incursió involucra comandaments turcs recolzats per avions de guerra, helicòpters i avions teledirigits armats. El Ministeri de Defensa va dir el dimecres que els seus avions havien aconseguit objectius kurds a la regió Haftanin de nord de l'Iraq, i que les tropes ja estaven en terra. Com a mínim van impactar 150 bombes i es desconeix el nombre de persones kurdes mortes.

En una declaració publicada a Twitter, l'exèrcit de Turquia va descriure l'atac com «legítima defensa» contra les forces de l'PKK. L'exèrcit turc va compartir un vídeo del seu centre de comandament, que inclou imatges del que semblen ser avions teledirigits operant en l'àrea objectiu. També van afirmar que l'operació ha estat un èxit fins ara, però encara no han revelat si s'han produït baixes en alguna de les parts.

Leggi di più »

dilluns, 15 de juny de 2020

La minoria drusa torna a exigir l’enderrocament del govern d’Assad


Centenars de drusos van assistir dissabte a una manifestació a la ciutat del sud de Síria, As-Suwayda, exigint l’enderrocament del govern d’Assad, al qual culpen de les pèssimes condicions de vida del país. La protesta va seguir manifestacions similars en diverses ciutats sirianes la setmana passada. En la mateixa hi va haver quatre detinguts i els drusos crítics amb el règim van ser atacats per assadistes.

Dissabte, associacions i activistes van fer una crida a la gent del governador d'As-Suwayda a sortir al carrer en el marc del moviment pacífic que va començar el 7 de juny, on els ciutadans van cantar consignes contra el govern, exigint la sortida del president Basher al-Assad i l'alliberament dels detinguts polítics; demandes similars a les espantades per les protestes que van encendre la guerra civil el 2011.


La manifestació drusa contra Assad


La policia assadista detenint manifestants drusos




Protestes "heroiques i atrevides"

Wisam al-Nasser, analista social sirià i expert en xarxes socials amb seu a França, va dir a The Media Line que, malgrat el que denunciaven els mitjans de comunicació, les manifestacions a As-Suwayda no eren del tot noves, ja que hi va haver protestes el 2011, 2012 i més grans el 2015, “i a principis del 2020, a més del que estem assistint avui dia. "El motiu que la majoria de la gent no sap sobre això és la detenció mediàtica dels esdeveniments que van enfosquir l'activitat dels sirians al llarg dels anys", va dir. Tot i això, Nasser va dir que el que era nou era que la gent protestés en zones sota el control del règim i que es consideraven "heroiques i atrevides".

"Podem dir que van protestar en el" terreny de la por i el terror ", en zones on el règim té diverses eines sobre el terreny per reprimir i inculcar la por al cor de les persones i per sembrar la discòrdia i la divisió entre els manifestants", va dir. Les protestes d'As-Suwayda van travessar aquesta "barrera del terror", ja que hi va haver una àmplia participació de joves en particular, "però el més important, els eslògans eren de tipus polític, una restauració de la revolució siriana del 2011", va dir Nasser.

La gent va cantar:" El poble vol enderrocar el règim ", i" Síria és nostra, i no la casa d'Assad ", va dir. "Hi ha ràbia en general a totes les àrees sirianes, que es va reflectir en la manifestació d'As-Suwayda, que es va caracteritzar no només per les crides a reformes econòmiques i socials com a les protestes preses a principis d'aquest any, sinó també per demandes polítiques dirigides a el Govern."

Les protestes recents no van ser esdeveniments aïllats, sinó que van suposar un canvi crític, sobretot perquè ja feia dies que es feien. “El suport en altres regions de Síria a aquestes demostracions és un bon signe. Especialment perquè les protestes anteriors van tenir lloc i no van continuar, no es van fer seguides ", va dir Nasser.
Fracassen les contra-marxes assadistes

El règim va intentar organitzar contra-marxes per donar-hi suport com a resposta al darrer moviment contra ell, però van fracassar, va dir. "Les marxes de Homs van ser vergonyoses, ja que el nombre de participants va ser molt poc, no més de 50 persones."

Malgrat tot això, Nasser va dir que la situació de Síria no es regia per les condicions domèstiques, sinó que estava vinculada a agents externs. “Síria està controlada per països que hi tenen interessos, com Rússia, Turquia i els Estats Units. Síria es regeix pels acords amb aquests països; per tant, no és fàcil predir el destí d'aquestes manifestacions ", va dir.

Podem dir que van protestar en el "terreny de la por i el terror", en zones on el règim té diverses eines sobre el terreny per reprimir i inculcar la por al cor de les persones i per sembrar la discòrdia i la divisió entre els manifestants.

Un sirià amb seu a Latakia, que va parlar amb The Media Line amb condició de l’anonimat i a través d’un tercer per motius de seguretat, va dir estar extremadament feliç amb les darreres protestes, però alhora té por. "Hi ha una forta presència de seguretat i un seguiment constant a les xarxes socials, però aquestes demostracions ens han fet esperar que potser la revolució creix; fins i tot si en algun moment ens decebre, pot tornar a la vida en un altre lloc. "

Un altre sirià amb seu a Abu Dhabi, que també va demanar a The Media Line que retingués el seu nom per motius de seguretat, va dir que abans de l’última onada de manifestacions, la comunitat drusa es va oposar i odiava el règim, però temia mostrar-ho per la forta presència de les forces de seguretat. “Però quan les condicions van començar a afectar directament la seva vida diària, la gent es va rebel·lar; no tenen diners i els que solien guanyar 200 dòlars al mes van començar a guanyar 100 dòlars [a causa de la caiguda de la lliura siriana], que no cobreix les seves despeses. "

Va afegir que perquè els ciutadans d’As-Suwayda eren majoritàriament drusos, que tradicionalment eren lleials al seu país de residència, el govern no havia estat capaç d’utilitzar tàctiques repressives com ho tenia en altres llocs sota la justificació que es trobava davant de terroristes o extremistes. . "El règim no podia ni utilitzar armes".

As-Suwayda és l'única regió a Síria que té un drus com a governador. Una altra manifestació, a la part controlada per Israel del Golan, va sortir en suport dels familiars dels participants a As-Suwayda. El local druze va protestar contra el règim d'Assad, cantant: "Les vostres famílies a Síria són la veu i nosaltres en som el ressò."

Qui són els drusos?

Els drusos de Síria, unes 700.000 persones, són sobretot a la regió de Jabal al-Druze, a la província de Suweida. Altres nuclis importants són els Alts del Golan o a la zona del nord oest de Khabal al-Sammaq, a la província d'Idlib on en viuen uns 30.000 repartits entre 17 poblacions. Generalment han tingut bones relacions amb el govern sirià. Quan el 2011 va esclatar el conflicte, els tres caps religiosos drusos de Síria es van posicionar a favor d'Assad però es van negar a delatar als drusos que abandonaven l'exèrcit sirià.


En aquest marc apareixen els drusos d'Israel on viuen uns 140.000 dels quals 23.000 els Alts del Golan sota administració israeliana. Els drusos, principalment a Galilea, estan ben integrats en la societat israeliana encara que els del Golan segueixen lleials a Síria. El drus Ayoub Kara, per exemple, forma part del govern pel partit Likud. La presència drusa en l'exèrcit israelià no és menor. Són aquests sectors els que estan pressionant de forma clara perquè Israel intervingui en el conflicte sirià i protegeixi la minoria drusa. Fins i tot han realitzat manifestacions en aquest sentit. El 15 de juny, els drusos d'Israel van celebrar una gran concentració, i no és la primera, demanant ajuda per als seus germans de Síria. Demanen una intervenció israeliana. De fet Israel ja ha advertit Nusra que no ataqui la comunitat drusa de Síria. Els islamistes n'han fet cas omís i des de fa cinc dies estan posant setge a Hader, una població de 25.000 drusos al costat de la frontera israeliana.

Leggi di più »