dimarts, 4 de febrer de 2014

Els partits kurds de Síria

Hi ha fins a 18 partits polítics kurds a Síria en un laberint de sigles difícil d’entendre. Les nombroses escissions són més personals que polítiques tot i que se’n poden distingir diverses famílies.

Tretze de les divuit formacions provenen del Kurdish Democratic Party of Syria (KDPS) primer partit kurd de Síria, fundat el 1957. Ben aviat el partit va veure’s implicat en conflictes entre tres ales: l’ala dreta de Nur al-Din Zaza i Abdel Hamid Darwish; la més fidel al PDK iraquià (partit matriu del KDPS sirià) amb Daham Miro i l’ala esquerra d’Osman Sabri i Salah Badruddin.






1. Les formacions sorgides del KDPS

Des de 1965 l’anomenada “Ala dreta” del KDPS funciona de forma autònoma dirigida per Nur al-Din Zaza i Abdel Hamid Darwish. Quan la ruptura amb el KDPS és definitiva, aquest sector crea el Kurdish Democratic Progressive Party in Syria (KDPPS) l’any 1970. Actualment continua dirigit per Darwish, el més veterà dels polítics kurds de Síria. Ha tingut nombroses escissions algunes de les quals continuen actives: Kurdish Equality Party ‘Wekhevi’, Kurdish Democratic Patriotic Party i el KDPPS-Reform Movement.


Kurdish Democratic Party of Syria ‘Al-Parti’. L’hereu del KDPS és el partit que avui lidera Abdulhakim Bashar. Aquest partit fou reactivat cap a l’any 2000 després de patir nombroses escissions que acabarien convergint amb formacions sorgides de l’ala esquerra. A part del KDPS de Bashar, que té relacions preferents amb el PDK iraquià del M. Barzani, n’han sorgit diverses escissions: KDPS Al Parti/Nasruddin Ibrahim, KDPS Abdurraman Aluji’s Group i KDPS Abdulkarim Sakho.


El sector d’esquerres fou dirigit pel refugiat turc Osman Sabri fins que Salah Badruddin va emergir com a líder carismàtic acabdillant-lo durant tres dècades. És el que ha patit més escissions sorgint-ne les següents formacions:

Kurdish Left Party

El 1977 aquest partit liderat per Mohammed Musa trenca amb Badruddin adoptant el nom de Kurdish Left Party o Yassar Party. Actualment dues faccions reclamen aquest nom una encapçalada pel propi Musa coneguda com a KLP (Congress) i l’altra, KLP (Central Committee) dirigida per Saleh Gado qui és refugiat a Iraq.

Yekiti

L’any 1991 un nombrós grup de crítics amb Badruddin va trencar amb ell per crear el Yekiti (en kurd Unitat). En realitat va aplegar diverses formacions menors: Kurdish Peasant Party, Uthman Group, Party of the Paople Union, Workers Party d’Azad Ali, Labour Party de Segbat Fatih (escindit del KDPS el 1980) i Al Parti KDPS d’Ismail Omer (escissió del KDPS que acabarà formant el Democratic Yekiti). Hi destacaven Marwan Uthman (trostkista), Fuad Aliko, Hasan Salih o Ismail Amo. Aquest partit es va trencar entre una facció federalista i una oposada al federalisme.

Azadi

Els darrers seguidors de Badruddin el van abandonar finalment quan va acceptar un càrrec a sou del govern regional kurd d’Iraq. Aquest sector va unir-se a una escissió del Kurdish Left Party. La formació resultant fou batejada com a Kurdish Freedom Party però popularment se’ls coneix com Azadi (llibertat en kurd). Fins el 2011 la cohabitació fou viable però llavors el partit es va trencar en dues faccions que reivindiquen el nom del partit i mantenen excel·lents relacions amb el PDK iraquià la de Cuma i la d’Oso.




2. El PYD

Partiya Yekîtiya Demokrat o Democratic Union Party.


Actualment és la formació principal del Kurdistan sirià. En realitat es tracta d’una mena de filial del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) turc. De fet forma part del KCK (Koma Ciwakên Kürdistan, Union of Communities in Kurdistan) a nivell de tot Kurdistan.

El PKK va actuar com a tal des de 1980 a Síria. En aquell moment el règim sirià va respondre al projecte turc GAP (explotació unilateral de l’Eufrates) convidant les faccions armades turques Dev Genç, Dev Sol i PKK. El 1980 Öcalan es refugia a Damasc on gestiona un camp d’entrenament. Assad li dona instructors, comptes bancaris i armes. Després els trasllada a la vall de Biqa (Líban) on el PKK s’alia al DLFP palestí de Nayif Hawatmeh i per primer cop el PKK fa accions armades a la guerra libanesa. Clans de la tribu Miran es passen de Barzani a Öcalan. El 1987 el PKK té oficines a Damasc, Qamishli, Darbasiya, Derik, Ras al-Ayn, Efrin, Alep i Hasaka; tanmateix controla de facto zones del Kurd Dagh. El 1990 Turquia retira el GAP i Síria declara el PKK terrorista. El 1996 Öcalan reconeix que no hi ha kurds a Síria sinó refugiats. (?) L’any.1998 és expulsat de Síria i el PKK deixa d’operar a Síria.

Després d’un període crític l’any 2003 es funda el PYD (Partit de la Unió Democràtica) sota el lideratge de Fuet Omar. L’any 2010 s’escull una nova direcció bicèfala amb Salih Muslim (veterà del PKK) i Asya Abdullah; amb ells el partit pren una fisonomia més autòctona siriana i opta per una política agressiva amb la resta de partits sirians kurds i els seus flirteigs amb l’oposició àrab al règim. En aquest sentit crea una milícia pròpia, YPG, (Unitats de Protecció Popular) que es fan amb el control de les zones kurdes a mesura que l’exèrcit sirià es comença a retirar l’any 2012.


Rekfetin. Kurdish Wifaq Party. 2004. Escissió del PYD, contraria al dirigisme del PKK. El seu cap. Kemal Sahin, fou assassinat pel PYD el 2005. Fawzi Shingar el dirigeix refugiat a Iraq.





3. Altres

Syrian Kurdish Democratic Party. 1997. Petita formació de Jamal Bagi.

Future Movement

Kurdish Future Movement neix el 2005 de la mà de Meshal Tammo qui havia estat seguidor de Badruddin entre 1979 i 1999. De fet se’l pot considerar una facció més de l’ala esquerra del KDPS. Tammo opta per la col·laboració activa amb l’oposició àrab al règim fet que el converteix en un adversari del PYD (partidari de seguir una línia només kurda ignorant l’oposició àrab). Tammo atrau els sectors més joves del Yekiti. La seva popularitat fa que sigui primer empresonat i després assassinat. Després del seu assassinat neix el Meshal Tammo Battalion però el partit es bifurca en dos faccions antagòniques.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada