dissabte, 26 de setembre de 2015

L'Iran atempta contra el dirigent del partit kurd PAK a territori iraquià





Partiya Azadi Kurdistan (PAK), el Partit de la Llibertat del Kurdistan, és una de les formacions menys conegudes del moviment nacional kurd. De fet, és un partit extremadament peculiar. Integrat per kurds de l'Iran, en l'actualitat, la seva estructura és al Kurdistan iraquià. El seu seguiment a la part iraniana és, com a molt, modesta. Malgrat això el PAK manté una milícia pròpia i unes bases notables en territori de l'Iraq sota protecció dels diferents partits del Kurdistan iraquià, en especial PDK i UPK. També té una oficina als Estats Units i membres a Escandinàvia. La seva organització és molt eficient i efectiva.






Els precedents del PAK

La formació política va ser fundada l'any 1.991 com una escissió nacionalista de l'Organització de Guerrilles Fedain del Poble Iranià. Aquest, fou un moviment marxista-leninista que va actuar entre 1.971 i 1981 primer contra el xa de Pèrsia i després contra el règim revolucionari islamista de Khomeini. A partir de 1981 va entrar en divisions internes entre el sector "minoritari", avui present només a l'exili europeu i el "majoritari". Aquest darrer és reconegut, per exemple, com a grup agermanat per l'esquerra europea (Die Linke, Parti Communiste Français, Izquierda Unida i Partido Comunista de España).

Com altres grups de l'oposició iraniana, l'OGFPI, es va veure obligada a refugiar-se a l'Iraq. El gruix dels seus membres kurds van instal·lar-se a Halabja amb permís de Saddam Hussein. Quan l'any 1.991 el Kurdistan iraquià va accedir a l'autonomia aquest sector va abandonar l'OGFPI i va fundar la Unió Revolucionària del Kurdistan amb Said Yezdanpenah com a màxim dirigent. És aquest grup el qui l'any 2.006 es va transformar en l'actual PAK. L'ala armada de la formació s'anomena Ettehâde Shoreshgerên (Lluitadors per la Llibertat) i té prohibit actuar de forma militar a l'Iran per les pròpies autoritats kurdes de l'Iraq que l'acullen. El propi Said Yezdanpenah fou assassinat pel agents iranians el setembre de 1.991 i va ser succeït pel seu germà Hussein fins l'any 2.006 quan va accedir a al direcció Ali Qazi, fill del mític president de la República de Mahabad, Qazi Mohammad, executat a la forca per l'Iran l'any 1.946. Hussein va restar al capdavant dels peshmerga del partit.



Un programa conservador

El programa del PAK aposta per un estat kurd unificat amb un Iran federal com a mesura transitòria. És una formació de dreta conservadora, anti islamista, anti marxista i que vol establir una democràcia liberal al Kurdistan iranià. En general té bones relacions amb la resta de partits kurds a excepció del PJAK a qui acusa de ser una branca del PKK a l'Iran. De fet el PJAK ha mostrat una forta presència i capacitat provocant gelosia de la resta de grups polítics kurds a l'Iran que han quedat en evidència. El PAK, a més, forma part del Congrés Federal de les Nacions Iranianes mantenint bones relacions amb la resta de l'oposició iraniana al règim de Teheran.







Al front

Quan, el juny de 2.014, l'Estat Islàmic va llençar el seu atac contra Mossul, el Kurdistan iraquià va sentir l'alè dels fonamentalistes ben a prop. A principis d'agost aquesta van atacar Sinjar provocant el 39è genocidi que ha patit la minoria yezidi, una confessió religiosa kurda prèvia a l'arribada de l'islam. Davant d'aquest atac, el Kurdistan iraquià va mobilitzar les seves forces militars. Entre aquestes hi hagué les unitats del PAK que van incorporar-se al front per lluitar contra l'Estat Islàmic. El gruix d'aquestes està desplegat, encara avui, al front de Kirkuk, que coordinen els peshmerga de la Unió Patriòtica del Kurdistan. De fet, lluiten al costat de membres del PKK amb qui han millorat notablement les relacions.



 
 Tres imatges de Hussein Yezdanpenah, víctima de l'atemptat



L'intent d'assassinat

La tarda del 24 de setembre, un agent iranià, infiltrat dins els peshmerga del PAK, va provar de matar Hussein Yezdanpenah. Aquest es va salvar mercès a la intervenció de la seva guàrdia però en l'atemptat van morir tres peshmerga del PAK: Bedre, Karzan i Erkan. En canvi l'agressor, va ser reduït però va sobreviure i resta empresonat pel propi PAK. L'acció s'inscriu en les pràctiques assassines del govern iranià. Ja el 1989 va assassinar, amb agents infiltrats a Viena, el secretari general del principal partit kurd de l'Iran, Abdul Rahman Ghassemlou. Dos anys després va matar de forma similar el seu successor, Sadegh Sharafkandi, a Berlin.

I no han estat poques les accions d'agents infiltrats a les bases iraquianes del PDKI, Komala i PJAK contra milicians o enverinant, per exemple, l'aigua. Iran demostra, amb l'acció contra Hussein Yezdanpenah tres factors constants des de 1979:
1) actua amb impunitat sense cap condemna internacional,
2) utilitza agents a sou i
3) persegueix als seus enemics fins i tot quan aquests deixen de ser-ho actuant amb una repulsiva sed de venjança.

Jordi Vàzquez i Mir
@JordiVazquez









0 comentaris:

Publica un comentari