Àssad obre la porta a reconèixer l'autonomia kurda

Sis mitjans de comunicació russos han publicat avui una llarga entrevista amb el president de Síria Baixar al-Àssad. El dignatari reb un suport cada vegada més evident de la Rússia de Vladimir Putin. L'ajuda militar que arriba ha estat excel·lentment documentada per InformNapalm però també hi ha inqüestionables proves de la presència de militars russos a Síria tot i que no han entrat, encara, en combat.

Àssad continua descrivint l'oposició com a "terrorisme" sense fer cap anàlisi polític en profunditat. Tant l'oposició laica com l'islamista és catalogada com a terrorisme i no reconeix cap responsabilitat en la crisi que va esclatar l'any 2011. El president acusa Occident de plorar amb un ull pels refugiats però donar suport amb l'altre al terrorisme sense ditinguir entre cap facció.

Preguntat sobre els kurds nega que siguin res més que un "component" de la societat siriana i nega, també, que els hagi perseguit. Creu que estan dividits en faccions i creu que els "patriotes" li donen suport a ell ja que representa la Síria unida. Els kurds no són uns "aliats" simplement per què formen part de la pròpia societat síria i, segons Àssad, molts han mort com a soldats lluitant per ell. "Hi ha algunes demandes kurdes expressades per alguns partits, però no hi ha demandes kurdes pels kurds", simplement per què nega que els kurds formin una minoria ètnica dins de Síria ni siguin interlocutors com a tals. Reconeix que van parlar d'algunes demandes kurdes a l'inici del conflicte però que la resta són competència de tota Síria i no de la minoria kurda que les demana, suposarien canviar la constitució. Malgrat això dóna la mà, en cert sentit, a Rojava, sense reconèixer-la com a tal:

"Ens hem d'unir per lluitar contra l'ISIS. Després de que derrotem a ISIS, al-Nusra i els terroristes, les demandes kurdes expressades per alguns partits poden ser discutides nacionalment. No hi ha problema en això, no tenim un veto a cap demanda mentre sigui dins del marc de la unitat de Síria i la unitat del poble de Síria i el seu territori, lluitant contra el terrorisme, la diversitat de Síria i la llibertat d'aquesta diversitat en el seu sentit ètic, religiós, nacional i sectari".  Insistit en la demanda accepta negociar una autonomia però si les demandes kurdes "convencen" a tota le societat siriana. "Quan el poble sirià es mogui en aquesta direcció i aprovi aquest pas, naturalment ho aprovarem (...) naturalment reformant la constitució".

El discurs conciliador amb part de les demandes kurdes contrasta amb el referent a Turquia. "La cooperació occidental amb el Front al-Nusra, és una realitat, per què sabem que Turquia dóna suport a al-Nusra i l'ISIS proveint-los d'armes, diners i voluntaris terroristes. És ben conegut que Turquia té bona relació amb Occident. Erdogan i Davutoglu no poden fer un sol moviment sense coordinar-se primer amb els Estats Units i estats occidentals".