El desembre passat, una delegació formada per acadèmics d'arreu del món va visitar Rojava amb la intenció de conèixer de primera mà aquesta experiència revolucionària, d'alliberament de gènere i autogovern democràtic.
La batalla per Kobanî, que va començar l'estiu de 2014, va centrar l'atenció mundial sobre la resistència kurda a les brutals forces de l'autoanomenat Estat Islàmic (IS o ISIS en les seves sigles en anglès). Contràriament al que molts esperaven, les forces de defensa kurdes han tingut èxit repel·lent no tan sols els atacs de l'ISIS, sinó també del Front al-Nusra i del règim d'al-Àssad durant els últims dos anys i mig. Menys conegut però és el fet que els residents de les zones de majoria kurda del nord i nord-est sirià han establert una nova entitat política que anomenen Rojava, que comprèn tres cantons, entre ells el mencionat de Kobanî. Allà han dut a terme, sense cap mena de dubte, una revolució política i social, caracteritzada pels enormes esforços orientats cap a l'alliberament de gènere i l'autogovern democràtic.
El desembre de 2014 una delegació formada per intel·lectuals d'Europa, Turquia i Estats Units varem viatjar a Rojava per aprendre més sobre els ideals i les pràctiques d'aquest moviment revolucionari i per a conèixer de primera mà, en un dels seus cantons, els seus avenços pel que fa a alliberament de gènere i autogovern. Suposen realment les seves pràctiques una revolució? Viuen d'acord amb els seus ideals democràtics? Quin paper hi juguen realment les dones?
El dia 1 de desembre creuarem el riu Tigris des del Govern Regional del Kurdistan (KRG) del nord d'Iraq i varem entrar al cantó de Cizîrê. Durant els següents nou dies, varem visitar les seves principals ciutats així com comunitats rurals. Assistirem a una assemblea del consell d'autogovern en un barri de Qamixli. Parlarem també amb representants de TEV-DEM, el Moviment per una Societat Democràtica, ampli moviment de base que ha construït les institucions d'autogovern.
Varem trobar-nos amb dones de totes les edats, incloent representants de l'organització de dones Yekîtiya Star. Varem conversar amb les líders de la Unió de Dones Assíries així com també férem una visita a una acadèmia de dones a Rimelan.
Més endavant, ens trobarem amb membres de l'autogovern encarregades del desenvolupament econòmic, l'assistència sanitària i afers externs. Entre els llocs que varem visitar s'hi trobaven una escola d'economia i diverses cooperatives dedicades a la construcció i a l'agricultura amb hivernacles, així com un taller tèxtil administrat per dones. També varem veure un molí de farina i una refineria de petroli, ambdues instal·lacions de gran importància econòmica: abans de la revolució, aquest tipus d'instal·lacions, controlades per l'Estat siri, existien només a regions fora de Rojava, com Alep i al-Raqqa. Varem veure també clíniques de salut de barri, un hospital i un centre de rehabilitació, juntament amb un centre cultural i juvenil.
Varem ser convidats a l'Acadèmia Mesopotàmica de Ciències Socials que es troba a Qamixli, on ens varem reunir amb l'assemblea de professors. Abans de la revolució, i degut a les polítiques d'arabització dutes a terme per l'Estat siri, els kurds no podien parlar la seva llengua, posar noms kurds als seu fills, obrir botigues amb noms no àrabs, impulsar escoles kurdes o publicar qualsevol text en idioma kurd. Les regions de majoria kurda no tenien tampoc la possibilitat d'establir una universitat; així doncs, els estudiants havien de dirigir-se a Alep, Damasc, Deiraz-Zor, Hama o Homs per a estudiar. Recentment però, l'autogovern de Rojava ha començat a donar els primers passos per a establir una universitat.
L'Acadèmia Mesopotàmica de Ciències Socials de Qamixli necessita de la solidaritat internacional, de l'intercanvi d'experiència i de material per a tenir èxit. Amb aquesta finalitat, ens agradaria transmetre el prec dels seus membres per a professors i acadèmics que puguin anar-hi i dur a terme cursos, així com material informàtic, projectors i altaveus. Però per sobre de tot, el que més necessiten són llibres per a augmentar la seva biblioteca. L'objectiu és aconseguir una biblioteca multidisciplinària i en molts idiomes, però ara per ara els llibres en kurd, àrab i anglès són la seva prioritat. Aquelles persones que vulguin fer una donació, poden visitar la pàgina de Facebook
Pirtûkek bo Akademiya Mezopotamyayê ("Dona un llibre a l'Acadèmia Mesopotàmica").
Visitarem el camp de refugiats de Newroz, on els yazidites del mont Sinjar intenten dur a terme les seves ambicions d'autogovern i autodefensa, alhora que demanen assistència internacional. Els refugiats varen remarcar-nos que pateixen degut a l'embarg imposat sobre Rojava, mancats de les necessitats més bàsiques. Els yazidites senten que el seu patiment està sent instrumentalitzat per entitats com el Govern Regional del Kurdistan (KRG), diversos estats incloent els membres de la coalició liderada per EUA i per organitzacions internacionals com la ONU, tot remarcant reiteradament que les YPG (Unitats de Defensa Populars) i les YPJ (Unitats de Defensa de Dones), així com les guerrilles del PKK, son els que els varen rescatar del setge al mont Sinjar a l'agost de 2014 i els han proveït de totes les necessitats bàsiques des d'aleshores, malgrat l'embargament d'armes a Rojava.
Al llarg del territori del cantó varem poder veure les cicatrius de dècades d'opressió i de les recents batalles contra al-Nusra i l'ISIS. Varem passar molt de temps amb els representants de les forces de defensa de Rojava. A Sêrêkaniye, varem trobar-nos amb el comandant de les YPG locals, així com amb la secció local de les YPJ a Amûde. Varem visitar també una acadèmia d'entrenament per a les forces de seguretat interna (altrament anomenades Asayîş) a Rimelan.
Gairebé tothom que amb qui parlarem va fer palès el paper que ha jugat Turquia en l'ascens d'al-Nusra i l'ISIS. Gent de totes les edats ens varen parlar d'enfrontaments prop de la frontera turca que implicaven el suport militar, logístic i financer turc a aquests dos grup.
Després de tot el que hem vist, i malgrat la nostra procedència diversa, tots compartim impressions similars.
A Rojava, creiem, s'han establert estructures genuïnament democràtiques. No es tracta només d'un nou sistema de govern, sinó que aquest sorgeix de les noves estructures que fan la democràcia directa possible: les assemblees populars i els consells. Les dones participen al mateix nivell que els homes en tots els àmbits, i també s'organitzen en consells autònoms, assemblees i comitès per a tractar les seves necessitats específiques. Totes les dones que varem conèixer reflectien l'empoderament, l'autoconfiança i l'orgull recentment adquirits per les dones de Rojava. Arreu veiem cartells amb l'eslògan "La revolució a Rojava és una revolució de les dones". Realment, ho és.
Rojava representa un futur alternatiu per a Síria i Orient Mitjà, un futur on gent de diferents ètnies i religions puguin viure junts, units pel respecte mutu i unes institucions comunes. Les organitzacions kurdes varen ser les primeres, però conforme ha passat el temps han anat sumant-s'hi àrabs, assiris i txetxens, que participen del sistema de d'autogovern comú i s'organitzen autònomament.
Arreu on anéssim, membres dels consells i de les forces de defensa insistien que qualsevol alternativa política viable per a la regió havia de basar-se en els interessos comuns i la confiança mútua abans que en la venjança. Varem conèixer membres dels Asayîş (unitats de seguretat interna) així com de les YPG i YPJ, que eren kurds, txetxens, assiris i àrabs, i tot ells emfatitzaven que buscaven solucions comunes per a totes les persones de la regió. S'enfronten a reptes enormes, però estem convençuts que les seves aspiracions són sinceres.
Com a acadèmics alhora que activistes, hem tornat amb un profund respecte i admiració per la gent de Rojava, pel seu programa polític progressista i per totes les seves fites socials. Han trobat en l'autogovern democràtic la forma pràctica de resoldre el seus problemes. Tot i així, Rojava pateix enormes pressions externes que escapen al control dels seus habitants. Així, acabem fent una crida a la solidaritat internacional per a que aquestes condicions siguin resoltes el més ràpid possible.
Primer de tot, Rojava es troba sota un embargament polític i econòmic imposat pels seus veïns, Turquia i el Govern Regional del Kurdistan d'Iraq. La seva economia, infraestructures i defensa pateixen a resultes d'aquest aïllament. Malgrat el KRG ha obert el pas fronterer de Semelka per al comerç limitat i el pas de persones arran del pacte de Duhok de l'octubre de 2014, decideix de forma arbitrària qui pot creuar la frontera i reté l'ajut humanitari per a Rojava, incloent-hi el destinat als refugiats del camp de Newroz. Fins i tot els llibres per a l'Acadèmia Mesopotàmica no poden creuar. L'embargament dificulta la capacitat dels consells de subministrar a la població els recursos humanitaris i l'assistència sanitària més bàsics. És necessari que s'alci l'embargament. La pressió internacional ha de dirigir-se cap a Turquia en especial per a que obri els seus passos fronterers i el menjar, medicines i la resta de l'ajut pugui arribar.
Segon, els conflictes actuals a Síria i Iraq han creat grans onades de refugiats, molt dels quals sobreviuen gràcies a l'atenció de l'autogovern de Rojava. Aquests refugiats necessiten ajut humanitari urgent, medicines i equipaments mèdic. Molta gent que ha resultat ferida a la guerra necessita un tractament adequat al qual no poden accedir degut a l'embargament. La comunitat internacional ha d'ajudar a fer arribar ajut a Rojava per a aquesta gent, tot dialogant amb les institucions d'autogovern d'allà.
Finalment, fem una crida al reconeixement internacional de Rojava, incloent-hi el seu reconeixement per part de les ONG. Aquesta gent no busca la creació d'un nou estat independent, sinó ajudar a construir una Síria genuïnament democràtica en la qual integrar-s'hi. El seu sistema d'autogovern únic mereix ser tingut en compte com una possible solució per a molts dels conflictes ètnics i religiosos que sacsegen la regió.
Contra totes les dificultats, la gent de Rojava ha dut a terme un agosarat programa de tolerància, alliberament de gènere i democràcia directa. És per això que es mereixen tot els respecte del món i el suport més actiu.
15 de gener de 2015.
Oktay Ay, investigador, Universitat Bogazici d'Istanbul
Janet Biehl, escriptora independent, EEUU
Devris Cimen, periodista, Civaka Azad – Oficina Kurda d'Afers Públics, Alemanya
Rebecca Coles, investigador, Universitat de Nottingham
Antonia Davidovic, professor d'etnologia, Universitat de Kiel
Dilar Dirik, estudiant de doctorat, Universitat de Cambridge
Eirik Eiglad, editor, New Compass Press, Noruega
David Graeber, professor d'antropologia, London School of Economics
Lokman Turgut, periodista i investigador, Kurd-Akad, editor de la revista StudiaKurdica
Thomas Jeffrey Miley, professor de sociologia, Universitat de Cambridge
Johanna Riha, estudiant de doctorat, Universitat de Cambridge
Nazan Üstündag, professor de sociologia, Universitat Bogazici d'Istanbul
Christian Zeller, professor de geografia econòmica, Universitat de Salzburg
Text en anglès
Traducció de Noel Mata Casanova.
