dilluns, 24 de febrer de 2020

8è congrés del PYD a Rojava: ‘Derrotarem la invasió mitjançant la unitat democràtica, desenvoluparem l’administració autònoma i construirem una Síria democràtica'



Sota el lema ‘Derrotarem la invasió mitjançant la unitat democràtica, desenvoluparem l’administració autònoma i construirem una Síria democràtica’, el Partiya Yekîtiya Democrat (Partit de la Unió Democràtica, PYD) va reunir-se els dies 23 i 25 de febrer a Rimêlan, Kurdistan de Síria. Hi van participar 600 delegades i delegats. El darrer congrés es va celebrar el setembre de 2017 a la mateixa ciutat dins el cantó de Cizirê. La formació demòcrata va celebrar el seu 8è congrés amb delegacions convidades del seu entorn com el Consell Democràtic de Síria, el Moviment de la Societat Democràtica (Tev-Dem) de Rojava, el Partit del Futur de Síria i representants de totes les minories ètniques: txetxens, turcmans, armenis, siríacs, assiris, clans àrabs i kurds. L'esdeveniment es fa a porta tancada.

Leggi di più »

El govern autònom kurd tanca la frontera amb l'Iran

El govern regional del Kurdistan (KRG) ha tancat avui tots els passos fronterers amb Iran "per evitar la propagació del coronavirus" a les 16 hores d'avui (hora kurda, 14 h hora catalana). Samal Abdulrahman, cap de la direcció de pas de fronteres del govern autònom la Regió del Kurdistan ha confirmat que, independentment del que faci l'Iraq havien tancat les fronteres. Avui s'ha detectat un cas de virus a Najaf, al sud de l'Iraq.

Leggi di più »

El 4rt congrés de l'HDP no dona cap mostra d'esgotament malgrat la repressió i reforça la resiliència







El quart congrés de l’Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) va reunir-se a Ankara el 23 de febrer. En una enorme demostració de força milers de delegades i delegats van omplir el recinte en un clima de resiliència malgrat els embats del govern islamista. Pervin Buldan, en el càrrec des de febrer de 2018, fou reelegida com a co presidenta i Mithat Sancar com a nou co president. Sancar va realitzar el seu discurs parcialment en àrab en una mostra més de la visió plurinacional dels pobles de Turquia que defensa el partit demòcrata. Sancar substitueix a Sezai Temeli, d’ètnia turca. En el seu discurs inaugural en el càrrec Sancar va reclamar que es reprenguin les converses de pau entre el govern turc i el PKK. Per propostes similars diversos polítics kurds han estat encausats i condemnats per col·laboració amb grup armat.


                                                            Buldan i Sancar en ser escollits

 Aquest ha estat el congrés amb major representació internacional de l’HDP. Tant de les delegacions que la formació té a l’exili europeu, australià i al Nord d’Àfrica com de partits del Pròxim Orient, Àfrica i Europa amb els que l’HDP ha establert relacions de fraternitat i han obtingut recents victòries. En aquest darrer cas va destacar el Sinn Féin i la presidenta de l’Aliança Lliure Europea.




Danses entre el públic, cants i discursos de persistència van marcar un clima festiu per fer front a la brutal repressió d’Erdogan qui manté una desena de diputades i diputats a presó. De fet, a la sortida de l’esdeveniment una desena de militants pro kurds van ser arrestats per la policia del govern islamista.

Leggi di più »

dijous, 20 de febrer de 2020

Onze morts en dos atemptats xenòfobs contra la comunitat kurda a Alemanya

Els objectius han estat dos bars de shisha (pies d'aigua orientals) a Hanau ahir al vespre. L'atacant fou el mateix en els dos casos i va ser trobat mort amb la seva mare. S'hauria suïcidat. Les nou víctimes són kurdes o bé en la seva totalitat o majoritàriament ja que encara s'estant identificant.

Leggi di più »

Turquia fa cas omís del TEDH: Manté Kavala a la presó i investiga als jutges que van ordenar alliberar-lo



El novembre de 2019 desembre, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va demanar l'alliberament immediat de Mehmet Osman Kavala, empresari i activista en favor dels drets humans, argumentant que no hi havia prou evidències en contra seu.




Kavala era en presó preventiva des d'octubre de 2017 per l'acusació de ser l'"instigador i líder" de les massives protestes populars de 2013 al parc Gezi d'Istanbul, que es van iniciar per una manifestació ecologista però ràpidament es van convertir en una denúncia del creixent autoritarisme del Govern islamista turc. Aquest cas i el dels Jordis (Sànchez i Cuixart) són molt semblants, ja que en el cas del segon especialment ambdós són empresaris i els tres han estat acusats i han passat dos anys en presó preventiva per delictes similars, uns acusats de rebel·lió i l'altre d'intentar enderrocar al Govern. Kavala era l'únic dels setze acusats que estava en presó preventiva, dels quals nou han estat absolts aquest dimarts de tots els càrrecs per un tribunal turc.

Dimarts 18 un tribunal turc va decretar la llibertat de Kavala i quinze activistes més, tal com demanava el Tribunal Europeu de Drets Humans. La notícia va cer molt celebrada a Catalunya per suposar un precedent del poder del TEDH. Poder que vint-i-quatre hores després ha quedat en dubte.

En dos ràpids moviments el fiscal en cap d'Istanbul ha ordenat de nou el seu arrest per la suposada relació de l'activista amb una causa diferent, l'intent de cop d'Estat del 15 de juliol de 2016. "Sobre Kavala, l'alliberament del qual es va decidir al final del judici, l'ordre de detenció es va prendre (...) per intent de destruir l'ordre constitucional, a causa d'una altra investigació de l'oficina del fiscal principal relacionada amb l'intent de cop del 15 de juliol", indica l'escrit de la Fiscalia. Per tant s'ha decretat una nova ordre de presó, diferent de la condemnada pel TEDH, sobre Kavala. Ni ha sortit de la presó.

En un segon moviment, ahir, la magistratura turca va iniciar una investigació contra els tres jutges que van acceptar la decisió del TEDH i van decretar la llibertat de Kavala: Galip Mehmet Perk,  Ahmet Tarık Çiftçioğlu i Talip Ergen seran investigats per possible prevaricació.

Leggi di più »

dimarts, 18 de febrer de 2020

Vuit ambientalistes condemnats a presó a l'Iran



Vuit conservacionistes han estat condemnats a severes penes de presó definitives a l'Iran després de denegar el recurs que havien presentat. Se'ls acusava de "corrupció a la terra":

Amir Hossein Khaleghi: 6 anys
Abdolreza Kouhpayeh: 4 anys
Houman Jowkar: 8 anys
Morad Tahbaz: 10 anys
Niloufar Bayani: 10 anys
Sam Rajabi: 6 anys
Sepideh Kashani: 6 anys
Taher Ghadirian: 8 anys


L’empresonament dels ecologistes ha estat àmpliament condemnat per organitzacions internacionalistes de drets humans i conservacionistes. Entre ells Jane Goodall. El gener de 2018, nou conservacionistes, membres actuals o antics de la Fundació Persa per a la Vida Silvestre i Salvatge (PWHF), van ser empresonats per l'organització d'intel·ligència de l'IRGC (Guàrdia Revolucionària Islàmica Iraniana).

Menys de tres setmanes després de ser detingut, el director gerent de PWHF, Kavous Seyed-Emami, professor de sociologia i veterà de guerra que també va ser era ciutadà canadenc. Va morir en circumstàncies sospitoses mentre era interrogat a la presó d'Evin.

Les autoritats iranianes no van fer a ningú responsable de la mort de Seyed-Emami, però els seus col·legues van romandre empresonats més d'un any, mentre que l'IRGC i la fiscalia perseguien un cas contra ells per acusacions d'espionatge.

La persecució va continuar fins i tot després que el Ministeri d’Intel·ligència i el Consell Suprem de Seguretat Nacional del país rebutgessin públicament la afirmació de l’IRGC que els conservacionistes havien comès l’espionatge.

A l'octubre de 2019, l'acusació de "corrupció de la terra", que pot conduir a la pena de mort, va ser abandonada contra quatre dels conservacionistes després de la rara intervenció del líder suprem Ali Khamenei. Malgrat això, els tribunals han mantingut les penes i les autoritats penitenciàries els tenen en aïllament permanent. En realitat, les seves investigacions van posar en evidència els desastres ecológics provocats pel règim iranià teocràtic.

Leggi di più »

La resistència kurda crema una fàbrica propietat de membres del partit d'Erdogan

La Unitat de Venjança Soro Amed va cremar la fàbrica el 13 de febrer a Ankara. Detallen que era "una fàbrica pertanyent als feixistes de l'AKP que fabriquen maquinària de construcció al districte d'Akurt d'Ankara cap a les 13:30 del 13 de febrer. En aquesta acció contra la Conspiració Internacional del 15 de febrer, els nostres membres de la Unitat de venjança van incendiar la fàbrica completament. Com a resultat de les accions realitzades, la fàbrica pertanyent als assassins dels kurds membres de l'AKP ha estat completament destruïda".


Vídeo de l'acció

Leggi di più »

divendres, 14 de febrer de 2020

Mor a Kobanê un dels primers Voluntaris internacionalistes en ajudar a Rojava

Samo Xosteyi Bebî, procedia de Rússia. Va incorporar-se a la milícia el maig de 2015. Ahir va morir a Kobanê on era actiu dins de les Asayiş, les forces de seguretat interna de Rojava (Kurdistan de Síria). Tenia 66 anys i ha mort de malaltia.

Leggi di più »

'No poden evitar la resistència', HBDH crema 11 vehicles de col·laboracionistes, islamistes i policies


El Halkların Birleşik Devrim Hareketini (HBDH, Moviment Revolucionari dels Pobles Units) va crear-se el 2016 com a aliança de diversos moviments d'esquerra turca i nacionalisme kurd. Avui ha assumit 5 accions diferents a Istanbul i Esmirna contra la conspiració del 15 de febrer contra el líder del poble, Abdullah Öcalan. "Les nostres forces han demostrat una vegada més a les forces feixistes i als seus col·laboradors que no poden evitar la resistència dels pobles mitjançant les seves accions contra la conspiració internacional planificada contra el líder del poble kurd Abdullah Öcalan i les polítiques d’aïllament que encara estan en curs (...) els enemics populars, assassins i col·laboradors no poden dormir còmodament a Ankara, Istanbul i Esmirna. "

HBDH també va reivindicar les seves accions:
"El 10 de febrer, 4 vehicles pertanyents a col·laboradors feixistes van ser destruïts a Istanbul Okmeydanı per les Unitats de Revenja de HBDH Nurhak Cem.
L'11 de febrer, dos vehicles que es van trobar pertanyents a l'AKP (partit islamista d'Erdogan) a Istanbul Nurtepe van ser danyats per les Unitats de Revenja de l'HBDH Tîrêj Alîşêr.
L'11 de febrer, 3 vehicles, 1 de recollida i un d'autobús, coneguts per pertànyer a col·laboracionistes de l'AKP, van ser destruïts per les Unitats de Venjança de HBDH Ulaş Bardakçı a diferents regions dels districtes de Konak i Menemen d'Esmirna.
L'11 de febrer, un vehicle policial pertanyent a les forces policials assassines va ser destruït a Esenyurt, Istanbul per les HBDH Sinan Ateş Revenge Units."

Leggi di più »

La resistència kurda crema dos minibusos de col·laboracionistes


L'anomenada 'Unitat de Venjança Sorxwin Roboski ' va calar foc el 13 de febrer a dos minibusos pertanyents a col·laboracionistes al carrer de Nine Hatun al districte d'Esenler d'Istanbul. Segons el grup kurd: “El 21è aniversari de la conspiració del 15 de febrer*, condemnem angoixant la conspiració i demanem a tots els membres de la nostra unitat i a tots els joves patriotes kurds que facin accions efectives contra l’estat conspirador turc durant tot el mes de febrer."

* Data de la captura d'Abdullah Öçalan a Kenya on estava refugiat a l'ambaixada grega i va ser segrestat després de ser expulsat de Síria pels Assad.

Vídeo de les accions

Leggi di più »

"Iniciativa de la Mainada del Foc" assumeix l'incendi d'un hospital a Esmirna i una fàbrica a Kayseri consolidant una nova forma de lluita

El grup guerriller 'Iniciativa de la Mainada del Foc' (Ateşin Çocukları İnisiyatifi) ha assumit la responsabilitat de sabotejar un hospital privat de se pisos a la ciutat d'Esmirna i una fàbrica de mobles de Kayseri que la va fer inutilitzable. Els dos sabotatges es van dur a terme els dies 9 i 11 de febrer. El mateix grup va cremar una fàbrica química turca a İzmit el 8 de febrer i dos vaixells a l'antiga Constantinoble el 30 de gener. El dia 23 del mateix mes va calcinar una fàbrica de mobles a la mateixa ciutat i el 7 de gener va cremar quatre autobusos i edificis a İzmir i İstanbul. 



Els dos darrers incendis de 'Iniciativa de la Mainada del Foc' a Esmirna (esquerra) i Kayseri (dreta). Els mitjans turcs amaguen aquests atacs i el grup aporta fotografies com a prova per a saltar la censura


Un grup molt coordinat de creació recent

Iniciativa de la Mainada del Foc va aparèixer per primera vegada el 16 d'octubre de 2019* amb incendis a la fàbrica de l'empresa Yenice Forest Products Industry i d'una botiga de mobles a
Ümraniye. Arran de la invasió turca sobre Rojava va atacar la reraguarda i només la nit del 21 d'octubre va calcinar quatre fàbriques a Adana, Esmirna o Istanbul. El 23 va cremar un magatzem a
Kayseri i el 24th, una fàbrica, parcialment, a Düzce. El 26 cremava una fàbrica de galetes a
Konya, al centre de Turquia propietat de l'islamista iraquià Abdurrahman Zade proper a Erdogan. 

El novembre el grup va mantenir-se inactiu fet que va deixar en escac la policia turca que perseguia els seus membres. De sobte va reaparèixer del 1 al 4 de desembre amb desenes d'accions de sabotatge a les ciutats de Tokat, Esmirna, Istambul i Arnavutköy contra interessos econòmica turcs en la campanya 'Foc des de l'Infern'. 

Una nova forma de lluita

Ateşin Çocukları İnisiyatifi no ha emès declaracions ideològiques ni programàtiques. Es limita a oposar-se a l'ocupació turca i a denunciar la invasió sobre el Kurdistan de Síria, perpetrada per Erdogan el 9 d'octubre de 2019. Set dies després Iniciativa de la Mainada del Foc realitzava les seves dues primeres accions assumides oficialment. Des de llavors ha colpejat els interessos econòmics de l'entorn del president turc provocant greus pèrdues, amb un cost baix, a l'economia turca. Esmirna i Islanbul, ambdues fora del Kurdistan, han estat els dos indrets on ha actuat amb més insistència.

* La crema d'un bosc prop d'una caserna militar turca, a finals d'agost, va ser atribuïda a aquest grup junt amb 26 incendis forestals però aquest extrem mai s'ha aclarit.

Leggi di più »

dijous, 13 de febrer de 2020

Les HPG ataquen una posició turca a Xakurkê i maten els seus ocupants



Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) han publicat material d'una de les seves operacions, el 30 de gener, contra l'exèrcit d'ocupació turc al turó M.Derweş, a la regió de Xakurkê, en què, segons un comunicat, un punt militar de l'exèrcit turc va ser destruït i quatre soldats turcs assassinats.

D'altra banda la facció urbana de les HPG a Îdir ha anunciat que ha realitzat un assassinat dirigit a una comissaria de policia turca a Aydınlar que pertany a Îdir (Iğdır) a la província de Serhat. Segons el comunicat, un oficial de policia d'ocupació i un comandant de la comissaria van ser assassinats ahir 12 de febrer.

Vídeo de l'operatiu del 30 de gener

Leggi di più »

Estat Islàmic llença un atac contra la minoria religiosa kurda Ahl-i Hakk amb 7 morts i 7 ferits

El març de 2016 informa que l'Estat Islàmic (IS) va decretar que calia "eliminar aquests infidels, perseguir-los i matar-los". A zones de població Ahl-i Hakk, ja de per se acorralats, van aparèixer fulls volants on se'ls ordenava a convertir-se a l'islam o morir. Els Ahl-i Hakk (Poble de la Veritat, en persa) són els seguidors de la religió anomenada yarsanisme. Sumen entre mig milió i un milió de persones; a l'Iran i l'Iraq. És tracta d'un culte místic i esotèric derivat de l'islam sufí. A l'Iraq se'ls coneix com a Kakais i a l'Iran com a Yarsanis. A finals de gener van atacar la Jamkhana, un aplec de la confessió de majoria kurda, a la ciutat kurda de Kermanshah. Pels Ahl-i Hakk el kurd, en el seu dialecte gorani, és la llengua sacra. Amb bastons i pedres, els xiïtes van atacar el temple Ahl-i hakk i el van destrossar. La policia, habitualment tant despòtica amb qualsevol reivindicació, no va actuar en cap moment. Els basij van fer cants per l'extermini dels Ahl-i Hakk.

Es tracta d'una de les minories més vulnerables del Pròxim Orient. Literalment no té qui la defensi i és atacada per diversos grups de musulmans. Un exemple són la vulneració de diversos drets per part del govern iranià (xiïta). Suposadament l'Iran és enemic de l'Estat Islàmic però, una vegada més, coincideixen en l'odi a l'altre i la intolerància. Iran persegueix la minoria kurda amb mètodes no gaire diferents dels de l'Estat Islàmic (Islamic State, IS). Iran assassina kurds a la forca; l'IS els decapita.

Ahir a la nit una columna de membres de l'IS va assaltar Bahari Taze, llogaret de la regió de Diyala, a Khanaquin. Un peshmerga del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), un civil ahl-i hakk i un militar iraquià van morir. D'altres set persones, la majoria civils ahl-i hakk van quedar ferides. Vinculat amb aquests fets un vehicle militar iraquià que venia per reforçar les defenses va ser víctima d'una mina morint un oficial i quatre soldats.

Per a saber-ne més:
- Qui són els Ahl-i Hakk? (KurdisCat)
- Iran deté 80 kurds Ahl-i Hakk (novembre 2013)
- El govern kurd de l'Iraq ja entrena peshmerga Ahl-i Haqq (juny 2015)
- Grups progovernamentals de l'Iran ataquen els Ahl-i Hakk (febrer 2016)







Leggi di più »

dimecres, 12 de febrer de 2020

La ministra d'exteriors sueca proposa un embargament d'armes a Turquia com a resposta a l'empresonament de presos polítics kurds

No és la primera vegada que Anne Linde fa una afirmació similar. L'octubre de 2019 ja va proposar un embargament d'armament contra Erdogan. Linde ha afirmat que l'empresonament del polític kurd
Selahattin Demirtas "és totalment inacceptable". Amb una desena de diputats més, inclosa Figen Yuksekdag , co presidenta de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) ja duen a la presó des de novembre de 2016 sense cap motiu. "Hem condemnat l'ofensiva turca al territori sirià", va dir, dient que la UE hauria de treballar col·lectivament per posar "un embargament d'armes" a Turquia quan es tracti de la manera d'actuar de manera més eficient, eficaç i eficaç. un impacte a Turquia per aconseguir canvis. No ho vam aconseguir plenament al nivell de la UE".


Leggi di più »

dimarts, 11 de febrer de 2020

Un laboratori suís demostra que Erdogan va usar armes químiques contra la minoria kurda de Síria

L'operatiu es va fer amb amb el beneplàcit de la UE com ha recordat Angela Merkel la darrera setmana. El laboratori Wessling Laboratory, de Suïssa, ha estat analitzant les proves aportades per les víctimes dels bombardeigs turcs sobre la localitat de Serê Kaniyê i ha verificat que es van usar armes químiques contra civils. Aquestes armes estan prohibides fins i tot contra militars adversaris. El cap de sanitat de l'Auto Administració del Nord i Est de Síria ja havia anunciat, entre la indiferència mundial, aquest extrem. Jiwan Mustafà va especificar que Erdogan havia atacat amb fosfor blanc a la minoria kurda del seu estat veí i ara Wessling ho ha ratificat.

Leggi di più »

dilluns, 10 de febrer de 2020

L'ENKS canvia d'opinió i accepta obrir seus a Rojava

En un moviment per tal d'enfortir la unitat kurda davant l'agressió imperialista turca, el 18 de desembre l'Administració Autònoma del Nord i Est de Síria va anunciar que l'opositor ENKS podia obrir oficines al Kurdistan sirià o Rojava. El 21 de desembre va alliberar els presos afiliats o emparentats amb l'ENKS.

El Consell Nacional Kurd de Síria o Encûmena Niştimanî ya Kurdî li Sûriyê‎, fundat el 26 d'octubre de 2011, ha mantingut una oposició al Partiya Yekîtiya Democrat (Partit de la Unió Democràtica, PYD), principal organització a Rojava des de l'inici de la revolta contra la dictadura d'Assad. L'ENKS aplega els sectors de l'oposició a Assad que s'alineen a favor del model del Kurdistan iraquià i, en general, defensen un nacionalisme kurd clàssic contrari al model de confederació democràtica del PYD. L'Autonomia del Nord de Síria ha anunciat també que retira tot els casos de persecució judicial contra els dissidents kurds de l'ENKS. Finalment s'investigarà si, com assegura l'ENKS, hi ha militants seus empresonats i en cas afirmatiu seran alliberats. Molts membres de l'ENKS han marxat al Kurdistan iraquià sota protecció del Partiya Demokrata Kurdistanê (PDK), Partit Democràtic del Kurdistan, que ha promogut el Consell.




Reunió a la seu del KDP-S a Dêrik






Nova seu de l'ENKS a Kobanê



En una reunió a Qamişlo de l'ENKS, el 27 de desembre, l'ENKS va negar-se a obrir seus ni oficines a Rojava. El 2 de febrer, però, el Consell va fer marxa enrere i ha acceptat la proposta. El 4 de febrer va obrir la seva seu a Kobanê tancada des de feia tres anys. Ahir es va obrir una seu a Dêrik dels partidaris del Partit Democràtic del Kurdistan-Síria (KDP-S), un dels integrants de l'ENKS. La veterana formació, degana dels partits kurds de Síria, va ser fundada el 1957 i es molt propera al Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), formació independentista de centre dreta del Kurdistan iraquià. "Estem preparats per a un diàleg seriós amb l'auto administració de NES sota el patrocini del líder Mesûd Barzanî". L'apropament de les dues principals, que no úniques, corrents del moviment nacional kurd, és un element clau per a afrontar les amenaces d'uns veïns cobdiciosos de la terra kurda.

El Comandant de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), Mazloum Abdi, va agrair la decisió dels "germans de l'ENKS". "Elogiem aquest pas i afirmem el nostre compromís de no escatimar cap esforç per unir perspectives i unificar les files kurdes, la mesura contribueix de manera activa a trobar una resolució justa per a la causa kurda a Síria".

Leggi di più »

Mercenaris turcs profanen el cementiri de Girê Spî, Rojava

El cementiri està situat a una desena de quilòmetres de Girê Spî (en àrab Tell Abyad), concretament a la localitat de Tanouza. Els mercenaris han assaltat les tombes dels centenars d'autòctons caiguts en combat a la regió del Girê Spî en lluita contra l'Estat Islàmic.

Leggi di più »

diumenge, 9 de febrer de 2020

EUA suspèn el programa de col·laboració amb Turquia contra el PKK 'Ombra Nòmada'


'Ombra Nòmada' es va endegar l'any 2007 i es va suspendre l'octubre passat. Ara, definitivament, ha quedat eliminat. L'operatiu era composat per una xarxa de drons que practicaven recollida d'intel·ligència contra el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), la traspassaven a les forces armades turques que utilitzaven les coordenades per a atacar l'organització de resistència kurda.

Els Estats Units van suspendre l’ombra dels nòmades, indefinidament, en resposta a l’ofensiva militar de la Primavera de la Pau de Turquia contra les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) al Kurdistan de Síria a l’octubre. Ara l'ha tancat. Segons Aaron Stein, director de l'Orient Mitjà de l'Institut de Recerca en Política Exterior, "La intenció inicial era donar a Turquia algunes capacitats per contrarestar el PKK, ja que va guanyar força després de la invasió dels Estats Units a l'Iraq el 2003. El programa, per tant, era el seu nucli central sobre la gestió d'aliances. Els Estats Units "no veuren, ni realment mai han vist, el PKK com una amenaça. El grup és una clara amenaça per a Turquia i Ankara considera que les accions dels Estats Units empitjoren aquesta amenaça.

Malgrat això cal recordar que el novembre de 2018, el Departament d'Estat nord-americà va oferir recompenses de diversos milions de dòlars en tres líders del PKK. Ankara, però, es va mostrar insatisfet, i el president islamista turc Recep Tayyip Erdogan va declarar: "Sabem molt bé com treballen junts els que declaren terroristes del PKK i fan recompenses als seus líders".

"Aquesta suspensió fa que la campanya anti-PKK sigui més difícil i costosa per a Turquia", va afirmar un oficial nord-americà citat per Reuters. Més difícil però no més viable: el 2007, els únics drons dels exèrcits turcs eren una petita flota de vells drons de reconeixement del general Atòmic Gnat 750 que no es va fer el nord-americà que va comprar el 1995. Ankara va comprar més tard una flota de drons de l'Iron IAI a Israel el 2010.

Des de llavors, Turquia va desenvolupar amb èxit diversos drons construïts per ella mateixa, tant armats com desarmats, que són per la majoria dels comptes força efectius. Avui dia, els drons de Turquia sobrevolen sovint la regió del Kurdistan i han assassinat diversos alts funcionaris del PKK durant els darrers dos anys.

A partir de l'agost de 2018, amb l'assassinat d'un membre del PKK Zaki Shingali, Ankara va demostrar la seva capacitat de localitzar i dirigir directament el lideratge del PKK.

L'assassinat posterior de Turquia de membres d'alts membres del PKK durant l'any passat, inclosos Serhat Varto i Diyar Gareeb, va demostrar els avenços de la capacitat de vaga de Turquia durant els darrers anys.

Leggi di più »

dissabte, 8 de febrer de 2020

95è aniversari de la gran revolta kurda del Xeic Said, de la tribu zaza

El 8 de febrer de 1925 van alçar-se les tribus kurdes de Turquia sota el lideratge del xeic zaza Sheikh Said, de l’orde sufí Naqshbandi, cap dels alevis. Els epicentres de la revolta foren la zona de Diyarbakir (Amed en kurd) i Mardin. Aquesta fou liderada per la tribu zaza. Pretenia reviure el califat otomà islàmic i oposar-se a les reformes occidentals del nou règim turc.

Els kurds van aconseguir aixecar en armes uns 15.000 rebels. Els rebels van assaltar Amed
(Diyarbakir) una de les principals ciutats kurdes sotmeses a Turquia. Ho van fer dues vegades però foren refusats. També van fracassar a Hinis on les forces armades turques els van derrotar.

Sense ocupar cap centre urbà principal els rebels van quedar exposats a les zones rurals on l'exèrcit turc va contra atacar. Els bombardeigs aeris i 52.000 soldats desplegats van acabar amb la revolta el març de 1925 i la captura del xeic que fou executat amb 46 kurds més el 29 juny de 1925. Hi va haver entre 15.000 i 40.000 morts, no se sap del cert davant l'habitual opacitat turca.

Arran de la revolta Turquia perd Mossul que és ocupada pels britànics. Com a revenja el germà del xeic, el Xeic Abdurrahman, va fer encara uns atacs a les guarnicions de Palu i Malatya a finals de 1927.

Leggi di più »

divendres, 7 de febrer de 2020

Human Rights Watch denuncia que Turquia viola els drets humans inhabilitant càrrecs electes kurds


La inhabilitació i l'arrest de Turquia de diversos batlles kurds escollits democràticament al sud-est de Turquia violen els drets dels votants, segons Human Rights Watch (HRW). L'entitat prodrets humans amb seu a Nova York va dir que el govern turc intensifica el seu atac a l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles), eliminant els alcaldes legítims i impedint que els governs locals elegits a la majoria del sud-est de Turquia funcionin.

Vint-i-tres batlles es troben en presó preventiva. Un d’ells, Adnan Selçuk Mızraklı, batlle escollit del municipi metropolità dAmed (en turc Diyarbakir), tindrà una segona audiència de judici dilluns entrant.

"Tot i que el fiscal ha emès una opinió legal sol·licitant la condemna de Mızraklı, les proves en l'acusació contra ell no avalen l'acusació que estava involucrat en terrorisme o delictes comesos. Eliminar, detenir i jutjar els polítics kurds locals com a militants armats sense proves convincents d'activitat criminal sembla ser la forma preferida del govern turc per acabar amb l'oposició política", va citar Hugh Williamson, director de HRW Europa i Àsia Central. "Aquests casos no estan vinculats a cap esforç legítim contra el terrorisme, sinó que trepitgen els drets dels batlles i els 1,8 milions de votants que els van elegir."

Els acomiadaments i la detenció de batlles kurds del partit HDP van augmentar ràpidament després de la incursió militar de Turquia al 9 de octubre de 2019 a la incursió militar al nord-est de Síria (Rojava, Kurdistan de l'Oest) per eliminar les forces i l'administració kurda de Síria que controlen la zona. Des d’aleshores, els tribunals han ordenat que es mantinguessin alcaldes en presó preventiva a l’espera de finalitzar les investigacions i processos per presumptes enllaços amb el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK).


Trenta-dos batlles HDP de la regió han estat inhabilitats del seu càrrec i substituïts per "administradors de governs provincials i de districte designats per Ankara". L'HDP va guanyar 65 municipis de la regió a les eleccions locals de març. No és la primera vegada que el govern turc va destituir batlles HDP o va arrestar membres de HDP. Sota l’estat d’emergència que va seguir després de l’intent de cop d’estat de juliol de 2016, el govern turc va prendre el control directe de 94 municipis HDP i va eliminar els batlles i els consells guanyats a les urnes de les eleccions locals del 2014.

Selahattin Demirtas, l'expresident del HDP i anterior candidat a la presidència, va ser detingut i empresonat a la presó el 4 de novembre del 2016 juntament amb nou diputats/des en una represa que va expulsar els rivals polítics del president islamista R. Tayyip Erdogan poc després d'un intent fallit de cop militar.

El diputat HDP Gülistan Koçyiğit, durant els dos dies de la conferència anual de la Comissió Cívica (EUTCC) de la UE sobre el Parlament Europeu, va assenyalar que Demirtas en el passat va parlar lliurement a la conferència de la UETCC i va declarar que "milers de germans i germanes són a la presó perquè van parlar per un futur més lliure i millor i estaven disposats a pagar el preu de la nostra lluita. Continuem lluitant però hem de parlar. Cal lluitar en nom seu."

Finalment, Human Rights Watch va demanar a Turquia que posés fi a l’ús “motivat políticament de les càrregues de terrorisme per detenir i perseguir els opositors polítics. Turquia va utilitzar la seva incursió militar al nord-est de Síria com a pretext per intensificar la repressió d'un partit d'oposició parlamentària elegit democràticament", va declarar el director de premsa de HRW Europa i director d'Àsia Central Williamson, al comunicat de premsa de HRW. "L'administració Erdogan està tancant la política jurídica al sud-est i potenciant el suport per a alternatives violentes, antidemocràtiques i il·legals."

Leggi di più »

diumenge, 2 de febrer de 2020

Conferència del Moviment de Dones Lliures amb 700 delegades



La conferència, que es va celebrar amb el lema "Estem preparades pel canvi" amb 700 delegades, acompanyades per desenes de dones de diferents estats. El Tevgera Jinên Azad / Moviment de Dones Lliures (TJA), va explicitar que“Som dones per la nostra llibertat. Estem a favor de canvi". En els debats hi van participar la dirigent del Partit Democràtic de Popular, Pervin Buldan, la del Congrés Popular Democràtic (HDK), Idil Ugurlu, la del Partit Democràtic de les Regions (DBP), Saliha Aydeniz, representants d’ONG, o de l'Assemblea de mares de la pau. Les pancartes del TJA a l'esdeveniment afirmaven: "La dona més bonica és la dona que viu", "Hi Creiem! Organitzant-nos amb tossuderia, reivindicació, amor: la llibertat serà nostra ”,“ Només som si aconseguim guanyar”.

40 anys de lluita

Les dones, la il·lusió de les quals es reflectia a les seves cares, estaven embruixades durant uns minuts amb els seus vistosos vestits nacionals de diferents regions kurdes i de Turquia i acompanyades. Es va projectar un documental sobre la lluita de les dones dels darrers 40 anys, trencat amb diversos aplaudiments. Els actes es celebraren a Amed, capital del Kurdistan del Nord, els dies 1 i 2 de febrer.

En declaracions a la inauguració, l'activista del TJA Ayşe Gökkan va declarar que han passat dies històrics i que estan orgulloses d'estar juntes. Subratllant que les dones han fet història el 2019 amb la seva resistència, Gökkan va dir: "Les dones eren resistents a tot l'Orient Mitjà. TJA és l’hereu d’una història profunda i trista. TJA continua la resistència del segle actual. TJA ha estat la veu de les dones arreu del món. Van intentar prohibir la nostra existència, però amb la perspectiva del Kurdistan i el paradigma d' Öcalan, vam lluitar la nostra existència contra aquestes prohibicions. Continuem fent-ho.No hi ha cap traïció a la nostra lluita en el nostre passat ni avui. No ens vam agenollar, no ens vam rendir. Vam dir "no ens rendim" als atacs de l'aliança AKP-MHP*. Hi ha atacs violents als nostres avanços, però no ens permetrem que s'aprofitin dels nostres guanys. Per això, com a dones, estarem mobilitzades arreu perquè s’acabi l’aïllament del senyor Öcalan."




 
El sistema de co presidència
El TJA continua el seu camí d'avenços com "La co presidència que és un dels nostres èxits més importants. La societat no serà lliure sense les dones. Tot i que hi hagi una sola dona que no sigui lliure, aquesta lluita no s’acabarà”. El moviment responia així als atacs dels islamistes contra el sistema de co presidència (un home i una dona sempre conjuntament en els llocs de màxima decisió).

La co presidenta del Sosyalist Yeniden Kuruluş Partisi (Partit Socialista de la Refundació), SYKP, Canan Yüce. Yüce, va afirmar que la història de la lluita de les dones és molt antiga i va defensar la unitat com a forma de lluita enfront de la divisió: "de Xile a Kurdistan sirià, al Kurdistan de Turquia guanyarà la lluita per les dones a unir-se. Continuarem oposant-nos a la violència masculina. Continuarem la nostra lluita. La postura aquí donarà llum a la lluita de les dones a tot el món." El SYKP, membre de l'HDK, va ser fundat el 2012 i manté el feminisme com el seu eix central- Està dirigit pel sistema de co presidència.


La unitat, una eina clau
Duysal Karataş, que és membre de la unió de les dones kurdes, va dir: "Com a dones kurdes continuarem la nostra lluita fent més forta la nostra cooperació. Com a dones kurdes, hem de prendre una posició organitzada contra tota violència i atacs a les dones. Les dones també haurien de liderar les activitats d’unitat nacional.”

* Aliança dels islamistes de l'AKP i els neofeixistes imperialistes turcs MHP. 


Pervin Buldan, dirigent de l'HDP, quarta per la dreta

Leggi di più »

Kobanê endega una iniciativa per a que 10.000 alumnes utilitzin la llengua kurda correctament

El Centre de Cultura i Art Baqî Xido ha llançat una iniciativa en llengua kurda per promoure l'ús correcte del kurd. El responsable de la biblioteca del centre Baqî Xido, Perwîn Betal, va dir a l'agència ANHA: "A molts nens els mancaven habilitats per llegir, escriure i parlar el kurd. Per tal de cobrir aquestes deficiències i assegurar l'ús correcte del kurd, hem establert la llengua kurda iniciativa. En aquest context, ensenyarem llengua kurda els divendres i els dissabtes." Uns 10.000 nens s’han unit fins ara a la iniciativa. Els pares van donar tot el seu suport a la iniciativa i van afirmar que és important que els fills utilitzin el kurd correctament.


Leggi di più »

divendres, 31 de gener de 2020

Erdogan indulta Ahmet Turan islamista màxim responsable de la matança de Sivas

La massacre de Sivas va produir-se amb l'incendi d'un hotel el 2 de juliol de 1993, on van morir cremades 36 persones (musulmans alevis, intel·lectuals esquerrans no alevis i un antropòleg holandès) que assistien a una conferència cultural, per obra de fanàtics islamistes sunnites locals. El fonamentalista islàmic Ahmet Turan Kılıç va ser el dirigent de la massa fanàtica assassina. El president islamista de l'AKP Recep Tayyip Erdoğan ha indultat ara Ahmet Turan, que va dirigir la multitud que va incendiar el Hotel Madımak a la província de l'Antíbia Anatòlia Central de Sivas. Turan Kılıç va ser condemnat a una presó indefinida per la massacre de Sivas però Erdoğan va aixecar la sentència de l’home de 86 anys a causa dels suposats problemes de salut que estava patint.


Leggi di più »

La resistència kurda mata quatre militars turcs en dos atacs a Xakurke i Çukurca

Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) van protagonitzar les accions ahir 30 de gener al Kurdistan iraquià on Turquia hi manté bases il·legals. En aquest atac van morir quatre militars. Avui a les 9:40 una unitat activa de servei de les HPG ha colpejat una posició turca a Çukurca, al Kurdistan del Nord. No es coneixen, hores d'ara, el nombre d'ocupants abatuts.

Leggi di più »

dijous, 30 de gener de 2020

Turquia presenta una llei d'impunitat pels violadors de nenes menors si es casen amb elles


Una llei que permetria als homes acusats de mantenir relacions sexuals amb nenes menors de 18 anys per evitar el càstig si es casen amb les seves víctimes s’introduirà al parlament a Turquia. El president islamista turc, Recep Tayyip Erdogan, del partit AKP*. va dir que la igualtat entre homes i dones és "contra la natura" en una cimera a Istanbul el 2014.

El líder otomà va dir literalment: "No podeu posar igual que dones i homes. És contra la natura.” Va instar les dones a tenir almenys tres fills i va argumentar que la vida d’una dona era “incompleta” si no es va reproduir el 2016.

"Una dona que digui" perquè estic treballant no seré mare "en realitat nega la seva feminitat. Una dona que rebutja la maternitat, que s'absté de trobar-se a la casa, per molt exitosa que sigui la seva vida laboral, és deficient, és incompleta".

Mentre que l'edat legal del consentiment és de 18 anys a Turquia, un informe del govern sobre el matrimoni infantil estima que un total de 482.908 nenes es van casar en l'última dècada. la llei serà presentada al aprlament a finals d'aquets mes. De moment només el partit pro kurd Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) s'ha posicionat en contra.
* Partit de la Justícia i el Desenvolupament

Leggi di più »

dimecres, 29 de gener de 2020

Dos músics del Grup Yorum, perseguit per Erdogan, es declaren en vaga de fam indefinida després de 200 dies de dejuny


L'associació d'advocats d'Istanbul, el Col·legi de Metges de la mateixa ciutat, Iniciativa d'Artistes i Assemblea d'Art han publicat una declaració conjunta i han demanat a les autoritats que actuïn de manera responsable en la gestió de la vaga de fam i la mort dels membres de la banda de música del Grup Yorum.

"Els membres del Grup Yorum, que no han estat condemnats per cap delicte ni penalitzats, i el Centre Cultural d'Idil es impedeix de produir art amb prohibicions i empresonament. El procés dels membres del Grup Yorum que va començar amb les vagues de fam fa més de 200 dies s'ha convertit en dejuni. Aquest procés és un procés crític que pot causar danys permanents o morts. Per això, demanem a les autoritats que compleixin les seves funcions. i responsabilitats per resoldre els problemes abans que es produeixin danys o morts permanents ".

La membre de la banda, Helin Bölek, ha anunciat que ha convertit la seva vaga de fam indefinida a un dejuni. Avui marca el 223è dia de la seva vaga. El membre de Grup Yorum arrestat, İbrahim Gökçek, guitarrista, també ha pres la mateixa decisió. També ha estat ràpid el 225è dia de la seva mort.


Els membres de la banda demanen que s’acabin les prohibicions dels seus concerts, que el centre cultural deixi d’atacar-se i que els membres arrestats siguin alliberats. Marie Arena, presidenta de la Comissió de Drets Humans del Parlament Europeu, va acollir dilluns els membres del Grup Yorum i les seves famílies al Parlament de la UE. Després de la reunió, İhsan Cibelik i Mesut Eröksüz van cantar una cançó. El grup anti feixista italià Banda Basotti també s'ha posicionat a favor de les demandes de Yorum.

Què passa amb Yorum?

La policia ha atacat més de deu vegades la policia durant els darrers dos anys al centre cultural d’Idil a Okmeydanı, Istanbul. Durant les incursions, els instruments dels membres del Grup Yorum van ser trencats o desapareguts, els seus llibres de música també es van fer mal.Segons la declaració del grup, un total de 30 persones van ser arrestades en aquestes incursions. Set membres de la banda continuen arrestats.

Leggi di più »

L'Iran condemna a mort el kurd Houshmand Alipour del Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK)

Houshmand Alipour corre el risc d'execució després de ser condemnat a mort el 29 de desembre de 2019 després d'un judici injust, va declarar dijous Amnistia Internacional. Va ser jutjat pel Tribunal Revolucionari de Sanandaj (Sine), província del Kurdistan i va ser condemnat per "rebel·lió armada contra l'estat".

També va ser condemnat per diversos altres càrrecs, com ara "difondre propaganda contra el sistema" i "pertinença a un grup amb l'objectiu de pertorbar la seguretat nacional", per la qual cosa va rebre 16 anys de presó. Mentrestant, un altre kurd iranià, Mohammad Ostadghader, va ser condemnat a 11 anys de presó al mateix judici per múltiples càrrecs, incloent-hi “difusió de propaganda contra el sistema”. Segons el Codi Penal Islàmic d'Iran, se li haurà de complir cinc anys de presó.

A tots dos homes se'ls va negar l'accés als advocats que escollissin i diuen que van ser obligats a donar "confessions" sota tortura i altres maltractaments. Els mitjans estatals iranians van difondre les seves confessions.

El 3 d'agost de 2018, les forces de seguretat van detenir els dos a prop de Saqqez per sospita d’haver participat en un atac armat contra una base de seguretat d’aquesta ciutat, que tots dos neguen.Els informes dels mitjans de comunicació kurds suggereixen que eren combatents peshmerga del Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK). Des de llavors, Alipour va dir que tots dos homes van ser torturats per fer les "confessions" durant els interrogatoris quan no tenien accés a un advocat. Va dir a la seva família que l'únic motiu pel qual va fer la "confessió" va ser aturar la tortura.

El seu advocat ha presentat un recurs davant del Tribunal Suprem contra les seves condemnes i sentències. En una carta al cap de la judicatura iraniana Ebrahim Raisi, Amnistia Internacional va demanar a l'Iran que donés un procés de justícia a Alipour i Ostadghader i que es protegís de les tortures.



Leggi di più »

dimarts, 28 de gener de 2020

El Tribunal de Cassació de Bèlgica rebutja el recurs turc i determina que el PKK no és una organització terrorista sinó un partit en un conflicte armat no internacional

El 8 de març de 2019, la Cort d'Apel·lació de Brussel·les (les cambres d'acusació) va desestimar el cas en què el fiscal federal belga va processar a 41 individus i entitats com a líders o participants de les activitats del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK). La decisió de la Cort d’Apel·lació va constatar que el PKK no és una organització terrorista sinó un partit en un conflicte armat no internacional (NIAC per les sigles en anglès) que s’oposa als kurds a l’Estat turc. És per això que el Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les va concloure que s’aplica el dret internacional humanitari (les lleis de guerra) i no la legislació antiterrorista.

El fiscal federal va recórrer aquesta important decisió al Tribunal de Cassació. El Tribunal de Cassació va rebutjar aquest recurs el 28 de gener i va confirmar la decisió anterior del Tribunal de Recurs. La decisió del Tribunal de Casació no només acaba amb deu anys de procediment en aquest cas concret, sinó que també és molt probable que també la criminalització del PKK i d'altres organitzacions o activistes kurds que, segons el fiscal federal, estiguin relacionats amb aquesta.

Aquesta decisió important arriba poc després de la decisió del Tribunal de Primera Instància de la Unió Europea que, en la seva decisió T 316/14, de 15 de novembre, va anul·lar per motius insuficients totes les decisions de la UE preses entre 2014 i 2017 per incloure el PKK al llistat de terroristes europeus La Unió Europea va apel·lar aquesta decisió i va decidir immediatament incloure PKK de nou a la llista terrorista. Tanmateix, aquesta decisió es basa en una identificació de motius idèntica a la de les anteriors decisions que es van cancel·lar perquè el Tribunal de Primera Instància va considerar que aquesta raó de motius era insuficient. El PKK va apel·lar immediatament aquesta nova decisió i manifestament il·lícita.

Les dues decisions del poder judicial tenen una gran importància per al PKK i per extensió per als kurds. El conflicte entre els kurds i l’Estat turc continua des de fa dècades. L'Estat turc ha criminalitzat el moviment emancipador kurd en sentit ampli com a "terrorista" i "controlat per PKK". Que la criminalització ha estat el pretext de violacions massives de drets fonamentals, com ara el dret a l’expressió, la llibertat d’associació, el dret a no ser torturat i el dret a la vida dels que es van defensar pels drets dels kurds a Turquia. També ha provocat massives campanyes militars contra la població kurda com la de finals del 2015 i principis del 2016, durant les quals diverses ciutats kurdes van ser completament destruïdes i durant les quals es van cometre crims de guerra a gran escala per part de les forces de seguretat turques. Tot això en nom de la “lluita contra el terrorisme”.

Si bé la majoria dels països de la Unió Europea van adoptar una posició molt crítica envers les polítiques de criminalització turca durant els anys 90, van adoptar gradualment polítiques similars després del 2001 i van criminalitzar el PKK (i tothom que se suposa que hi havia relacionat) com a "terrorista".

Les dues decisions recents podrien ser un punt d'inflexió en aquestes polítiques. Si considerem el PKK no com una organització terrorista, sinó com un partit bel·ligerant en una guerra civil, l’enfocament legal del moviment kurd no només s’ajusta al dret internacional. També s’esborra el camí per a un enfocament més equilibrat del problema kurdo-turc. I sobretot es crea un espai destinat a iniciatives diplomàtiques per donar suport i fomentar una solució política per al conflicte. Mentre la UE i els seus membres van prendre la posició que PKK és "terrorista" i, per tant, que hi ha un partit "bo" i un "dolent" en el conflicte, això era impossible perquè el terrorisme només es pot combatre. S'hauria de resoldre un conflicte al contrari.

Durant una conferència de premsa el 30 de gener (vegeu més detall al nostre lloc web - Activitats), persones destacades kurdes, acusades en els procediments belgues, faran comentaris sobre les decisions dels tribunals belgues i europeus i sobre la seva importància per a la comunitat kurda. Els membres del Parlament Europeu debatran sobre com aquestes decisions obren noves perspectives perquè la UE contribueixi positivament a una solució política del conflicte turc-kurdo. Els advocats faran comentaris sobre la decisió dels tribunals europeus i belgues.

Leggi di più »

dilluns, 27 de gener de 2020

Marxa kurda 2020: Convocatòria de reunió preparatòria

El febrer de 2020, com tots els anys, se celebrarà la Gran Marxa Kurda per la llibertat d'Öcalan i contra el feixisme, que recorrerà els carrers de ciutats i pobles, des de Luxemburg fins a Estrasburg.

Rojava -un oasi de la democràcia i la llibertat- dóna a la gent de tot el món l'esperança que un altre món més enllà de l'Estat, el poder i la violència és possible. Enmig de la guerra a Síria, que ha durat més de vuit anys, s'han donat passos significatius cap a l'alliberament de les dones, les estructures democràtiques de base i la responsabilitat ambiental.

Des 2012, la revolució de la dona en Rojava, que representa un moment clau en la història de l'alliberament de la dona, ha enfortit significativament la nostra posició col·lectiva en un món dominat pels homes. Mitjançant l'establiment d'un sistema autònom de dones en forma de municipis, consells, acadèmies i cooperatives, les dones kurdes, àrabs, sirianes, assíries, caldees, turcmanes, armènies i circasianes de la regió han expressat la seva ferma creença en una vida en llibertat , creant alternatives per a la democràcia i la igualtat aquí i ara. Incloent un llogaret de dones enmig de la guerra, el sistema d'autogovern dirigit per dones ha triomfat contra el sistema d'Estat Islàmic, lluitant contra el principi de govern en totes les esferes de la vida.

Amb el començament de la guerra d'agressió de Turquia contra el nord de Síria el 9 d'octubre de 2019, la revolució està ara en lluita per la seva supervivència, la qual cosa comporta grans perills, però també oportunitats. Els i combatents de les Forces Democràtiques de Síria (SDF) i les unitats d'autodefensa de les YPG / YPJ, que van alliberar la regió d'Estat Islàmic (IS), estan dedicant les seves vides a la protecció de la vila de les noves massacres de l'exèrcit turc i seva «Exèrcit Nacional de Síria», conformat per mercenaris de diferents grups islamistes.

El dia de l'inici de la guerra coincideix simbòlicament amb el 20è aniversari de l'inici de la conspiració internacional contra el filòsof kurd Abdullah Öcalan, com a resultat de la qual va ser deportat a l'illa-presó d'Imrali. Ja fa 20 anys, la reacció internacional va intentar sufocar la revolució al Kurdistan arrestant al seu líder Öcalan. Ara la comunitat internacional i l'OTAN han tornat a enviar a Turquia a destruir els èxits de la revolució de Rojava i de la societat de nord de Síria. Així, l'atac contra l'autogovern democràtic s'ha d'entendre sobretot com un atac a la filosofia d'Abdullah Öcalan, el projecte de confederalisme democràtic va començar a Rojava i s'ha convertit en una alternativa pràctica al concepte d'Estat.

Després de l'èxit de la vaga de fam de 200 dies, iniciada per Leyla Güven i a la qual es van sumar milers de persones, es van produir esquerdes en l'aïllament total d'Imrali durant uns mesos. El paper decisiu d'Abdullah Öcalan per a una solució pacífica de la qüestió kurda i la democratització de Turquia ha quedat clarament demostrat un cop més en els seus missatges.

Les ofertes de pau d'Abdullah Öcalan en l'estiu de 2019 van obrir una finestra per a una solució democràtica, però l'Estat turc va respondre amb una onada d'atacs. En Kurdistan de el Nord, l'administració forçada dels municipis kurds i les onades de repressió contra els activistes polítics estan traient totes les possibilitats de treball polític legal. En Kurdistan del Sud / Nord de l'Iraq, l'exèrcit turc està duent a terme una guerra d'ocupació contrària a la llei internacional. I també en Rojava, Turquia persegueix ara l'objectiu de destruir tots els èxits aconseguits allà.

La impressionant solidaritat internacional amb la revolució de segle XXI en Rojava demostra que la filosofia d'Abdullah Öcalan, i la seva aplicació pràctica al nord de Síria, s'ha convertit en una esperança per a les forces democràtiques de tot el món. Per tant, portem aquesta esperança als carrers espatlla amb espatlla contra el feixisme i en favor de la llibertat d'Öcalan.

Fem una crida a tots i totes els i internacionalistes a participar en la Llarga Marxa de el 9 a el 15 de febrer de 2020, sota el lema «Llibertat per Öcalan - espatlla amb espatlla contra el feixisme». A la fi de la marxa, també aquest any, hi haurà una manifestació animada i sorollosa a Estrasburg (França).
Informació pràctica:

Informació pràctica i contacte:

Febrer 9 - Trobada i acte inaugural a Saarbrücken (Alemanya).

De el 9 a l'15 de febrer - Llarga marxa de Luxemburg a Estrasburg.

15 de febrer - Gran manifestació a Estrasburg

Portar sabates d'esport i roba d'abric que siguin adequats per a la marxa. S'han de portar sacs de dormir.

Leggi di più »

diumenge, 26 de gener de 2020

Salih Muslim, dirigent de Rojava: "La mort de Soleimani afebleix el règim sirià"

L'ex co president del Partiya Yekîtiya Democrat (Partit de la Unió Democràtica, PYD), branca política de les milícies kurdes Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ), i actual dirigent de l'Auto administració del Nord i Est de Síria ha analitzat la mort del general Qassem Soleimaini: "Soleimani era la mà secreta de l'Iran a Síria. Moltes organitzacions, com les brigades Zainabiyoun i Fatemiyoun, estaven treballant sota el seu comandament. Va tenir una influència brutal en el règim sirià, tant militarment com política. Va ser un fort defensor del govern de Síria. La seva mort tindrà conseqüències negatives per a Damasc. Damasc no va canviar la seva postura, el seu pensament i la seva lògica sobre la qüestió kurda i va rebutjar el diàleg amb l'autoadministració de Rojava perquè tenia el suport de l'Iran. Crec que la mort de Soleimani afeblirà fins a cert punt el règim sirià. Potser renunciaran a la seva posició invariable sobre l’autoadministració de Rojava i participaran en un diàleg amb nosaltres."

Leggi di più »

El kurd Parviz Nasseri condemnat a 5 anys de presó sense ni dictar-se data pel judici

Parviz Nasseri fou arrestat el novembre durant la manifestació de protesta contra l’augment sobtat del preu de la benzina a l’Iran. Va ser traslladat a la presó central d'Urmia el 29 de novembre, un cop finalitzat el procés d’interrogatori. Va ser condemnat a cinc anys de presó pel Tribunal Revolucionari d’Urmia sota l'acusació de “cooperació amb el Partit per a la Vida Lliure del Kurdistan (PJAK)”.

La sentència es va dictar en absència del seu advocat. El jutge islàmic persa havia afirmat anteriorment que el judici es reprendria la setmana que ve després de la protesta de l'advocat de Nasseri per l'absència del tribunal d'anunciar prèviament una data per al judici. Però, contràriament a la promesa del jutge, l’advocat de Nasseri ha estat informat que s’havia dictat una condemna de cinc anys de presó per al seu client mentre no havia assistit al jutjat per representar-lo ja que no coneixia la data del judici.


Leggi di più »

dimecres, 22 de gener de 2020

Partit del Futur de Síria: el règim d'Assad té una absoluta mentalitat autoritària centralista


El Partit del Futur de Síria ha celebrat una trobada a ar Raqqà per analitzar la situació política de la regió del nord-est en particular i de Síria en general. Ibrahim Kaftan, actual dirigent de la formació després de l'assassinat d'Hevrîn Helef, secretària general del Partit pel Futur de Síria, el passat octubre va parlar de la invasió turca del nord-est de Síria. Va deixar clar que "tothom va acceptar la invasió de Turquia a aquestes zones, ja sigui mitjançant un suport públic o secret, o fins i tot guardant silenci sobre aquesta invasió, cosa que demostra la conspiració internacional contra la gent siriana; Turquia cerca consolidar els seus interessos a la regió mitjançant mercenaris que, per desgràcia, al capdavall, són sirians ".

L’ocupació directa turca dels territoris sirians va començar el 24 d’agost del 2016, segons acords amb Rússia i l’Iran a les reunions d’Astana, i va anar acompanyada d’un silenci nord-americà i europeu.

Kaftan va lamentar la intransigència del règim a l’absoluta mentalitat autoritària centralista i “la seva manca de cap desig de diàleg o canvi malgrat tots els últims anys, cosa que va provocar les creixents ambicions del feixisme turc i la seva penetració a més zones". El règim no va mostrar cap resistència davant l'exèrcit d'ocupació turc, que va ocupar les zones de Jarablus, Al-Bab, Azaz, Idlib, Sere kaniyê i Tell Abyad.

El partit serà present a la conferència del Caire sobre Síria: "Hi estem convidats i representem un full de ruta per solucionar la crisi de Síria després del reconeixement militar internacional que les Forces Democràtiques de Síria van obtenir durant la guerra contra l'Estat Islàmic. La conferència del Caire no estarà exempta de dictats internacionals, com és el cas de totes les conferències anteriors. Tots els estats cerquen els seus propis interessos celebrant conferències a les seves terres. La tendència egípcia avui a intervenir en la resolució de la crisi a Síria respon a l’expansió turca a la zona d'influència egípcia de Líbia ".

Per a saber més del Partit del Futur de Síria:
- Turquia assassina Hevrîn Helef, secretària general del Partit pel Futur de Síria
- Assassinat el comandant del grup que va assassinar i violar Hevrîn Helef
- Fòrum a Alep 'Cap a una Síria Democràtica Descentralitzada'
- Neix el Partit pel Futur de Síria

Leggi di più »

dimarts, 21 de gener de 2020

El Parlament del Kurdistan iraquià condemna al líder d'Hesbol·là

El Parlament del Kurdistan va condemnar el 13 de gener els comentaris recents de Hassan Nasrallah sobre la regió del Kurdistan en la següent declaració:

"El Parlament del Kurdistan condemna en termes més forts el discurs de Hassan Nasrallah del Hesbol·là (Partit de Déu) en què va atacar injustament i il·legítimament el president Masoud Barzani i les forces Peshmerga, que són els símbols de la guerra contra l'organització terrorista Estat Islàmic (IS).

Les forces Peshmerga van destruir el mite de la invencibilitat de l’IS al camp de batalla, van mostrar un immens coratge i van donar la seva vida en nom del món civilitzat per derrotar IS sobre el terreny.

Lamentablement, els líders del partit de Nasrallah van participar en l’atac violent i inconstitucional a la Regió del Kurdistan el 2017. Nosaltres, com a representants de la gent de la regió del Kurdistan, som fidels a aquells que es trobaven al nostre costat i rebutgem els atacs de qualsevol part o bàndol.

Nosaltres, com a representants de la voluntat del poble kurd, condemnem en els termes més forts qualsevol intent d'afeblir les forces Peshmerga o qualsevol símbol de la nostra nació que estimem."


Leggi di più »

dissabte, 18 de gener de 2020

Turquia, després de la Xina, l'estat més repressor de periodistes del món


El Comitè per la Protecció dels periodistes (CPJ), en el seu informe del 2019 afirma que, almenys 250 periodistes estan empresonats a nivell mundial ja que els autoritaris no mostren signes de deixar-se expressar als mitjans crítics.

Segons el CPJ, el nombre de periodistes empresonats a tot el món per la seva tasca durant el 2019 es va mantenir prop de màxims rècord, ja que la Xina va endurir la seva presa de ferro a la premsa i Turquia, després d’haver clausurat tots els mitjans independents, va alliberar periodistes a l’espera de judici o apel·lació.

En la seva enquesta global anual, el Comitè de Protecció dels Periodistes va trobar almenys 250 periodistes a la presó en relació amb la seva feina, en comparació amb un ajustat 255 un any abans. El nombre més gran de periodistes empresonats en cap any des que el CPJ va començar a fer el seguiment és de 273 el 2016. Per aquest ordre, la Xina, Turquia, l’Aràbia Saudita i l'Egipte són els estats més repressors.

El cens d’aquest any marca la primera vegada en quatre anys que Turquia no ha estat el pitjor presoner del món, però el nombre reduït de presos no indica una situació millorada per als mitjans de comunicació turcs. Més aviat, la caiguda de 47 periodistes a la presó del 68 de l'any passat reflecteix els èxits esforços del govern del president Recep Tayyip Erdoğan per esborrar informes i crítiques independents tancant més de 100 punts de premsa i presentant càrregues relacionades amb el terror contra molts dels seus personal.

Des que el CPJ va començar a fer un seguiment dels periodistes a la presó a principis dels anys noranta, Turquia ha rivalitzat sovint amb la Xina pel títol ignominiós del pitjor estat del món per a periodistes. El 2019, el CPJ va trobar almenys 48 periodistes empresonats a la Xina, un més que el 2018; el nombre ha augmentat constantment a mesura que el president Xi Jinping va consolidar el control polític del país i va instituir controls cada vegada més estrictes als mitjans de comunicació.


Leggi di più »

dimecres, 15 de gener de 2020

Kasım Engin, PKK: "Turquia utilitza els mitjans virtuals com a arma contra la joventut kurda"

'No puc fer front a les vostres mentides, que han estat l'origen dels meus problemes. 
No m'agenollaré davant vostre i potser això serà el motiu dels vostres problemes'. 
Seyit Riza, cabdill kurd zaza alevi executat el 15 de novembre de 1937 pels ocupants turcs


 


Kasım Engin, membre del Comitè Central del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) assegura a Rojeva Welat que "El món virtual és virtual com diu el seu nom, és a dir, és fals. Per això, el món virtual es desmarca de les realitats de la vida. La premsa ja no és el quart poder ni el poder més eficaç.
Mitjançant mitjans de comunicació virtuals, s’estimula la sexualitat de la joventut, s’incentiva a consumir i s’imposa una vida en la qual l’individu només pensa en ell mateix.
A més, aquest món virtual és la forma més còmoda de separar una persona de tota una societat com a tècnica. Novament, prometent una nova vida al món virtual, l’individu s’està separant de si mateix i la seva societat està desenvolupant una terrible individualització. L’essència del capitalisme és essencialment crear un individu separat de la societat. En aquest context, els mitjans virtuals o món virtual és igual al món virtual capitalista."

Malgrat això el militant kurd hi veu una perspectiva positiva: "No obstant això, quan es va produir l'augment del preu de la gasolina a l'Iran, la gent va fluir cap a les places. El furt va ser denunciat a les places públiques. Les places van protestar a causa de l’atur al Líban. En aquella famosa primavera àrab, el jove estudiant universitari Muhammad va iniciar la protesta calant foc al seu cos contra l’augment de preus a Tunísia."

Pel que fa al conflicte turc al Kurdistan del Nord, Engin hi veu una acció concreta de l'imperialisme neo otomà: "Com a subpartida de la guerra privada, l'estat turc ha creat un gran treball per orientar i dirigir la percepció. Amb les desenes d’unitats que ha creat, milers de comptes (Twitter, Facebook, Instagram, etc.) en diferents vestits (feixista, KDP, patriota, etc.); els mitjans virtuals haurien de ser conscients d’això i com s’ha de fer i què s’ha de fer per a aturar-ho?".

Leggi di più »

diumenge, 12 de gener de 2020

L'única medallista de l'Iran marxa a l'exili denunciant l'opressió de les dones iranianes i el mocador obligatori


L'única medallista olímpica de l'Iran, Kimia Alizadeh, ha abandonat el país. Alizadeh, de Karaj, a l'Iran central, va guanyar una medalla de bronze a la classe de pes de taekwondo de 57 kg als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 quan tenia 21 anys. S'ha declarat "una de les milions de dones oprimides a l'Iran." Va criticar portar el mocador de cap hijab obligatori i va acusar els oficials de l'Iran de sexisme i maltractament. "Tot el que em deien, jo ho feia. Repetia totes les frases que em van ordenar." Kimia Alizadeh ha fugit als Països Baixos.

Leggi di più »

"No podeu destruir els nostres somnis futurs amb les vostres massacres", marxa multitudinària a Shehba


Milers de refugiats kurds s'han manifestat avui a Shehba (Nord Est de Síria) per commemorar la matança de mainada fa 40 dies a Tell Rifaat. El 2 de desembre vuit infants kurds van morir en un atac intencionat dels mercenaris turcs contra Tell Rifaat, al Nord oest de Síria. Tots ells tenien menys de quinze anys. Tell Rifaat acull bona part dels refugiats kurds del cantó d'Efrîn, actualment ocupat per tropes turques i auxiliars sirians. En l'atac van morir també tres civils adults.

Leggi di più »

divendres, 10 de gener de 2020

Les HPG maten 5 militars ocupants turcs en dues accions


L’u de gener unitats de combat de les van atacar, a les dues del migdia, una posició turca a Heftanin, a les zones de defensa de Medya, del sud del Kurdistan (nord de l'Iraq). Dos soldats van morir en l'acció, després de l'exèrcit turc va bombardejar la zona amb armes pesades. D'altra banda les HPG han indicat que l'exèrcit turc va llançar una operació als voltants del poble de Soğukpınar al districte de Tutak d'Ağrı, Kurdistan de Turquia, el 6 de desembre de 2019. Després d'una lluita ferotge entre una unitat de guerrilla i soldats turcs en aquesta zona a la tarda del mateix dia tres soldats ocupants van morir i altres deu ferits en el xoc, mentre que tres guerrillers van caure morts sense saber-se encara la seva identitat.



Leggi di più »

dijous, 9 de gener de 2020

Declaració del col·lectiu iranià "Era Anarquista" sobre la mort de Qassem Soleimani

Qassem Soleimani ha turmentat durant molt de temps a la gent i felicitem als supervivents dels seus crims a l'Orient Mitjà, especialment a Síria, l'Iraq i el Iemen. I encara que estem satisfets amb la mort d'aquest criminal de guerra, declarem la nostra forta oposició a la possibilitat d'una guerra d'estat (entre el terrorisme d'estat d'EE. UU i el terrorisme d'estat iranià).

Fa unes hores, Qassem Soleimani, un dels oficials militars més importants de el govern iranià, responsable del Pròxim Orient, va ser assassinat a Bagdad per ordre directa de Donald Trump.

Qassem Soleimani va ser un home genocida que va matar milers d'homes, dones i nens en els conflictes a Síria, l'Iraq i el Iemen. Va liderar setges [de ciutats insurgents] en nom d'Assad i va reclutar refugiats afganesos a l'Iran, inclosos molts nens, per morir en la guerra civil siriana. Aquest assassinat estatal va ser comès pels Estats Units en el obvi interès de la campanya electoral de Donald Trump i el que es va fer no va ser ni serà de l'interès de la gent de l'Orient Mitjà.

Tot i molta agitació i controvèrsia per part del règim islàmic sobre les seves capacitats de seguretat i intel·ligència, veiem que, de fet, aquest règim no és capaç de mantenir la seva força transnacional més important i Qassem Soleimani va ser assassinat tan aviat que els Estats Units ha decidit eliminar-lo.

D'una banda, la maldat de el règim criminal islàmic s'ha tornat més evident i, d'altra banda, també ha demostrat la naturalesa corrupta de el terrorisme d'estat dels Estats Units, que no es preocupa per la vida dels seus propis ciutadans ni la de l' poble de Mig Orient, perquè en cas contrari, aquests terroristes estatals iranians podrien haver estat rastrejats i capturats fàcilment al llarg dels anys.

Reafirmem que l'Orient Mitjà contemporani està format per guerres, massacres, desplaçaments i fam a causa dels fanàtics religiosos i terroristes, d'una banda, i la interferència dels capitalistes internacionals i els seus partidaris (imperialisme oriental i occidental) per altra banda.

Esperem que tots aquests terroristes religiosos siguin assassinats el més aviat possible i que aquests governs assassins siguin destruïts perquè la gent del Pròxim Orient pugui viure en pau i prosperitat.

Era Anarquista, Iran

Leggi di più »