dijous, 28 de maig de 2020

'Shawba', nou àlbum del músic kurd Adnan Karim


El músic de Kerkûk (Kirkuk), al Kurdistan iraquià, Adnan Karim, ha presentat el seu nou àlbum 'Shaw ba'. Està produit amb l'Orquestra Simfònica Txeca. L'objectiu és difondre la música kurda ja que per a poder compartir cultures cal tenir-ne una de pròpia. Per això la música kurda de Karim es barreja amb la txeca en aquest disc. Karim viu, des de 1992, exiliat a Suècia arran de la persecució del Baas, partit imperialista àrab, contra la minoria kurda. 

Leggi di più »

divendres, 22 de maig de 2020

Pirates informàtics emeten "Bella Ciao" des de la megafonia de les mesquites d'Esmirna



La cançó revolucionària italiana antifexista “Bella Ciao” ​​va començar a sonar de sobte des de diverses mesquites de la ciutat d’Esmirna, provocant l'ira d'Erdogan i els seus acòlits islamistes. Els fiscals turcs van iniciar una investigació per “insultar obertament els valors religiosos”.

Els informes dels mitjans van indicar que els pirates informàtics van accedir al sistema central permetent la crida simultània a la pregària de múltiples minarets i van interpretar la popular cançó italiana de diverses mesquites dels districtes de Konak, Karşıyaka, Çiğli i Buca.

Ara Erdogan prova de trobar els pirates informàtics, així com els usuaris de les xarxes socials publicant el vídeo amb "comentaris de suport i laudatoris" pel presumpte delicte d'humiliació obertament dels valors religiosos. L’alcalde d’Esmirna, Tunç Soyer, del partit d'esquerra turca CHP va publicar una declaració que condemnava l’incident com a “provocació flagrant” i instava a la calma.

Leggi di più »

Avui fa 13 anys es fundava la KCK


El 22 de maig de 2007 es va fundar la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) amb la missió de coordinar la lluita d'alliberament nacional kurd. a vegades traduïda com a Confederació Democràtica del Kurdistan i d’altres com a Unió de Comunitats del Kurdistan és una plataforma d’organitzacions polítiques, socials i militars kurdes. La seva ideologia és el confederalisme democràtic, un conjunt de tesis confeccionades per Abdullah Öçallan per obtenir l’autogovern kurd, amb una base radicalment democràtica i sense tocar les fronteres dels diferents Estats que avui administren la nació kurda. Hi formen part els partits polítics: 
-          Partiya Karkerên Kurdistan (PKK), Partit dels Treballadors del Kurdistan, de Turquia. 
-          Partiya Yekîtiya Democrat (PYD), Partit de la Unió Democràtica, de Síria 
-          Partiya Jiyana Azad a Kurdistane (PJAK), Partit de la Vida Lliure de Kurdistan, de l’Iran 
-          Partî Çaresesi Dîmucrati Kurdistan (PÇDK), Partit de la Solució Democràtica de Kurdistan, de l’Iraq

Milícies militars: 
-          Hêzên Parastina Gel (HPG), Forces de Defensa Popular. Activa a Turquia. 
-          Yekîneyên Parastina Gel (YPG), Unitats de Defensa Popular. Activa a Síria. 
-     Yekîneyên Rojhilata Kurdistan (YRK) , Unitats del Kurdistan Est. Activa a l’Iran.

Organitzacions femenines: 
-          Koma Jinen Bilind (KJB), Comunitat de Grans Dones. Organització paraigua de 3 organitzacions socials kurdes de Turquia. 
-          Yekitiya Star. Organització de dones kurdes a Síria. 
-          Yekitiya Jinen Rojhilate Kurdistane (YRJK). Dones del Kurdistan iranià.

Organitzacions juvenils:
- Yurtsever Devrimci Gençlik-  Hareketi (YDG-H). Moviment de la Joventut Lliure i Patriòtic, actiu a Turquia.
- Komalen-Ciwan. Significa Moviment Jove i té branques a Síria, Iran i l’Iraq.

També inclou el Tevgera Civaka Demokratik o TEV-DEM (Moviment de la Societat Democràtica).
KCK és l’hereva del Congrés Popular del Kurdistan (Kongreya Gelê Kurdistane, KONGRA-GEL) fundat el 2003 amb un àmbit limitat al Kurdistan turc. Aquest es va reconvertir en el Grup Popular del Kurdistan (Koma Komalen Kurdistan, KKK) dos anys després. Fou aquesta organització la que es va convertir en la KCK l’any 2007 ja amb un àmbit pan-kurd i no només turc.

La KCK formalment té cinc fronts de lluita: ideològic, polític, militar, social i femení. La bandera de la KCK és verda amb un sol groc al centre i al bell mig un estel vermell. Aquesta bandera sovinteja en les manifestacions kurdes.

Publica un comentari a l'entrada

Leggi di più »

dimecres, 20 de maig de 2020

Vint-i-cinc partits kurds de Síria s'unifiquen en un de sol

El Partiya Yekîtiya Democrat (Partit de la Unió Democràtica, PYD) i altres 24 partits kurds* de Rojava (Kurdistan de Síria) han acordat la formació un nou partit: el Partit Kurd de la Unitat Nacional (Partiyên Yekîtiya Niştimanî ya Kurd, PYNK). El pas s'ha donat seguint la proposta de la direcció militar de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) en el sentit d'unificar les veus kurdes de Rojava en el marc d'una eventual negociació. Les formacions es van reunir a Qamishlo dilluns 18 de maig i van aprovar les bases d'aquesta organització paraigua que tindrà reunions periòdiques. Difícilment la unificació durà a una desaparició de les diferents forces polítiques ja que, des de 1957, el panorama de divisió ha provocat una hiperinflació de partits entre la minoria kurda de Síria. malgrat això és un pas important que veterans com el PDKS, sempre enfrontat al PYD, s'hi hagin implicat.

* Sobre el procés de divisió dels partits kurds de Síria es pot consultar 'Kurdistan, el poble del sol'

** Relació de les formacions implicades:

The Kurdistan Democratic Peace Party

The Democratic Union Party (PYD)

The Kongra Star

The Syrian Kurdish Democratic Party (P.D.K.S)

The Kurdistan Green Party

The Kurdish Democratic Left Party in Syria

The Kurdish Left Party in Syria

The Kurdistan Liberal Union

The Kurdistan Brotherhood Party (PBK)

The Kurdish National Party in Syria

The Kurdistan Democratic Change Party

The Kurdistan Renewal Movement - Syria

The Democratic Struggle Party

The Free Kurdistan Azadi Party

The Free Patriotic Union Party - Rojava

The Kurdistan Republican Party - Syria

The Reform Movement - Syria

The Kurdistan Communist Party (KKP)

The Kurdish Democratic Roj Party in Syria

The Kurdistan Future Movement

The Kurdistan Democratic Party - Syria

The Kurdistan Workers Union Party

The Kurdistan National Rally Party

The Syrian Kurdish Democratic Accord Party

The Kurdish Democratic Party in Syria (Al-Party)




Leggi di più »

dilluns, 18 de maig de 2020

L'exèrcit turc crema 80 hectàrees camps de conreu de Kobanê




A l'oest de Kobanê, Rojava (Kurdistan de Síria) més de 80 hectàrees de camps de blat van ser cremades i destruïdes diumenge per incendi d'artilleria de l'exèrcit turc i grups islamistes auxiliars.

Un total de cinc impacteses de morter disparades de la regió de Jarablus, situada a l'oest de Kobanê, ocupada per l'exèrcit turc, van impactrar sobre camps de conreu en una zona compresa entre el poble de Zor Mixar i la ciutat de Şiyûx. Les flames després es van estendre als camps cultivats dels pobles de Bênder, Mişko, Ceqil i Katş. Malgrat la intervenció dels bombers, hores d'ara encara no s’han extingit els incendis.

A més, diumenge es va incendiar un camp entre dos pobles al nord d’Ain Issa per un altre atac d’artilleria. Les tropes ocupants també van disparar contra residents de pobles que van intentar apagar el foc. Al mateix temps, els vehicles blindats van envoltar els camps de combustió per obstruir els treballs d'extinció.

Leggi di più »

3 militars iranians ferits en un atac de la guerrilla kurda a Urimye

Segons l'organització de dreta humans Hengaw, ahir es va produir un enfrontament armat entre les forces del govern teocràtic iranià i un partit de la resistència kurda sense determinar en un dels pobles prop d'Urmia. capital de la regió kurda d'Azerbadjan Oest (marcada amb el número 1 al mapa). Almenys 3 funcionaris governamentals han estat ferits entre ells el comandant Moharremi, el comandant de la base de "Zewa" de les forces del règim.

Leggi di più »

diumenge, 17 de maig de 2020

L'HDP proposa convocar eleccions a les 45 ciutats kurdes on Erdogan ha destituït els batlles democràtics

L'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) proposa convocar eleccions locals a les 45 ciutats on el govern turc ha destituït els alcaldes electes i els va substituir per funcionaris designats per l'estat.

La proposta arriba després que ahir el president islamista turc, Recep Tayyip Erdoğan, acusés a HDP de vincles amb el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), dient que el seu partit AKP, Partit de la Justícia i el Desenvolupament, esclafaria l'HDPa les properes eleccions, de la mateixa manera que ho fa amb el PKK.

“Ho diem, ens atrevim: Estem preparats per a qualsevol tipus d’elecció.Com que teniu tanta seguretat en vosaltres mateixos, comencem per celebrar eleccions el més aviat possible a les ubicacions en què vau assignar funcionaris designats de l'estat, pervertint la voluntat de la gent", va dir l'HDP.

El govern turc ha destituït hores d'ara a 45 dels 65 alcaldes HDP de la regió sud-est de la majoria kurda del país. "Comencem per aquells llocs on heu acaparat la voluntat de la gent", va dir l'HDP. L'HDP es va convertir en el primer partit polític pro-kurd que va superar el llindar electoral del 10 per cent de Turquia el juny de 2015 i ha mantingut la representació parlamentària a cada elecció des de llavors.


Leggi di più »

La guerrilla urbana reapareix amb un atac a Amed com a resposta a la destitució de batlles kurds

Les Unitats de Defensa Civil (Yekîneyên Parastina Sivîl, YPS / YPS-Jin) va declarar que els fideïcomissaris que han substituït els batlles democràtics representaven el sistema colonial i van advertir que no quedaria en silenci. L'acció amb armes individuals contra la policia d'ahir a Amed (en turc Diyarbakir) va ser una primera resposta. El nombre de guàrdies morts i ferits i de la policia no es va poder aclarir arran d'aquesta actuació realitzada dins de l'àmbit de '"acte de venjança contra colons i agents col·laboradors".

"El règim feixista AKP-MHP està intentant aprofundir el sistema colonial nomenant síndics als alcaldes escollits per la voluntat del poble del Kurdistan.El nomenament de síndics és un atac a la voluntat de la gent. Els enfrontarem a tot arreu contra tots els atacs feixistes de l’estat turc al Kurdistan. No ens aturem fins que totes les institucions de guerra privada, especialment col·laboracionistes i traïdors, que mantinguin l’estat viu al Kurdistan, depurin els seus actes".

Leggi di più »

dissabte, 16 de maig de 2020

La resistència ataca béns de membres del partit d'Erdogan a 3 ciutats

Les Unitats de Defensa Civil (Yekîneyên Parastina Sivîl, YPS / YPS-Jin) han reaparegut amb quatre accions a Adana, Istanbul i Bursa dins de l’àmbit de “venjança contra el colonialisme i agents col·laboracionistes”.

Una primera acció de sabotatge va incendiar dos vehicles pertanyents a elements de l’AKP a Adana. Com a conseqüència de l’acció, els 2 vehicles van ser cremats i destruïts. La casa d'un col·laborador de l'AKP a Adana el 15 de maig que va resultar greument malmesa. El mateix dia una acció de sabotatge contra una planta privada de reciclatge al districte d'Umraniye d'Istanbul. La fàbrica que va cremar durant hores va quedar completament destruïda. Finalment la resistència kurda va incendiar el magatzem del govern del districte de Tepebaşı, a Eskişehir, la major part del magatzem va ser incendiat i destruït.

Vídeo de l'acció.

Leggi di più »

divendres, 15 de maig de 2020

Erdogan destitueix 4 batlles i deixa sense govern democràtic 30 milions de kurds

Avui divendres, les autoritats turques han detingut quatre batlles més de la regió kurda poblades t a l'est i sud-est de Turquia. Els alcaldes de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles)van ser detinguts a casa seva, destituïts del càrrec i substituïts per síndics designats pel govern
El govern acusa el partit d’enllaços amb el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK). L’HDP nega l’acusació.

Els quatre alcaldes van ser elegits per al càrrec en les eleccions locals de l'any passat a les ciutats d'Igdir i Siirt, així com als districtes de Siirt de Baykan i Kurtalan. Uns altres 45 alcaldes han estat destituïts del càrrec des de les eleccions locals del març del 2019, i 21 d'ells han estat empresonats per càrrecs relacionats amb el terrorisme. Set antics legisladors de HDP, entre ells l'expresident Selahattin Demirtas, també són a la presó.

Leggi di più »

La resistència kurda mata 2 treballadors de l'estat turc a Wan


Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) ala armada del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK)va matar dos treballadors de l'estat turc en un atac al sud-est del país, segons un reportatge de la televisió estatal. Els combatents van atacar un vehicle que transportava els treballadors a la província de Wan, va dir dijous TRT, citant una declaració de l'oficina del governador local.

Leggi di più »

dijous, 14 de maig de 2020

El TEDH rebutja l'apel·lació de Turquia contra la sentència que decreta l’alliberament Osman Kavala, el Jordi Cuixart turc

El Tribunal Europeu de Drets Humans va rebutjar aquest dimarts el recurs per part de Turquia contra una sentència que demanava l'alliberament immediat del filantrop i empresari turc Osman Kavala empresonat.

Kavala ha estat empresonat des del novembre del 2017 davant acusat de conspiració per enderrocar el govern turc. Els fiscals el van acusar de dominar les protestes del parc Gezi del 2013, les majors manifestacions antigubernamentals de Turquia des que el partit islamista del president Recep Tayyip Erdoğan va arribar al poder el 2002.

El desembre de la TEDH va dictaminar que Turquia havia vulnerat els drets de Kavala i va demanar la seva alliberació immediata. El febrer, Kavala va ser exonerat dels càrrecs relacionats amb les protestes nacionals, només per ser re-arrestat l'endemà per càrrecs d'espionatge relacionats amb l'intent fallit de cop d'estat de juliol de 2016.

La decisió del màxim tribunal europeu no afectarà els càrrecs d’espionatge actuals contra l’empresari empresonat, va dir el lloc de notícies turc T24. Erdoğan diu ara que Kavala va proporcionar suport financer durant les protestes de Gezi i que està recolzat per l'inversor i filantrop hongroamericà George Soros.



Leggi di più »

La jutgessa turca que va provar de salvar la vida del vaguista de fam és investigada "Jo defenso el dret a la vida de tothom"

Una jutgessa turca que va indagar el suport a la música que assisteix a la mort, diu que defensaca el dret a la vida. La magistrada Ayşe Sarısu Pehlivan està sota el foc de la premsa imperialista o islamista per haver donat suport a İbrahim Gökçek, que va morir el 7 de maig en un hospital dos dies després d’acabar amb la seva vaga de fam que va durar 322 dies. Ayşe Sarısu Pehlivan va dir que no hi ha res més natural que defensar el dret a la vida. "Jo defenso el dret a la vida de tothom. Aquest és un dret constitucional i ha de ser defensat per tothom ", va dir  Ayşe Sarısu Pehlivan.


Leggi di più »

dimecres, 13 de maig de 2020

Ultres turcs dels Llops Grisos proven de profanar la tomba del músic Ibrahim Gökçek mort en vaga de fam

Ultres turcs dels Llops Grisos s'han reunit al voltant del cementiri de Kayseri (Turquia) on resta el músic folk de la minoria alevi. Han assegurat que proven de profanar la tomba del músic Ibrahim Gökçek mort en vaga de fam després de 322 dies. Volen trencar la tomba i cremar el seu cos. El cap de l'ala juvenil del neo feixista Milliyetçi Hareket Partisi (MHP) a Kayseri ha assegurat que cremaran el seu cos en quan la policia marxi de les immediacions del cementiri. El propi partit MHP ha expulsat al jove dirigent per unes afirmacions sense cap mena de sentit.

Leggi di più »

Mor el músic Ibrahim Gökçek, alevi, després de 323 dies de vaga de fam

Ibrahim Gökçek, músic en vaga de fam des de feia 323 dies va morir el 7 de maig. ha acomiadat la seva companya abans del funeral. Gökçek, turc de la minoria alevi, havia apuntat al govern d'Erdogan de la mort de la seva companya Helin Bölek: "Heu mort a una noia de 28 anys". I havia afirmat que continuava amb la seva protesta.

Per la seva part el grup Yorum ha ratificat que manté la protesta inicial de fa gairebé un any:
- Retirar la prohibició dels concerts de la formació musical
- Retirar la inscripció del Grup com a "terrorista" per la seva música
- Alliberament dels músics presos per Erdogan
- Retirada dels casos judicialment oberts
- Aturar els assalts policials contra el centre cultural Idil


L'esposa del vaguista de fam, Sultan Gökçek, actualment empresonada per Erdogan, va obtenir un permís per assistir al funeral del seu marit, el 9 de maig. Aquest, celebrat a Kayseri. Disset persones van ser detingudes en el funeral i ahir van ser posades en llibertat.

 Per a saber-ne més:

- Empresonades dues músiques del grup Yorum

- El grup musical Yorum demana asil a l'estat francès

- Alliberats 5 membres del grup musical Yorum

- Mor la música kurda Helin Bölek, després de 288 dies de vaga de fam contra la persecució política turca

- La policia turca ataca el funeral de Helin Bölek fins i tot dins del cementiri 


-Mor un segon membre del grup musical Yorum després de 297 dies de vaga de fam



Leggi di più »

46 anys de l'execució infame de Leyla Qasim a mans del Baas

Avui fa 46 anys,el règim del partit Baas (el mateix que governa a Síria) de l''Iraq executava l'estudiant Leyla Qasim. Tenia 22 anys, era del Kurdistan de l'Iraq. És un símbol de les dones kurdes doncs fou de les primeres en unir-se a la resistència peshmerga. Abans de morir la van torturar reiteradament i salvatge. Era, el seu, un temps en què la dona tenia vetada l'entrada en política, a Occident i a Orient. Però Qasim va decidir trencar tots els murs.
El mur que no la deixava actuar en política per ser dona.
El mur que no la deixava ser kurda per viure en un estat de majoria àrab i governat per un partit, el Baas, que feia, fa, de l'imperialisme àrab el seu leiv motiv.


Qasim, de Xaneqin, va afiliar-se al Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) quan només tenia 18 anys. Amb 19 va començar a estudiar sociologia a la Universitat de Bagdad on es va afiliar al clandestí Yekiti Qotabi yen Kurdistane, sindicat estudiantil kurd. El seu activisme fou el detonant de la seva mort. La policia del règim baasista àrab la va detenir amb un grup de companys: Hesen Reshid, Neriman Fuad, Azad Sileman Miran i Cewad Hemewendi el 28 d'abril de 1.974. La seva activitat política pro kurda fou suficient, sense haver comés cap delicte, com per a ser condemnada a mort de forma sumària per tenir la suposada intenció de voler matar el dictador Saddam Hussein. Entre mig la van torturar com el règim va fer amb desenes de milers de kurds.


El 12 de maig de 1.974, a les set de la matinada, va deixar de patir. Va morir cantant l'himne nacional kurd, l'Ey Reqîb. I pronunciant unes paraules profétiques al seu simulacre de suïcidi: "Mateu-me! Però heu de saber que després de la meva mort milers de kurds s'aixecaran. Em sento orgullosa de sacrificar la meva vida per la llibertat del Kurdistan". Efectivament el seu exemple va servir per nodrir les forces peshmerga de nous voluntaris i, avui, el seu partit governa el Kurdistan de l'Iraq. I el seu assassí, Saddam Hussein, va morir penjat a la forca per crims contra el poble kurd.

Aclariment: Sovint s'identifica a Qasim amb la fotografia inferior però no és pas ella. Qasim va empunyar una arma. Es tracta de Margaret Malik, una cristiana assíria que es va unir a les Forces Peshmerga l'any 1.960. Malik és considerada la primera dona peshmerga de l'era actual. Tot i no ser ètnicament kurda va lluitar per la llibertat del Kurdistan com a manera de lluitar per la seva nació assíria.



Leggi di più »

dimarts, 12 de maig de 2020

La guerrilla arresta un agent secret turc que enviava les coordenades de les seves bases

Les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) han fet públic l’arrest d’un agent secret turc al Kurdistan de l'Iraq que enviava les coordenades de la guerrilla perquè es realitzessin atacs aeris turcs. Cotyar Muhsin va ser arrestat per espionatge i per la transmissió de coordenades dels llocs de residència dels guerrillers, cosa que va provocar el bombardeig d'aquests llocs per avions de caça. "Com a forces del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), som voluntaris del poble kurd que lluitem per la llibertat, la democràcia, la justícia i per protegir els nostres valors fonamentals. La nostra gent del Kurdistan del Sud ha de saber que no arrestem ningú de forma injustificada i que no fem mal a ningú sense cap motiu."

Cotyar Muhsin pertany a la tribu kurda Berwarî però va entrar a treballar pel MIT (servei secret turc) essent reclutat com a agent. "La nostra gent del sud del Kurdistan ha de prendre posició contra els col·laboradors que cooperen amb l’enemic genocida i colonialista, vendre’s per diners, denunciar els defensors del poble i posicionar a kurds contra kurds."


Leggi di più »

dissabte, 9 de maig de 2020

Digitalitzen 900 cançons kurdes per a la seva difusió a xarxes

L’Institut Cultural Kurdo-Alemany (Deutsch-Kurdisches Kulturinstitut) ha començat a publicar 900 cançons kurdes a l’Arxiu de Ràdio Erevan a plataformes digitals, especialment al seu canal Youtube. Des de 1955 la retransmissió kurda de la ràdio d’Armènia ha ajudat a preservar la identitat del poble del sol. Sobretot a Turquia, on fins i tot es prohibia parlar kurd, la gent, amb els seus mitjans limitats, encendria les seves ràdios i escoltava les notícies, les històries i les cançons emeses per Radio Yerevan.

Leggi di più »

El Kurdistan de l'Iraq anuncia 3 dies sense infectats

El govern regional ha anunciat que els tests han estat negatius en tots els casos. Se n'han fet 1.236 les darreres hores i així ja són 51.000 els fets al Kurdistan del Sud des de l'inici de la crisi sanitària. En total hi ha hagut 391 persones infectades i 25 morts a la regió kurda de l'Iraq. L'estat ha tingut 60 infectats més els darrers tres dies. En total hi ha hagut 2.603 persones infectades en tot l'estat amb 104 morts.

Leggi di più »

dijous, 30 d’abril de 2020

Segon atac en 24 hores a Efrîn, després dels 40 morts per un camió bomba

Un atemptat amb camió cisterna ha provocat aquesta tarda un mínim de quaranta morts i trenta ferits a la ciutat siriana de Efrîn, sota ocupació militar turca. Onze dels morts són nens. La violenta explosió, al costat del mercat de verdures, va engolir també a diverses motocicletes i cotxes propers i va generar una reguera de flames, carrer avall. Una núvol de fum es podia veure des de tota la vall, fronterer amb Turquia. UNICEF ho ha qualificat de "tragèdia".

Ningú ha reivindicat l'atemptat. No obstant això, el ministeri de Defensa turca s'ha afanyat a atribuir-lo a les forces kurdes però les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) han condemnat l"acte criminal" que sembla un atac de falsa bandera d'Erdogan. L'atemptat amb camió cisterna va provocar el 28 d'abril un mínim de quaranta morts i trenta ferits. Una segona explosió ahir dia 29 al barri d'Al Mahmudiya de la mateixa ciutat va produir-se en esclatar una bomba a un cotxe.
46 morts en un atemptat amb camió bomba a Afrin (Síria), controlada per les forces turques

El balanç de morts a causa de l'atemptat amb camió bomba executat aquest dimarts a la ciutat siriana d'Afrin, controlada per les forces turques i els grups rebels als quals recolza, ha ascendit a 46, segons ha informat l'Observatori Sirià per als Drets Humans. L'organisme, amb seu a Londres i informants al país àrab, ha assenyalat que altres 50 persones han resultat ferides en l'atemptat i ha agregat que la majoria dels cossos han quedat completament calcinats a causa de l'explos ...

Leer más: https://www.aldia.cat/internacional/noticia-46-morts-atemptat-amb-camio-bomba-afrin-siria-controlada-per-les-forces-turques-20200428225412.html

(c) 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de este contenido sin su previo y expreso consentimiento.

46 morts en un atemptat amb camió bomba a Afrin (Síria), controlada per les forces turques

El balanç de morts a causa de l'atemptat amb camió bomba executat aquest dimarts a la ciutat siriana d'Afrin, controlada per les forces turques i els grups rebels als quals recolza, ha ascendit a 46, segons ha informat l'Observatori Sirià per als Drets Humans. L'organisme, amb seu a Londres i informants al país àrab, ha assenyalat que altres 50 persones han resultat ferides en l'atemptat i ha agregat que la majoria dels cossos han quedat completament calcinats a causa de l'explos ...

Leer más: https://www.aldia.cat/internacional/noticia-46-morts-atemptat-amb-camio-bomba-afrin-siria-controlada-per-les-forces-turques-20200428225412.html

(c) 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de este contenido sin su previo y expreso consentimiento.

Leggi di più »

diumenge, 26 d’abril de 2020

Avui fa 127 anys naixia Celadet Alî Bedirxan qui va adaptar el kurd a l'alfabet llatí


Celadet Alî Bedirxan (1893-1951) va néixer a l'antiga Constantinoble i va morir refugiat a Damasc. Conegut com a Mîr Celadet, era fill de l'emir (príncep) de la regió kurda del Botan, l'actual zona de Cizîr i Sirnex. La seva gran aportació a la cultura kurda fou adaptar la llengua a l'alfabet llatí. De fet se la coneix com a grafia Bedirxan. Amb la seva obra 'Bingehên rêzimana Kurdî', de gramàtica, publicada l'any 1931 i amb la revista Hawar que es començava a publicar el maig de 1932.

Dedicat principalment a la tasca filològica, Mîr Celadet, va participar amb els seus germans en el primer moviment polític kurd, Khoybun - Ciwata Serxwebuna Kurd (Som-Lliga Nacional Kurda), fundat a Beirut el 1923 que fou presidit per ell mateix. Khoybun va popularitzar el disseny de la bandera kurda, coneguda com a Ala Rengîn (la bandera de colors).

Leggi di più »

dissabte, 25 d’abril de 2020

El coronavirus reté un milicià penedesenc al Kurdistan

Un penedesenc es troba retingut sense poder tornar a casa després de 8 mesos defensant el poble kurd de diversos atacs militars a la zona del Kurdistan en territori sirià, atesa la impossibilitat de viatjar a causa del coronavirus de la Covid-19. Accepta d’explicar al 3d8 la seva història de milicià amb algunes condicions per preservar-ne la seva identitat real. Per tant, aquest setmanari hi ha mantingut contacte a través d’internet, però no esmentarem ni el nom ni tan sols la població de residència del protagonista d’aquest relat.

I tampoc quan pensa que podrà tornar a casa “per motius personals”, resumeix, atès el seu temor a possibles represàlies polítiques de l’Estat espanyol en tornar al país. Només direm que el seu nom actual i de manera provisional és Heval (amic/camarada en la llengua kurda) Zana. “Aquí ningú no sabem els nostres noms reals”, diu.

Simpatitzant del poble kurd
“Fa molts anys que segueixo el moviment kurd, almenys des del 1999 quan van detenir al lider del moviment kurd revolucionari i fundador del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), Abdullah Öçalan; aquí li diem Serok Apo. Aleshores va ser quan dins del moviment de l’esquerra independentista catalana va començar arribar molta informació sobre la lluita del poble kurd i el seu alliberament nacional a través del PKK”, continua el relat que Zana ha enviat al 3d8.
Explica que Kurdistan és la nació sense estat més gran del món, amb una població d’uns 50 milions de persones, i que tot el territori kurd es troba dividits entre 4 estats: Turquia (que els kurds anomenen Bakur -Nord-), Iraq o Basur (Sud), Iran o Rojhilat (Est) i Síria o Rojava (Oest). A cada part del Kurdistan es viu una situació política diferent, però en les 4 parts d’aquesta nació sense estat hi ha lluita de la guerrilla sota diferents noms.
“Després de molts anys de seguir l’evolució de la lluita del poble kurd i amb experiència d’haver participat en brigades solidaries a Palestina, Chiapas, Cuba i després de patir una greu malaltia vaig decidir que ‘ara o mai’ i vaig entrar en contacte amb la milícia popular kurda de Rojava, les YPG (Unitats de Defensa Popular) i les YPJ, la branca femenina de la milícia, que es van fer famoses arreu del món per vèncer l’Estat Islàmic (EI) a Síria i a part de l’Iraq kurd”, continua el relat d’aquest milicià penedesenc.

“Les YPG tenen la seva branca internacional seguint l’exemple de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola i milers de voluntaris d’arreu del món han vingut a lluitar des del 2012”, afegeix. Les YPG són les unitats encarregades de la defensa i seguretat a l’administració autònoma del nord-est de Síria, “on s’aplica el confederalisme democràtic”. Els punts principals de l’auto administració són, segons explica Heval Zana: l’alliberament de la dona, per la qual cosa tots els càrrecs públics són duplicats home/dona, totes les assemblees o comunes -el que serien ‘ajuntaments’- han de tenir un mínim del 40% de dones; la igualtat de drets entre ètnies i que fa que totes tinguin representació en els llocs de preses de decisió [a Rojava hi viuen, per exemple, kurds, àrabs, cristians, yezidis, assiris, turcmens i siríacs]; hi ha dos alcaldes, dos presidents de cada regió, etcètera; i la defensa de l’ecologisme.

L’arribada al Kurdistan
El protagonista d’aquesta història va iniciar-la el mes de setembre passat, quan va volar en solitari a Sulaimaniyya (en territori iraquià), i des d’allà, juntament amb un parell de milicians internacionals més, va desplaçar-se cap a la frontera amb Rojava.
“Creuar la frontera va ser tota una experiència, a la una de la nit pel mig de la muntanya fins arribar al riu Tigris i preparant una barca inflable per creuar-lo en complet silenci per no ser descoberts pels focus de l’exèrcit Pershmerga.
Un cop creuat el riu xops i havent desinflat la barca, vam continuar uns quilòmetres més fins arribar dalt d’un turó, on ens van dir: ‘tranquils, ja sou a Rojava’”.

“Al cap d’una estona va arribar una furgoneta amb membres de la YPG amb uniformes i armats fins les dents i ens van portar cap a l’Acadèmia per passar els primers mesos d’entrenament militar, primers auxilis, aprenentatge cultural de la història i la llengua kurda; i també polític”, continua explicant Heval Zana.
El mateix milicià penedesenc vol remarcar que la YPG és una milícia completament política, “en el passat era d’ideologia marxista leninista i des de fa uns anys s’ha obert cap el socialisme llibertari”. “Aquí, primer són els ideals i després la defensa dels ideals amb les armes”, diu Zana, que continua: “A l’Acadèmia fas una vida completament política i militar i, un cop preparat, t’envien al Tabur (batalló) internacional per ser part activa de la defensa, al front, a la segona línia o a preparar posicions en zones estratègiques, tot depèn de la situació bèl·lica”.

Els responsables de la milícia kurda fan una avaluació personal de cada voluntari, segons els teus coneixements o virtuts, busquen quin pot ser el seu rol o bé “si pots fer algun tipus de feina específica, et deriven cap a altres funcions dins de l’estructura de defensa.
Jo he tingut la sort de fer varies feines diferents i conèixer molt bé la zona i relacionar-me molt amb la cultura kurda. Ara mateix, la lluita principal és contra la invasió per part de Turquia, que vol ocupar les principals ciutats de Rojava; i contra petits reductes de l’Estat Islàmic”.
“Els primers dies de l’invasió turca vam viure moments molt tensos, però després Rússia i el règim sirià van crear una zona de seguretat entre les YPG i Turquia”, continua el relat de Zana, que també deixa clar que “és molt llarg d’explicar i d’entendre la situació actual, tant a Rojava com a Síria, un país que porta 9 anys de brutal guerra civil, amb un munt de bàndols, faccions militars i milícies”.

Voluntaris d’arreu del món
“Estant aquí, tant fent tasques de logística, civils o al tabur”, Heval Zana remarca que ha coincidit amb gent voluntària i simpatitzant del poble kurd arribada de tot el món: per exemple, d’Austràlia, Anglaterra, Alemanya, Grècia, França, Estats Units, Itàlia, Polònia, Rússia, “kurds de totes les parts del Kurdistan, assiris i, com no, moltíssims catalans i espanyols”. Zana parla, per exemple, d’una catalana a les YPJ, però amb la qual no ha coincidit; i de dues noies catalanes i un madrileny treballant a l’Hospital de la ciutat de Dêrika. I, per exemple, en una cerimònia en record d’un milicià internacional caigut en combat, van coincidir 16 catalans.

Cementiri de les YPG/YPJ a la població kurda de Derik
“Els kurds tenen molta simpatia pels catalans i molts coneixen molt bé tot el que passa a Catalunya i el procés”, explica el milicià penedesenc, que tot i conviure amb la mort i la pèrdua de companys i companyes al front “puc dir que és una experiència dura, però immesurablement enriquidora; i poder aprendre de la lluita, cultura, auto organització i autogestió de Rojava no té preu”, afirma.“Formar part d’una autèntica revolució que defensa els mateixos ideals que tu, per mi és un deure i alhora un plaer”, continua Heval Zana.

Retingut pel coronavirus
Com apuntàvem en l’inici d’aquest article, el milicià penedesenc que va decidir lluitar a favor del poble kurd ha de tornar a Catalunya, però no ho pot fer encara per la pandèmia de la Covid-19.
“Ja fa unes setmanes que havia de creuar la frontera cap a Iraq per tornar, però tot Iraq i Basur estan tancats al trànsit, la gent confinada i els aeroports tancats”, explica.
“Aquí a Rojava la situació és la mateixa des de fa unes tres setmanes: tot tancat, carreteres tancades i només funcionen els serveis essencials. Per ara, a Rojava no es coneix cap cas de mort per Covid-19, però aquí pot ser un desastre si el virus s’estén”, diu també Zana, que ho argumenta pel fet que “no hi han recursos, els hospitals estan col·lapsats de per si per la brutal guerra, Turquia destrueix els conductes d’aigua deixant a 400.000 persones sense accés al servei; i hi ha desenes de milers de refugiats en camps i ciutats, gent que abandona les zones del Kurdistan ocupades per Turquia”.


“El comandament general de les YPG/YPJ, seguint els consells del president de les Nacions Unides, va declarar un alto al foc per la crisis del Covid-19, sempre reservant-nos el dret a autodefensa si som atacats; i hem tingut petits enfrontaments i bombardeigs de Turquia”, continua el relat de Zana, el qual conclou sobre aquesta qüestió: “Els turcs no respecten l’alto al foc. Pel que fa a mi, he tornat al poblet on he passat diversos mesos, on tothom em coneix, on he fet tasques d’electricista, posat injeccions a gent malalta, jugat desenes de partits de futbol amb les nenes i nens del poble i he fet defensa militar, és clar”.

Més antimilitarista
“Tot i que pugui semblar contradictori”, atesa la seva presència voluntària en una milícia, Heval Zana conclou que “la meva experiència aquí m’ha reafirmat els meus ideals antimilitaristes. Vaig ser insubmís condemnat a any i mig de presó, pena que no vaig arribar a complir ja que no tenia antecedents penals; tant els membres del Moviment de Resistència Kurd com jo odiem profundament la guerra, els exèrcits i la industria armamentística; aquí he pogut comprovar el mal i les cicatrius que deixa la guerra, tan físic com psicològic; i he vist com gent preciosa es veu obligada a fer coses que odia per defensar els seus ideals i el dret a una vida digne i en pau”.
I Zana conclou: “Desitjo que la guerra s’aturi, que l’estat feixista turc es retiri de les zones ocupades i que els kurds, àrabs i totes les ètnies de Rojava i Síria puguin viure en pau. També espero poder tornar a Rojava ben aviat i continuar la meva tasca aquí per defensar i aprendre més de la revolució.”

Leggi di più »

divendres, 24 d’abril de 2020

Mor un segon membre del grup musical Yorum després de 297 dies de vaga de fam

La també música Helin Bölek ja va finir el 3 d'abril. Mustafa Koçak ha mantingut una vaga de fam 297 dies El músic Mustafa Koçak s’ha convertit en l’últim membre de la banda d’esquerres de la banda turca Grup Yorum en mori després d’una prolongada vaga de fam intermitent per protestar per les accions legals contra la banda. El grup jurídic Halkın Hukuk Bürosu, o el Gabinet d’Advocats del Poble, ha anunciat avui divendres 24 d'abril la mort de Koçak sobre el que va dir que era el 297è dia de la seva vaga de fam, i que al seu client no se li havia concedit el dret a un judici just.

"Sabeu que l'estat va assassinar Mustafa per no escoltar-lo al jutjat", va dir la declaració del grup de juristes. Koçak demanava una revisió del judici davant la parcialitat manifesta del tribunal així com la petició conjunta del Grup Yorum des de fa gairebé un any:
- Retirar la prohibició dels concerts de la formació musical
- Retirar la inscripció del Grup com a "terrorista" per la seva música
- Alliberament dels músics presos per Erdogan
- Retirada dels casos judicialment oberts
- Aturar els assalts policials contra el centre cultural Idil

El Grup Yorum és un grup de música folk turca d'esquerra. Han publicat 22 àlbums des de la seva fundació el 1985.  Fou format per quatre amics el 1985, es va popularitzar a Turquia durant la dècada dels 90 pels seus temes revolucionaris i la seva combinació dels folklores kurd i turc, amb lletres dedicades a la lluita contra el capitalisme i l'imperialisme. Malgrat les múltiples detencions i judicis que han sofert (més de 400), de la confiscació dels seus àlbums i la prohibició dels seus concerts, és un dels grups més venuts i escoltats en la història de Turquia.

Alguns dels seus membres gestionaven un centre cultural alternatiu a Istanbul. La banda havia ofert nombrosos concerts a Europa on viu una important comunitat turca. A Turquia havia arribat a congregar 200.000 persones en els seus concerts enormement populars per barrejar música moderna amb el folklore turc. El grup ja fou detingut el novembre de 2016 i alliberat uns mesos més tard.
A la fi de 2017 van llançar el seu últim Àlbum Ille Kavga (que significa lluita costi el que costi), en la portada de la qual apareixen els instruments que varen ser destrossats per la policia durant una batuda en 2016, en un centre cultural on els membres varen ser de nou arrestats i empresonats.
El desembre de l'any 2017 van passar a la clandestinitat davant la persecució política patida sota el règim d'Erdogan.

 Per a saber-ne més:
- Empresonades dues músiques del grup Yorum

- El grup musical Yorum demana asil a l'estat francès

- Alliberats 5 membres del grup musical Yorum

- Mor la música kurda Helin Bölek, després de 288 dies de vaga de fam contra la persecució política turca

- La policia turca ataca el funeral de Helin Bölek fins i tot dins del cementiri

Leggi di più »

dijous, 23 d’abril de 2020

Soldats turcs profanen un cementiri kurd amb morts d'YPG/YPJ i el van a convertir en un mercat


Soldats turcs han ocupat el cementiri de Serekaniyê, Kurdistan de Síria (Rojava) on descansen els màrtirs de les milícies kurdes de Síria Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ), abans d’arrasar-lo i convertir-lo en mercat. Els turcs i els seus auxiliars jihadistes creuen que al trasbalsar les sepultures dels morts mentre lluitaven contra ells, reescriuen la història. Tanmateix, el món no oblidarà els herois que van derrotar a Estat Islàmic i que continuen lluitant contra l’obscurantisme fonamentalista.

Leggi di più »

Sis membres de les forces d'ocupació turques morts en dos atacs de la resistència

Segons Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star), els guerrillers van accedir una posició de l'exèrcit turc a Bezelê, al districte Şemdinli (Şemzinan) de Hakkari, Kurdistan de Turquia, el 21 d'abril. Van deixar tres soldats morts i una arma pesada de les forces turques fou destruïda. Un dia abans soldats d'Erdogan estacionats a un turó de Bazid (Doğubeyazıt), districte d'Ağrı (en kurd Agirî) a les 14:10 van ser víctimes d'un atac similar. Tres soldats ocupants van resultar morts i un altre ferit.

Leggi di più »

dimecres, 22 d’abril de 2020

L'Iran executa un segon pres kurd, Shayan Saeedpour, que havia escapat d'una presó

Les autoritats islamistes iranianes han executat un segon pres kurd que havia escapat d'una presó a l'oest del país juntament amb desenes d'altres reclusos. Les presons a tot el país van patir disturbis mortals durant les darreres setmanes entre presos que temien encomanar-se del coronavirus a les presons aglomerades de l'Iran.

Shayan Saeedpour es trobava entre els 74 reclusos que van escapar de la presó de Saqqez a la província del Kurdistan de l'Iran el 27 de març després d'enfrontar-se amb els guàrdies. La majoria dels presos van ser re-arrestats els dies posteriors a la fuga massiva, inclòs Saeedpour. D'altres nou membres encara es mantenen en llibertat.

Saeedpour va ser executat a la presó de Saqqez a primera hora del dimarts 21 d'abril al matí, segons va dir un dels seus parents a Hengaw, una organització kurda de drets humans. Mostafa Salimi, un altre fugit, va ser executat l'11 d'abril.




L’Iran va executar 251 persones el 2019

Tot i que l'Iran va ratificar la Convenció sobre els drets del nen el 1994, s'ha reservat el dret a aplicar el codi penal islàmic quan la convenció es converteix en incompatible amb les lleis internes. A tots eles efectes incompleix flagrantment la convenció signada.Segons Amnistia Internacional, l'Iran continua executant desenes de menors delinqüents per violació flagrant del dret internacional. L’Iran va executar 251 persones el 2019 (el 38 per cent de les execucions registrades a nivell mundial), almenys quatre d’ells menors de 18 anys quan van cometre el crim, segons les dades més recents d’Amnistia. "L'Iran va continuar utilitzant la pena de mort contra persones menors de 18 anys en el moment del crim, al contrari del dret internacional que prohibeix estrictament l'ús de la pena de mort en aquests casos", va dir Amnistia.

Leggi di più »

Rojava obre el primer hospital especialitzat per a casos de coronavirus

"Esperem desesperadament que es pugui contenir aquest primer cas Covid-19 al nord-est de Síria o que les conseqüències siguin impensables"ha afirmat Sonia Khush de Save the Children. Save the Children va ser clau al nord-est de Síria, una regió amb "menys de 30 llits de cures intensives, només 10 ventiladors per a adults i només un ventilador pediàtric". La instal·lació de 120 llits, prop de la ciutat kurda de Hesîçe/Al-Hasakah, després de la primera mort de Covid-19 al nord-est de Síria, el 17 d'abril, segons va dir dilluns 20 la Mitja Lluna Roja Kurda (Heyva Sor e Kurdistanê) amb la que el KurdisCat ajuda en la recollida de fons per la crisi sanitària.

Rojava (Kurdistan de Síria) acull diversos camps de desplaçats hiperpoblats, com Al-Hol, on resideixen 70.000 persones, incloses famílies de membres del grup de l'Estat Islàmic. L’Oficina de Coordinació d’Afers Humanitaris de les Nacions Unides (OCHA) també ha començat a construir una unitat d’aïllament fora del campament d’Al-Hol, amb capacitat per a 80 llits.

El co-director de la Mitja Lluna Roja, Sherwan Bery, va dir que l'hospital "només s'ha de centrar en els casos d'infecció per Covid-19" i mantenir-los tots al mateix lloc en lloc de diferents hospitals. La idea és "no estendre la contaminació a altres zones". "Ens estem preparant per als casos moderats", va dir Bery, però també es van continuar fent gestions per establir una unitat de cures intensives per a casos greus, allà o en un altre lloc. Va dir que es disposaran d'altres instal·lacions a les ciutats de Raqqa i Manbij.





La instal·lació inclou un gran vestíbul amb llits separats a diversos metres i equipat amb màscares d’oxigen altes. En global a Síria s'han reportat trenta-nou casos i tres morts a territori sota el control del govern sirià.


Leggi di più »

diumenge, 19 d’abril de 2020

Fêrgeha Kurdî: nous cursos de llengua kurda sense sortir de casa

Mentre que la majoria de les diferents parts del món s’han tancat a casa seva a causa de la pandèmia , els joves que volen aprofitar aquest període van iniciar un estudi anomenat Fêrgeha Kurdî. Es compartiran vídeos de formació per a aquells que no coneixen el kurd del tot iels qui vulguin millorar la seva llengua kurda. El grup, que penjarà vídeos de formació a les 19:00 hores de la nit dels dilluns, dimecres i divendres, va dir que es preparen per emetre en línia des de Youtube i altres plataformes de xarxes socials en el futur. els seus promotors han après kurd a l'Institut Kurd d'Istanbul.


Enllaç a Youtube: https://www.youtube.com/channel/UC3_rTrOGBa6h5VXIRAtRgmw?view_as=subscriber

Leggi di più »

dissabte, 18 d’abril de 2020

"Ankara s’ha de preparar per rendir comptes" diu el portaveu de les forces armades iraquianes

El portaveu de les forces armades iraquianes, el major general Abdul Karim Khalaf, va parlar del raid aeri turc que va dirigir el campament de refugiats Maxmur al sud del Kurdistan (Iraq) dimecres (15 d'abril) i va matar tres dones que vivien refugiades al campament.

En una entrevista a la ràdio pública iraquiana Pona News, Khalaf va dir que l'atac anava dirigit a la sobirania de l'Iraq. En descriure l’atac com una actitud hostil, va remarcar que Ankara s’ha de preparar per rendir comptes.

Ammar Al-Hakim, cap del Moviment Nacional de Saviesa a l'Iraq, un dels principals moviment islàmics xiïtes, també va condemnar l'atac turc : "És inacceptable una violació del sòl iraquià, sigui quin sigui el nom. Com pot un avió bombardejar Maxmur? Condemnem aquesta violació i instem al govern (iraquià) a assumir les seves responsabilitats davant de les infraccions en qüestió."

Leggi di più »

divendres, 17 d’abril de 2020

Ataquen el Centre Cultural Kurd de la ciutat alemanya de Bonn

El Centre Cultural Kurd de la ciutat alemanya de Bonn va ser atacat la nit del 14 d'abril. El centre cultural era tancat durant un mes a causa de la pandèmia de Coronavirus. Les finestres van ser trencades i es van produir danys materials a causa de l'atac. Els antecedents i els autors són desconeguts però tot apunta a elements imperialistes turcs immigrats a Alemanya. Els membres del Centre Cultural Kurd i la plataforma Nehêle Bonn van condemnar l’atac i van dir que seguirien la investigació sobre l’incident.


Leggi di più »

dijous, 16 d’abril de 2020

Turquia aixeca un nou mur, ara a la part de Síria que s'ha annexat


Malgrat el dret internacional, Turquia continua annexionant la regió kurda d'Efrîn a Rojava, Kurdistan de Síria, que ocupa des de fa més de 2 anys. Després de la construcció del mur de formigó destinat a dividir i separar el cantó d'Efrîn de la resta de Síria, Turquia va acordonar el districte de Bilbil al cantó d'Efrîn amb una tanca de filferro. Des del començament de la invasió de la regió d'Efrîn, Turquia ha dut a terme un canvi demogràfic substituint la població kurda per àrabs sunnites que recolzaven el règim d'Ankara.


Leggi di più »

diumenge, 12 d’abril de 2020

Campanya del KurdisCat amb la Mitja Lluna Kurda pel coronavirus





L'objectiu és fer arribar recursos econòmics a les quatre part de del Kurdistan que es veuen afectades pel coronavirus amb unes condicions sanitàries molt pitjor que a Europa. La Mitja Lluna Kurda de Suïssa, coordinada amb les altres branques de la diàspora, gestionarà els recursos recollits directament sobre el terreny.

Leggi di più »