dimecres, 4 de setembre de 2019

Què és la "zona segura" del Nord de Síria ?


El concepte de "zones segures" a la guerra de Síria va aparèixer en el moment del replegament de l'oposició islamista davant les tropes russes i assadistes. Aquestes àrees de des-escalació del conflicte van ser la sortida ideada per Moscou per, alhora, satisfer el règim d'Àssad i no enfrontar-se amb Turquia.

Putin sedueix Erdogan

L'objectiu de Putin és forjar una sòlida aliança entre la Turquia d'Erdogan i l'Iran dels clergues teocràtics encapçalats per Hassan Rouhani. Una vegada decidida la sort de la guerra a favor dels russos no importava deixar petites bosses de grups opositors ja que, esclafar-los, suposava trencar les bones relacions amb Ankara. Rússia vol treure Turquia de la influència dels EUA i l'OTAN i implicar-la en el nou eix Moscou-Teheran. La venda dels míssils S-400 a Turquia ha estat la culminació d'aquesta política i ha suposat la suspensió de la venda dels F-35 nord-americans a Erdogan qui juga a la parella de ball.

L'exemple de l'est de Síria

L'estiu de 2017 es van implementar les "zones segures" on l'oposició fidel a Erdogan manté un estatut de protectorat. Oficialment l'exèrcit turc està desplegat per a custodiar-les però, de fet, ho està per evitar l'entrada de les forces assadistes. Rússia ha entregat Efrîn, zona kurda sota la seva protecció, a Erdogan a canvi d'Alep i la venda dels S-400. Una vegada consolidada aquesta aliança ha reduït el seu paper a la guerra. És el govern de Damasc el qui vol "recuperar cada centímetre". Fins i tot així, sabedor que depèn de Moscou, ha respectat les "zones segures" i ha tardat un any i mig en avançar sobre Idlib.




Envair el Nord de Síria, l'objectiu confés de Turquia

Confirmada la seva derrota a l'est de Síria i la impossibilitat d'annexar-se Alep Erdogan ha anunciat que volia atacar Rojava per esclafar la insurgència kurda i els seus aliats àrabs. En especial el Consell Militar de Manbij. Aquesta zona és, de fet, un protectorat dels EUA que han negociat amb el seu aliat una sortida no militar. Un xoc a Rojava seria una victòria segura turca en el cas de poder usar l'aviació però el problema és que els EUA no volen, en cap cas, avions turcs volant sobre el Nord de Síria. Aparegué llavors l'opció d'una ofensiva terrestre que tindria un resultat molt més en suspens. Al capdavall Turquia només va vèncer a Efrîn a base de l'aviació i, de fet, encara hi ha combats terrestres a la zona on actua una complexa xarxa de resistència kurda. Molt pitjor seria a Kobanê o a la part oest de Síria. Tampoc Erdogan ha seduït les tribus beduïnes sirianes que mantenen la seva aliança amb les forces kurdes i les SDF. Davant d'aquest atzucac Washington i Ankara han acordat la creació de la "zona segura".

Detalls de la "zona segura"

Des d'aquest mateix estiu forces turques podran patrullar dins del Nord de Síria, al costat sud de la frontera en un espai de 5 a 14 quilòmetres segons la zona de 100 quilòmetres entre Girê Spi i Sere Kaniyê. Aquestes patrulles seran conjuntes amb els EUA i les SDF(Forces Democràtiques Sirianes) es retiraran. En canvi Turquia no podrà usar mitjans aeris ni llençar nous ataca a la frontera com feia fins ara. Els EUA s'han compromès a no abandonar les SDF però també Rússia ho va fer a Efrîn. Ningú té res a guanyar en una aliança amb les forces kurdes i tothom ho té a fer si s'alia amb Turquia.

Adaptar-se o ser envaït

Les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) s'han adaptat al que, suposa un mal menor i evita una invasió turca que semblava imminent. La milícia unificada s'està dividint en Consells Militars locals, la majoria àrabs, per evitar que Turquia acusi a les SDF de tenir el poder i gestionar la zona com a múltiples cantons autònoms més difícils d'atacar de cop. Les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) i les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) es repleguen de la frontera i adopten un rol menor. Ara bé, com han demostrat les "zones segures" a l'est només són de transició i, l'entrada de forces turques pot suposar el precedent, sinó les bases, per a una invasió en un període de un o dos anys. A Erdogan no li calen pretextos. Tot apunta, doncs, a una trampa mortal de la que només es pot sortir afeblint Erdogan com han mostrat les recents eleccions locals turques. 

0 comentaris:

Publica un comentari