El PDKI kurd denuncia un nou atac terrorista d'Iran sobre un campament kurd a Iraq

Ahir, el Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran (IRGC) va dur a terme un altre atac amb drons contra una instal·lació del Partit Democràtic del Kurdistan Iranià (PDKI) a Koya, Kurdistan de l'Iraq. Les forces de seguretat internes kurdes (Asayish) van declarar dilluns que dos drons han impactat un camp a la província d'Erbil, a Koya. L'Iran ha continuat la seva campanya d'atacs amb drons i míssils contra els partits d'oposició kurds iranians amb seu a l'exili a la Regió del Kurdistan de l'Iraq. En una nota del propi partit kurd s'afirma: "L’IRGC terrorista de l’Iran ha dut a terme un altre atac amb drons contra una instal·lació del PDKI a Koya. Encara que cap membre del partit ha resultat ferit, l’atac ha causat danys materials. Aquest últim acte d’agressió reflecteix la política contínua de Teheran d’atacar organitzacions d’oposició kurdes en lloc d’afrontar les demandes democràtiques del poble de l’Iran."

Iran segresta 2 germans kurds, una infermera i un enginyer

Les forces d'ocupació iranianes van arrestar dos germans kurds a la província occidental del Kurdistan dissabte durant batudes coordinades a les seves llars, segons va informar un organisme de control dels drets humans, mentre les autoritats continuen una àmplia repressió contra activistes, manifestants i detinguts polítics.

La Xarxa de Drets Humans del Kurdistan (KHRN), amb seu a París, va dir dissabte que "desenes de forces del ministeri d'intel·ligència van assaltar simultàniament" les residències de Kazhal Rahmani i Danyal Rahmani a la ciutat de Kamyaran, a la província del Kurdistan. Segons el grup de drets humans, agents de seguretat van trencar les portes de les cases "sense presentar cap ordre judicial", van arrestar els dos germans i els van traslladar a un lloc no revelat. Els individus arrestats com a Kazhal Rahmani i Danyal Rahmani.

El grup de drets humans va dir que Kazhal Rahmani, un activista civil, ha estat citat i interrogat diverses vegades en anys anteriors pel ministeri d'intel·ligència tant a Kamyaran com a Sanandaj, una altra ciutat de la província kurda. El grup va afegir que havia treballat com a infermera en un hospital de Kamyaran, però que va ser acomiadada del seu càrrec a la tardor del 2019 després de la pressió del ministeri.

La xarxa va dir que Danyal Rahmani, estudiant d'enginyeria informàtica en una universitat de Sanandaj, també havia estat citada i interrogada diverses vegades en anys anteriors per les forces d'intel·ligència del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC), considerada terrorista a tot Occident, a Kamyaran. KHRN va dir que el seu germà, Rebin Rahmani, és un expres polític i membre de la junta de la seva organització.

El grup també va dir que un altre germà, Jamal Rahmani, membre del consell de direcció de la Comunitat Democràtica i un Rojhilat Lliure (KODAR), va ser assassinat per les forces de l'IRGC el 2018. Va dir que, des de llavors, la família s'ha adreçat repetidament a les institucions de seguretat de Kamyaran i Sanandaj per demanar la devolució del seu cos o informació sobre el lloc del seu enterrament, però no ha rebut cap informació.

Hewlêr acull la primera Fira del Llibre en Kurd amb 130 editorials i milers de títols

La primera Pêşangaya Pertûkî Kurdî le Hewlêr o Fira del Llibre Kurd s'ha inaugurat al Parc Sami Abdulrahman d'Hewlêr / Erbil, reunint 130 editorials i llibreries kurdes i presentant desenes de milers de títols. L'esdeveniment de set dies, que va començar dijous, reuneix 124 editorials i llibreries kurdes de la regió del Kurdistan, cinc de Rojhilat (oest de l'Iran) i una de les zones kurdes del sud-est de Turquia, segons els organitzadors. Té lloc de 10 del matí a 7 de la tarda, hora local.  S'està celebrant actualment, del 4 al 10 de juny de 2026, al Recinte Firal Internacional d'Erbil, situat al parc Sami Abdul Rahman.

Els visitants i participants van descriure la fira, que només presenta títols en llengua kurda, com una fita cultural important per a la literatura i l'edició kurdes. La lectora Helen Aras va dir que "No és només una exposició de llibres; és un esdeveniment amb un missatge. Reuneix llibres kurds de tots els centres sota l'abraçada d'Erbil per transmetre un missatge nacional". El traductor Zanyar Ali, que va assistir a la fira, va dir que estava satisfet amb la forta presència de publicacions en llengua kurda.

«El que ens fa feliços és que totes les agències aquí siguin kurdes i que se centrin més en la placa de les publicacions. Fins i tot els llibres participants aquí són tots títols kurds», va dir. L'editor Mirko Abubakir, d'una editorial de Sulaimani, va dir que l'esdeveniment dóna suport a la cultura lectora kurda. «És més per fer un diccionari kurd, que fa que el lector kurd es torni a familiaritzar amb els llibres que volem llegir», va dir.

La fira també ha reunit escriptors, traductors i lectors de totes les províncies de la regió del Kurdistan. L'editor Ata Raouf, que va viatjar des de Halabja, va dir que la iniciativa podria enfortir la relació entre els lectors i els llibres. «Aquesta fira és un dels passos importants que reconnecta els lectors kurds amb els llibres. S'espera que tingui un impacte significatiu, especialment en les generacions més joves, que s'han allunyat cada cop més de la lectura», va dir.

La idea de la fira va ser iniciada per Rebin Fattah, propietari de la llibreria Mali Wafayi a Hewlêr / Erbil, qui va dir que la fira es va llançar per abordar la limitada presència kurda a les fires internacionals del llibre. "Estem amagats a l'exposició internacional del llibre. L'objectiu no és només local, sinó global: construir contacte amb el món exterior i portar-nos al món exterior. Però necessitem un objectiu més gran". "Necessitem activitats i exposicions que puguin transmetre un missatge nacional i del Kurdistan. A través d'aquest missatge, podem reflectir idees que enriqueixin significativament els nostres escrits, cites i literatura".

24a Assemblea General del Congrés Nacional del Kurdistan

La 24a Assemblea General del Congrés Nacional del Kurdistan (Kongraî Natawaî Kurdistan, KNK) s'ha dut a terme a la ciutat neerlandesa de Venlo, amb la participació de més de 300 delegats de diverses parts del Kurdistan i de l'estranger, enmig de crides que emfatitzen la importància d'enfortir la unitat nacional kurda i continuar els esforços per celebrar un congrés nacional complet a la llum dels ràpids canvis a la regió.

La sessió es va inaugurar amb l'himne nacional kurd "Ey Reqîb" (Oh, enemic) seguit d'un minut de silenci en honor dels màrtirs. La copresidenta del KNK, Zainab Murad, va declarar que els esdeveniments recents a la regió comporten oportunitats i reptes per al poble kurd. Va subratllar la importància d'enfortir la unitat kurda, assenyalant que l'objectiu de la reunió és establir un terreny comú en preparació per al congrés nacional kurd i les activitats relacionades.

«No ens quedarem sense estatus polític»

Per la seva banda, el copresident del KNK, Ahmad Karamus, va dir que la convocatòria de l'Assemblea General arriba en un moment històric crític, i va subratllar que el poble kurd no abandonarà els èxits que ha aconseguit i no entrarà al nou segle sense un estatus polític que garanteixi els seus drets. Karamus va assenyalar que la unitat nacional és una prioritat clau, i va anunciar la formació d'un comitè especial per treballar en la millora de la coordinació entre les diferents parts del Kurdistan. També va demanar a totes les forces polítiques kurdes que donin suport als esforços cap a la unitat nacional i el proper congrés.

Després dels discursos dels dos copresidents, es va elegir el presidium de la sessió, format per Aziz Namli, Asrin Qadri, Zubida Zomrad, Hosheng Darwish i Janan Majid. Els membres del presidium van pronunciar els seus discursos als assistents. La reunió continuà amb la projecció d'un documental que repassa 27 anys d'activitats i treball del KNK. Fa vint-i-set anys, del 24 al 26 de maig de 1999, en presència de molts convidats i amics dels kurds, representants del poble del Kurdistan es van reunir a Amsterdam, Països Baixos, per fundar el Congrés Nacional del Kurdistan (KNK) que agrupa a partits i individuals de totes les tendències, i té com a objectiu la independència i unitat del Kurdistan.

Iran assassina un Voluntari de les HPG en una emboscada

Les HPG (Hêzên Parastina Gel) han anunciat la mort en un breu text: "El nostre camarada Heqî va aconseguir el martiri com a resultat d'una emboscada i trets oberts pe r les forces iranianes durant la nit del 29 al 30 de maig". Usualment les HPG combaten contra l'ocupació turca però en aquest cas l'imperialisme iranià ha actuat d'auxiliar dels ocupants turcs. De moment no s'han donat més detalls de l'incident.

Festival d'equitació tradional kurd soraní

La quarta edició d'aquest Festival d'Equitació dels peus de la muntanya de Karokh, Festival d'Equitació de Warte (població on s'organitza) o Festival d'Equitació de Balekayati, ja que està impulsat directament per una agrupació de joves d'aquesta mateixa comarca històrica (els joves de Balekayati)  se celebra a la subregió de Warte, als peus de la muntanya de Karokh. 

Aquesta àrea pertany administrativament al districte de Soran, situat a la governació d'Erbil (Hewlêr), dins de la regió del Kurdistan iraquià. Es tracta d'una zona muntanyosa que pertany històricament a la comarca de Balekayati. 

S'hi van aplegar desenes de kurds tradicionalistes que mantenen les costums ancestrals gastronòmiques, d'habitatge en forma de tendes a les muntanyes i la famosa cultural del cavall kurd que va convertir en un fortí les muntanyes del Kurdistan. La llengua kurda, en els eu dialecte soraní, va ser la principal de la trobada doncs és la principal del Soran avui dia i ha superat les interferències de l'àrab.

La minoria nacional kurda de Síria exigeix el ple reconeixement de la seva llengua en plena igualtat amb l'àrab

El Moviment Cultural i Artístic de la ciutat de Dêrik, Rojava, Kurdistan de Síria, va afirmar que la llengua kurda representa la identitat i l'existència nacional de la nació kurda, exigint el ple reconeixement dels seus drets en la nova constitució siriana i rebutjant la seva marginació o negació. Van assenyalar que qualsevol constitució que no reconegui la diversitat lingüística serà incompleta i no reflectirà la realitat siriana. 

A les regions de Rojava, les demandes per al reconeixement oficial de la llengua kurda en la propera constitució siriana augmenten, juntament amb les demandes per posar fi a les polítiques de marginació anteriors i garantir els drets dels components nacionals dins d'un marc estatal integral. 

Muhammad Mahmoud, (foto) del Moviment Cultural i Artístic de la ciutat de Dêrik va dir: "Marginalitzar la llengua kurda equival a marginalitzar l'existència del mateix poble kurd", emfatitzant la necessitat de respectar la llengua kurda i no excloure-la de la constitució siriana. Va assenyalar que les futures generacions continuaran aprenent i conservant la llengua kurda, concloent les seves observacions afirmant que la lluita continuarà per protegir els drets nacionals i preservar la llengua materna.

L'Iran genocida assassina dos germans activistes kurds

El règim islàmic ha matat els germans Mojtaba Waisi i Maysam Waisi, que eren activistes. Els germans Mojtaba i Maysam Waisi, importants activistes culturals a Kermanshan, van perdre la vida quan la Guàrdia Revolucionària va incendiar la casa on s'allotjaven. Segons la informació, els dos germans havien estat buscats per la seva participació en les protestes de gener. El 28 de maig, els Guàrdies Revolucionaris van obrir foc contra la casa on s'allotjaven els dos germans que van morir a l'instant, mentre que el destí de la resta de persones a la casa és desconegut.

Fent una declaració sobre l'incident Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê (Partit de la Vida Lliure del Kurdistan, PJAK) va dir: «Condemnem fermament aquest brutal assassinat i expressem el nostre condol al poble de Yarsan, al poble kurd i a l'Iran. Creiem que el moviment d'alliberament dels pobles kurd i iranià no s'aturarà amb el terrorisme, l'opressió i el crim. Sens dubte, la sang dels màrtirs Mojtaba i Maysam Waisi serà un altre símbol de resistència i lluita contra la dictadura de la República Islàmica."

Mojtaba i Maysam Waisi, activistes destacats de Kermanshan, van lluitar per la cultura kurda al llarg de la seva vida. Els germans Waisi van participar en la creació de la biblioteca kurda al barri de Dareh Deraz de Kermanshan. Els germans, que també participaven en les celebracions de Newroz i en les activitats de dengbej a la ciutat, van treballar tota la seva vida per assegurar que els valors de la nació kurda no fossin oblidats.

Parla Abdullah Mohtadi, el marxista que fa 50 anys que lluita contra els aiatol·làs perses d'Iran: "règim que ha submergit el país en l'abisme de la pobresa, la corrupció i la destrucció"

Tot i que la seva formació en un principi no es va integrar a la  Coalició de Forces Polítiques del Kurdistan Iranià en un gir, aquesta setmana, sí ho ha fet. El Buró Polític del partit marxista que va fundar Komala, Partit del Kurdistan iranià, ha anunciat la seva decisió d'unir-se a la Coalició en un comunicat emès avui 4 de març de 2026, el partit va dir que els esdeveniments regionals actuals requereixen una unitat i coordinació més fortes entre les forces polítiques kurdes, i que perseguirà els seus objectius dins de la coalició mitjançant el diàleg i la cooperació. Ell mateix ho explicava: "Són molt bones notícies per al poble del Kurdistan, que necessita reforçar les seves files més que mai, i notícies encoratjadores per a tots els que treballen per una gran unitat política per a la democràcia a l'Iran."

Komala està dividida en una ala lleial al partit comunista iranià, una aliada a les forces nacionalistes i la d'Abdullah Mohtadi, un veterà marxista que encapçala la principal facció d'esquerra kurda a Iran. El nou escenari que s'ha obert amb la intervenció contra el règim obre una escletxa a cinc dècades de malson (a les que hauria de sumar les del xà contra qui Mohtadi també va enfrontar-se). "Els kurds de l'Iran estan units. Per primera vegada, tots els principals partits kurds s'han unit en una nova coalició: un pas històric cap a la configuració d'un nou futur per als kurds i un Iran democràtic."

"Els dies del règim de la República Islàmica estan comptats. Un règim que ha submergit el país en l'abisme de la pobresa, la corrupció i la destrucció, ha condemnat desenes, si no centenars, de milers de joves amants de la llibertat a la presó, la tortura i l'execució durant dècades, ha malgastat centenars de milers de milions de riquesa pertanyent al poble en la construcció d'un programa nuclear inútil o l'ha gastat en forces terroristes a la regió, i que amb les seves polítiques aventureres i expansionistes finalment està portant la guerra a les nostres portes, sí, aquest règim antipopular s'acosta a la seva fi. Des del principi, la República Islàmica va atacar el Kurdistan sense cap justificació, per ordre de Khomeini, va iniciar assassinats massius i ha continuat aquestes repressions brutals i sagnants durant dècades. Aquest règim antikurd està a punt de morir i crema en un infern que ell mateix ha creat.

També fa una crida als militars encara lleials als aiatol·làs: "Ara que les lluites valentes del poble, d'una banda, i les derrotes de la guerra, de l'altra, han reduït el camp per a aquest règim assassí i estan a punt de determinar el seu destí final, s'espera de vosaltres, els oficials, sotsoficials i soldats de l'exèrcit, així com el personal de les forces de l'ordre, que estigueu al costat del poble en aquests moments fatídics, que deixeu de banda les cadenes de l'obediència al règim d'una vegada per totes i que doneu suport a la lluita del poble per la llibertat. A partir d'avui, ja no us considereu obligats a obeir les ordres dels vostres superiors que encara estan al servei d'aquest règim antipopular. Formeu unitats i, si cal, comitès d'oficials i soldats del moviment d'alliberament del Kurdistan a diversos nivells i poseu-vos en contacte amb el Partit Kurdistan Komala de l'Iran el més aviat possible." I, finalment, anuncia el futur immediat: "El següent pas hauria de ser unir-se en una àmplia coalició democràtica iraniana."

Combatents kurds per la llibertat, sou d'aquesta terra i aigua, sou d'aquest poble, no traïu la terra dels vostres avantpassats, no doneu l'esquena al vostre poble desposseït i oprimit. No us quedeu a l'infern que la República Islàmica ha creat, poseu-vos al costat correcte de la història i mantingueu-vos orgullosos i segurs, a vosaltres i a les vostres famílies.

La policia turca assalta la seu del principal partit de l'oposició

La policia d'Erdogan va entrat per la força a la seu del partit de l'oposició, posant fi a un enfrontament entre el líder deposat del CHP, Özgur Özel, i els partidaris de Kemal Kilicdaroglu, nomenat pel tribunal d'Erdogan. El CHP és el principal partit d'esquerra a Turquia, defensa el laïcisme i és aliat de la minoria kurda. Avui dumenge, els partidaris de Kilicdaroglu van intentar forçar l'entrada a l'edifici abans que la policia intervingués i en prengués el control.

Algunes persones van intentar bloquejar-los, però finalment els agents van aconseguir desallotjar els que hi havia a dins usant armes i gas.

"El Partit Republicà del Poble a partir d'ara serà als carrers o a les places", va dir Ozel mentre era obligat a sortir de l'edifici. El CHP ha presentat un recurs contra la sentència de dijous al Tribunal Suprem de Turquia, però els experts legals diuen que una sentència podria trigar. Les eleccions estatals seran el 2028.

PKK acusa l'estat turc d'obstruir una solució política pacífica en no prendre mesures legals serioses

La figura destacada del Partit dels Treballadors del Kurdistan (Partiya Karkerên Kurdistanê, PKK), Murat Karayılan, va emfatitzar que lliurar armes sense garanties legals i de seguretat clares equivaldria a "una rendició imposada". Qualsevol progrés en el procés polític, va assenyalar, ha de basar-se en fonaments clars que assegurin els drets i garanteixin la protecció. Murat Karayılan és actualment un dels màxims dirigents de l'organització kurda PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan). És Comandant en cap de les HPG (Hêzên Parastina Gel), que és el braç militar del PKK. També és membre del Comitè Executiu del PKK, essent considerat el líder operatiu i de camp més important de l'organització, especialment des de l'empresonament d'Abdullah Öcalan. Va ser anteriorment el president del consell executiu del KCK (Koma Civakên Kurdistan), l'organització paraigua del moviment nacional pan kurd.

"El procés de pau... sí, en les circumstàncies actuals es pot dir que el procés s'ha congelat i s'ha aturat. Això és el que observem clarament... les forces que donen forma a la presa de decisions ho van considerar oportú i, per tant, van prendre mesures per aturar o suspendre els passos del procés. Tenint en compte l'existència d'un informe oficial elaborat com a resultat de mesos de treball per part d'una comissió parlamentària, el fet de no continuar el procés no es pot explicar de cap altra manera".

El veterà del PKK va explicar que aconseguir un progrés genuí continua lligat al paper del lideratge kurd i la seva participació directa en el procés. Va emfatitzar que la decisió del Congrés del PKK de deixar les armes estava condicionada a que el líder del PKK, Abdullah Öcalan, fos lliure i supervisés personalment el procés directament. El febrer de 2025, el líder del PKK, Abdullah Öcalan, va demanar al seu PKK que posés fi a l'estratègia de lluita armada i dissolgués el PKK.

"Com a moviment, hem pres totes les mesures. Sobre aquesta base, es va aturar la guerra, es van suspendre les activitats militars i es van aturar totes les accions dirigides contra Turquia". Karayılan va emfatitzar que el seu moviment continua en un estat de preparació militar a falta de garanties, acusant directament l'estat turc de no haver pres mesures legals serioses que podrien fer avançar el procés de solució. Va afegir que la clau d'una solució rau en mans dels líders turcs i la seva voluntat política. Les mesures pràctiques per part d'Ankara podrien ajudar a reactivar el procés de pau. També va rebutjar la demanda de deixar les armes completament primer i després promulgar lleis, descrivint-ho com "la imposició de la rendició".

Trump acusa "als kurds" de quedar-se amb armes destinades a Iran

 Trump diu que els kurds l'han decebut per presèntament haver-se quedat amb armes americanes enviades als iranians. "Els kurds prenen, prenen, prenen", va dir. Trump troba el seu boc expiatori per una estratègia fallida amb l'Iran: els kurds. El president dels EUA acusa "els kurds" de desviar armes que, segons ell, estaven destinades a manifestants iranians antirègim. L'acusació no és nova, i sembla que s'ha produït un lliurament limitat d'armes, però el seu èmfasi repetit és revelador: apunta a les restes d'una estratègia més àmplia i a la recerca de Trump d'algú a qui culpar. De tota manera el mandatari nord-americà no ha avonseguit identificar a quina de les faccions kurdes (només a Iran hi ha sis, a part de les dues d'Iraq) va entregar les armes.

El Congrés Nacional del Kurdistan (KNK) ha reaccionat amb fermesa a les declaracions fetes pel president dels EUA, Donald Trump, sobre els kurds, assenyalant que aquestes declaracions posen els kurds en la mira.

https://thenationalcontext.com/trump-finds-his-scapegoat-for-a-failed-iran-strategy/

Iran torna a atacar al partit kurd PAK a l'Iraq

La continuació dels atacs amb drons iranians contra les posicions del Partit per la Llibertat del Kurdistan (PAK) i l'Exèrcit Nacional del Kurdistan (ala armada del PAK). Aquesta nit, tot i la treva formal, l'Iran va tornar a atacar una altra part de l'infraestructura d'una de les casernes de l'Exèrcit Nacional del Kurdistan amb dos drons suïcides. No es reporten baixes. Tot plegat sembla pura desesperació: estan atacant dissidents i exiliats fora d’Iran perquè tenen por que qualsevol oposició organitzada guanyi terreny mentre la pàtria es fractura. Això és l’espiral de mort del règim en acció:

• bloqueig total d'Ormuz els té abocant petroli al mar en pànic ecocida (sense emmagatzematge, sense compradors).

•Penjen innocents abans de la crida a l’oració del matí, pares facturats per bales i cossos.

•Importació de mercenaris estrangers perquè ja no es fien del seu propi poble.

•Ara estan colpejant l’oposició kurda a l’Iraq. Els mul·làs ni tan sols poden controlar els seus carrers sense bandits estrangers, així que estan exportant terror per fer callar exiliats i grups d’oposició.

Convocatòria del Dia de la Llengua Kurda: "Statüya Kurdî perwerdehiya Kurdî - Estatus per a l'educació kurda-kurda"

Les Institucions Democràtiques de la Llengua van fer una declaració al parc Ekin Ceren amb motiu del Dia de la Llengua Kurda del 15 de maig. Representants d'organitzacions no governamentals i partits polítics, així com molts ciutadans, van assistir a la declaració. Abans de l'anunci en què es va desplegar la bandera "Statüya Kurdî perwerdehiya Kurdî - Estatus per a l'educació kurda-kurda", el professor de llengua kurda Mehmet Esen va dir: "Segons les dades de la UNESCO, moltes llengües estan a punt d'extingir-se. Entre ells hi ha el dialecte kurd de Kermanchkî. Crearem una xarxa de lluita per això. Avui, farem la nostra declaració només en el dialecte de Kermanchkî."

Heval Dilbihar, coportaveu de la Comissió de Llengua, Cultura i Art del Partit Popular per la Igualtat i la Democràcia (DEM), va dir: "Desitgem que la llengua kurda esdevingui lliure i més avançada el 15 de maig, Dia de la Llengua Kurda. El kurd és un valor de la humanitat. És el deure de la humanitat protegir aquest valor. La llibertat, la unitat, la cultura i la vida dels kurds passen per la llengua. Els kurds haurien de jugar el seu paper i missió en el desenvolupament de la llengua traduint els seus espais vitals al kurd. Hauríem d'acceptar-nos a tots com a soldats de la llengua kurda i lluitar en aquest context. Hem de lluitar pel desenvolupament de la llengua kurda les 24 hores del dia. Un dia feliç a aquells que van ser martiritzats per aquesta causa, al líder Abdullah Öcalan."

El text de la declaració va ser llegit per Semra Birtane Özdemir, membre del Sindicat de Treballadors de l'Educació i la Ciència (EĞİTİM SEN) i afirma: «La nació kurda és una de les nacions més antigues de la humanitat. La llengua kurda és un valor fonamental i indispensable de la nació kurda i de tota la humanitat. Com moltes altres cultures i llengües, hi ha hagut intents brutals durant centenars d'anys per eradicar la cultura i la llengua kurdes. Tanmateix, com a resultat de la lluita de la nació kurda, aquests intents van fracassar. La llengua kurda encara no és acceptada per l'estat. La negligència, la prohibició, el setge i l'opressió de la llengua kurda continuen de maneres diferents. Al Kurdistan i allà on viuen kurds, el domini del turc continua. Propòsit; És assimilar els kurds i assegurar que la llengua kurda desaparegui amb el temps. Això és un crim contra la humanitat.

La nostra llengua és la font principal de la nostra existència, del nostre jo, de la nostra identitat, de la nostra vida nacional, lliure i democràtica. La nostra llengua és la font i el fonament de la nostra unitat nacional. És la clau de la nostra llibertat en tots els sentits. El kurd és la nostra línia més alta i vermella. El líder Abdullah Öcalan també va utilitzar les següents expressions en particular; 'Preservar i desenvolupar la pròpia llengua i cultura és una necessitat per ser humà. Els qui no poden protegir la seva llengua no poden protegir la seva humanitat. Els que no coneixen ni desenvolupen la seva llengua continuen sent mig humans. Si no aprens la teva llengua materna, si no reps educació en la teva llengua materna, no pots pensar correctament i bé. La qüestió de la llengua materna és tan important com el pa i l'aigua. És deure de totes les persones protegir la seva llengua i cultura.' La crida del líder Abdullah Öcalan a la pau i a una societat democràtica també ha enfortit el debat sobre la llibertat i la independència de la llengua kurda. Reiterem que donem suport a aquesta crida històrica al final i afirmem que els drets lingüístics, culturals, polítics, legals i d'autonomia de la nació kurda no són una qüestió de mercat, i que tots els obstacles a l'exercici d'aquests drets han de ser eliminats i que la llengua kurda ha de tenir la llengua i l'estatus d'educació per establir una societat lliure, democràtica i pacífica.

És clar que, perquè això passi, el líder Abdullah Öcalan ha de poder actuar i treballar lliurement per establir la pau i una societat democràtica. S'han de preparar les condicions més adequades per a això, i especialment la llengua kurda, la identitat, tots els valors i drets de la nació kurda i l'estatus d'autonomia kurda haurien de ser reconeguts políticament i legalment i garantits a la constitució i les lleis. Sabem molt bé que l'aïllament del líder Öcalan, l'aïllament de tots els valors de la nació kurda i especialment de la llengua kurda estan directament relacionats entre si. Per aconseguir-ho, augmentarem i ampliarem la nostra lluita per protegir i desenvolupar la llengua kurda més que mai. Amb aquest objectiu, nosaltres, com totes les institucions, partits, organitzacions, camps, estructures i diversos cercles kurds i democràtics, continuem la nova fase de la lluita per la llengua kurda, que va començar l'any passat amb l'eslògan 'Estatus per al kurd, educació en kurd'.

Amb motiu del 15 de maig, Dia de la Llengua Kurda, organitzarem diverses lluites, esdeveniments, programes i activitats socials arreu del Kurdistan i Turquia entre el 4 de maig i l'1 de juny. Farem anuncis a tots els districtes, pobles, barris, carrers i cases, joves, infants, universitats, artesans i totes les altres zones. Marxes kurdes, anuncis massius, distribució de fulletons, pancartes i cartells, reunions kurdes entre el públic i totes les institucions, fòrums, sessions públiques, tendes kurdes, ensenyament de l'alfabet kurd, lectura de poesia, narració d'històries i programes de dengbej (–literalment “veus que diuen”–, poetes-cantors), teatre, fires del llibre kurdes, taules rodones, simposis, tallers, conferències, festes, concerts, debats, crides i peticions, diverses activitats en l'àmbit digital, programes sota els auspicis dels governs locals/municipis, Hem preparat un pla complet i exhaustiu per a activitats diplomàtiques, etc. Aquest propòsit, amb memòria i creença, a tots els moviments, partits, institucions i cercles que siguin pro-llibertat, pau, democràcia i humanitat; cridem especialment a dones, joves, polítics, intel·lectuals i tots els kurds que viuen a cada racó del Kurdistan i arreu del món: Veniu, tots els kurds, construïm la nostra unitat nacional al voltant de la llengua kurda; fem que cada dia sigui un dia i una celebració de la llengua kurda; Aixequem i ampliem la lluita per protegir i desenvolupar la llengua kurda sempre i arreu; Assegurem que la llengua kurda guanyi estatus en totes les àrees socials i vitals, i que esdevingui la llengua de l'educació, la lluita, el treball, la comunicació i la vida; fem que cada casa, poble, carrer, barri, campament i entorn sigui una escola i universitat kurda, un lloc kurd. Dedicem el 15 de maig, Dia de la Llengua Kurda, a totes les persones que van ser martiritzades i van lluitar per la llengua kurda. Que el 15 de maig sigui un feliç Dia de la Llengua Kurda per a tots els kurds i tots els ajudants humanitaris. Visca la llengua kurda! Els kurds són kurds a tot arreu, tot el temps".

Declaració del PKK en el primer aniversari de la seva "dissolució"

Eufemísticament el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha aparegut amb el nom de "Administració del Moviment Apo". Amb el nom d'Apo (oncle) es coneix al fundador i líder del PKK, Abdullah Öcalan. Els dirigents del PKK Sozdar Awesta, membre del Consell de Presidència General del KCK, i Mustafà Karasu, membre del Consell Executiu del KCK han avaluat el primer aniversari de la dissolució del PKK i pel procés relacionat. La Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) és la plataforma unitària liderada pel PKK.

El «Moviment Apoista» -una plataforma política de l'antic lideratge del PKK- ha advertit que el procés de pau turcokurd no pot avançar més fins que Ankara defineixi un estatus legal per al líder empresonat Abdullah Öcalan.

Assenyalant :

- un informe parlamentari no implementat,

- un termini incomplert per a les reformes legals posteriors al Ramadà i 

- una pausa d'un mes en les reunions amb Öcalan, el moviment diu que Ankara no ha aconseguit correspondre a un any de concessions unilaterals kurdes.

«Quan s'aclareixi l'estatus de Rêber Apo [el líder Abdullah Öcalan] i obtingui les condicions per treballar lliurement, només llavors podrem dir que el procés avança», va declarar el lideratge del Moviment Apoista. «Encara no s'han pres les mesures legals necessàries que permetrien que el procés avanci».

Així ho ha afirmat el PKK en una roda de premsa a les Àrees de Defensa de Media, al Kurdistan de l'Iraq, el bastió muntanyenc del PKK. La declaració, pronunciada tant en turc com en kurd, és l'avaluació pública més completa de la iniciativa de pau des de la dissolució del PKK el maig de 2025. 

Les organitzacions femenines del front de partits kurds d'Iran també forjen una aliança

En els darrers cent anys, la lluita de la nació kurda per la supervivència, contínua i bipolar i el paper de les dones ha demostrat que la llibertat del país no és lliure, les dones no són lliures i les dones kurdes només estan a la franja del seu país i lluny de l'ocupació i la intel·ligència dels homes, salaris, autoritat i costums, i la dreta Rawakani i aliats seran el veritable protector dels seus drets i llibertats.

Les dones kurdes al llarg de la història, no només van formar part de la identitat i la lluita nacional, sinó també, l'esperit de l'aixecament i el pes de la lluita, en la nova era, va començar el cim de l'aixecament femení (Jhina) Dones Vida Llibertat que va portar tot el Kurdistan oriental i a través de la geografia iraniana, aquella etapa He canvia la imatge de (dones com, víctima) per (dones com el motor del canvi). Les dones no apareixen només com a reivindicacions, sinó com a líders i mapes futurs, que van permetre al món aprofundir en les capacitats polítiques de les dones en la gestió de les grans crisis.

Les dones kurdes a l'est del Kurdistan són víctimes de la injustícia i l'opressió de dos partits. D'una banda, igual que els kurds, els seus drets nacionals són abusats i per l'altra banda, igual que les dones són perseguides sota la llei dels antics.

Som 5 organitzacions de dones del Kurdistan oriental (en gràfia àrab els noms en kurd sorani):

- Organització de la llibertat de dones del Kurdistan / Nina, WFOK, propera al PAK

 ڕێکخراوی ئازادیی ژنانی کوردستان_ نینا، ئاسۆی ژنی کورد_ ڕێکخراوی

- Horitzó de les Dones Kurdes - Organització de Dones de Komala, del Komala-Party of Iranian Kurdistan (Abdullah Mohtadi)

ئاسۆی ژنی کورد_ ڕێکخراوی ژنانی کۆمەڵە،

- Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental, KJAR, vinculada al PJAK

کژار - کۆمەڵگای ژنانی ئازادی ڕۆژهەڵاتی کوردستان

-  Organització de Lluita de Dones del Kurdistan de l'Iran, vinculada a Sazmani Xebat

ڕێکخراوی ئافرەتانی خەباتی کوردستانی ئێران، یەکێتی

- Unió Democràtica de Dones Democràtiques del Kurdistan Oriental, vinculada a Sazmani Xebat

ڕێکخراوی ئافرەتانی خەباتی کوردستانی ئێران، یەکێتی

- Unió Democràtica de Dones del Kurdistan, vinculada al PDKI

ی ژنانی دیموکراتی کوردستانی ئێران،

Després de molts mesos d'assistència i en línia, sabíem que entenent la necessitat d'unitat i companyes de feina, la Plataforma de Dones del Kurdistan Oriental Zhina com a paraigua nacional i defensant la dignitat, la llibertat, la igualtat i els drets de les dones.

Aquesta plataforma reforça la lluita nacional i les lluites per accedir als drets de les dones i lluita contra la injustícia històrica contra les "dones kurdes".

Els objectius principals de la plataforma Life són unir la voluntat nacional de les dones i empoderar el lloc de les dones en la societat, combatre la invasió i l'opressió sistemàtica contra les dones, enriquint la lluita civil_política femenina.

La Plataforma de Dones del Kurdistan Oriental_Zhina demana a totes les dones del Kurdistan oriental que expressin el seu suport i desacords sobre els seus drets, que es reuneixin al voltant d'aquesta plataforma.

És hora que les dones nacionals, defensin les diferències i defensin el bé del nacionalisme i els seus drets.

Iran executa 2 kurds més, un d'ells de religió yarsan, per oposar-se al règim islàmic

 

L'agència de notícies Mizan, afiliada al poder judicial iraní, va anunciar l'execució de dos presos polítics. Segons el comunicat, Yakub Karimpur i Nasser Bekirzadeh van ser executats aquest matí. Nasser Bekirzadeh, de 26 anys, era d'Urmiya, al Kurdistan oriental. La seva sentència de mort havia estat confirmada pel Tribunal Suprem iraní. Yakub Karimpur, membre de la fe Yarsan, va ser detingut per les forces d'intel·ligència iranianes a Miyandab el 16 de juny de 2025. La seva sentència de mort també va ser confirmada pel Tribunal Suprem musulmà iraní.

Fa uns dies, Nasser Bekirzadeh va publicar un missatge de veu negant els càrrecs contra ell i demanant suport al públic i a les organitzacions de drets humans. També va advertir que la seva execució podria tenir lloc aviat.

La religió yarsani té el seu propi calendari, consideren que un any complet és de 360 dies, i els cinc dies restants s’anomena Panjeh Tar (Toc de tambor). Aquestes persones també tenen en compte cada temporada pertanyen a un dels sants; és a dir, la primavera pertany a David, l’estiu a Benjamin, la tardor a Mostafa Davan i l’hivern a Moisès. 

Els kakai o ahl-i hakk segueixen el yazdanisme, una religió fundada a finals del segle XIV en el que ara és l’oest de l’Iran. Viuen principalment a l'Iran, l'Iraq i Turquia. Els membres que resideixen a la regió del Kurdistan i els territoris disputats a l'Iraq es consideraren kurds.

Per a saber-ne més:
Qui són els Ahl-i-Hakk?
Grups progovernamentals de l'Iran ataquen la minoria kurda Ahl-i Hakk

Ja són 10 els manifestants executats a Iran per les mobilitzacions de gener

19 de març: Saleh Mohammadi (19 anys, campió de lluita), Mehdi Ghasemi i Saeed Davoudi

2 d'abril: Amir Hossein Hatami (18 anys)

5 d'abril: Shahin Vahedparast (31 anys) i Mohammad Amin Biglari (19 anys)

6 d'abril: Ali Fahim (23 anys)

21 d'abril: Amirali Mirjafari

25 d'abril: Erfan Kiani

30 d'abril: Sasan Azadvar (21 anys, campió provincial de karate)

Aquests manifestants de gener han estat executats a Teheran, Karaj, Isfahan i Rasht a l'issada de judicis injustos, desproveïts de qualsevol garantia de procediment regular.

Han estat objectiu específicament a causa de la seva participació een l'aixecament. Aquest balanç no inclou altres presoners polítics executats durant el mateix període. A Urmiye; Kurdistan de Iran: hi ha perill d'execució de la pena de mort de tres presos polítics:

Nasır Bekirzade

Kerim Yakubpur

Mihrab Abdullahzade

Una manifestació a Qamişlo reclama l'oficialitat de la llengua kurda

Avui a Qamişlo (en àrab Qamishli), Rojava, Kurdistan de Síria, gent de diversos segments de la societat – homes i dones, joves i grans – han sortit al carrer per expressar la seva exigència de reconeixement oficial de la llengua kurda a Síria i d'educació en llengua kurda després de dècades de negació i marginació social per part de la majoria àrab. La mobilització ha tingut com a lema 'Zimanê me nasnameye', en kurd kurmanji, La nostra llengua és la nostra identitat.

Malgrat declarar-se neutral, el Kurdistan iraquià reb 450 atacs, en un mes, per part d'Iran

La regió autònoma del Kurdistan d'Iraq ha estat objecte d'atacs aeris sostinguts des de l'inici del conflicte regional que involucra els Estats Units, Israel i l'Iran el 28 de febrer, amb més de 450 drons i míssils llançats cap al seu territori. Els atacs, duts a terme per l'Iran i els seus grups de milícies iraquianes alineats, han matat almenys 14 persones i n'han ferit 85 més, marcant un dels períodes de conflicte més intensos a la regió en els darrers anys.

Entre els morts hi ha sis combatents de l'Àrea de Comandament Peshmerga Un, altres sis Peshmerga afiliats a partits kurds iranians, un oficial de les forces de seguretat (Asayish) i un soldat francès que va morir el 12 de març. La província d'Erbil (Hewlêr en kurd) ha patit la major part dels atacs, representant 354 del total d'atacs registrats. Sulaimani ha estat objectiu de 90 drons i míssils, mentre que les províncies de Duhok i Halabja han vist atacs més limitats, amb set i dos drons respectivament.

Els atacs han afectat una àmplia gamma de llocs, des de bases militars i campaments que allotgen famílies desplaçades dels partits de l'oposició kurda iraniana fins a barris urbans, llocs d'infraestructura i zones properes a l'aeroport internacional d'Erbil. Des de l'inici de la campanya militar nord-americana i israeliana contra l'Iran, el Govern Regional del Kurdistan (KRG) ha mantingut la neutralitat, descrivint-se a si mateix com un "factor de pau" i instant al diàleg.

El Kurdistan d'Iraq denuncia que ha patit 809 atacs d'Iran des del 28 de febrer

El Govern Regional del Kurdistan (KRG) va dir dissabte que almenys 809 drons i míssils van atacar la regió del Kurdistan entre el 28 de febrer, quan va començar la campanya militar nord-americana i israeliana contra l'Iran, i el 20 d'abril. "Malgrat la postura neutral adoptada per la regió del Kurdistan, va patir 20 màrtirs", va dir el Departament de Mitjans de Comunicació i Informació del KRG en un informe. El comunicat afegia que 121 persones van resultar ferides, mentre que centenars de cases, llocs de treball i vehicles van resultar danyats.

Les faccions armades recolzades per l'Iran a l'Iraq van reivindicar un gran nombre dels atacs a la regió del Kurdistan. Segons el KRG, els atacs es van dur a terme "amb pretextos diferents i infundats". Va assenyalar que les autoritats han demanat repetidament a Bagdad que obri una investigació sobre aquests "actes terroristes" i que faci responsables els responsables. Israel i els Estats Units van llançar una campanya aèria contra l'Iran a finals de febrer, amb uns 17.000 llocs a tot el país com a objectiu. L'Iran i els seus grups aliats van respondre disparant milers de drons i míssils.

La regió del Kurdistan s'ha vist afectada pels atacs de represàlia de l'Iran, que han continuat malgrat l'alto el foc entre els EUA i l'Iran anunciat el 8 d'abril. La regió acull bases pertanyents a la coalició global liderada pels EUA contra l'Estat Islàmic (ISIS), així com empreses, missions diplomàtiques i instal·lacions nord-americanes vinculades a grups d'oposició kurds iranians.

Iran llença un nou atac amb drons contra el Partit de la Llibertat del Kurdistan al Kurdistan iraquià

"Una onada d'atacs amb drons va tenir com a objectiu la base de Chamshar de l'Exèrcit Nacional del Kurdistan, a prop de Darashakran, a la zona de Zirarati, a la província d'Erbil / Hewlêr", va dir Adib Khalid, membre del Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK). Ahir a la nit, una de les seves bases va ser objecte de tres atacs amb drons a la zona de Darashakran, a la província d'Erbil. Khalid va dir que els atacs van començar a les "tres quarts d'onze i encara continuaven". Va afegir que encara no es disposava de detalls precisos sobre l'abast dels danys. A primera hora del vespre, dos drons addicionals van atacar llocs separats a prop dels subdistrictes de Rizgari i Basirma, a la província d'Erbil (Kurdistan de l'Iran), causant danys materials però sense víctimes.

El PAK forma part d'una aliança formada per cinc grups d'oposició kurds més, formada al febrer per coordinar els esforços contra la República Islàmica de l'Iran, amb l'objectiu declarat de promoure el dret del poble kurd a l'autodeterminació. Els Estats Units i Israel van llançar una campanya aèria preventiva contra l'Iran el 28 de febrer, atacant més de 17.000 llocs a tot el país durant sis setmanes d'hostilitats abans que ambdues parts acordessin un alto el foc mediat pel Pakistan el 8 d'abril. En resposta, Teheran va dur a terme milers d'atacs amb drons i míssils a tot l'Orient Mitjà, atacant presumptes actius nord-americans a la regió, especialment als estats àrabs del Golf, així com llançant atacs de represàlia contra Israel. Malgrat la treva de principis d'abril, l'Iran i els grups armats iraquians alineats amb l'"Eix de Resistència" liderat per Teheran han continuat atacant les bases de l'oposició kurda a la regió del Kurdistan. Almenys 11 persones han mort en aquests atacs, incloses cinc des que va entrar en vigor l'alto el foc, segons un comunicat dissabte del primer ministre de la regió del Kurdistan, Masrour Barzani.

L'aliança de l'oposició kurda va dir en un comunicat dijous que "es van llançar més de 150 atacs directes contra sol·licitants d'asil polític de [la regió de majoria kurda a l'oest de l'Iran] Rojhelat". La declaració afegia que «21 persones van morir en atacs a la regió del Kurdistan, inclosos 10 combatents i civils que vivien a les bases». L'aliança també va instar els kurds de tot el món a prendre «accions unificades» i assumir la «responsabilitat patriòtica» protestant pels continus atacs de Teheran contra les bases de l'oposició a la regió del Kurdistan. La regió del Kurdistan ha patit més de 700 atacs durant la guerra i uns 20 més des que va entrar en vigor la treva. L'aliança dels partits kurds va corroborar les xifres, qualificant els atacs com a «crims de guerra».

Marxa del Moviment de Dones Lliures (TJA) per reclamar la llibertat d'Abdullah Öçalan

Una marxa al districte de Gemlik de Bursa per exigir la llibertat física d'Abdullah Öçalan s'ha celebrat avui convocat pel Moviment de Dones Lliures o Tevgera Jinên Azad (TJA). Moltes dones de diferents ciutats del Kurdistan i Turquia van participar en la marxa, que es va celebrar amb l'eslògan «Temps de les dones, temps per conèixer la llibertat i el lideratge lliure». Les participants portaven davantals amb la inscripció "Jin, jiyan, azadî" (Dona, vida, llibertat) i cantaven "Jin, jiyan, azadî, azadiya rêbertî" (Dones, vida, llibertat, llibertat de lideratge) i "Bê serok jiyan nabe" (No hi ha vida sense un líder) durant tota la marxa. A més, es va portar la pancarta "Ara és el moment de conèixer el lideratge lliure".

En la declaració feta després de la marxa, es va emfatitzar que s'han de complir els requisits de la segona etapa del procés. "S'ha de reconèixer l'estatus polític del Líder del Poble, el Sr. Abdullah Öcalan, s'ha de garantir la seva llibertat física, s'han d'establir immediatament les condicions per a les negociacions i s'ha de construir la garantia legal de la pau." El comunicat de premsa conjunt va ser llegit per Ayla Akat Ata en nom de TJA.

Iran continua incomplint l'alto el foc i mata 3 kurds més a Iraq

Atac a la Base del PDKI a Erbil ha deixat avui diverses   mortes i ferides. En els últims atacs a la Regió del Kurdistan, avui es va atacar una base del Partit Demòcrata del Kurdistan d'Iran - PDKI, resultant en 3 morts i ferits. Segons els informes, l'atac va tenir lloc a l'àrea de Baharka, prop d'Erbil/Hewlêr. Almenys tres persones van morir i diverses altres van resultar ferides. Fonts locals diuen que l'atac va colpejar directament els camps pertanyents al partit. Després de l'atac d'avui contra posicions del Partit Demòcrata del Kurdistan de l'Iran prop d'Erbil, tres dels seus membres Peshmerga van ser assassinats. Les víctimes són Neda Miri, Samira Elahi-Yari i Shahin Azarbarzin.

Iran incompleix la treva i assassina a una noia kurda del partit d'esquerra Komala

Després de l'atac amb drons d'avui contra el grup d'oposició kurd iranià Komala (facció Reza Kaabi), una combatent, Ghazal Mawlan, de Mahabad, ha mort a causa de les ferides que li van fer mentre la traslladaven a l'hospital. L'atac ha afectat el campament del grup a Surdash, al districte de Dukan, al nord de Sulaimaniya, Kurdistan d'Iraq El campament va ser un dels llocs on el grup va ser traslladat després de l'acord de seguretat entre l'Iran i l'Iraq. Des que va començar la guerra el 28 de febrer, però, l'Iran i els seus grups titelles iraquians han continuat atacant-lo, juntament amb altres grups kurds iranians.

Gazal Maulan (19), membre del Partit Komala, que va perdre la vida en un atac amb dron iranià a Sulaimaniyah, Kurdistan Iraquià.

Fins ara, Sis Peshmergues Kurds Iranians Morts en Atacs amb Drones. Des de l'inici dels enfrontaments entre l'Iran i els Estats Units–Israel el 28 de febrer de 2026, s'han dut a terme més de 170 atacs amb míssils i drones per part de l'Iran i les seves forces afins contra les posicions dels partits kurds iranians a la Regió del Kurdistan.L'Iran ignora de nou l'esperit del alto el foc. L'atac amb dron iranià va atacar el Partit d'Oposició Komala de l'Iran a Surdash, a la Regió del Kurdistan de l'Iraq, deixant almenys tres persones ferides de gravetat.

Encara que no hi ha un acord explícit dins del alto el foc que prohibeixi aquests atacs, complica els termes de pau i posa en risc una escalada més àmplia.

Desaparició d'una "influencer" kurda a Iran en mans de la policia

Hadis Haghighi, bloguera kurda de 21 anys originària d’Orumiyeh (Urmia), està detinguda i sotmesa a greus tortures des de fa més d’un mes, segons l’ONG Hengaw.  

Les forces de seguretat van registrar de nit el domicili del seu pare sense mandat judicial, els van detenir tots dos, van confiscar tots els seus béns i van bloquejar el seu compte d’Instagram on tenia 150.000 persones seguidores. Cap acusació oficial no ha estat comunicada i la família roman sense notícies.

Nizar Amedî, de la Unió Patriòtica del Kurdistan, nou president d'Iraq

Les eleccions a la presidència iraquiana, a les quals van participar 18 candidats, tenien 329 membres electors del parlament, 252 eren presents al parlament per emetre els seus vots. La presidència de l'Iraq correspon a un membre de la nació kurda. 

A la primera ronda, el candidat de l'UPK (Unió Patriòtica del Kurdistan), Nizar Amedî, va rebre 208 vots, el candidat del PDK (Partit Democràtic del Kurdistan), Fuad Hussein, va rebre 17 vots i el candidat de la Unió Islàmica del Kurdistan Yekgirtû, Musena Emin, va rebre 17 vots. A la segona ronda de votacions, el candidat de l'UPK, Nizar Amedî, va rebre la majoria dels vots i es va convertir en el nou president de l'Iraq.

Qui és Nizar Amedi?

Va néixer a Duhok. Va estudiar enginyeria a la Universitat de Mosul i va viure i treballar a Sulaymaniyah i Bagdad. Amedî va ocupar anteriorment diversos càrrecs a l'Iraq. Entre ells, va exercir com a ministre de Medi Ambient entre el 2022 i el 2024. També va treballar com a assessor del president Mam Jalal Talabani, del Dr. Fuad Masum i del Dr. Barham Salih. Nizar Amedî, membre de l'Escola Política de la PUK, té 30 anys d'experiència en el treball governamental i la vida política.

Trobada de 7 partits kurds en el marc del KNK a Brussel·les

La reunió periòdica del Comitè Diplomàtic dels partits polítics kurds es va celebrar avui a la seu del Congrés Nacional del Kurdistan (KNK) a Brussel·les, amb la participació dels principals partits kurds de les quatre parts de Kurdistan.

Durant la reunió, els representants van discutir els principals desenvolupaments polítics relacionats amb Kurdistan tant a nivell regional com internacional. L'enfocament principal va ser reforçar la coordinació i la cooperació entre els partits kurds, intercanviar punts de vista sobre reptes comuns i explorar vies diplomàtiques per avançar els drets i les demandes del poble kurd.

De Rojhelat, van participar representants del Partit de la Vida Lliure del Kurdistan (PJAK), el Partit Democràtic del Kurdistan Iraniano (PDKI) i el Partit Komala del Kurdistan (dirigit per Reza Kaabi). Es van discutir assumptes polítics, socials i de seguretat importants a Rojhelat, així com perspectives sobre els futurs desenvolupaments.

A la reunió també van assistir partits i grups d'altres parts de Kurdistan, incloent-hi el Partit de la Igualtat i la Democràcia dels Pobles (Partit DEM), la Unió Patriòtica del Kurdistan (PUK), la Unió de Comunitats del Kurdistan (KCK), el Partit de la Unió Democràtica (PYD), així com la co-dirigència del Congrés Nacional del Kurdistan (KNK), juntament amb diversos altres partits polítics i figures. Els participants van emfatitzar la importància del diàleg continu i la coordinació entre les forces polítiques kurdes, i van subratllar la necessitat de reforçar la diplomàcia conjunta per defensar els drets del poble kurd i perseguir les seves demandes legítimes a nivell internacional.

Iran sentencia a mort un noi kurd de 20 anys per "enemistat amb déu"

Sentència de mort emesa per a un ciutadà kurd acusat de "Moharebeh". Mohsen Eslamkhah, un jove de 20 anys de Bukan, Rojhelat, ha estat condemnat a mort per la Secció Primera del Tribunal Revolucionari de Mahabad acusat de "moharebeh" (enemistat contra Déu).

Segons els informes, va ser identificat per les forces de seguretat durant les protestes “Dones, Vida, Llibertat” el 2022, quan tenia 17 anys. Després de tornar a l'Iran l'agost de 2025, va ser arrestat. Es diu que va ser sotmès a pressió i tortura durant la seva detenció a Urmia per tal d'obtenir-li confessions forçades. Segons fonts informades, era menor de 18 anys en el moment dels presumptes delictes.

Turquia ha prohibit 120 publicacions en llengua kurda en només 3 setmanes

L'Associació d'Editors Kurds (YEWKURD) ha denunciat que les autoritats turques van prohibir 120 llibres, revistes, diaris o publicacions en llengua kurda relacionades amb els kurds, en les últimes tres setmanes. Les obres prohibides incloïen llibres sobre Mustafa Barzani, fundador del govern regional kurd, i el sociòleg İsmail Beşikçi. En declaracions al canal de notícies en línia kurd Rudaw, l'oficial de YEWKURD, Jihat Rojhılat, va criticar les prohibicions, afirmant: "Fins i tot a la dècada de 1990, tants llibres no es van prohibir alhora. Recentment, s'han prohibit 120 llibres. Això pertany al Llibre Guinness dels Rècords".

Va afegir que aquestes prohibicions no eren legítimes segons la llei turca, ja que l'article 3 de la Llei de premsa especifica que no es poden prohibir llibres ni revistes sense proves. Una de les editorials afectades va ser Avesta Publishing, que va tenir 14 dels seus llibres prohibits en poc temps. Songül Keskin, un representant d'Avesta Publishing, va parlar de les prohibicions i va dir: "Un dels llibres tracta sobre la mitologia kurda, però ni tan sols esmenta els kurds. A més, no va ser la primera edició que es va prohibir; era la tercera edició. Els editors tenen sis mesos per modificar els llibres. Avarenn els llibres, les prohibien i després imposen els llibres. A principis de desembre, la policia turca va confiscar llibres en una fira del llibre organitzada al sud-est de la província de Diyarbakır, inclòs el llibre kurd Dildarê Serkeftinê (El diari de la resistència d'Afrin) que narra la guerra civil a la província d'Afrin de Síria.

La milícia feminista kurda YPJ commemora el seu 14è aniversari

Les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) han celebrar una desfilada militar avui a Kobanê per commemorar el seu 14è aniversari i l'aniversari del líder kurd empresonat per Turquia Abdullah Ocalan, a l'estadi Màrtir Sido de la ciutat. Durant la desfilada, la comandant de les YPJ, Dilbrin Kobanê, va pronunciar un discurs en què va felicitar l'aniversari de la fundació de les unitats i va rendir homenatge als màrtirs, al líder Abdullah Ocalan i a totes les dones que lluiten per la llibertat. Dilbrin Kobanê va afirmar que continuaran la seva lluita per aconseguir la llibertat, l'estabilitat i la seguretat a la seva ciutat, i va declarar: "Sigui quin sigui el preu, intensificarem la nostra lluita i continuarem el nostre camí amb totes les nostres forces fins a consolidar el nostre lloc dins de Síria. Hem pres les armes i seguirem protegint el nostre poble dels atacs i l'agressió dels nostres enemics. Confiem en la nostra força i continuarem la lluita fins a la victòria. No permetrem que la injustícia es repeteixi contra el nostre poble. Extraiem la nostra força del nostre líder i seguirem lluitant per la llibertat del nostre poble i del nostre líder fins a veure'l entre nosaltres". 

Iran anuncia l'execució de Amirhossein Hatami de 18 anys

El poder judicial iranià ha anunciat avui l'execució d'Amirhossein Hatami, un detingut per protestes condemnat en un cas relacionat amb un incendi en una base de Basij a Teheran durant les protestes del gener. El poder judicial islàmuc va dir que Hatami havia estat arrestat en relació amb l'incendi a la base de Kaveh Basij al carrer Damavand.

Anteriorment 5 detinguts en el mateix cas havien estat traslladats d'una sala general de la presó de Qezel Hesar a un lloc no revelat per a la seva execució. Els altres detinguts que figuren a l'informe eren Mohammadamin Biglari, Shahin Vahedparast, Abolfazl Salehi i Ali Fahim. Els grups de drets humans han expressat la seva preocupació per les confessions forçades i el degut procés en aquests casos a l'Iran.

https://www.iranintl.com/en/202604021945

L’evolució del PKK cap al confederalisme democràtic

L'evolució ideològica i estratègica del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), és un afer molt interessant i que ens dóna mostra de la capacitat autocrítica i d'aquest moviment. El PKK es va fundar el 1978 i va reconèixer la connexió que hi havia entre la qüestió kurda i la dominació global del sistema capitalista modern. En un context del món bipolar, entre el món capitalista i el del Socialisme Real, el PKK va apostar per la creació d'un Estat socialista kurd.

Amb el transcurs de la lluita i el dels projectes d'Estat socialistes, el PKK va començar reconsiderar els seus objectius, el partit es va reconèixer en un estancament. L’evolució del PKK, amb la renúncia a la creació d'un Estat socialista del Kurdistan, no s’ha de veure com un signe de claudicació o debilitat, Öcalan ha exposat que el motiu va ser l'anàlisi d'aquests Estats socialistes i comprendre que no hi havia canvis en l'estil i la forma de la vida al Socialisme Real respecte a la vida capitalista de la resta del món. La conclusió d’aquest anàlisi fou que un projecte d'alliberament i democratització del Kurdistan i la societat no podia provenir d'una solució estatal. A més tal com ha assenyalat Öcalan existia una contradicció fonamental: "Tot i que el PKK es pretenia en favor de les llibertats, no aconseguim deixar de pensar en termes de jerarquia". La lluita havia de repensar-se: l'organització jeràrquica, la recerca del poder institucional i la idealització de la lluita armada; començaven a donar pas a la democratització, l'organització comunal i assembleària i l'autodefensa, es començava a avançar així en el camí cap al Confederalisme Democràtic. El PKK veia la necessitat de reformular els seus objectius i estratègies després de l'observació de la realitat del moment, que mostrava la ineficàcia del projecte estatalista o de Socialisme Real per l'alliberament de la societat i les nacions. Davant d'això, el moviment començava una recerca de vies per esdevenir un moviment veritablement alliberador i democratitzador. Això és una cosa que ja es pot observar en els últims congressos que el partit realitzava abans de l’adopció del confederalisme democràtic, el PKK es reconeixia en un procés de necessari canvi i buscava noves vies per a l'assoliment dels seus objectius. Des de 2005, a partit del novè congrés, els moviments vinculats o propers al PKK van iniciar una reforma integral per adaptar-se a la nova formulació ideològica.

El llibertari Murray Bookchin, inspirador del confederalisme democràtic kurd

L’any 2002 Abdulah Öcalan començaria a realitzar una intensa lectura de l’obra de Murray Bookchin. Principalment les obres Urbanització sense ciutats i L'Ecologia de la Llibertat. Bookchin, pare de l'Ecologia Social, advocava per una nova ideologia que denominava comunalisme o municipalisme llibertari.

En els seus llibres (1982, 1992, 1993, 1996) Bookchin reconeixia el valor de “les arrels de democràcia en les comunitats tribals i de pobles”. Distingia entre dos models de democràcia: l’hel·lènic, amb Atenes com a paradigma, i el romà; en definitiva la democràcia directa vers la representativa. Altres models que apuntava eren la comuna de París de 1871, els soviets de 1917 i la revolució espanyola de 1936. El comunalisme es basa en cinc eixos:

-Poder als municipis per a decidir

-Democratització dels municipis mitjançant assemblees de base

-“Xarxes regionals i confederacions àmplies... treballant per remplaçar gradualment els estats-nació amb confederacions municipals”. Les instàncies més altes només s’han d’ocupar de coordinar i administrar

-“Unir els moviments progressistes socials” en una societat civil forta basada en assemblees (seculars i sense influències religioses ni polítiques)

-“Societat sense classes, basada en el control polític col·lectiu sobre els mitjans de producció que tinguin importància social” i una “localització confederal dels recursos per a assegurar un equilibri entre les regions”.


El 2004 Abdullah Öcalan va demanar contactar amb Bookchin, enviant-li un dels seus manuscrits i fent-li saber que considerava un deixeble seu i que estava disposat a aplicar les idees de de l'Ecologia Social a l'Orient Mitjà. Aquesta possibilitat de diàleg no es va veure concretada per l'edat de Bookchin, que amb vuitanta-tres anys i malalt li era impossible fer l'esforç i treball que suposaria mantenir aquest contacte. Aquest mateix any Bookchin va enviar un missatge al poble kurd: "La meva esperança és que el poble kurd sigui capaç d'establir algun dia una societat lliure i racional que permeti florir la seva lluentor de nou. Són afortunats de tenir un líder del talent del senyor Öcalan per guiar-los.”
L’any 2006 Bookchin va morir i l'assemblea del PKK es va referir a ell com "un dels més grans científics socials del segle XX. Ell ens va introduir en el pensament de l'ecologia social i contribuir al desenvolupament de la teoria socialista per tal avançar en una base més ferma. Va mostrar com fer un nou sistema democràtic una realitat. proposar el concepte de Confederalisme, un model que creiem que és creatiu i realitzable. Les tesis de Bookchin sobre l'Estat, poder i jerarquia seran implementades i realitzades en la nostra lluita ... Posarem aquesta promesa a la pràctica com la primera societat que estableix un confederalisme democràtic tangible". La vídua de Bookchin, Janet Biehl, ha seguit donant suport a la lluita kurda en la línia comunalista fins i tot publicant textos al web New Compass i el llibre ‘Autonomia democràtica al Kurdistan del Nord: el Moviment de Consells, l’alliberament de gener i l’ecologia’ (2013).