Mapa de la regió de Khorasan a l'Iran. Els kurds habiten al nord de la mateixa.
González de Calvio va afirmar ja al 1404 que hi havia unes 400 tendes negres on hi vivien kurds al Khorasan pagant tribut a Tamerlà. El 1522 el xà Islamil envia 4.000 kurds d’Erzerum i Van al Khorasan per protegir la frontera dels uzbeks. En la guerra contra els otomans els perses safàvides opten per la política de terra cremada i buiden zones de la frontera duent els habitants kurds al Khorasan. Aquest és l'origen de l'actual població kurda a la zona.
El xà Abbas el 1601 en desplaça 30.000 famílies més. El 1738 les tropes kurdes són vitals per la penetració persa a l’Ïndia. Malgrat això reben forts impostos i es revolten el 1747 més tard s’enfronten al xà Fath Ali que envia 15.000 soldats a combatre 8.000 guerrers kurds vers 1796. De 1825-28 els kurds llencen ràtzies contra els turcmens.
El 1936 el xà Reza prova de sedentaritzar les tribus nòmades, els desarma, mata els caps tribals i els declara anacrònics i una vergonya. Crema les tendes. El seu fill Mohamed Reza el derroca i retorna a la via tradicional el 1941 fet que els kurds per tornar a la seva forma de vida i obtenir una autonomia (1941-53). El gir de 1963 (reforma agrària, escolarització, irrigació), la manca de caps tradicionals, epidèmies, fred i exaccions de funcionaris junt la mort del 90 % del bestiar deixa els kurds en una feblesa extrema.
El poeta Alireza Roshan fou empresonat des de setembre de 2011 a Evin per expressar la seva identitat kurda i pertànyer al grup Gonabadi.
Afrasiab Shekotefh dirigeix la Kurmanj People of Khorasan des de Londres. Des de 2009 és una organització política. També hi ha el CSKK (Cultural & Civil Society of Khorasani Kurds) també amb seu a Londres des de 2006 dirigida pel mateix militant.
Mapa del Pròxim Orient. Les zones kurdes senyalades en vermell. L'àrea kurda de Khorasan és a l'extrem dret.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada