Un 23F turc

L'intent de cop d'estat del 15 de juliol, que encara cueja, ha fracassat per diversos motius:


- efectius només concentrats a Istanbul i Ankara, com en l'intent del 23 F a l'estat espanyol es van concentrar a Madrid i València. L'absoluta manca de presència fora de les dues grans ciutats ha deixat en evidència els colpistes.

- Desplegament a llocs clau (aeroport, port del Bòsfor, televisió) però exclusivament amb una demostració de força, quan Erdogan ha fet una crida a mostrar el seu suport, com si s'hagués previst amb antelació, milers de persones han sortit a les dues ciutats i, amb sorprenent facilitat, han capturat tancs sense disparar ni un tret. Hi ha hagut xocs entre policies i militars a la seu central del MIT, entre colpistes i civils al pont del Bòsfor però lluny de les imatges, per exemple, de Tian an men. L'imatge de manifestants pujats a tancs, insòlita en un país on l'exèrcit dispara abans de preguntar, és l'icona d'un cop amb massa sospita.

- Si els colpistes volien tenir èxit havien de detenir a Erdogan. Si hagués estat a la capital hauria estat relativament factible. Tenien els efectius. Però el president turc era de vacances a Marmaris i, tot i els rumors de que intentava fugir (filtrats per l'agència governamental Anadolu) no ha estat amenaçat en cap moment pels colpistes. Erdogan dirigeix de forma autoritària un règim autoritari. Qualsevol intent d'enderrocar un dictador passa per capturar aquest dictador, no d'ignorar-lo/respectar-lo. Hi ha desenes d'exemples a la història.

Per tot plegat, el cop sembla un autocop. D'aquesta manera Erdogan acaba de liquidar els darrers elements seculars de l'exèrcit, els mateixos que van prohibir a l'islamisme governar l'any 2000 i aconsegueix que masses islamistes marxin pels carrers d'Ankara i Istanbul cridant "Al·là és gran" i brandant banderes turques. Manifestants que han estat cridats des de totes les mesquites. Fou Erdogan qui va dir que "la conquesta es fa des de les mesquites". Ara, amb el pretext del cop pot implantar les mesures autoritàries que, fins ara, la majoria parlamentària no li hi permetia.