300.000 kurds condemnats a una sola província en 4 anys... per un article que ha estat anul·lat ara pel Tribunal Constitucional de Turquia

Unes 300.000 persones han estat condemnades en 4 anys en una única província de Turquia de majoria kurda en virtut d'una secció del codi penal que castiga persones per "delictes comesos en nom d'una organització [il·legal] sense pertinença". Però aquesta secció del codi penal ha estat recentment anul·lada pel Tribunal Constitucional de Turquia, segons Mehdi Özdemir, vicepresident del Col·legi d'Advocats d'Amed (en turc Diyarbakır).

Amb l'argument que no era vàlida per la Constitució, el Tribunal Constitucional va anul·lar la setmana passada la disposició en qüestió, que s'ha debatut i impugnat amb freqüència en diferents causes judicials amb periodistes, polítics i activistes amb l'argument que era inconstitucional.

Molts presos polítics han estat jutjats i condemnats en virtut de la disposició en els darrers anys, amb la província de Diyarbakır (Amed), de majoria kurda, una de les ciutats més afectades per la disposició, i on l'efecte de l'anul·lació serà més sorprenent quan la sentència, que entrarà en vigor d'aquí a quatre mesos, entra en vigor.

Segons un informe del Col·legi d'Advocats de Diyarbakır, a partir de dades del Ministeri de Justícia, un total de 4.949 persones van ser condemnades i 3.036 absoltes en els judicis que es van dur a terme en l'àmbit d'aquest article el 2016. El 2017, el nombre de processaments va augmentar, i el nombre de condemnes gairebé es va quadruplicar, i 14.971 persones van ser condemnades i 11.437 absoltes. L'augment va continuar el 2018 quan 108.412 persones van ser condemnades i 23.970 absoltes. El 2019, 70.848 persones van ser condemnades i 26.175 absoltes. El 2020, 44.204 persones van ser condemnades i 16.516 absoltes. Segons les dades, un total de 243.834 persones van ser condemnades a tot Turquia entre el 2016 i el 2020 per cometre un delicte en nom d'una organització il·legal sense ser membre de l'organització. Les condemnes van continuar el 2021 i el 2022.

En declaracions a Artı Gerçek News, Özdemir va assenyalar que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) havia emès anteriorment nombroses sentències que dictaminaven que la disposició anul·lada era una violació, posant èmfasi en l'alineació del Tribunal Constitucional amb la visió del TEDH.

Özdemir va subratllar que el veritable repte rau en l'aplicació de les lleis sota la legislació "antiterrorista", que va qualificar de judicis amb motivació política. Va assenyalar que el Tribunal Constitucional, el TEDH i la Comissió de Venècia del Consell d'Europa han criticat tot el paquet de lleis antiterroristes de Turquia.

En referència a l'impacte de la disposició anul·lada, Özdemir va recordar els processaments per "pertinença a una organització il·legal" i va subratllar la necessitat d'un marc legal més precís per evitar abusos en casos polítics.

Amb la decisió del Tribunal Constitucional turc que entrarà en vigor d'aquí a quatre mesos, els experts legals esperen una revisió dels casos en curs i possibles sortides de presó.