dimecres, 12 de febrer de 2014

Els partits kurds de Turquia

La República de Turquia no permet que existeixin partits de minories nacionals. Les minories a Turquia senzillament han estat exterminades a base d’assassinats massius. Així l’antiga minoria grega a Anatòlia que datava dels temps de colònies com Milet i que va donar alguns dels més gran pensadors de la història o la minoria armènia en són dos exemples. La minoria kurda ha patit atacs similars però no ha pogut ser exterminada. A canvi ha estat ocultada. Per tant no hi ha oficialment partits kurds a Turquia.



El principal partit kurd és el Partiya Karkerên Kurdistan (PKK) o Partit dels Treballadors del Kurdistan. Fundat l’any 1978 és el gran referent organitzatiu dels kurds de Turquia tot i ser il·legal i clandestí. El seu programa independentista i marxista-leninista ha anat derivant amb el pas dels anys cap a una proposta anomenada confederalisme democràtic que aposta per una democratització social i un autogovern sense modificar les fronteres actuals. Entre les seves formacions sectorials destaca la milícia Hêzên Parastina Gel (HPG) o Forces de Defensa Popular creades l’any 2002 però hereves de la milícia guerrillera del PKK que va iniciar l’alçament armat el 1984. També té una sectorial de dones (dividida en una organització de les dones urbanes, l’altra de zones rurals i una tercera de guerrilleres), una d’estudiants i una de joves. Forma part de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats Kurdistan, KCK).



El principal partit amb representació era el Baris ve Demokrasi Partisi (BDP) que en turc significava Partit de la Pau i la Democràcia. El BDP va néixer l’any 2009 i és el sisè (!) partit pro kurd en fundar-se des de 1990 ja que els anteriors han estat prohibits. Fou dirigit per un kurd zaza, Selahattin Demirtas i format en un terç per alevis, essent observador de la Internacional Socialista. Té representació parlamentària i governa un centenar de poblacions. El BDP va transformar-se en el seu tercer congrés en Demokratik Bölgeler Partisi (DBP, Partit Democràtic de les Regions), Partiya Herêman a Demokratîk en llengua kurda. Dirigit per Emine Ayna, una kurda zaza, i Kamûran Yûksek. L'objectiu de la nova formació és centrar-se en l'autonomia i treballar-hi en els camps de la legislació, l'auto defensa, l'economia, la cultura i la diplomàcia.

L’any 2012 naixia l’HDK. En turc significa Congrés Democràtic Popular i aplega activistes socials, militants de l’esquerra turca i militants kurds. Se’l considera una aliança del BDP amb l’esquerra turca. Un any després es formalitzava l’Haklarin Demokratic Partisi (HDP o Partit Democràtic Popular) impulsat per l’esquerra turca afí als postulats del moviment kurd. Selahattin Demirtas i Figen Yüksedag són els seus dirigents.






Convocatòria unitària dels sis partits a Amed el setembre de 2015

Fora de l’entorn del PKK hi ha petites formacions de caire nacionalista i de centre inspirades en el model del Kurdistan iraquià i el PDK dels Barzani i l'UPK:

- PAK (Partîya Azadîya Kurdistanê), en turc Kürdistan Özgürlük Partisi, Partit de la Llibertat del Kurdistan, fundat l'onze de desembre 2014. Dirigit per Mustafa Özçelik, de caràcter conservador. Fou el primer partit que legalment va usar el nom de "Kurdistan",

- PAKURD (Partiya Kurdistan) dirigit per İbrahim Halil Bara,

- KADEP (Katlimci Demokrasi Partisi, Partit de la Democràcia Participativa) dirigit per Lutfu Baksi. Fundat el 19 de desembre de l'any 2006 per l'ex ministre Şerafettin Elçi,

- el comunista ÖSP (Özgürlük ve Sosyalizm Partisi, Partit de la Llibertat i el Socialisme) creat el 21 de desembre de 2011 pel marxista Sinan Çiftyürek; proposa una federació turco-kurda,

 - el PDK-Bakur un veterà partit proper al PDK del Kurdistan iraquià. Fou fundat el setembre de 1992 per la unió de l'Ala Rızgari Birlik Platformu, la Ulusal Birlik Platformu (Bergeh), alguns grupuscles separats del Rizgari i alguns independents. Inicialment es va dir Hevgırtın-PDK. Fou el successor de Partit Democràtic del Kurdistan Turc, dissolt el 1968 arran de l'assassinat del seu líder. El 1994 va adoptar el nom de PDK/Bakur (nord), en al·lusió a la part septentrional del Kurdistan. És un partit progressista moderat i refusa la separació dels kurds en diferents estats.

- Hereketa Azadi, Moviment de la Llibertat

Finalment hi ha tres formacions més:

- l’HAK-PAR formació socialista creada per Kemal Burkay. Hak ve Özgürlükler Partisi (HAK-PAR, Partit dels Drets i les Llibertats) va fundar-se l'any 2012. Tot i ser molt minoritari governa a una localitat kurda, Konukbekle. A les eleccions del 7 de juny va obtenir 58.698 vots. El seu president va morir en un accident de trànsit l'octubre de 2015.

- HUDA-PAR (Hür Dava Partisi, Partit de la Causa Justa), d’orientació islamista i conservador, fundat el 17 de desembre de 2012. Hereu del grup paramilitar Hizbollah turc que entre 1983 i 2002 va dur a terme una guerra paramilitar contra el PKK de tipus contra insurgent. El 2014 va obtenir prop de 100.000 vots a les eleccions estatals.


L'any 2014 es va formar el Partiya Demokrata Kurdistan Turkiyê (PDK-T). La nova formació s'inspira en el Partit Demòcrata del Kurdistan (PDK) que governa actualment al Kurdistan iraquià. Les relacions entre aquest partit i el govern turc són actualment excel·lents. Aquest és el motiu principal de que Ankara hagi accedit a l'ús del mot Kurdistan en el nom oficial de la formació. El segon motiu és que el PDK-T vol presentar-se com una alternativa moderada front l'il·legal Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) o bé el legal Partit de la Pau i la Democràcia (BDP). Malgrat això el PDK-T també demana una independència pel Kurdistan turc amb capital a Amed / Diyarbakir. El seu màxim dirigent és Mehmet Emin Kardas qui ha afirmat que "Només la independència pot protegir els kurds, més que la supremacia turca, àrab o persa".

Tots ells tenen un seguiment molt marginal.









0 comentaris:

Publica un comentari