diumenge, 29 de setembre de 2019

"Si Turquia continua insistint en la guerra bé ens haurem de defensar"


El portaveu del Partiya Yekîtiya Democrat (Partit de la Unió Democràtica, PYD), Salih Muslim, ha afirmat que "Les intencions de l'estat turc no són cap secret. Però ara és un problema dels Estats Units i de la Coalició Internacional". "Hi ha llocs d'observació turcs a la franja de frontera. Així ningú serà capaç de creuar la frontera. Però, fins i tot així, l'estat turc no està satisfet perquè vol envair la zona i crear una regió lliure de kurds. Això és per descomptat, inacceptable. Segons la nostra opinió, Turquia hauria de separar-se d’aquestes idees".

"Hi ha hagut acord sobre la zona segura entre Turquia i els Estats Units. Les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) van estar d'acord i ja han adoptat mesures pràctiques per implementar l'acord. Tot i això, l'estat turc està buscant formes d'evadir l'acord. No és la nostra problema, però un problema dels EUA i de la coalició".


Els genocides Àssad


Després de prendre el poder a Síria el 1963, el partit Baas va decidir construir un "cinturó àrab" de 350 quilòmetres de llarg de 15 quilòmetres i al llarg de la frontera amb Turquia per canviar l'estructura ètnica a favor de la població àrab. Com a part del projecte d'Arabització, es van construir desenes de nous pobles i milers de famílies àrabs de Raqqà i Alep es van establir a la zona a principis dels anys 70. Els kurds van ser expulsats o deportats de la seva pàtria ancestral, van expropiar les seves terres i van ser adjudicades als àrabs recentment instal·lats. El règim també va privar els kurds de la seva ciutadania i va arabitzar tots els topònims kurds.

"El govern turc vol crear una situació similar ara. Es preveu que una part de la població formada per jihadistes contractats s'hauria de situar en zones que no són seves. Es pot acceptar mai? Som partidaris de tornar tots els sirians a la seva terra.  De totes maneres, la resposta a la pregunta de per què Turquia vol traslladar la gent del sud del país a la seva pròpia frontera ".

Leggi di più »

dissabte, 28 de setembre de 2019

Els partits kurds acorden una llista unitària a les properes eleccions

L'acord ja ha estat tancat avui a Erbil. Hi formaran part el Partit Democràtic del Kurdistan i la Unió Patriòtica del Kurdistan, la primera i segona força del Kurdistan. Es presentaran com a "Aliança Kurdistan" a les eleccions provincials de l'u d'abril de 2020 a les províncies de Nineveh, Diyala, Salahuddin, and Kirkuk del Kurdistan iraquià. les conegudes com a "àrees disputades" del nord de l'Iraq, o fronteres disputades entre l'Iraq i Kurdistan, són regions definides per l'article 140 de la Constitució de l'Iraq com aquelles arabitzades durant el govern del Partit Baas a l'Iraq (1968-2003). La major part d'aquestes regions havien estat habitades per minories no àrabs, principalment kurds, i van ser arabitzades més tard en transferir i assentar en aquestes zones a tribus àrabs.

Leggi di più »

L'Iran executa 7 kurds en dos dies


El règim teocràtic iranià ha executat set reclusos kurds amb diferents càrrecs en dos dies. Segons la informació obtinguda per l'Organització de Drets Humans de Hengaw, Soltan Fathi Rad va ser executada a la matinada del dimecres (25 de setembre) a la presó central de Brujerd, província de Lorestan.

Fathi Rad va passar els darrers quatre anys a la presó esperant l'execució a càrrec de presumptes delictes relacionats amb les drogues. Les autoritats clericals també van executar "Mojtaba Soleimani", de 31 anys, a Kermanshah. Va ser condemnat a mort per participació en un cas d'assassinat.

Un dia abans, es van dur a terme sentències d’execució d’altres quatre reclusos a Urmiya, Azerbaidjan Occidental. Fonts locals van identificar els homes com "Raoof Azadikhah", "Ebrahim Ahmadipour", "Shahabaddin Mohammadpour" i "Ali Amizadeh".

L’execució de l’última interna, "Leyla Zarafshan", a primera hora del dijous, va portar a set els kurds executats a set en dos dies. Zarafshan va rebre la pena de mort per presumpta acusació d’assassinat del seu marit.

Leggi di più »

Un kurd de Wan condemnat a 12 anys de presó "per insultar Erdoğan" a xarxes socials


Un tribunal turc va condemnar un home de la província oriental de Van a presó per insultar el president turc Recep Tayyip Erdoğan a les xarxes socials, va informar diumenge el lloc de notícies independent T24.

Burhan Borak va ser condemnat a 12 anys i 3 mesos de presó per set publicacions a les xarxes socials el 2014. El jutge va rebutjar sol·licitar l’ajornament del càstig. Amb això, cada publicació en xarxes socials va rebre un any i 9 mesos.

La sentència és "el càstig més sever" pel que fa a insultar els casos del president turc, segons l'advocat de Borak. "Aquests càstigs no són sorprenents en un país on el poder judicial no sigui independent. Recorrerem a un tribunal superior sobre la sentència donada. Espero que prevalgui la justícia", va dir Borak.

A Turquia, insultar el president comporta una pena de presó d'entre un i quatre anys, segons el Codi Penal turc. El govern turc ha estat utilitzant publicacions de publicitat social, dibuixos animats, reportatges i altres articles com a proves per acusar la gent d’insultar el president. I el nombre de casos ha augmentat notablement des que el 2014 va assumir el càrrec Erdoğan.

Entre el 2010 i el 2017, es van presentar 12.893 casos d’insultar el president, va dir l’activista acadèmic i cibernètic, el professor Yaman Akdeniz, en un informe a l’agost. D’aquest total, 12.305 van ser presentats per advocats representants d’Erdoğan.

Leggi di più »

divendres, 27 de setembre de 2019

El grup comunista FESK assumeix l'atac contra un bus militar d'Adana


Fakirlerin ve Ezilenlerin Silahlı Kuvvetleri, ala armada del Marksist-Leninist Komünist Partisi (MLKP) ha assumit avui l'atac contra un autobús militar a Adana, Turquia. Les Forces Armades dels Pobres i Oprimits (FESK) diuen que l'acció fou una resposta contra el"terror sistemàtic de l'estat contra els oprimits, els pobres i la classe treballadora. Per venjar els camarades i revolucionaris que van caure en la lluita per la llibertat i com a part de la resistència contra l'atac al síndic imposat enlloc de l'alcalde legítim. Les reunions, mítings, protestes i manifestacions, esdeveniments artístics i culturals i, fins i tot, comunicats de premsa són atacats per la policia del Palau feixista i prohibits pels governants que serveixen d'ajudant del cap feixista. Tenint en compte això, és inevitable i imperatiu perquè els oprimits i els pobres es puguin defensar per mitjans militars contra el règim feixista. Per enlloc no hi ha hagut cap èxit contra el feixisme sense resistència política i militar. Perquè el feixisme significa un règim basat en el terror i la mentida ".


Leggi di più »

Continuen les protestes a Deir ez Zor contra les tropes d'Assad

Van començar el 20 de setembre i ja s'allarguen per una setmana. Sis localitats de la regió de Salihiya (la pròpia al-Salhiyah, Hasham, Merat, Mazlum, Huseyni i Hetla.exigeixen la retirada de les tropes del règim, que ja han matat dos manifestants. La població denuncia que les seves propietats han estat confiscades pels paramilitars xiïtes iranians que actuen com a mercenaris d'Assad. Ells han estat obligats a marxar al desert i ara reclamen poder tornar a casa seva.


Leggi di più »

dijous, 26 de setembre de 2019

El President de l'Iraq, el kurd Barham Salih, s'adreça al plenari de l'ONU

Barham Salih es va convertir dimecres en el tercer líder kurd de la història de l’ONU e intervenir a l’obertura de la seva Assemblea General. Com a president de l'Iraq, Salih va fer una crida general a la pau, la reconciliació i al desenvolupament econòmic, amb l'objectiu d'aïllar l'Iraq de les tensions regionals i internacionals, de manera que es pugui centrar en la reconstrucció després de la derrota territorial de l'anomenat Estat Islàmic.

Salih va recordar les quatre dècades d '"opressió" i "campanyes de genocidi, com els genocides d'Anfal, fosses massives, l'ús d'armes químiques a Halabja, l'assecat dels pantans i la destrucció del medi ambient". Salih va assenyalar que, tot i que l'Estat Islàmic ha estat derrotat militarment, "Hem de ser conscients que encara hi ha elements terroristes que intenten reorganitzar-se."

Leggi di più »

Erdogan planteja davant l'ONU substituir la població kurda de Rojava pels refugiats àrabs sirians que hi ha a Turquia


El mandatari islamista neo otomà ha aprofitat l'assemblea de l'ONU, a priori centrada en la crisi climàtica, per amenaçar la comunitat internacional. Erdogan ha explicitat la voluntat de traslladar els dos milions de refugiats àrabs, en la seva majoria pro turcs oposats a Àssad, cap al Nord de Síria.

La "zona segura", que ha calculat de 480 quilòmetres amb una amplada de fins a trenta quilòmetres més és molt major a l'acordada amb els EUA i les forces autòctones de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF). De fet Turquia ja ha assentat a Efrîn, que va ocupar militarment a principi de 2018, desenes de milers de persones que s'han apropiat del que tenia la població autòctona kurda.













Leggi di più »

dimecres, 25 de setembre de 2019

La resistència mata dos agents d'intel·ligència turcs a Mardin


Les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) han informat que la milícia femenina Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) va emboscar una unitat militar turca a Xırbe Mışka, Bagok, Mardni, el passat 21 de setembre. Les forces kurdes van deixar ferits dos militars que custodiaven dos agents d'intel·ligència kurds a la regió kurda.

Leggi di più »

Atac amb bomba contra un bus militar turc

El vehicle militar ha estat sorprès avui a Adana per un explosiu que ha provocat cinc ferits entre les forces militars turques. Adana està situada fora del Kurdistan en territori turc. Cap dels ferits corre perill de mort.

Leggi di più »

dimarts, 24 de setembre de 2019

Atac a Jindires contra les forces pro turques amb 4 morts

Un vehicle amb explosius ha matat quatre persones i n'ha ferit quinze fa uns moments a Jindires, al cantó d'Efrîn, de Rojava (Kurdistan sirià). Cap moviment ha assumit l'acció que deixa en evidència la manca de control de mercenaris i militars turcs sobre el territori sirià que ocupen.



Leggi di più »

dilluns, 23 de setembre de 2019

Obre l'Acadèmia d'Autodefensa Femenina a Amûdê



Ahir es va inaugurar a Amûdê, Kurdistan de Síria, la primera Acadèmia d'Autodefensa Femenina. A la mateixa reben formació ideològica i militar les dones que ho desitgin de forma voluntària. Emina Osê, del consell presidencial de l'Administració Autònoma del Nord de Síria, va afirmar durant l'acte que: "Estem a favor de la pau, però estem preparades per a defensar el nostre poble". El primer curs, que ja compta amb més de 300 inscrites, formarà en disparar i usar armes de foc. A Rojava, Kurdistan de Síria, el servei militar és ara obligatori per als homes que han de servir uns mesos a les Hêzên Xwe Parastinê (HXP), Forces d’Auto Defensa, però voluntari per a les dones. Els cursos de formació a l'acadèmia duraran de 45 dies a sis mesos depenent del grau que es vulgui assolir.


Leggi di più »

diumenge, 22 de setembre de 2019

10.000 persones al Festival Kurd a Maastricht, Països Baixos

El Congrés Europeu de la Societat Democràtica Kurda (Kongreya Civaka Demokratik a lit Ewropayê, KCDK-E) va emmarcar el festival en la lluita "contra els atacs de l'AKP-MHP contra Rojava, al Kurdistan del Sud i a protestar contra els administradors nomenats per Erdogan en substitució dels alcaldes i alcaldesses democràticament escollits. "La nació kurda està implementant el paradigma de la nació democràtica i la fraternitat dels pobles i de les creences. La lluita de les dones per la llibertat va créixer dia a dia i va reunir tots els segments de la societat en la construcció de la revolució social".

El festival va celebrar la pluralitat de cultures que conviuen al Kurdistan "kurds, turcs, àrabs, perses, assiris-siríacs-caldeus, armenis, txetxens, circasians, turcomanes, perses, alevis" i "per construir una vida lliure junts".


Leggi di più »

L'alcaldessa de Sur condemnada a presó per un discurs en llengua kurda


Filiz Buluttekin, co-alcaldessa del municipi del districte del sud del centre d'Amed, va ser acusada per un discurs que va pronunciar en kurd a la Conferència Local de Dones celebrada el 7 de gener de 2018. La fiscalia va reiterar l’opinió formulada en l’audiència anterior per sol·licitar una pena de presó. Segons la fiscalia, la junta judicial va condemnar Buluttekin a 10 mesos de presó. La sentència es va suspendre durant 5 anys i el tribunal va dictar resolució per diferir l’anunci del veredicte. Buluttekin fou escollida pel Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles).

Leggi di più »

dissabte, 21 de setembre de 2019

La guerrilla kurda mata 3 militars turcs en un doble atac a Hakkari


Les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) van llençar un operatiu el 20 de setembre a les 12.40 hores, al districte Esendere d'Hakkari a un lloc de control de les tropes ocupants turques.
HPGva declarar que els soldats turcs de guàrdia van ser disparats de forma efectiva i hi va morir un soldat enemic. Un vehicle militar que va arribar a la zona de l’acció fou emboscat com a segon objectiu de les forces kurdes. Dos dels soldats que van arribar van ser assassinats.

Leggi di più »

Alçament contra Àssad a Deir ez Zor reclama que les SDF es facin càrrec de la zona


Manifestants pacífics van resultar ferits quan les forces d’Assad van obrir un fort foc a les manifestacions celebrades a la ciutat d’Al-Salhiyah al nord de Deir Ez Zor, que vn exigir l’expulsió de les forces del dictador i els grups paramilitars estrangers de l’Iran de l’Eufrates oriental.

Arran dels atacs de les forces assadistes van produir enfrontaments directes entre manifestants de Deir Ez zor i el règim d’Assad ahir, divendres, en què els manifestants van arrencar la bandera del règim i fotografies de Hafez al-Assad, el pare de l'actual dictador. Pare i fill governen des de fa 48 anys l'estat sirià.

Els manifestants a Al-Salhiyah a Deir ez-Zor van retirar ahir la bandera del govern sirià i la van substituir per la bandera de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) . Van poder fer-se amb el control del punt de control de l'estació al-Saker, després que les forces del govern sirià es retiressin. Els locals diuen que almenys dos civils van ser assassinats i altres 10 ferits quan les forces del govern sirià van disparar contra el grup de manifestants, alguns dels quals portaven banderes de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF).


Leggi di più »

EUA assegura que evitarà qualsevol intent de penetració del règim assadista al Nord de Síria



L’enviat nord-americà a la coalició internacional contra l'IS (Estat Islàmic) ha dit avui a The Defence Post que "La posició internacional a la qual ens adherim és la Resolució 2254 de les Nacions Unides, que deixa clar que hi hauria d'haver un alto el foc a nivell nacional i ningú hauria de tractar d'obtenir més terreny de ningú, això inclou definitivament el règim d'Assad".

James Jeffery es referia a les amenaces del ministeri d'Afers Exteriors sirià que va publicar diumenge una declaració que amenaçava de llançar una ofensiva contra les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF)

El SDF va respondre els comentaris més tard diumenge, negant les "acusacions sense fonament" del govern sirià, al·legant que la carta pretenia "enganyar l'opinió pública mundial", va informar el local de notícies ANHA, afiliat al SDF.

"Quan les forces del règim d'Assad o els seus aliats de suport, han intentat penetrar al nord-est, hem pres els mitjans necessaris per garantir que la penetració cessés". Les forces del president Bashar al-Assad han aconseguit victòries ajudades per l'Iran i Rússia sobre grups d'oposició recolzats per turcs. Ara cerquen el control total del país.

Leggi di più »

divendres, 20 de setembre de 2019

La fiscalia turca s'inventa un nou cas contra Selahattin Demirtaş després que el TEDH dictaminés que ha de ser alliberat


La fiscalia turc ha obert una nova investigació sobre Selahattin Demirtaş i Figen Yüksekdağ, ex líders del Partit Demòcrata dels Pobles (HDP). El fiscal de la capital Ankara ha demanat que siguin re-arrestats, mentre els seus advocats demanaven que fossin alliberats en llibertat condicional després que el 9 de juliol el TEDH (Tribunal Europeu de Drets Humans) dictaminés que ha de ser alliberat.
“No hi ha judicatura, ni justícia, ni llei, ni jutges. No només per a nosaltres, per a cap de vosaltres tampoc", va dir Demirtas a Twitter. Demirtas ha estat gairebé tres anys a la presó i s’enfronta a diversos casos judicials relacionats amb la seva ideologia.

Un tribunal turc va dictaminar a principis d’aquest mes que havia de ser alliberat mentre continués el judici en el cas principal contra ell. Però una condemna a quatre anys i vuit mesos de presó que va rebre el setembre passat per comentaris que va fer en un discurs el 2013 va impedir la seva posada en llibertat.

Els advocats de Demirtas van sol·licitar la subtracció d'aquesta sentència durant els tres anys que ha passat a la presó, cosa que el convertiria en elegible per a la llibertat condicional.

El tribunal va acordar-ho i els seus advocats van sol·licitar la seva llibertat en llibertat condicional el divendres, segons va dir el HDP en un comunicat. Clarament el fiscal cerca evitar la seva posada en llibertat sol·licitant de nou la seva detenció.

Leggi di più »

La resistència mata 6 col·laboracionistes amb els ocupants turcs


L’exèrcit turc construeix l'anomenada “carretera de seguretat” entre Serêkaniyê, a la frontera amb Rojava, i Kozili situats al districte Doğubeyazıt d’Ağrı. A les 6 de la matinada de l’1 de juny, les guerrilles feministes de Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star)van sorprendre un vehicle que transportava forces contra (col·laboracionistes kurds amb els ocupants turcs) implicades en els esforços de construcció de carreteres. El vehicle va ser destruït, 6 contres van morir i dues altres ferides.

"L'exèrcit d'invasió turc va fer que els seus mitjans informessin sobre aquesta acció com un atac contra civils. Aquests contres estaven actuant i cooperant amb les forces d'ocupació i es mantenien al costat de l'enemic contra els valors i les guerrilles del poble kurd.", adverteixen les YJA-Star.

Enllaç al vídeo

Leggi di più »

HBDH incendia una fàbrica de poliuretà a Tuzla, Istanbul, provocant pluja química fins a la frontera amb Síria






El Moviment Revolucionari Units dels Pobles o Halkların Birleşik Devrim Hareketi (HBDH), ha assumit l'incendi d'una fàbrica de productes químics de poliuretà a Istanbul a Turquia perquè produïa per al govern i l'exèrcit. L'atac es va produir a Tuzla Orhanlı el 18 de setembre de 2019.

HBDH va dir que havia dirigit l'operació contra la fàbrica perquè produïa productes químics, camuflatges militars i moltes altres coses que donaven suport al govern i a l'exèrcit turc.

Imatge del foc a la fàbrica química de la zona industrial organitzada en cuir de Tuzla Orhanlı el 18 de setembre de 2019. Els efectes de l'incendi han afectat a la situació de l'aire fins a Kocaeli, Sakarya i Eskisehir provocant pluja química.

Per a saber-ne més:

- Neix l'HBDH, el front d'organitzacions revolucionaries contra la deriva autoritària del govern turc (03.2016)
En espanyol
- Primera acció militar d'envergadura de l'HDBH (06.2016)
- Atac a Ovacik (14.06.2016)
- Guerrillers del Devrimci Komünarlar Partisi (Partit Revolucionari Comunista) morts en combat (08.2018)

- HBDH assumeix vint atacs a Turquia (01.09.2019)
- HBDH destrueix un iot de luxe a Muğla i un camió de remolc policial a Istanbul (07.09.2019)



Leggi di più »

dijous, 19 de setembre de 2019

El PAK commemora l'assassinat de Said Yezdanpenah a mans d'agents iranians fa 28 anys



Fadaiyan-e-Khalq fou un moviment marxista-leninista que va actuar entre 1.971 i 1981 primer contra el xa de Pèrsia i després contra el règim revolucionari islamista de Khomeini. A partir de 1981 va entrar en divisions internes entre el sector "minoritari", avui present només a l'exili europeu i el "majoritari". Aquest darrer és reconegut, per exemple, com a grup agermanat per l'esquerra europea (Die Linke, Parti Communiste Français, Izquierda Unida i Partido Comunista de España).

 
 Com altres grups de l'oposició iraniana, l'OGFPI, es va veure obligada a refugiar-se a l'Iraq. El gruix dels seus membres kurds van instal·lar-se a Halabja amb permís de Saddam Hussein. Quan l'any 1.991 el Kurdistan iraquià va accedir a l'autonomia aquest sector va abandonar l'OGFPI i va fundar la Unió Revolucionària del Kurdistan amb Said Yezdanpenah com a màxim dirigent. És aquest grup el qui l'any 2.006 es va transformar en l'actual PAK. L'ala armada de la formació s'anomena Ettehâde Shoreshgerên (Lluitadors per la Llibertat) i té prohibit actuar de forma militar a l'Iran per les pròpies autoritats kurdes de l'Iraq que l'acullen. El propi Said Yezdanpenah fou assassinat pel agents iranians el 19 de setembre de 1.991 i va ser succeït pel seu germà Hussein que actualment al capdavant dels peshmerga del partit. Said és honrat com a dirigent del partit i el seu fundador de fet.


Per a saber-ne més:
- Sobre el PAK 



Leggi di più »

dimecres, 18 de setembre de 2019

Decenas de jóvenes se incorporan a la guerrilla kurda: "Hemos elegido el camino de la resistencia"



En una conferencia de prensa en Behdinan, 47 jóvenes declararon públicamente su participación en el Partiya Karkerên Kurdistan (Partido de los Trabajadores del Kurdistán, PKK) y prometieron resistir por una vida libre contra la mentalidad genocida y el sistema del gobierno fascista AKP-MHP*. Desplegando las banderas de Koma Civakên Kurdistan (Confederación de Comunidades del Kurdistán, KCK), y Hêzên Parastina Gel (Fuerzas de Defensa Popular, HPG), los activistas corearon "Bijî Serok Apo" [Larga vida al líder Öcalan], "Bê Serok jiyan nabe" [No hayvida sin el líder], "Maldito sea con el fascismo AKP-MHP".

"Estamos enojados con aquellos que cometieron grandes masacres con el pretexto de sofocar la resistencia de Şêx Saîd, Seyid Rıza, Dersim, Zilan, Koçgiri y Agirî, aquellos que insisten en imponer aislamiento a Abdullah Öcalan, que es reconocido por millones de kurdos como su líder, y aquellos que golpean y arrastran a nuestra gente, sin distinguir a mujeres, niños y ancianos, en los días de Newroz, en las calles y manifestaciones. Los activistas criticaron duramente el nombramiento de los administradores de los municipios del Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partido Democrático de los Pueblos) y describieron el sistema electoral en Turquía como una "mentira".

"Usan a las familias para traer de vuelta a los honorables jóvenes que no aceptan sus crímenes. Al mismo tiempo, usan artillería, tanques, aviones y cualquier forma de tecnología militar y bombardean pueblos, montañas y pastos para asesinar a estas personas. Somos enojado por tus mentiras, tus manipulaciones y tu desvergüenza ", enfatizó el grupo.

Por la presente declaramos a nuestras familias y a todas las demás familias, que hemos decidido, por las razones expuestas anteriormente, irnos a las montañas de la libertad y que elegimos el camino de la resistencia y la lucha contra este sistema de mentirosos, tramposos, genocidas y tiranos."

*AKP Partido islamista de Erdogan, MHP partido neofascista imperialista turco.

Leggi di più »

"No volem almoina, volem Efrîn", els refugiats refusen les ajudes russes

Un comboi d'ajuda escortat per vehicles militars russos volia distribuir béns i subministraments a les persones desplaçades d'Efrîn al poble de Wahshi, al cantó de Shehba (regió entre Efrîn i Kobanê).

Els residents que van haver d'abandonar casa seva durant la invasió militar turca, amb connivència russa es van reunir al voltant dels vehicles de les forces russes i sirianes i van manifestar les seves protestes. La gent va enviar el comboi de la zona, cantant "No volem almoina, volem Efrîn". Els residents desplaçatsvan assenyalar la responsabilitat russa en la invasió dient; "Ara intenten enganyar-nos donant-nos almoina".

L’ocupaciópels grups jihadistes pro turcs el març del 2018 va estar precedida per setmanes de bombardeig de la població civil per part de la Força Aèria Turca. Hores abans de la invasió turca les forces russes que custodiaven el cantó el van abandonar. Finalment, les milícies kurdes van decidir evacuar la població per evitar una destrucció total.

Leggi di più »

dimarts, 17 de setembre de 2019

Avui fa 27 anys era assassinat pel règim iranià Sadegh Sharafkandi

Sadegh Sharafkandi, nascut l'u de gener de 1.938 a la regió de Bukan, a la província de d’Azerbajan de l’oest, va succeir a Ghassemlou després de l’assassinat d’aquest també per agents iranians. L’any 1973 havia conegut a Ghassemlou a París i va entrar al Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran (PDKI).

El 17 de setembre de 1992 Sharafkandi estava sopant al restaurant Mikonos de Berlín amb Fattah Abdoli, Homayoun Ardalan i Nauri Dehkordi, tots ells membres del PDKI. Foren assassinats a trets per uns desconeguts. Les investigacions posteriors van condemnar un iranià i tres mercenaris libanesos dels assassinats acusant el ministre d’intel·ligència del règim teocràtic i fent una ordre d’arrest internacional que no es va arribar a aplicar mai.

Sharafkandi fou enterrat a París, com el seu predecessor. L’any 2004 l’ajuntament de Berlín va col·locar una placa commemorativa al restaurant Mikonos que va aixecar les protestes del govern iranià. El mateix govern que, encara avui, sotmet la minoria kurda i mata membres del PDKI per contenir tres nocions que no accepta: ser un partit, ser demòcrata i ser kurd. El règim iranià, encara avui, és autoritari, oposat a la democràcia i supremacista persa.

Leggi di più »

Hoy se cumplen 27 años del asesinato de Sadegh Sharafkandi por parte de Irán

Sadegh Sharafkandi, nacido el uno de enero de 1938 en la región de Bukan, en la provincia de de Azerbajan Occidental, sucedió a Ghassemlou tras el asesinato de éste también por agentes iraníes. En 1973 había conocido a Ghassemlou en París y entró en el Partido Democràtico del Kurdistán de Irán (PDKI).

El 17 de septiembre de 1992 Sharafkandi estaba cenando en el restaurante Mikonos de Berlín con Fattah Abdol, Homayoun Ardalan y Naur Dehkordi, todos ellos miembros del PDKI. Fueron asesinados a tiros por unos desconocidos. Las investigaciones posteriores condenar a un iraní y tres mercenarios libaneses de los asesinados acusando al ministro de inteligencia del régimen teocrático y haciendo una orden de arresto internacional que no se llegó a aplicar nunca.Sharafkandi fue enterrado en París, como su predecesor. En 2004 el ayuntamiento de Berlín colocó una placa conmemorativa en el restaurante Mikonos que levantó las protestas del gobierno iraní. El mismo gobierno que, aún hoy, somete la minoría kurda y mata miembros del PDKI para contener tres nociones que no acepta: ser un partido, ser demócrata y ser kurdo. El régimen iraní, aún hoy, es autoritario, opuesto a la democracia y supremacista persa.

Leggi di più »

dilluns, 16 de setembre de 2019

Es suïcida el net de la comtessa de Sutherland perseguit al Regne Unit per combatre amb les YPG


Jamie Janson, net de la comtessa de Sutherland, havia retornat al Regne Unit feia un any i quatre mesos. En retornar de combatre amb les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) a Efrîn, fou detingut el primer de maig de 2018 per les autoritats britàniques que el vam empresonar. Una vegada alliberat havia de ser jutjat per haver lluitat a Síria. Janson tenia 44 anys en el moment de la seva mort.

Leggi di più »

diumenge, 15 de setembre de 2019

Obren un memorial a Suïssa dedicat als i les internacionalistes que han mort amb les YPG/YPJ



La localitat de Sant Imier, prop de Berna, a Suïssa, ha obert un memorial. L'objectiu és fer un homenatge als lluitadors i lluitadores internacionalistes que han donat la vida a les files de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) al Kurdistan de Síria.

Leggi di più »

Aplec de feministes internacionalistes a Rojava


Feministes d'arreu del món es van trobar a Qamişlo convocades pel moviment de dones de Rojava (Kurdistan de Síria), Kogra Star. Sota l'eslògan 'Les Dones Defensem Rojava' van retre homenatge a les màrtirs (şehids en kurd) que han mort a les files de Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) i les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ).´

Una marxa per la ciutat va cloure al cementiri on descansen algunes de les mortes en combat. Els discursos en àrab, anglès i kurd van destacar l'enorme esforç de les feministes del Nord de Síria en fer front a les amenaces que ataquen tota la societat. L'Institut Andrea Wolf (1) va realitzar una plantada d'arbres per totes les lluitadores mortes el darrer any com ara Sara Handelman.

(1) Sobre els detalls d'Andrea Wolf, veure 'Kurdistan, el poble del sol'. Editorial Tigre de Paper





Un dels arbres dedicats a Sara Handelman, de les YJA-Star.

 

Leggi di più »

dissabte, 14 de setembre de 2019

Una sindicalista condemnada a 74 fuetejades i 11 anys de presó per manifestar-se el Primer de Maig


La investigadora i sindicalista Atefeh Rangriz va ser arrestada l'u de maig amb altres 35 activistes mentre participava en una manifestació pacífica, del Dia Internacional del Treball davant del parlament iranià, que fou dispersament violentament per la policia del règim clerical islamista.

Després de la seva detenció, Atefeh Rangriz va ser patir un període de reclusió a la secció 209 de la presó d'Evin a Teheran sense poder contactar amb la seva família. El 8 de juliol, després de setmanes d’interrogatoris per part d’agents d’intel·ligència, va ser portada a la Fiscalia de la presó d’Evin i acusada de “reunir-se i col·lidir contra la seguretat nacional”, “propaganda contra el sistema","trastorn de l'ordre públic "i" insults d'agents en servei ". Des de mitjans de juny ha estat retinguda a la presó de Qarchak, a prop de Teheran, que defineix com "un infern". Va comparèixer davant el jutjat el 5 d'agost de 2019, que la va condemnar a 11 anys i sis mesos de presó i 74 fuetejades.

Leggi di più »

divendres, 13 de setembre de 2019

La policia turca assassina un nen kurd de 6 anys

Un vehicle policial va arrossegar l'infant Efe Tektekin, de 6 anys a Baglar; Amed. El nen va ser recollit amb amb hemorràgia cerebral morint hores després a l'hospital. Avui ha estat enterrat amb un fort sentiment d'impotència davant l'arbitrària impunitat de les forces ocupants turques.

Leggi di più »

dijous, 12 de setembre de 2019

Marxa de torxes del jovent kurd a Alep

El Moviment de la Joventut Revolucionaria de Síria a la secció oest del barri kurd de Sheikh Maqsoud, Alep, va convocar la marxa on hi havia imatges del líder Abdullah Öcalan i la bandera del Moviment de Joves.

La marxa de torxes va recórrer els principals carrers del barri amb eslògans de suport a la resistència d'Efrîn, al líder kurd Abdullah Öcalan i la lluita de les dones.

Berivan Hanan, la responsable local del Moviment de la Joventut Revolucionària de Síria, va pronunciar un discurs en què va afirmar que continuarien la seva campanya per protegir el seu país de qualsevol amenaça o agressió externa i que organitzaria diverses activitats fins al final de l’ocupació i les seves amenaces. El Moviment va celebrar la seva 1ª conferència tot just l'abril d'enguany a Qamishlo.

Leggi di più »

El PKK considera que el comportament d'Assad al Nord de Síria completament fora de la lògica


La dirigent del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) Bese Hozat, ha afirmat que "El govern sirià ha de tractar el problema de manera realista i lògica i discutir amb l'Administració autonòmica per resoldre els problemes. El govern sirià intenta afeblir l'Administració autònoma i annexionar-la a les àrees del seu control. Aquest comportament està completament fora de la lògica", afirmant que el problema "s'ha de resoldre amb Damasc, les zones del nord i a l'est de Síria hi ha territoris sirians i dins de les fronteres sirianes ", remarcant que l'inici de les negociacions amb Damasc és un pas" positiu ".

Hozat, que també és co presidenta del Consell Executiu de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) demana al govern sirià que "reconegui l'entitat existent", fent referència a l'Administració autònoma del nord i l'est de Síria, considerant que "reforça la unitat de Síria i bloqueja la seva divisió".

Mentretant la cap del Consell Executiu del Consell Democràtic de Síria, Elham Ahmed va dir en un discurs al Fòrum Tribus d'Eufrates que es va celebrar l'1 de setembre al camp de Gire Spi (Tell Abyad) que "no hi ha signes d'un acord amb el govern sirià ".


Leggi di più »

dimecres, 11 de setembre de 2019

Dos civils kurds d'Urmia condemnats a presó per col·laborar amb el partit PJAK

Saber Kamani i Kamran Kamani han estat condemnats a cinc anys de presó per col·laborar amb el partit Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê (PJAK, Partit de la Vida Lliure del Kurdistan). Foren detinguts per les forces ocupants el 8 de juliol a Urmia, Azerbaidjan Occidental. Ambdós civils foren jutjats per un tribunal islàmic el 3 de setembre sense dret a advocat.

Leggi di più »

dimarts, 10 de setembre de 2019

Mor un guerriller kurd a Hani


El 6 de setembre, l'exèrcit invasor turc va iniciar una operació a la zona del poble de Şelê, al districte d'Hani, a Amed. En l'operació es va produir un conflicte entre les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i l'exèrcit turc. En aquests enfrontaments, Welat Amed (Azad Başal) va ser víctima de l'enemic i va ser martiritzat.

Leggi di più »

Comunicat de les YRK, guerrilla kurda de l'Iran, membre a la KCK

"Recentment, un grup de forces armades es va enfrontar amb pastors iranians al poble de Wushkelan a Meriwan.
Com a resultat del conflicte es va declarar mort i ferits.
En alguns mitjans de comunicació i en comptes de xarxes socials, s'afirma que el conflicte es va produir entre les forces de l'YRK i els Pasdaran* iranians.
Però no hi tenim res a veure.
Com a moviment, compartim els combats i els conflictes amb el públic ".

Les Yekîneyên Rojhilata Kurdistan (YRK, Unitats del Kurdistan Est) són l'ala armada del Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê (PJAK, Partit de la Vida Lliure del Kurdistan). recentment hi ha hagut enfrontaments entre forces kurdes i iranianes a Rojhilat sense que s'hagin identificat els grups armats que han operat.

*Cos dels Guàrdies de la Revolució Islàmica, IRGC per les sigles en anglès, comunament dits Pasdaran pel seu nom en farsi persa Sepâh-e Pâsdârân-e Enghelâb-e Eslâmi.

Leggi di più »