dimecres, 9 de març de 2016

Entrevista a J.M. Terricabras: per part turca "no hi ha cap voluntat de diàleg"


Per quins motius se suma a la proposta per a què la Unió Europea (UE) retiri el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) de la llista de grups terroristes i per què ho impulsen ara?

Bàsicament per dos motius: l'un perquè ha estat Turquia qui amb la seva activitat militar i política en contra del PKK l'ha anat arraconat cap a posicions en bona part d'autodefensa. És Turquia qui l'ha declarat terrorista, qui ha trencat els lligams de diàleg amb ell i per tant, en aquest sentit em sembla que no es pot continuar en aquesta línia.

En segon lloc, lligat amb la primera raó, el fet que el PKK sigui declarat com a grup terrorista és una bona excusa per Turquia per no entrar-hi mai més en diàleg i negociacions, que és l'única cosa que realment es necessita. Per tant, l'única manera que es pugui arribar una altra vegada a dialogar, a negociar, a parlar i a emprendre un camí de pau és justament que el PKK no sigui a la llista de grups terroristes de la Unió Europea. Si ens hi posem ara, segurament ens hauríem d'haver posat fa temps, és perquè la situació cada vegada és més dramàtica.

- Mentrestant, Abdullah Öcalan continua a la presó.
Efectivament, és un altre gest que mostra que no hi ha cap voluntat de diàleg, cap voluntat de fer res i per tant em sembla absolutament inadequat i impropi i d'una visió política que simplement es regeix per criteris autoritaris.


Josep Maria Terricabras, en la recent reunió amb el governador turc de Mardin, Ömer Faruk Koçak, en el marc de la visita d'eurdiputats/des


  - La transició ideològica del PKK des d'una postura independentista i marxista-leninista cap a tesis del confederalisme democràtic l'ha afavorit? O ha estat més aviat la seva implicació en el front anti-Estat Islàmic (EI) el que n'ha millorat la imatge?

Segurament a nivell turc el viratge ideològic ha ajudat al PKK a tenir un diàleg més efectiu amb el govern turc en el marc del procés de pau. Tot i això, és evident que a nivell d'imatge internacional la capacitat de lluita contra l'Estat Islàmic dels grups kurds han millorat la seva imatge davant la comunitat internacional. Estic convençut que al govern Erdogan aquest fet no li haurà agradat gens.

- Com s'entén que la UE mercadegi amb els refugiats fins a l'extrem d'estar disposada a 'regalar' 3.000 milions d'euros a Turquia a pesar de la deriva autoritària que està prenent el país?

A mi em sembla que aquestes són dues qüestions que jo les separaria. És veritat que Turquia té moltíssims refugiats i aquests 3.000 milions d'euros no han de ser per Turquia, han de ser pels refugiats. En aquest sentit, no podem castigar als refugiats perquè castiguem Turquia. El problema és que no sabem no sabem què en farà Turquia amb aquests recursos, perquè la idea de la Unió Europea era aportar aquests diners per millorar les condicions de vida dels refugiats -no solament per muntar tendes de campanya-. La manca de transparència per part de Turquia fa, certament, molt mala espina. Per tant, això, amb condicions i control, no em semblaria gens malament que es fes.

L'altra assumpte és que el règim és autoritari i, per tant, se l'ha de continuar condemnat i se l'ha de continuar apretant. I no se li ha de donar cap esperança que pugui esdevenir aviat membre de la Unió Europea perquè això és impossible per a un país que no respecta els Drets Humans.

Entrevista realitzada per Marc Español i Escofet
@mespanolescofet

0 comentaris:

Publica un comentari