La sessió es va inaugurar amb l'himne nacional kurd "Ey Reqîb" (Oh, enemic) seguit d'un minut de silenci en honor dels màrtirs. La copresidenta del KNK, Zainab Murad, va declarar que els esdeveniments recents a la regió comporten oportunitats i reptes per al poble kurd. Va subratllar la importància d'enfortir la unitat kurda, assenyalant que l'objectiu de la reunió és establir un terreny comú en preparació per al congrés nacional kurd i les activitats relacionades.
«No ens quedarem sense estatus polític»
Per la seva banda, el copresident del KNK, Ahmad Karamus, va dir que la convocatòria de l'Assemblea General arriba en un moment històric crític, i va subratllar que el poble kurd no abandonarà els èxits que ha aconseguit i no entrarà al nou segle sense un estatus polític que garanteixi els seus drets. Karamus va assenyalar que la unitat nacional és una prioritat clau, i va anunciar la formació d'un comitè especial per treballar en la millora de la coordinació entre les diferents parts del Kurdistan. També va demanar a totes les forces polítiques kurdes que donin suport als esforços cap a la unitat nacional i el proper congrés.
Després dels discursos dels dos copresidents, es va elegir el presidium de la sessió, format per Aziz Namli, Asrin Qadri, Zubida Zomrad, Hosheng Darwish i Janan Majid. Els membres del presidium van pronunciar els seus discursos als assistents. La reunió continuà amb la projecció d'un documental que repassa 27 anys d'activitats i treball del KNK. Fa vint-i-set anys, del 24 al 26 de maig de 1999, en presència de molts convidats i amics dels kurds, representants del poble del Kurdistan es van reunir a Amsterdam, Països Baixos, per fundar el Congrés Nacional del Kurdistan (KNK) que agrupa a partits i individuals de totes les tendències, i té com a objectiu la independència i unitat del Kurdistan.
Les HPG (Hêzên Parastina Gel) han anunciat la mort en un breu text: "El nostre camarada Heqî va aconseguir el martiri com a resultat d'una emboscada i trets oberts pe r les forces iranianes durant la nit del 29 al 30 de maig". Usualment les HPG combaten contra l'ocupació turca però en aquest cas l'imperialisme iranià ha actuat d'auxiliar dels ocupants turcs. De moment no s'han donat més detalls de l'incident.
La quarta edició d'aquest Festival d'Equitació dels peus de la muntanya de Karokh, Festival d'Equitació de Warte (població on s'organitza) o Festival d'Equitació de Balekayati, ja que està impulsat directament per una agrupació de joves d'aquesta mateixa comarca històrica (els joves de Balekayati) se celebra a la subregió de Warte, als peus de la muntanya de Karokh.
Aquesta àrea pertany administrativament al districte de Soran, situat a la governació d'Erbil (Hewlêr), dins de la regió del Kurdistan iraquià. Es tracta d'una zona muntanyosa que pertany històricament a la comarca de Balekayati.
S'hi van aplegar desenes de kurds tradicionalistes que mantenen les costums ancestrals gastronòmiques, d'habitatge en forma de tendes a les muntanyes i la famosa cultural del cavall kurd que va convertir en un fortí les muntanyes del Kurdistan. La llengua kurda, en els eu dialecte soraní, va ser la principal de la trobada doncs és la principal del Soran avui dia i ha superat les interferències de l'àrab.
El Moviment Cultural i Artístic de la ciutat de Dêrik, Rojava, Kurdistan de Síria, va afirmar que la llengua kurda representa la identitat i l'existència nacional de la nació kurda, exigint el ple reconeixement dels seus drets en la nova constitució siriana i rebutjant la seva marginació o negació. Van assenyalar que qualsevol constitució que no reconegui la diversitat lingüística serà incompleta i no reflectirà la realitat siriana.
A les regions de Rojava, les demandes per al reconeixement oficial de la llengua kurda en la propera constitució siriana augmenten, juntament amb les demandes per posar fi a les polítiques de marginació anteriors i garantir els drets dels components nacionals dins d'un marc estatal integral.
Muhammad Mahmoud, (foto) del Moviment Cultural i Artístic de la ciutat de Dêrik va dir: "Marginalitzar la llengua kurda equival a marginalitzar l'existència del mateix poble kurd", emfatitzant la necessitat de respectar la llengua kurda i no excloure-la de la constitució siriana. Va assenyalar que les futures generacions continuaran aprenent i conservant la llengua kurda, concloent les seves observacions afirmant que la lluita continuarà per protegir els drets nacionals i preservar la llengua materna.
Tot i que la seva formació en un principi no es va integrar a la Coalició de Forces Polítiques del Kurdistan Iranià en un gir, aquesta setmana, sí ho ha fet. El Buró Polític del partit marxista que va fundar Komala, Partit del Kurdistan iranià, ha anunciat la seva decisió d'unir-se a la Coalició en un comunicat emès avui 4 de març de 2026, el partit va dir que els esdeveniments regionals actuals requereixen una unitat i coordinació més fortes entre les forces polítiques kurdes, i que perseguirà els seus objectius dins de la coalició mitjançant el diàleg i la cooperació. Ell mateix ho explicava: "Són molt bones notícies per al poble del Kurdistan, que necessita reforçar les seves files més que mai, i notícies encoratjadores per a tots els que treballen per una gran unitat política per a la democràcia a l'Iran."
Komala està dividida en una ala lleial al partit comunista iranià, una aliada a les forces nacionalistes i la d'Abdullah Mohtadi, un veterà marxista que encapçala la principal facció d'esquerra kurda a Iran. El nou escenari que s'ha obert amb la intervenció contra el règim obre una escletxa a cinc dècades de malson (a les que hauria de sumar les del xà contra qui Mohtadi també va enfrontar-se). "Els kurds de l'Iran estan units. Per primera vegada, tots els principals partits kurds s'han unit en una nova coalició: un pas històric cap a la configuració d'un nou futur per als kurds i un Iran democràtic."
"Els dies del règim de la República Islàmica estan comptats. Un règim que ha submergit el país en l'abisme de la pobresa, la corrupció i la destrucció, ha condemnat desenes, si no centenars, de milers de joves amants de la llibertat a la presó, la tortura i l'execució durant dècades, ha malgastat centenars de milers de milions de riquesa pertanyent al poble en la construcció d'un programa nuclear inútil o l'ha gastat en forces terroristes a la regió, i que amb les seves polítiques aventureres i expansionistes finalment està portant la guerra a les nostres portes, sí, aquest règim antipopular s'acosta a la seva fi. Des del principi, la República Islàmica va atacar el Kurdistan sense cap justificació, per ordre de Khomeini, va iniciar assassinats massius i ha continuat aquestes repressions brutals i sagnants durant dècades. Aquest règim antikurd està a punt de morir i crema en un infern que ell mateix ha creat.
També fa una crida als militars encara lleials als aiatol·làs: "Ara que les lluites valentes del poble, d'una banda, i les derrotes de la guerra, de l'altra, han reduït el camp per a aquest règim assassí i estan a punt de determinar el seu destí final, s'espera de vosaltres, els oficials, sotsoficials i soldats de l'exèrcit, així com el personal de les forces de l'ordre, que estigueu al costat del poble en aquests moments fatídics, que deixeu de banda les cadenes de l'obediència al règim d'una vegada per totes i que doneu suport a la lluita del poble per la llibertat. A partir d'avui, ja no us considereu obligats a obeir les ordres dels vostres superiors que encara estan al servei d'aquest règim antipopular. Formeu unitats i, si cal, comitès d'oficials i soldats del moviment d'alliberament del Kurdistan a diversos nivells i poseu-vos en contacte amb el Partit Kurdistan Komala de l'Iran el més aviat possible." I, finalment, anuncia el futur immediat: "El següent pas hauria de ser unir-se en una àmplia coalició democràtica iraniana."
Combatents kurds per la llibertat, sou d'aquesta terra i aigua, sou d'aquest poble, no traïu la terra dels vostres avantpassats, no doneu l'esquena al vostre poble desposseït i oprimit. No us quedeu a l'infern que la República Islàmica ha creat, poseu-vos al costat correcte de la història i mantingueu-vos orgullosos i segurs, a vosaltres i a les vostres famílies.
La policia d'Erdogan va entrat per la força a la seu del partit de l'oposició, posant fi a un enfrontament entre el líder deposat del CHP, Özgur Özel, i els partidaris de Kemal Kilicdaroglu, nomenat pel tribunal d'Erdogan. El CHP és el principal partit d'esquerra a Turquia, defensa el laïcisme i és aliat de la minoria kurda. Avui dumenge, els partidaris de Kilicdaroglu van intentar forçar l'entrada a l'edifici abans que la policia intervingués i en prengués el control.
Algunes persones van intentar bloquejar-los, però finalment els agents van aconseguir desallotjar els que hi havia a dins usant armes i gas.
"El Partit Republicà del Poble a partir d'ara serà als carrers o a les places", va dir Ozel mentre era obligat a sortir de l'edifici. El CHP ha presentat un recurs contra la sentència de dijous al Tribunal Suprem de Turquia, però els experts legals diuen que una sentència podria trigar. Les eleccions estatals seran el 2028.
"El procés de pau... sí, en les circumstàncies actuals es pot dir que el procés s'ha congelat i s'ha aturat. Això és el que observem clarament... les forces que donen forma a la presa de decisions ho van considerar oportú i, per tant, van prendre mesures per aturar o suspendre els passos del procés. Tenint en compte l'existència d'un informe oficial elaborat com a resultat de mesos de treball per part d'una comissió parlamentària, el fet de no continuar el procés no es pot explicar de cap altra manera".
El veterà del PKK va explicar que aconseguir un progrés genuí continua lligat al paper del lideratge kurd i la seva participació directa en el procés. Va emfatitzar que la decisió del Congrés del PKK de deixar les armes estava condicionada a que el líder del PKK, Abdullah Öcalan, fos lliure i supervisés personalment el procés directament. El febrer de 2025, el líder del PKK, Abdullah Öcalan, va demanar al seu PKK que posés fi a l'estratègia de lluita armada i dissolgués el PKK.
"Com a moviment, hem pres totes les mesures. Sobre aquesta base, es va aturar la guerra, es van suspendre les activitats militars i es van aturar totes les accions dirigides contra Turquia". Karayılan va emfatitzar que el seu moviment continua en un estat de preparació militar a falta de garanties, acusant directament l'estat turc de no haver pres mesures legals serioses que podrien fer avançar el procés de solució. Va afegir que la clau d'una solució rau en mans dels líders turcs i la seva voluntat política. Les mesures pràctiques per part d'Ankara podrien ajudar a reactivar el procés de pau. També va rebutjar la demanda de deixar les armes completament primer i després promulgar lleis, descrivint-ho com "la imposició de la rendició".
Trump diu que els kurds l'han decebut per presèntament haver-se quedat amb armes americanes enviades als iranians. "Els kurds prenen, prenen, prenen", va dir. Trump troba el seu boc expiatori per una estratègia fallida amb l'Iran: els kurds. El president dels EUA acusa "els kurds" de desviar armes que, segons ell, estaven destinades a manifestants iranians antirègim. L'acusació no és nova, i sembla que s'ha produït un lliurament limitat d'armes, però el seu èmfasi repetit és revelador: apunta a les restes d'una estratègia més àmplia i a la recerca de Trump d'algú a qui culpar. De tota manera el mandatari nord-americà no ha avonseguit identificar a quina de les faccions kurdes (només a Iran hi ha sis, a part de les dues d'Iraq) va entregar les armes.
El Congrés Nacional del Kurdistan (KNK) ha reaccionat amb fermesa a les declaracions fetes pel president dels EUA, Donald Trump, sobre els kurds, assenyalant que aquestes declaracions posen els kurds en la mira.
https://thenationalcontext.com/trump-finds-his-scapegoat-for-a-failed-iran-strategy/
En els darrers cent anys, la lluita de la nació kurda per la supervivència, contínua i bipolar i el paper de les dones ha demostrat que la llibertat del país no és lliure, les dones no són lliures i les dones kurdes només estan a la franja del seu país i lluny de l'ocupació i la intel·ligència dels homes, salaris, autoritat i costums, i la dreta Rawakani i aliats seran el veritable protector dels seus drets i llibertats.
Les dones kurdes al llarg de la història, no només van formar part de la identitat i la lluita nacional, sinó també, l'esperit de l'aixecament i el pes de la lluita, en la nova era, va començar el cim de l'aixecament femení (Jhina) Dones Vida Llibertat que va portar tot el Kurdistan oriental i a través de la geografia iraniana, aquella etapa He canvia la imatge de (dones com, víctima) per (dones com el motor del canvi). Les dones no apareixen només com a reivindicacions, sinó com a líders i mapes futurs, que van permetre al món aprofundir en les capacitats polítiques de les dones en la gestió de les grans crisis.
Les dones kurdes a l'est del Kurdistan són víctimes de la injustícia i l'opressió de dos partits. D'una banda, igual que els kurds, els seus drets nacionals són abusats i per l'altra banda, igual que les dones són perseguides sota la llei dels antics.
Som 5 organitzacions de dones del Kurdistan oriental (en gràfia àrab els noms en kurd sorani):
- Organització de la llibertat de dones del Kurdistan / Nina, WFOK, propera al PAK
ڕێکخراوی ئازادیی ژنانی کوردستان_ نینا، ئاسۆی ژنی کورد_ ڕێکخراوی
- Horitzó de les Dones Kurdes - Organització de Dones de Komala, del Komala-Party of Iranian Kurdistan (Abdullah Mohtadi)
ئاسۆی ژنی کورد_ ڕێکخراوی ژنانی کۆمەڵە،
- Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental, KJAR, vinculada al PJAK
- Organització de Lluita de Dones del Kurdistan de l'Iran, vinculada a Sazmani Xebat
ڕێکخراوی ئافرەتانی خەباتی کوردستانی ئێران، یەکێتی
- Unió Democràtica de Dones Democràtiques del Kurdistan Oriental, vinculada a Sazmani Xebat
ڕێکخراوی ئافرەتانی خەباتی کوردستانی ئێران، یەکێتی- Unió Democràtica de Dones del Kurdistan, vinculada al PDKI
ی ژنانی دیموکراتی کوردستانی ئێران،
Després de molts mesos d'assistència i en línia, sabíem que entenent la necessitat d'unitat i companyes de feina, la Plataforma de Dones del Kurdistan Oriental Zhina com a paraigua nacional i defensant la dignitat, la llibertat, la igualtat i els drets de les dones.
Aquesta plataforma reforça la lluita nacional i les lluites per accedir als drets de les dones i lluita contra la injustícia històrica contra les "dones kurdes".
Els objectius principals de la plataforma Life són unir la voluntat nacional de les dones i empoderar el lloc de les dones en la societat, combatre la invasió i l'opressió sistemàtica contra les dones, enriquint la lluita civil_política femenina.
La Plataforma de Dones del Kurdistan Oriental_Zhina demana a totes les dones del Kurdistan oriental que expressin el seu suport i desacords sobre els seus drets, que es reuneixin al voltant d'aquesta plataforma.
És hora que les dones nacionals, defensin les diferències i defensin el bé del nacionalisme i els seus drets.
L'agència de notícies Mizan, afiliada al poder judicial iraní, va anunciar l'execució de dos presos polítics. Segons el comunicat, Yakub Karimpur i Nasser Bekirzadeh van ser executats aquest matí. Nasser Bekirzadeh, de 26 anys, era d'Urmiya, al Kurdistan oriental. La seva sentència de mort havia estat confirmada pel Tribunal Suprem iraní. Yakub Karimpur, membre de la fe Yarsan, va ser detingut per les forces d'intel·ligència iranianes a Miyandab el 16 de juny de 2025. La seva sentència de mort també va ser confirmada pel Tribunal Suprem musulmà iraní.
Fa uns dies, Nasser Bekirzadeh va publicar un missatge de veu negant els càrrecs contra ell i demanant suport al públic i a les organitzacions de drets humans. També va advertir que la seva execució podria tenir lloc aviat.
La religió yarsani té el seu propi calendari, consideren que un any complet és de 360 dies, i els cinc dies restants s’anomena Panjeh Tar (Toc de tambor). Aquestes persones també tenen en compte cada temporada pertanyen a un dels sants; és a dir, la primavera pertany a David, l’estiu a Benjamin, la tardor a Mostafa Davan i l’hivern a Moisès.
Els kakai o ahl-i hakk segueixen el yazdanisme, una religió fundada a finals del segle XIV en el que ara és l’oest de l’Iran. Viuen principalment a l'Iran, l'Iraq i Turquia. Els membres que resideixen a la regió del Kurdistan i els territoris disputats a l'Iraq es consideraren kurds.
Per a saber-ne més:
Qui són els Ahl-i-Hakk?
Grups progovernamentals de l'Iran ataquen la minoria kurda Ahl-i Hakk
2 d'abril: Amir Hossein Hatami (18 anys)
5 d'abril: Shahin Vahedparast (31 anys) i Mohammad Amin Biglari (19 anys)
6 d'abril: Ali Fahim (23 anys)
21 d'abril: Amirali Mirjafari
25 d'abril: Erfan Kiani
30 d'abril: Sasan Azadvar (21 anys, campió provincial de karate)
Aquests manifestants de gener han estat executats a Teheran, Karaj, Isfahan i Rasht a l'issada de judicis injustos, desproveïts de qualsevol garantia de procediment regular.
Avui a Qamişlo (en àrab Qamishli), Rojava, Kurdistan de Síria, gent de diversos segments de la societat – homes i dones, joves i grans – han sortit al carrer per expressar la seva exigència de reconeixement oficial de la llengua kurda a Síria i d'educació en llengua kurda després de dècades de negació i marginació social per part de la majoria àrab. La mobilització ha tingut com a lema 'Zimanê me nasnameye', en kurd kurmanji, La nostra llengua és la nostra identitat.
El Govern Regional del Kurdistan (KRG) va dir dissabte que almenys 809 drons i míssils van atacar la regió del Kurdistan entre el 28 de febrer, quan va començar la campanya militar nord-americana i israeliana contra l'Iran, i el 20 d'abril. "Malgrat la postura neutral adoptada per la regió del Kurdistan, va patir 20 màrtirs", va dir el Departament de Mitjans de Comunicació i Informació del KRG en un informe. El comunicat afegia que 121 persones van resultar ferides, mentre que centenars de cases, llocs de treball i vehicles van resultar danyats.
Les faccions armades recolzades per l'Iran a l'Iraq van reivindicar un gran nombre dels atacs a la regió del Kurdistan. Segons el KRG, els atacs es van dur a terme "amb pretextos diferents i infundats". Va assenyalar que les autoritats han demanat repetidament a Bagdad que obri una investigació sobre aquests "actes terroristes" i que faci responsables els responsables. Israel i els Estats Units van llançar una campanya aèria contra l'Iran a finals de febrer, amb uns 17.000 llocs a tot el país com a objectiu. L'Iran i els seus grups aliats van respondre disparant milers de drons i míssils.
La regió del Kurdistan s'ha vist afectada pels atacs de represàlia de l'Iran, que han continuat malgrat l'alto el foc entre els EUA i l'Iran anunciat el 8 d'abril. La regió acull bases pertanyents a la coalició global liderada pels EUA contra l'Estat Islàmic (ISIS), així com empreses, missions diplomàtiques i instal·lacions nord-americanes vinculades a grups d'oposició kurds iranians.
Després de l'atac amb drons d'avui contra el grup d'oposició kurd iranià Komala (facció Reza Kaabi), una combatent, Ghazal Mawlan, de Mahabad, ha mort a causa de les ferides que li van fer mentre la traslladaven a l'hospital. L'atac ha afectat el campament del grup a Surdash, al districte de Dukan, al nord de Sulaimaniya, Kurdistan d'Iraq El campament va ser un dels llocs on el grup va ser traslladat després de l'acord de seguretat entre l'Iran i l'Iraq. Des que va començar la guerra el 28 de febrer, però, l'Iran i els seus grups titelles iraquians han continuat atacant-lo, juntament amb altres grups kurds iranians.
Hadis Haghighi, bloguera kurda de 21 anys originària d’Orumiyeh (Urmia), està detinguda i sotmesa a greus tortures des de fa més d’un mes, segons l’ONG Hengaw.
Les forces de seguretat van registrar de nit el domicili del seu pare sense mandat judicial, els van detenir tots dos, van confiscar tots els seus béns i van bloquejar el seu compte d’Instagram on tenia 150.000 persones seguidores. Cap acusació oficial no ha estat comunicada i la família roman sense notícies.
La reunió periòdica del Comitè Diplomàtic dels partits polítics kurds es va celebrar avui a la seu del Congrés Nacional del Kurdistan (KNK) a Brussel·les, amb la participació dels principals partits kurds de les quatre parts de Kurdistan.
Durant la reunió, els representants van discutir els principals desenvolupaments polítics relacionats amb Kurdistan tant a nivell regional com internacional. L'enfocament principal va ser reforçar la coordinació i la cooperació entre els partits kurds, intercanviar punts de vista sobre reptes comuns i explorar vies diplomàtiques per avançar els drets i les demandes del poble kurd.
De Rojhelat, van participar representants del Partit de la Vida Lliure del Kurdistan (PJAK), el Partit Democràtic del Kurdistan Iraniano (PDKI) i el Partit Komala del Kurdistan (dirigit per Reza Kaabi). Es van discutir assumptes polítics, socials i de seguretat importants a Rojhelat, així com perspectives sobre els futurs desenvolupaments.
A la reunió també van assistir partits i grups d'altres parts de Kurdistan, incloent-hi el Partit de la Igualtat i la Democràcia dels Pobles (Partit DEM), la Unió Patriòtica del Kurdistan (PUK), la Unió de Comunitats del Kurdistan (KCK), el Partit de la Unió Democràtica (PYD), així com la co-dirigència del Congrés Nacional del Kurdistan (KNK), juntament amb diversos altres partits polítics i figures. Els participants van emfatitzar la importància del diàleg continu i la coordinació entre les forces polítiques kurdes, i van subratllar la necessitat de reforçar la diplomàcia conjunta per defensar els drets del poble kurd i perseguir les seves demandes legítimes a nivell internacional.
Sentència de mort emesa per a un ciutadà kurd acusat de "Moharebeh". Mohsen Eslamkhah, un jove de 20 anys de Bukan, Rojhelat, ha estat condemnat a mort per la Secció Primera del Tribunal Revolucionari de Mahabad acusat de "moharebeh" (enemistat contra Déu).
Segons els informes, va ser identificat per les forces de seguretat durant les protestes “Dones, Vida, Llibertat” el 2022, quan tenia 17 anys. Després de tornar a l'Iran l'agost de 2025, va ser arrestat. Es diu que va ser sotmès a pressió i tortura durant la seva detenció a Urmia per tal d'obtenir-li confessions forçades. Segons fonts informades, era menor de 18 anys en el moment dels presumptes delictes.
Les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) han celebrar una desfilada militar avui a Kobanê per commemorar el seu 14è aniversari i l'aniversari del líder kurd empresonat per Turquia Abdullah Ocalan, a l'estadi Màrtir Sido de la ciutat. Durant la desfilada, la comandant de les YPJ, Dilbrin Kobanê, va pronunciar un discurs en què va felicitar l'aniversari de la fundació de les unitats i va rendir homenatge als màrtirs, al líder Abdullah Ocalan i a totes les dones que lluiten per la llibertat. Dilbrin Kobanê va afirmar que continuaran la seva lluita per aconseguir la llibertat, l'estabilitat i la seguretat a la seva ciutat, i va declarar: "Sigui quin sigui el preu, intensificarem la nostra lluita i continuarem el nostre camí amb totes les nostres forces fins a consolidar el nostre lloc dins de Síria. Hem pres les armes i seguirem protegint el nostre poble dels atacs i l'agressió dels nostres enemics. Confiem en la nostra força i continuarem la lluita fins a la victòria. No permetrem que la injustícia es repeteixi contra el nostre poble. Extraiem la nostra força del nostre líder i seguirem lluitant per la llibertat del nostre poble i del nostre líder fins a veure'l entre nosaltres".
Anteriorment 5 detinguts en el mateix cas havien estat traslladats d'una sala general de la presó de Qezel Hesar a un lloc no revelat per a la seva execució. Els altres detinguts que figuren a l'informe eren Mohammadamin Biglari, Shahin Vahedparast, Abolfazl Salehi i Ali Fahim. Els grups de drets humans han expressat la seva preocupació per les confessions forçades i el degut procés en aquests casos a l'Iran.
