La guerrilla kurda mata un militar turc a Nisêbîn

Un soldat turc va ser eliminat al sud-est del país, segons els informes, durant enfrontaments amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Un oficial turc afiliat al ministeri de l'Interior va resultar ferit a Nisêbîn (en turc Nusaybin), província de Mêrdin (en turc Mardin), i va morir a causa de les seves ferides a l'hospital, va dir Numan Hatip, governador de la província de Tokat, en un comunicat divendres 28 a la tarda. La província de Mardin es troba al sud-est predominantment kurd de Turquia (coneguda pels kurds com Bakur o Kurdistan del Nord). Els ministeris de l'Interior i de Defensa van confirmar la mort del soldat sense donar detalls.

Diversos mitjans i polítics turcs van dir que el soldat va morir durant els enfrontaments amb les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) ala armada del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK)

D'altra banda a Serhed, Wan, Kurdistan de Turquia, dues Voluntàries de les Yekîneyên Jinên Azad ên Star, YJA-Star, van morir en combat contra els invasors turcs; es tracta de de Nuran Altunmakas (2) i Belgin Güven (1). Şehid Namırın.

Leggi di più »

Escac a Erdogan: "Aliança del Treball i Alliiberament" ha anunciat el seu suport al candidat de l'oposició Kemal Kılıçdaroğlu

L'oposició "Aliança del Treball i Alliberament" (Dayanışma, mücadele ve umutla, DMU en turc)ha anunciat el seu suport al candidat de l'oposició Kemal Kılıçdaroğlu a les eleccions presidencials previstes per al 14 del mes vinent. Aquest anunci arriba en un moment en què les enquestes d'opinió a Turquia indiquen una disminució significativa del suport al cap del règim turc Erdogan, mentre que les enquestes indiquen que Kılıçdaroğlu obtindrà més del 50 per cent dels vots. Val la pena assenyalar que l'"Aliança del Treball i Alliberament", inclou el Partit de l'Esquerra Verda, el HDP kurd i el TİP, i tenen vots significatius que podrien decidir qui serà el proper president.

 

Per saber més sobre l'"Aliança del Treball i Alliberament" (Dayanışma, mücadele ve umutla)

Leggi di più »

Macro batuda contra periodistes i advocats de la minoria kurda a 20 dies de les eleccions a Turquia

A menys de tres setmanes de la data electoral a Turquia, en una macro batuda disfressada d'operació contra el PKK ha suposat 150 detencions, entre advocats i periodistes. A vint dies després de les eleccions més esperades, amb el seu simbolisme intrínsec (cent anys des de la fundació de la República de Turquia, deu des del moviment d'oposició més gran a l'autoritat d'Erdogan, Gezi Park), el govern turc ha fet una escombrada neta d'un bona part de l'oposició d'esquerres al sud i l'est del país, de majoria kurda: 126 detencions (part d'una llarga llista de condemnes a la presó, almenys 216) a 21 províncies, des d'Amed/ Diyarbakir la més afectada fins a Van, des d'Esmirna a Urfa: escorcolls i confiscacions d'ordinadors i documents en 186 oficines i domicilis particulars. No hi ha detalls: tal com informa Human Rights Watch Europe, l'arxiu de la investigació terrorista coordinada per la fiscalia de Diyarbakir no és accessible.

Manilles als canells de 25 advocats, una dotzena d'artistes, almenys deu periodistes de diverses publicacions, des de l'agència de notícies de Mesopotàmia fins a Yeni Yasam i JinNews. La resta són polítics i administradors locals vinculats al Partit de l'Esquerra Verda i al HDP, el Partit Democràtic dels Pobles que fa anys que aplega l'ampli espectre de moviments d'esquerra turcs i kurds. L'acusació no és nova: pertànyer a una organització terrorista, concretament el Partit dels Treballadors Kurds (PKK).

Tot va passar al matí (25 d'abril), en operacions coordinades dirigides a l'esquerra del país, com no n'hi ha prou amb els milers de detencions dels darrers anys, les desenes de comissaris de les autoritats locals i -encara en curs- un judici pendent per el Tribunal Constitucional per la prohibició del HDP.

Entre els arrestats hi havia el vicepresident del partit Özlem Gündüz i el membre del comitè central Mahfuz Güleryüz. Un nou "cop d'estat", tal com defineix l'HDP en una nota: "Des del 2015 el govern, que intenta allargar la seva vida amb cops polítics, massacres, propaganda negra, mètodes de guerra, amenaces i xantatge, ha llançat un nou cop d'estat. de cara a les eleccions del 14 de maig. Aquesta operació serveix per robar el vot i la voluntat de la gent”.

PER AQUEST motiu, segons el partit, no només els representants del partit van acabar a la presó, sinó també "els advocats que protegiran les urnes i els periodistes que informaran la ciutadania". El Partit d'Esquerra Verda, formació que es presentarà a les eleccions en substitució de l'HDP, està en la mateixa línia, amenaçat de tancament. Una opció gairebé obligada: en cas de sentència negativa del Tribunal Constitucional, l'HDP no tindria ni la manera ni el temps per posar en marxa un partit de substitució en poc temps.

No són només ells els que protesten: les notes de premsa d'ahir provenien de l'Associació d'Advocats Progressistes, del Sindicat de Treballadors de la Premsa i de la Confederació de Sindicats Revolucionaris. I des de la presó, on està detingut des del novembre del 2016, també va intervenir l'excolíder del Partit Democràtic dels Pobles, Selahattin Demirtas, que amb una publicació a Twitter va assenyalar amb el dit l'eminència grisa del govern islamista de l'AKP, Interior. Ministre Süleyman Soylu. 

 Reporters sense Fronteres demana a Turquia que alliberi els periodistes kurds. Els periodistes es trobaven entre les més de 100 persones, entre advocats i polítics locals, que van ser detingudes en una important operació policial el 25 d'abril.

Leggi di più »

Tres periodistes iranianes citades a comparèixer a tribunals islàmics per articles enmig de la repressió de la premsa

Tres destacades periodistes de Teheran -Saeedeh Shafiei, Mehrnoush Zarei i Nasim Soltanbeigi- han estat citades per separat al palau de justícia d'Evin a Moghaddasi amb l'acusació que els seus informes produïen "propaganda contra el sistema". L'agència de notícies HRANA va informar el 27 d'abril que els periodistes van rebre citacions separades per demanar-los que compareguessin en un termini de cinc dies per presentar la seva defensa contra els càrrecs al palau de justícia d'Evin. Les citacions es produeixen enmig d'un escrutini creixent dels professionals dels mitjans del país, ja que les autoritats intenten reforçar el control sobre la difusió d'informació enmig de protestes generalitzades sobre qüestions que van des de les condicions de vida, els salaris i la manca de drets i llibertats.

D'esquerra a dreta: Nasim Soltanbeigi, Saeedeh Shafiei i Mehrnoush Zarei

 
En els casos contra Shafiei, Zarei i Soltanbeigi, el govern ha citat els seus articles i escrits com a prova de produir "propaganda contra el sistema". Neguen els càrrecs. Soltanbeigi va ser arrestada per primera vegada el desembre passat a l'aeroport internacional Khomeini de Teheran mentre intentava viatjar a l'estranger. Després d'haver estat detinguda durant més d'un mes, va quedar en llibertat provisional sota fiança el 7 de febrer fins al final del procés judicial. Soltanbeigi va ser una estudiant activista als anys 2000 i durant els darrers anys ha estat treballant com a periodista per a diverses publicacions iranianes. L'any 2006 va estar detinguda durant vuit dies per assistir a una manifestació "Dones pel canvi" abans que un tribunal la condemnés a cinc anys de condemna suspesa. Va ser posada en llibertat condicional durant dos anys i li van dir que la seva condemna seria cancel·lada si no infringia els termes de la seva llibertat condicional.

Zarei, una veterana periodista iraniana, va ser arrestada per les forces de seguretat a Teheran el 22 de gener. Posteriorment va ser traslladada al centre de detenció d'intel·ligència de la Guàrdia Revolucionària. Igual que Soltanbeigi, Zarei va ser posada en llibertat sota fiança a finals de febrer.
De la mateixa manera, Shafiei va ser arrestada per les forces de seguretat a Teheran el 22 de gener. Va ser alliberada temporalment sota una fiança de 5.000 milions de rials iranians (aproximadament 9.500 dòlars) el 8 de febrer fins al final del procediment judicial.

Leggi di più »

Naib Askari, pres polític kurd ha estat condemnat a mort per segona vegada

Naib Askari, pres polític del poble kurd de Warmi (Warmee), per segona vegada pel Tribunal Islàmic Regional de la ciutat, va ser acusat de ser membre d'un dels partits kurds contra el règim d'Iran (Partiya Demokrat a Kurdistana Îranê , PDKI, Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran), va ser condemnat a mort. Segons informa "Kurdpa", dissabte 19, la sentència es va declarar protectora dels presos polítics.
Nib Askari, va ser arrestat el 2019 i després de tres mesos empresonat a Turme, va ser enviat a la presó central del règim. 

Segons l'informe del Kurdistan, va ser condemnat acusat de pertinença a un dels partits kurds contra el règim iranià, a la penade mort. El pres polític té malaltia renal i malgrat la decisió dels metges de tractar fora de la presó, encara ha estat descartat perquè els funcionaris de presons de l'oposició puguin accedir als serveis de medicina desintegrats.

Els presos polítics a la presó de Warmee, en protesta per la decisió dels funcionaris de presons de traslladar els presos a la presó de seguretat, van dur a terme una protesta i Askari amb dos presos polítics kurds anomenats Kayhan Mukarm i Nibb Hajizada, han estat acusats de destruir part la presó i vícitmes d'una sentència de mort, en el cas d'Askari la segona.

Leggi di più »

L'alcaldessa feminista kurda Ayşe Gökkan condemnada a més de 22 anys de presó

Un tribunal turc d'apel·lació d'Amed (en turc) Diyarbakir va condemnar l'exalcaldessa kurda Ayşe Gökkan a més de 22 anys de presó, mantenint en gran part la sentència dictada en primera instància.

Ayşe Gökkan acaba de ser condemnada en apel·lació a més de dues dècades de presó. El Tribunal d'Apel·lació de Diyarbakir va confirmar dimecres la sentència de primera instància. Gökkan havia estat condemnat l'octubre del 2021 a una draconiana pena de presó de 30 anys per un tribunal penal d'Amed.
La condemna consta de diverses condemnes combinades: dotze anys per “lideratge” del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), set anys i mig per “pertànyer” a aquesta mateixa organització i tres anys per propaganda a favor del PKK. En total, la senyora Gökkan, que fins a la seva detenció era portaveu del moviment de dones kurdes "Tevgera Jinên Azad" (TJA, Moviment de Dones Lliures), va ser condemnada en apel·lació a 22,5 anys de presó.


Periodista, alcaldessa i activista feminista

Nascuda el 1965 a Suruç (Pirsûs), a la província d'Urfa, Ayşe Gökkan va estudiar periodisme. El 2009 va ser escollida alcaldessa de la ciutat kurda de Nusaybin (Nisêbîn en kurd) amb el 83% dels vots. Durant la seva carrera política, va ser detinguda més de 80 vegades per la policia turca i va fer diverses estades a la presó. Quan va ser detinguda per última vegada l'octubre del 2021, l'activista kurda estava sent processada en més de 200 casos, la majoria per "terrorisme". La majoria d'aquestes demandes es van iniciar durant el seu mandat com a alcalde.

Escollida portaveu del TJA el febrer de 2020 va ser condemnada el mateix any a divuit mesos de presó per un jutjat de Mardin, per haver-se manifestat en una zona militar prohibida i haver causat danys materials. Els fets en qüestió es remunten a l'octubre del 2013: l'aleshores alcaldessa de Nisêbîn havia protestat contra la construcció d'un mur a la frontera amb Síria, fent una vaga de fam prop de la línia fronterera. Aleshores, el lloc d'actuació va ser classificat com a parc i només va ser declarat zona militar prohibida un cop acabada la muralla.

L'activista kurda també ha estat criticada per la seva implicació en l'associació de dones Rosa, que té com a objectiu lluitar contra la violència patriarcal. A més, se l'acusa d'haver participat en una manifestació amb motiu del moviment de vaga de fam iniciat per l'exdiputada kurda Leyla Güven per trencar l'aïllament imposat al líder kurd Abdullah Öçalan.

Leggi di più »

Assemblea general del Partit per l'Alliberament del Kurdistan (PAK)

L'assemblea general del Partit per l'Alliberament del Kurdistan (PAK), amb la participació de la majoria dels seus membres, va celebrar la seva Assemblea General a principi d'abril en les bases a l'exili (Kurdistan de l'Iraq). El partit kurdo-iranià PAK, a més d'avaluar els informes organitzatius de qualsevol dels òrgans del PAK, va tractar diversos temes i temes importants. Per cadascun d'aquests temes, es va aprovar una decisió especial. Els temes i temàtiques de la trobada van ser:


1-La revolta de la vida, la raó, l'objectiu i el futur.

2- Revisar la necessitat de l'acord dels partits al Kurdistan oriental i la lluita per establir la regió del Kurdistan pel bé del dret a determinar el destí polític del Kurdistan.
3- Desenvolupar i enfortir la relació entre els partits independentistes i els partits colonials de l'Iran.4- La dissolució de dos discursos del Kurdistan i l'Iran durant l'aixecament de la vida i reflexionar sobre l'actitud i el comportament polític.
5- Agraïment de la resistència del comandant i Peshmerga de la nació Kurdistan.
En el primer tema, el parlament general del Partit per l'Alliberament del Kurdistan, la política centenària del colonialisme iranià, la consciència, la resiliència, i la lluita del nacionalisme kurd i la lluita per recuperar la dignitat i la personalitat i arribar a la llibertat, la seguretat i la felicitat a l'altre costat; amb la bona raó i establir la objectiu d'aixecar la vida.
En el segon tema del parlament general del Partit per l'Alliberament del Kurdistan, evidencia "una crida a la unitat i la unitat dels partits i organitzacions polítiques de l'est del Kurdistan, que va ser publicat per un grup d'individus kurds el cinquè d'octubre de 2022; com a base d'organitzar relacions i cooperació amb els partits i partits polítics del Kurdistan oriental pel bé que es va aconseguir. El dret a determinar el destí, acceptat.
En el tercer tema de les converses del parlament general del PAK, sobre la política de desenvolupament i enfortiment dels vincles amb els partits i partits independents de les nacions colonitzades de l'Iran, va ser capturat i les ordres necessàries de les institucions PAK.
El quart tema de les converses del parlament públic, una visió més clara de les fronteres i files polítiques del Kurdistan en la revolta de la vida dins dels actors polítics, el desenvolupament de la Revolució Independentista Kurda a nivell del Kurdistan, el Comitè Kurd per al nivell de recerca social i la dissolució del kurdistan i l'iraniasme, va ser atès.
En aquest article, Assemblea General PAK sobre l'estratègia de desmantellament de l'estat-nacionalisme persa i la negació dels esforços de reforma en formalitats com: autodemocràcia, federalisme, socialisme democràtic i confederalisme democràtic.
El cinquè tema de l'Assemblea General PAK, va estar dedicat a debatre sobre els diferents grups de l'oposició persa i la identificació de la política del Kurdistan. En aquest tema, el Partit Liberal del Kurdistan, i el grup d'oposició persa que protegeixen l'estat iranià, estan al centre de la seva atenció, i inclouen el centre polític del Kurdistan. És igual reconèixer la geografia de l'Iran i reconèixer el dret a determinar el dret del destí, per mesura i condicions de cooperació amb qualsevol grup i organització opositors.
El tema final de l'assemblea general del PAK va ser: respectar l'orgullosa resiliència del comandant i la Peshmerga del Kurdistan posada sota l'escut dels terroristes i els drons de l'Iran.
Les decisions de l'assemblea general del Partit per l'Alliberament del Kurdistan, després de la revisió i aprovació definitiva, es publicaran en els pròxims dies. Que la bandera de la llibertat i la independència del Kurdistan.

Per a saber-ne més:
- Sobre el PAK

Leggi di più »

5ª Conferència de l'Administració Autonòmica Democràtica yezidi a Şengal (Kurdistan de l'Iraq)

Amb l'objectiu de debatre el sistema intern i reconstruir l'estructura de l'Administració autonòmica yezidi de Şengal, el 15 d'abril es va desenvolupar la Cinquena Conferència de l'Administració Autonòmica Democràtica a Şengal.

A la conferència, que se celebrarà al districte de Sinuni, participaran representants de les institucions i centres de l'Administració autònoma, clergues, forces i partits polítics de Şengal, 350 delegats i 100 convidats de la plana de Nínive, Sulaymaniyah, Bagdad i Europa. La conferència, que s'allargarà durant un dia, va començar donant la benvinguda als convidats i recordant els màrtirs de Şengal, després el copresident del Consell Executiu de Şengal, Hesso Ibrahim, va pronunciar el discurs d'obertura de la conferència.

Hesso Ibrahim va confirmar que des de la quarta conferència fins a la nova conferència es va presentar una gran lluita per protegir i desenvolupar l'Administració autònoma, i va dir: "En les etapes passades, moltes persones honorables, cadascuna de les quals era com les roques del Şengal. Muntanyes, van ser atacades per l'enemic. L'enemic va apuntar al lideratge i l'administració de la comunitat yezidi, Saeed Hassan, i al copresident del Consell Executiu de Şengal, Marwan Badl (Dijwar Fakir).

I Ibrahim va continuar: "Amb aquests atacs, volien trencar la voluntat de la comunitat yazidita, i després d'aquests atacs, l'enemic va atacar el camarada Anwar i el camarada Azad, i a l'Assemblea Popular Sununi, el camarada Ibrahim i el nen yezidi Salah van ser morts, i recentment el líder yezidi Bir Jakko i Aker Jafri es van unir al comboi de màrtirs, com també el comandant Sherzad, un dels fundadors d'Asayîşa Êzidxanê, al comboi de màrtirs, i recordem a tots aquells companys que van participar en la quarta conferència i saludar la seva memòria.

Hesso Ibrahim va cridar l'atenció sobre l'acord del 9 d'octubre, que es va signar en cooperació amb l'estat turc, el Partit Democràtic del Kurdistan i el govern d'Al-Kazemi, i va continuar: “Per una decisió en nom de llei, van voler imposar aquesta decisió. sobre nosaltres, i sobre aquesta base hi va haver molts atacs, i les mares van plantar-se Dones, gent gran, tota la comunitat yezidi i el poble àrab per bloquejar el camí a aquest acord.

En la conclusió de la seva intervenció, Hesso Ibrahim va afirmar que el sistema d'Administració Autònoma de Şengal va aconseguir molt treball i lluita, i va acabar la seva intervenció dient: “Hem reviscut l'Administració Autonòmica fins avui, i després d'avui també ho farem. reviure-la, i amb la convocatòria d'aquesta conferència, volem reforçar el nostre lideratge i fer nous i forts passos, amb el cap de l'any yezidi i l'inici del nou any, seguirem la nostra fe fins al darrer alè, i cap de nosaltres deixarà de treballar en aquest camí".

Per a saber-ne més: Qui són els yezidi?

 

Leggi di più »

El principal candidat opositor a Erdogan trenca el tabú de Turquia i parla dels "kurds" com a grup separat dels "turcs"

En una aparició audiovisual ahir, el socialdemòcrata Kemal Kılıçdaroğlu, cap del Partit Republicà del Poble (CHP) i és el principal líder de l'oposició a Turquia des de 2010 va afirmar: 

"En els darrers anys, sempre que parlem d'eleccions, sempre que el palau [presidencial: Erdogan] sent que està perdent les eleccions, comença un etiquetatge col·lectiu i un tractament dels kurds com a terroristes. Cada dia gasten milions de lires per fer una campanya de desprestigi contra mi i, en fer-ho, tracten milions de kurds com a terroristes. No deixaré que ningú faci malbé la confraria per uns quants vots”.

Per si l'afirmació no fos prou contundent va fer una piulada amb la seva intervenció i un sol mot: "Kürtler" (Kurds). La paraula prohibida a Turquia i substituïda per l'eufemisme "turcs de muntanya". D'aquesta manera Kılıçdaroğlu agraeix al moviment kurd la decisió de no presentar-se a les eleccions presidencials i obrir-li la porta a derrotar al president islamista Erdogan. Kılıçdaroğlu, de 74 anys, compta amb el suport explícit de la seva "Crida a la reconciliació". Després de la trucada de Kılıçdaroğlu, el 12 de febrer de 2022, 6 líders de partits de l'oposició (el president del Bon Partit Meral Akşener, el president del partit Ahmet Davutoğlu, el president del partit DEVA, Ali Babacan, el president del partit Felicitat Temel Karamollaoğlu) es van reunir a Ahlatlıbel, Ankara per discutir un text de consens amb un sistema parlamentari reforçat i es va anunciar oficialment una aliança electoral, l'aliança es va anomenar "Taula dels Sis".*

Quan la Taula dels Sis va plantejar la qüestió d'un candidat conjunt, Kılıçdaroğlu va assenyalar la Taula dels Sis  el 5 de setembre de 2022 i va dir: "Si hi ha un consens sobre mi, estic preparat per presentar-se a les eleccions presidencials". Aquesta fou la primera vegada que Kılıçdaroğlu va expressar obertament la seva voluntat de presentar-se a les eleccions presidencials. Ekrem İmamoğlu, alcalde d'Istanbul, i Mansur Yavaş, alcalde d'Ankara, van anunciar el seu suport a la candidatura de Kılıçdaroğlu. El 6 de març de 2023, va declarar la seva candidatura per a les eleccions presidencials turques de 2023. La seva candidatura compta amb el suport del Partit dels Socialistes Europeus.

* CHP, social demòcrata kemalista

IYI (Bon Partit, 2017), nacional conservador, kemalista

Gelecek, (Partit Futur, 2019), liberal conservador, de l'ex ministre d'afers estrangers d'Erdogan Ahmet Davutoğlu

DEVA (Partit de la Democràcia i el Progrés, 2020), liberal pro minories

Saadet (Partit Felicitat, 2001), islamista, ala reformadora de l'AKP d'Erdogan

DP (Partit Democràtic, 2007), centrista de dreta

 

Leggi di più »

Reunió anual del Consell de comandament de les HPG i del Comitè de Defensa del PKK kurds

Les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) van celebrar la seva reunió anual del Consell de comandament de HPG i del Comitè de Defensa del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) entre el 20 i el 27 de febrer de 2023 amb la participació d'un nombre suficient de membres del consell que representen tots els comandaments de l'administració, el terreny, l'estat i les institucions per examinar en profunditat les batalles del 2022 que van marcar el any de guerra més complet i ferotge de la nostra història, centrar-nos creativament en les tàctiques que van portar l'èxit, superar els problemes i les inadequacions de la Guerra Popular Revolucionària i avançar la planificació de l'any vinent.

"La nostra reunió va tenir lloc en un moment en què els terratrèmols de Pazarcık i Elbistan del 6 de febrer van devastar el nostre poble. Un dels temes de la nostra reunió va ser l'avaluació d'aquest terratrèmol. Com és sabut, el nostre moviment va anunciar la seva decisió d'inacció el 10 de febrer com una actitud moral, humanitària i social davant les greus conseqüències del terratrèmol. Com a HPG, ens vam adherir a aquesta decisió tal com estava. Tanmateix, l'estat turc, que està lluny dels valors humanitaris, va continuar els seus atacs ignorant la nostra actitud moral i el respecte pels nostres morts. La nostra decisió que es basa en l'enfocament i els principis morals del nostre líder i del nostre partit segueix vigent. En nom del Consell de Comandament, oferim el nostre condol a les famílies que van perdre els seus familiars en el terratrèmol, a tots els pobles kurd, turc i àrab, i desitgem una ràpida recuperació als ferits. Fem una crida a tot el nostre poble i forces democràtiques a ampliar i reforçar la solidaritat.

La nostra reunió, que va tenir lloc en un moment en què la nostra lluita per la llibertat està passant per un procés històric i estratègic, va parlar de l'any de lluita 2022 d'una manera molt exhaustiva. Superar les inadequacions a partir de les lliçons extretes d'aquest important procés, que es va viure com un gran any de resistència i lluita, va obrir el camí per a una pràctica més creativa i exitosa de la nostra perspectiva tàctica que s'ha demostrat a la pràctica. La reunió va aclarir la perspectiva i els principis pràctics per tenir èxit el 2023 amb certesa a partir de les lliçons del 2022 en què la nostra direcció tàctica, expressada només en teoria, es va demostrar a la pràctica. La nostra trobada, marcada per la memòria dels nostres lluitadors per la llibertat Sara i Rûken, i dels nostres màrtirs a Zap, Avaşîn, Metina, Cudî, Gabar, Besta, Dersim, Serhat, Garzan i Amed, va determinar que l'any 2022 passés a la història de llibertat quan l'auto sacrifici va assolir el seu punt àlgid amb exemples únics d'heroisme.

La nostra reunió del Consell de comandament de l'HPG i el Comitè de Defensa del PKK van determinar que els últims anys que vam passar eren anys crítics que mai es poden considerar habituals. El procés de guerra que es va desenvolupar especialment a les Zones de Defensa de Mèdia ha obert una nova era no només per a la Lluita per la Llibertat del Kurdistan, sinó també per a les lluites per la llibertat dels pobles i la doctrina de la guerra de guerrilles. D'acord amb l'Estratègia de Guerra Popular Revolucionària, la guerra de guerrilles de la modernitat democràtica ha demostrat el seu potencial per defensar zones lliures si les batalles de túnels i les tàctiques d'equip mòbil es realitzen correctament i eficaçment. Aquesta situació va reforçar la creença en la victòria, l'auto confiança i l'èxit entre les nostres forces de comandament i combat. En aquest sentit, la lluita a les Zones de Defensa de la Medya va donar resultats molt valuosos per al futur i els èxits del nostre poble, així com per als pobles de la regió i les forces antisistema que pretenen resistir les forces hegemòniques. S'ha revelat de manera sorprenent com les tropes guerrilleres podrien resistir la tecnologia moderna i fins i tot protegir les seves terres lliures d'armes prohibides al segle XXI.

A la nostra reunió, es va posar molt èmfasi en l'opinió que l'Estratègia Revolucionària de Guerra Popular s'havia de dur a terme d'una manera completa i integrada. La Guerra Popular Revolucionària significa també la difusió de principis i mesures moral-polítics entre el poble des de baix. En aquest context, la creació de la realitat d'un poble lluitador derrotarà el concepte de genocidi de l'enemic. El nostre poble ha de considerar la defensa de les seves terres com una qüestió d'honor i d'existència. La guerra que s'està duent a terme no és només una guerra normal, sinó una batalla per l'existència i la llibertat del nostre poble. Per tant, la nostra reunió va concloure que el nostre poble hauria d'organitzar la seva vida amb aquesta consciència i reforçar la seva autodefensa arreu contra els mètodes de guerra psicològica de l'enemic.

En un moment en què estem vivint un procés important per a la llibertat del nostre poble, les decisions preses durant la nostra reunió, que va durar vuit dies amb discussions intenses i profundes, juguen un paper molt important en l'èxit del 2023. La nostra trobada , que es va celebrar a l'entrada del 25è any de la Conspiració Internacional (com el PKK es refereix a la captura del seu líder Abdullah Öçalan), va determinar que l'únic criteri d'èxit era la llibertat física d'Öcalan donant una vegada més la crítica de la camaraderia insuficient."

Leggi di più »

La triple nova política electoral del moviment kurd posa a Erdogan contra les cordes

El president islamista turc, Tayyip Erdogan, va continuar la seva retòrica acusatòria contra el líder kurd zaza Selahattin Demirtas i l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles), i va dir: "Per molt que siguin kurds, nosaltres som turcs". Va continuar les seves acusacions contra el líder kurd empresonat Selahattin Demirtas, l'antic co líder del Partit Democràtic dels Pobles (HDP). En declaracions a la cerimònia d'inauguració de l'Hospital de la ciutat de Kocaeli Erdogan va apuntar a Demirtas, dient: "Aquesta gent va matar 51 germans kurds? També eren kurds. El seu problema no és ser kurd. Jo dic obertament: tant com ells són kurds, nosaltres som turcs". Erdogan es referia a les protestes del 2014 a ciutats de majoria kurda celebrades en solidaritat amb la ciutat kurda de Kobanê l Kurdistan de Síria, assetjada pel grup Estat Islàmic en aquell moment, i els esdeveniments violents que van esclatar el segon i tercer dia de les protestes n'havien deixat 37 persones mortes, la majoria partidaris del HDP. Demirtas, actualment a presó, s'ha enfrontat a una demanda per l'acusació d'instigar a la violència cridant la gent a manifestar-se en solidaritat amb Kobanê.

En resposta a Erdogan, el polític kurd empresonat ha demanat avui als seus seguidors que anessin a votar i li responguin mitjançant els seus vots el dia de les eleccions. "Les amenaces i els insults no eren contra mi, germà meu, sinó contra vosaltres. Si us plau, doneu la resposta a aquestes amenaces i insults posant-los al sobre i llençant-los a les urnes. Aleshores, mirem junts l'estat a la teva cara. Això sí, si té cara."

1) L'enfrontament coincideix amb un doble pas de dansa del moviment nacional kurd. En primer lloc renunciant a presentar-se a les eleccions presidencials i permetent, així, que el seu 10 % passi directament a l'oposició encapçalada pel Cumhuriyet Halk Partisi (CHP, Partit Republicà del Poble). Els sondeigs apunten que aquesta decisió pot provocar la derrota d'Erdogan el proper 14 de maig. Pervin Buldan va anunciar la decisió a finals de març creant un gran neguit entre les files islamistes de l'AKP, Partit de la Justícia i el Desenvolupament. 

2) En segon lloc el clandestí Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) va anunciar que mantindria la seva treva, decretada arran dels recents terratrèmols, fins al procés electoral per a que Erdogan no usi la violència com un pretext per reunir el vot turc al seu voltant. 

3) Finalment l'HDP ha desaparegut de l'escenari públic. En un canvi de fesonomia l'HDP ha decidit que es presenta al parlament (no a les presidencials) sota la marca del Partit d'Esquerra Verda (Yeşil Sol Parti) per eludir el seu potencial tancament, un pla que el seu co líder va dir que s'havia anat elaborant des que el cas es va presentar al Tribunal Constitucional a mitjans de 2021. L'HDP afronta una il·legalització i els tribunals turcs van rebutjar la petició del partit de posposar la defensa oral fins després de les eleccions a partir de la data actual. El co líder Mithat Sancar va dir que els candidats de l'HDP pel parlament es presentaran sota el Partit d'Esquerra Verda per evitar el possible tancament abans de les eleccions. "No podríem deixar aquest procés a mercè del govern, a iniciativa del tribunal", va dir. El Yeşil Sol Parti (YSP) ha estat recentment adoptat amb un emblema similar a l'HDP i ha començat a obrir seus com bolets les darreres setmanes.

Yeşil Sol Parti

 

Leggi di più »

La guerrilla kurda publica el balanç anual de la guerra amb Turquia a les zones de defensa de Mèdia (Kurdistan de l'Iraq) amb 3.092 morts

El Comandament Central (Fermandariya Biryargeha Navenda Parastina Gel) de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) ha publicat un balanç anual de la guerra a les Zones de Defensa de Mèdia. L'exèrcit turc va dur a terme 3.730 atacs amb bombes químiques i altres bombes no convencionals a zones de guerrilla.

En els darrers dotze mesos, la guerra a les zones de defensa de Mèdia, controlades per la guerrilla, al sud del Kurdistan (nord de l'Iraq) s'ha disparat amb la seva intensitat més alta. L'exèrcit turc va intentar repetidament posar les zones protegides per la guerrilla sota la seva ocupació i control, patint grans pèrdues. El balanç anual de la seu central de les Forces de Defensa del Poble (HPG) mostra la gravetat dels enfrontaments. Segons això, van morir 2.833 soldats turcs i van caure 259 guerrillers. Com que l'exèrcit turc no té èxit amb els mitjans convencionals contra les guerrilles, que defensen la regió en unitats mòbils i amb sistemes de túnels de guerra, recorre repetidament a mitjans de combat prohibits, especialment a les armes químiques. HPG parla de 3.730 atacs amb armes químiques i altres armes no convencionals. Des del terratrèmol del 6 de febrer, les forces guerrilleres estan en un alto el foc, que es va prorrogar per a les properes eleccions parlamentàries i presidencials del 14 de maig. No obstant això, els atacs turcs no cessen.

 Atacs de l'exèrcit turc amb armes químiques i bombes no convencionals: 3.730

Atacs amb avions de combat: 4.233

Atacs d'helicòpters de combat: 5.628

Invasors morts: 2.833

Invasors ferits: 387

Leggi di più »

'Fins a Raqqà' (Jusqu’à Raqqa), nou llibre sobre les YPG/YPJ

Publicat per Les Belles Lettres, està signat per l’activista André Hébert. André Hébert és el pseudònim d’un jove francès que va lluitar durant quinze mesos contra l’Estat Islàmic a Síria. A Raqqà, el lloc de l'última batalla amb els seus camarades de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) YPG, lliura el primer testimoni essencial d'aquest conflicte.

L'obra és un diari de guerra, ens endinsem en la vida quotidiana, amarga, dels que lideren la lluita contra l'IS i la ferocitat de la lluita. Però és també un manifest polític. La d’aquest internacionalista que va escollir el 2015 arriscar-se la vida per les seves idees: "M’expresso com a activista revolucionari, internacionalista, marxista, que recolza la causa kurda. "

Hi ha, segons ell, 700 voluntaris de tot el món que volen reproduir-se al Kurdistan sirià la lluita de les Brigades Internacionals. Un grapat de soldats enmig d’un exèrcit de kurds, àrabs, assiris i minoria kurda yazidi. Molts moren en una guerra on els cotxes bomba, els terroristes suïcides, les mines artesanals són tan devastadores com les armes convencionals.

Després de ser empresonat breument a Erbil, al Kurdistan iraquià, fou la policia francesa qui el av detenir a la seva casa parisenca mentre tornava a Síria per tornar a la guerra. Hébert va aconseguir unir-se a la zona de lluita per segona vegada. Fins a Raqqà. En les seves ruïnes, participa en els últims i furiosos enfrontaments contra els islamistes que no tenen res a perdre i que vendran molt carar la seva derrota.

Enllaç al llibre

Leggi di più »

El partit pro kurd HDP clau en la molt probable derrota electoral d'Erdogan

El darrer sondeig per a eleccions presidencials a Turquia, difós fa unes hores, pronostica una derrota d'Erdogan (AKP) a segona volta de les presidencials. La seva aliança amb els neofeixistes del MHP serà superada per la coalició CHP-IYI-Saadet-DP beneficiada per al retirada del partit pro kurd HDP de les eleccions. De fet el 10 % de l'HDP serà clau per fer fora l'islamista Erdogan de la presidència amb un 55,1 % des vots front el 44,9 % islamo-feixista.

Leggi di più »

Turquia inicia un procés judicial contra 20 periodistes de la minoria nacional kurda

El fiscal general de Diyarbakir acaba de tancar la investigació oberta fa més de nou mesos contra 22 persones, entre elles 20 periodistes. La fiscalia de Diyarbakir (en kurd Amed) va completar la investigació en què 22 persones, entre elles 20 periodistes kurds, van ser arrestades el juny de 2022. 16 dels treballadors de la premsa van ser detinguts després d'una setmana sota custòdia policial.

Els 20 periodistes, un cuiner i un entrevistat estan acusats de "pertànyer a una organització terrorista". La Fiscalia General de Diyarbakir (en kurd Amed) acaba de tancar la investigació emetent un escrit d'acusació enviat al Tribunal Penal de Diyarbakir (en kurd Amed). Després de revisar l'escrit d'acusació, el tribunal haurà de decidir en un termini de 15 dies si l'accepta o no. Si hi està d'acord, fixarà una data per a l'inici del judici.

Entre els periodistes kurds detinguts el 16 de juny de 2022 hi ha Safiye Alagaş, editora de l'agència de notícies per a dones JinNews, Serdar Altan, copresident de l'associació de periodistes Dicle-Firat (DFG), Aziz Oruç, redactor en cap de Mezopotamya (MA), agència de notícies, Mehmet Ali Ertaş i Zeynel Abidin Bulut, editors del diari Xwebûn. 

Leggi di più »