L'Iran persegueix ara els balls escolars

Un vídeo mostrant alumnes ballant a un institut ha disparat les alarmes de la teocràcia xiïta. El portaveu del grup conservador al parlament ha demanat la dimissió del ministre d'educació i la persecució de les autoritats de l'escola. Ali Motahari ha estat respost pel músic Sasy, autor de la música que ballaven els i les escolars, a escoltar les seves composicions i provar de resistir-se a ballar. En el mateix to sarcàstic li ha aconsellat que s'ocupi de la crisi monetària i l'escanyament alimentari que sacsegen l'Iran. Tot ha estat inútil.

El govern ja prepara una nova cacera de bruixes contra "l'enverinament" i el "pla preparat" d'un ball escolar. Els estudiants Basij i l'agència Fars News, ultraconservadora, s'han afegit al linxament. L'Iran va detenir el 2014 sis persones per publicar un vídeo on dansaven i el 2018 una noia per publicar un vídeo ballant a instagram. Foren fuetejats.

Leggi di più »

L'ideòleg del Grup Islàmic del Kurdistan anuncia que donarà suport a l'Iran en cas de guerra

 Des de Noruega, el líder del KIG, el clergue Najmuddin Faraj Ahmad 'Mullah Krekar', ha afirmat el seu suport a l'Iran. Segons el dirigent islamista combatran els “infidels” dels EUA. "Si esclata una guerra entre l'Iran i EUA, o entre l'Iran i Rússia, o l'Iran i França, o l'Iran i la Xina; de l'Iran amb qualsevol estat infidel, sense dubte estarem al costat de l'Iran". Malgrat això creu que l'escalada actual és verbal i que Trump és "un empresari, no està a favor de la guerra". Krekar viu a Noruega des de 1991. L'estat escandinau no el pot deportar, tot i haver-lo empresonat el 2012, 2015 i estar perseguit per terrorisme el 2018 ja que a l'Iraq existeix la pena de mort i Noruega no realitza deportacions a estats amb pena de mort.

El partit islamista, Kurdistan Islamic Group (KIG), Komal, escindit de l'IMK i considerada la formació més radical de les tres amb alguns nexes als salafistes de la desapareguda Ansar al-Islam no es va integrar a la coalició islamista 'Cap a la Reforma'. Aquesta va obtenir 5 escons mentre el KIG d'Ali Bapir va aconseguir-ne 7 amb prop de 110.000 vots.

Leggi di più »

Nechirvan Barzani escollit nou President del Kurdistan iraquià

El Parlament de la regió autònoma del Kurdistan iraquià, va escollir ahir Nechirvan Barzani, de 52 anys, com a nou president després de mesos de paràlisi política i substitueix el seu oncle Masoud Barzani en el càrrec. Barzani, que era primer ministre i pertany al Partit Demòcrata del Kurdistan (PDK), de centre dreta i ha estat elegit per 68 vots dels 81 membres que van participar en una Cambra que consta de 111 escons. A part del PDK, el partit Gorran i els onze escons de les minories cristianes assíries, caldees, armènies i turcmanes van votar per Barzani.

La sessió va ser boicotejada per la social-demòcrata Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), la principal agrupació opositora amb 21 escons enfront dels 45 del PDK, des de setembre de 2018. Les dues forces advoquen per la independència del Kurdistan.

Un portaveu de la UPK, Amid Joshano, va dir que el fet de no participar en l'elecció de Nechirvan Barzani "afectarà tots els acords signats entre els dos partits", mentre que Latif Sheikh, també d'UPK ha afirmat en una roda de premsa a Suleimaniya , que "no han vist bons intents" respecte als acords previs que tenen les dues agrupacions, pel que van decidir boicotejar la sessió, segons recull el mitjà kurd Rudaw. Omed Khoshnaw, líder del bloc parlamentari del PDK, va dir en una roda de premsa que el boicot del UPK tindrà "conseqüències negatives", però va aclarir que "el procés no s'aturarà. Triem al president i formarem el Govern".

S'espera que Barzani demani al seu cosí i fill de Masoud, Masrour Barzani, que sigui el primer ministre de la regió, tal com el PDK va presentar l'any passat com a proposta. El lloc de president estava vacant des de finals de 2017, després que Masoud Barzani dimitís després de la celebració d'un referèndum per la independència del Kurdistan, al setembre de 2017, que va provocar una ofensiva per part de Bagdad contra territoris del sud del Kurdistan.

Les eleccions parlamentàries van ser les primeres que tenen lloc al Kurdistan iraquià després del referèndum d'independència unilateral.

Leggi di più »

La guerrilla kurda mata un militar turc a Licê

La guerrilla kurda va llençar un atac per sorpresa a un lloc de control a Opek, al districte de Licê prop de la capital kurda Amed (Diyarbakir en turc). L'acció, al matí del diumenge 26 de maig, va provocar la mort d'un militar turc.D'altra banda dos milicians kurds van morir en combats contra les forces d'ocupació a Xarpêtê Şer.

 

Şoreş Tatvan, (Ferhat Akgun) caigut en combat el 23 de maig

 

Leggi di più »

El PKK i PAJK acaben d'ordenar la fi de la vaga de fam iniciada el 8 de novembre

Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) i Partiya Azadiya Jin a Kurdistan (Partit d'Alliberament de les Dones del Kurdistan) acaben de fer públic un comunicat on ordenen que es posi fi a la protesta. Consideren haver aconseguit el seu objectiu davant l'anunci del govern turc d'aixecar la prohibició de visites a Abdullah Öcalan per part dels seus advocats. Leyla Güven, qui avui complia 200 dies en vaga de fam, ha anunciat que abandonava la protesta.

La co presidenta del Congrés de la Societat democràtica (DTK) i diputada de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble) ha estat hospitalitzada. "Amb aquesta resistència col·lectiva, els pobles de Turquia i la democràcia de Turquia han prevalgut. Escoltar la veu d'Öcalan fora és molt important pel que fa a la democratització i la pau de Turquia a l'Orient Mitjà. M'agradaria que haguéssim triomfat sense cap pèrdua. El nostre cor està trencat, però la resistència ha prevalgut." Vuit persones han mort en la vaga de fam.

Leggi di più »

El PAK posa en alerta les seves tropes davant la creixent tensió a l'Iran

Davant un retrat de Said Yezdanpenah, assassinat a traïció per agents iranians el setembre de 1.991, les milícies del Partiya Azadi Kurdistan (PAK, Partit per la Llibretat del Kurdistan) van concentrar-se a les diferents bases que controlen a l'exili. L'organització va posar en alerta els militants davant una eventual escalada a l'Iran. 

Per què és possible una nova guerra al Pròxim Orient ?

La catastròfica situació econòmica a Rojhilat i la resta de l'Iran s'està combinant amb un pols amb els Estats Units després que aquests es retiressin de l'acord nuclear el maig de 2018. L'acord havia estat signat entre Teheran i sis estats (Estats Units, Rússia, Xina, Regne Unit, França i Alemanya). Trump es va retirar argumentant que l'acord limita les accions nuclears de forma definida i no il·limitada, que no afecta als míssils balístics i que ha premiat amb 100.000 milions de dòlars l'estat xiïta a més d'aixecar les sancions. 

El 8 de maig d'enguany el clergue Hassan Rouhani, President des de 2013, anunciava que també el seu estat es retirava del pacte. Això significa que deixaran de vendre l'urani enriquit a que s'havien compromès i superaran el límit del 3,5 % de producció d'aquest producte. Iran va donar 60 dies als 5 estats que es mantenen a l'acord per a que ingressin els diners a que s'havien compromès i  compleixin amb les importacions de petroli. 

Paral·lelament a l'anunci de Rouhani els EUA desplegaven una armada encapçalada pel portaavions Abraham Lincoln amb bombarders B-52. Per la seva part el 19 de maig uns misteriosos atacs a dos petroliers saudites, que duen la marca iraniana van coincidir amb una onada de d'atacs amb drons dels iemenites pro iranians contra 300 objectius saudites. 


Tot plegat posa l'Iran, que ha desplegat tropes a l'Iraq, Síria i Líban i manté actuacions d'intervenció al Iemen en el punt de mira amb un conflicte múltiple. El PJAK ja ha anunciat aquesta setmana que no es quedaran de braços creuats si esclata el conflicte. Dos dies després el PAK ha convocat les seves forces davant l'escalada. 

El PAK, mig segle de lluita contra els governs de l'Iran

La formació política va ser fundada l'any 1.991 com una escissió nacionalista de l'Organització de Guerrilles Fedain del Poble Iranià. Aquest, fou un moviment marxista-leninista que va actuar entre 1.971 i 1981 primer contra el xa de Pèrsia i després contra el règim revolucionari islamista de Khomeini. A partir de 1981 va entrar en divisions internes entre el sector "minoritari", avui present només a l'exili europeu i el "majoritari". Aquest darrer és reconegut, per exemple, com a grup agermanat per l'esquerra europea (Die Linke, Parti Communiste Français, Izquierda Unida i Partido Comunista de España).

Com altres grups de l'oposició iraniana, l'OGFPI, es va veure obligada a refugiar-se a l'Iraq. El gruix dels seus membres kurds van instal·lar-se a Halabja amb permís de Saddam Hussein. Quan l'any 1.991 el Kurdistan iraquià va accedir a l'autonomia aquest sector va abandonar l'OGFPI i va fundar la Unió Revolucionària del Kurdistan amb Said Yezdanpenah com a màxim dirigent. És aquest grup el qui l'any 2.006 es va transformar en l'actual PAK. L'ala armada de la formació s'anomena Ettehâde Shoreshgerên (Lluitadors per la Llibertat) i té prohibit actuar de forma militar a l'Iran per les pròpies autoritats kurdes de l'Iraq que l'acullen. El propi Said Yezdanpenah fou assassinat pel agents iranians el setembre de 1.991 i va ser succeït pel seu germà Hussein fins l'any 2.006 quan va accedir a al direcció Ali Qazi, fill del mític president de la República de Mahabad, Qazi Mohammad, executat a la forca per l'Iran l'any 1.946. Hussein va restar al capdavant dels peshmerga del partit. 


El programa del PAK aposta per un estat kurd unificat amb un Iran federal com a mesura transitòria. És una formació de dreta conservadora, anti islamista, anti marxista i que vol establir una democràcia liberal al Kurdistan iranià. En general té bones relacions amb la resta de partits kurds a excepció del PJAK a qui acusa de ser una branca del PKK a l'Iran. De fet el PJAK ha mostrat una forta presència i capacitat provocant gelosia de la resta de grups polítics kurds a l'Iran que han quedat en evidència. El PAK, a més, forma part del Congrés Federal de les Nacions Iranianes mantenint bones relacions amb la resta de l'oposició iraniana al règim de Teheran. Des de 2014 s'ha desplegat al front kurd de l'Iraq on ha participat en primera línia en la guerra contra l'Estat Islàmic. 

Leggi di più »

Una kurda cap de llista de Die Linke a les eleccions europees

Özlem Aley Demiral, de 35 anys, va exiliar-se a Alemanya, amb la seva família alevi, quan tenia 5 anys. Procedia del Kurdistan de Turquia. Va entrar a Die Linke (L'Esquerra) amb 19 anys. El partit alemany és el que ha presentat, fa nou dies, la moció que ha reclamat la mediació europea en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Ha estat l'aliat més actiu de Carles Puigdemont durant el seu empresonament a Alemanya i qui l'ha rebut a Berlini el Bundestag el 17 de maig. Die Linke és un partit d'esquerra socialista, feminista i antimilitarista fundat el 2007.

"Som socialistes, ajudem, creiem en un futur inclusiu. Donem suport als drets humans. Hi ha moltes persones que pateixen injustícies avui dia", diu Demiral qui co dirigeix la llista europea des de Dusseldorf. "Treballo fort per ser la veu, dels qui no tenen veu per què han hagut de marxar dels seus països. Donem suport a tot tipus de persones, independentment de la seva nacionalitat, religió, color, fons o gènere. Die Linke no creu en el racisme ni en cap altre -isme".

Leggi di più »

Mor un portador kurd mentre era perseguit per l'exèrcit iranià

Hengaw: Un portador de paquets (kolbar) de Javanrud va caure i va morir quan era perseguit per les forces armades iranianes a la zona de frontera de Nousoud. Hadi Musa Zadeh, pare de tres fills i de 50 anys, és la darrera víctima, tercera aquest any, en caure per les muntanyes. Milers de kurds es veuen obligats a passar paquets per les fronteres com a única forma de sobreviure. L'Iran pateix una inflació del 51 % amb taxes d'atur superiors al 40 % mentre el govern destina ingents recursos als conflictes de Síria, Iemen o l'Iraq.

Leggi di più »

La Comandant Zilan Vejin, PJAK, afirma que estudien afegir-se als EUA en cas de que declarin la guerra a l'Iran

“L'Iran no renuncia a la seva pressió sobre la societat. Els nivells de pobresa i atur a l'Iran i al Kurdistan oriental són més alts que mai. Mitjançant la militarització i el terror a la societat, el règim iranià està demostrant que no abandona les polítiques errònies"

La formació, integrant de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) de la que també és membre el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) va iniciar la lluita armada contra el règim clerical el 2004. Des de llavors ha matat prop de 600 guàrdies islàmics revolucionaris patint 263 baixes en combat. Dos dels seus militants han estat executats i ha abatut un helicòpter de les forces d'ocupació.


La co presidenta del partit i Comandant de la milícia del Partit de la Vida Lliure del Kurdistan (PJAK), Zilan Vejin, ha parlat amb Rojnews sobre l'escenari que obre l'escalada entre Teheran i Washington. "No ens quedarem de braços creuats" si els EUA van a la guerra amb l'Iran (...) no ens quedarem ocultes. No anem a quedar-nos allunyades si esclata la guerra entre l'Iran i els Estats Units. També tenim la nostra pròpia agenda i política". Si sorgeix una guerra, "com a partit polític podem formar un front democràtic", va afegir.

Vejin va dir que qualsevol intervenció estrangera a l'Iran hauria de tenir en compte els drets de les seves minories ètniques, inclosos els kurds, que ocupen les muntanyoses províncies del nord-oest de l'Iran."L'agenda hauria de tenir en compte les característiques de la societat iraniana i proporcionar els drets de totes les persones de tots els diferents àmbits nacionals i ètnics. Pensem que la guerra i els desacords entre ells no són de l’interès de les nacions iranianes. Els seus problemes no suposen una solució a la qüestió de la nació kurda, les nacions oprimides, els humans, les dones o els drets dels joves. Pensem que l'Iran i els EUA estan lluitant pels seus propis interessos".

Washington des de maig del 2018, quan es va retirar de l’acord nuclear de 2015 i va tornar a imposar sancions paralitzants contra el sector de l’economia i el petroli d’Iran, ha estat augmentant la calor de Teheran. Després va designar l'IRGC com una organització terrorista i va desplegar un grup de portaavions i bombarders B-52 cap al golf Pèrsic. Aquesta setmana elements paramilitars iranians han atacat instal·lacions petrolieres saudites.

Leggi di più »

La resistència kurda mata 11 militars turcs a Wan i Agirî

Les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) van organitzar una acció contra un vehicle blindat pertanyent a l'exèrcit turc que ocupava a prop del poble de Sariksu el 20 de maig a dos quarts de quatre a Wan (en turc Van). En aquesta acció on el vehicle va ser completament destruït fins a 10 soldats enemics van ser assassinats. Després de l'acció, la unitat de combat kurda que va organitzar l'acció va arribara una base sòlida.

Posteriorment les forces kurdes van organitzar una emboscada t contra els soldats que es trobaven al turó de seguretat de la comissaria de Serêkaniye, el 21 de maig a les 14.00, a la ciutat de Bazid (Doğubeyazıt) d'Ağrı. Un soldats va morir en aquesta acció.

Leggi di più »

Exposició de Zehra Doğan a la Tate Modern de Londres

L'artista kurda va ser empresonada a Turquia el juliol del 2016. No va ser alliberada fins el 24 de febrer de 2019. "El govern turc considera que el meu art és amenaçador perquè dibuixo el que han fet. Pinto la seva vergonya. En conseqüència, odi el meu art, però no tinc altra opció, el govern turc m'ha donat tants materials per treballar. Aquest govern no li agrada el meu art perquè documento i proves les seves destruccions, com ho faig en el meu escrit. "

L'administració de la presó es va negar a donar-li qualsevol material que pogués utilitzar per pintar. L'exposició de Zehra Doğan es va inaugurar a Tate Modern a Londres i recorda el setge de Nusaybin (Nisêbin), Sur(Amed), Cizre el 2015 i el 2016: “Com a periodista que va cobrir les destruccions i els enfrontaments a les ciutats kurdes de Turquia entre 2015 i 2016, mostraré objectes que vaig reunir que havien estat abandonats sota els enderrocs dels edificis demolits. A través d’aquests objectes que representen una vida quotidiana ferida, explicaré la història d’aquestes persones. Aquesta instal·lació posarà en relleu la meva feina com a artista i com a periodista. Un dels objectes més destacats de la pantalla és una catifa multicolor cremada. "

E Li Dû Man (Allò deixat enrere) és un viatge emocional pels objectes més íntims i personals de la gent de Nusaybin.

Leggi di più »

Turquia cedeix i aixeca la prohibició als advocats d'Öcalan de visitar-lo

Turquia ha aixecat la prohibició de les visites a l'advocat del líder rebel kurd encadenat, Abdullah Öcalan, va dir el ministre de Justícia invertint una política d'aïllament de vuit anys. Öcalan ha estat aïllat totalment a una illa de Istanbul, Imrali, des de la seva detenció el 1999.

"La decisió que impedeix reunions (amb els seus advocats) ha estat aixecada i l’oportunitat de reunir-se amb ell ha estat permesa", va dir el ministre de Justícia, Abdulhamit Gul. Un dels seus advocats, Ibrahim Bilmez, va dir a l'AFP que havia presentat una sol·licitud per visitar a Ocalan el divendres, però estava esperant una decisió de les autoritats turques. "Esperem que compleixin les normes i acceptin les nostres aplicacions", va dir. També hi ha hagut sol·licituds de visites més regulars d’advocats, així com de cartes i trucades telefòniques amb la família.

El germà d'Öcalan va poder visitar-lo al gener per primera vegada des de 2016, el gener de 2019. Mehmet Öcalan va confirmar llavors que el seu germà era viu. La visita es va concedir mercès a una campanya de protesta. Al voltant de 3.000 presoners kurds han estat en vaga de fam, no menjant menjar sòlid, des de novembre per protestar contra l'aïllament d'Öcalan, segons el Partit Democràtic del Poble (HDP). Vuit persones també s'han suïcida. Öcalan va enviar un missatge a través d’un dels seus advocats perquè els vaguistes de la fam limitessin les seves accions.

Leggi di più »

Nou militars turcs morts en una emboscada a Amadiya

L'emboscada tenia com a objectiu dos vehicles de l'exèrcit turc a la regió de Suwara Tuka, prop de la ciutat de Sersinge, Amadiya, al Kurdistan del sud, a dos quarts de dotze del 16 de maig. Amadiya és una vila del Kurdistan a la governació de Dohuk, a Iraq, a 17 km de la frontera amb Turquia, amb uns 6.000 habitants. Erdogan manté desplegades tropes a l'Iraq sense permís del govern iraquià.

Segons l'agència de notícies Roj, citant fonts locals, 9 soldats turcs van morir com a resultat de l’acció, mentre que 21 persones van resultar ferides. Els informes diuen que un tinent ferit en l'acció va morir en un hospital de Turquia.

Leggi di più »

42 anys de la mort d'Haki Karer, un cavaller revolucionari

El primer programa del Partiya Karkerên Kurdistan (PKK) o Partit dels Treballadors del Kurdistan, ‘Kurdistan Devrimin Yolu (Manifesto)’ o El camí de la revolució del Kurdistan (Manifest), fou dedicat a Haki Karer, un militant assassinat mesos abans de la fundació. En ell es recollia la pròpia doctrina impulsada per Karer i Kemal Pir d'un “partit revolucionari del proletariat i dels camperols del Kurdistan” es declarava marxista-leninista i es definia com “una organització política sota la guia del socialisme científic” amb una “tasca històrica i sagrada”, la de la “Revolució del Kurdistan”. Un dels lemes més destacats en el text era “un Kurdistan democràtic, unit i independent”. El treball ideològic de Pir fou fonamental per posar les bases doctrinals del PKK. Seu, i d’Haki Karer, és el primer lema del PKK: “La revolució de Turquia ha de passar pel Kurdistan”.



Karer (1950-1978), turc d'Ordu, al Mar Negre, va començar la seva militància al grup estudiantil Ayöd contra l'imperialisme i l'oligarquia. Com a revolucionari sincer pensava que la transformació de Turquia passava, necessàriament, per a extirpar l'imperialisme turc que era una metàstasi a la societat. Cap transformació social podia fer-se sense eliminar la supremacia turca sobre la resta de pobles de l'estat, en especial el kurd. Abdullah Öcalan i Kemal Pir, companys seus a Ankara, tenien la mateixa doctrina ideològica. Va traslladar-se a Êlih, al Kurdistan Nord, per a crear una xarxa d'activistes en el que havia de ser el PKK. El seu desconeixement de la llengua kurda va dificultar aquesta tasca i es va desplaçar a Dîlok, Antep, on va impulsar el moviment sense nom conegut com a Apocular que havia de derivar en el PKK. Karer va obtenir gran reputació en l'àmbit socialista revolucionari. Creia que la pau a Turquia només es podia aconseguir i garantir a través de la llibertat dels kurds. Fou una figura clau en l'establiment dels primer nuclis de militants de la causa kurda d'esquerra

El 18 de maig 1977 Haki Karer fou víctima d'una conspiració d'un grup d'orientació maoista anomenat Sterka Sor (estrella vermella) que el va matar a trets després de citar-l a un cafè d'Antep. Es creia que l'activista Alaattin Kapan va ser l'autor de l'acció. No obstant això, cercles kurds van negar aquest extrem. Un metge de l'hospital va assegurar que Karer no va ser assassinat pel tret, sinó per la manipulació dels dispositius d'oxigen dels visitants a l'hospital. Es creu que les clavegueres de l'estat turc van ordenar l'assassinat. Arran del seu assassinat molts membres del moviment van fugir a l'estranger o es van allunyar del grup. Tanmateix el moviment va agafar força a Antep i la seva mort va sacsejar Abdullah Öcalan qui es va convèncer que era el llegat de la memòria de Haki Karer s'havia de recordar a través de la creació d'un partit. Per tant, Öcalan va escriure la tardor de 1977 a la pròpia Antep un projecte de programa. L'assassinat de Haki Karer ser així el detonant per a l'establiment final del PKK l'any 1978 a Lice, Amed.

Per a saber-ne més: Kurdistan, el poble del sol

Leggi di più »

Mahdi Amel, el Gramsci àrab

L'obra d'Amel va influir en els primer anys del moviment kurd sobretot a Turquia. Admirador de figures tant diferents com Empédocles, Rimbaud, Kateb Yassin i Ho Chi Minh. L'escriptor i professor universitari va formar part del Comitè Central del Partit Comunista Libanès. Va ser una figura cabdal a la vida libanesa dels anys 1970 amb les seves conferències, obra poètica, i visió de l'esquerra àrab que va il·luminar tota una generació. Amel va estudiar els modes de producció colonial i l'estructura de classes a tot el món àrab, el fracàs de les burgesies àrabs per a estructurar una proposta política fet que va servir al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) per fer el seu anàlisi d'una revolució popular prescindint de la burgesia kurda alineada amb Turquia o alienada del procés polític. En el marc purament libanès va realitzar una crítica ferotge a les deficiències del sistema confessional libanès que convertia en enemics de religió els qui eren de facto aliats de classe, també va actualitzar l'obra de l'erudit Ibn Khaldun un dels principals sociòlegs àrabo-berbers del segle XIV. Fou Amel qui va transformar l'obra de Khaldun al marxisme.

La guerra del Líban va atrapar l'esquerra local entre foc creuat. El filòsof Hussein Mroué era assassinat el 17 de febrer de 1987. Els seus botxins probablement del partit islamista Hesbol·là foren definits per Mahdi Amel com a "obscurantistes". Dies després la revista oficial del "Partit de Déu", Al-Ahed, condemnava a mort a l'intel·lectual comunista qui escrivia: "Som morts (...) Ens han assassinats. Hem estat exterminats sense que se n'adoni la ciutat. Aquest ñes el nostre carrer. Per priemrva vegada el sento sense bategar com una sola artèria inundada on jo puc deixar la meva ànima sense perdre-la. Ja no sóc un cos, sinó només un carrer".

El 18 de maig de 1987 uns pistolers de Hesbol·là crivellaven Mahdi Amel a Beirut. Cinc bales acabaven amb la seva vida. I encara avui, part de l'esquerra occidental lloa el partit "obscurantista" que va exterminar amb pistoles el marxisme àrab.

Leggi di più »

Obre un centre comunal per a dones a Ar-Raqqà

El Centre Comunitari de Dones ofereix diverses activitats recreatives com ara esports, arts, música i cuina. També inclou activitats per a la mainada i una guarderia per a nens menors de sis anys. El programa s'obre a unes 100 dones d'Ar-Raqqà i els seus suburbis.

"Hem signat un memoràndum d'enteniment amb la Societat de la Pau de les Dones per restablir un somriure a dones i nens que han estat privats de l'esperit de la infància i la innocència", va dir Firoz Khalil, oficina administrativa del Consell Civil d'Ar-Raqqà.

Majed Jadid. el supervisor del projecte va assenyalar que el projecte inclou un programa intensiu d'activitats recreatives i atreu a 100 dones d'Ar-Raqqà i els seus suburbis.

Leggi di più »

Manifestacions kurdes al Parlament Europeu de Brussel·les i el Consell d'Europa d'Estrasburg

La manifestació kurda ha donat suport als catorze vaguistes de fam a la pròpia Estrasburg des de fa 150 dies. TJK-E (Tevgera Jinên Kurd li Ewrupa) i KCDK-E (Kongreya Civaka Demokratîk a li Ewropa). Ha denunciat el silenci de les institucions europees sobre l'aïllament d'Abdullah Öcalani la vaga de fam que protesta per ell. En especial s'ha incidit en el vergonyant paper del Comitè per la Prevenció de la Tortura. A Brussel·les, Zübeyir Aydar, de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) ha afirmat “Crec que durem aquesta acció cap a l'èxit i trencarem les portes d'Imralı. Això només és possible manifestant una resistència popular. Avui som més forts que abans. Tenim més oportunitats. Amb més resistència, triomfem ".

Leggi di più »

El dirigent del PKK Riza Altun reapareix per negar les afirmacions de Turquia sobre la seva salut

La propaganda turca havia afirmat que Altun havia quedat greument ferit en bombardejos a les muntanyes Qandil. L'agència Anadolu, va informar que el 21 de març avions turcs que utilitzaven coordenades subministrades per infiltrats i col·laboracionistes van disparar i "van ferir greument a Altun, que és proper al membre fundador del Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK, Cemil Bayik, i que serveix com a enllaç de relacions exteriors del partit", Ibrahim Kalin, assessor i portaveu del president islamista turc, també va compartir un vídeo d'Anadolu sobre l'operació.

Fals. Reza Altun va aparèixer a Medya Haber TV per acusar al govern turc i els seus mitjans de difusió de "mentir". Altun va aparèixer saludable, vibrant i alegre en el vídeo, encara que el vídeo mai no va mostrar tot el seu cos i el seu braç esquerre va aparèixer possiblement ferit.

"És cert que el 21 de març, [Turquia] va dur a terme un atac aeri a Qandil. Però jo no estava a prop del lloc. Tot i que jo no hi era, volien fabricar propaganda contra mi. No sóc la única persona víctima d'aquesta propaganda, també ho fan amb els meus companys. Cada dia diuen que han matat algú a la seva anomenada llista vermella", va explicar Altun.

La "llista vermella" de Turquia està reservada per a les persones més odiades del país. Salih Muslim, el fundador del Partit de la Unió Democràtica (PYD), partit pro-kurd a Síria, va ser detingut breument i després alliberat per autoritats de la República Txeca per estar a la llista.

El militant kurd va aprofitar per aclarir la situació político -militar. L'Estat turc pretén demostrar que el PKK és "derrotat, eradicat i destruït i diu que només queden 600 a 700 membres (...) Amb la publicació de notícies falses, els agradaria mostrar-se valents i intentar reduir la moral de la nostra nació", pel contrari, les eleccions locals han constituït "un gran cop al AKP". Atacant atacat.

"Tots els kurds han de resistir-se. Hi ha un règim feixista que els antagonitza i es considera enemic dels kurds ... No pensen en res més que netejar els kurds. Per tant, hi ha d'haver una resistència pública contra això. Leyla Güven i els seus amics Va iniciar aquesta resistència. Moltes altres persones a les presons de Turquia les van seguir i van fer vagues de fam. I es va convertir en una protesta nacional", va dir.

Leggi di più »

El govern turc confisca els ingressos de l'Amedspor

"No hi ha precedents perquè cap altra direcció esportiva provincial proveeixi sancions tan estrictes contra els clubs de futbol de les seves ciutats" segons el club esportiu kurd. La Direcció Provincial de Joventut i Esports turca d'Amed / Diyarbakir ha confiscat els ingressos del Club d'Activitats Esportives d'Amed a través del jutjat de deutes per no pagar el lloguer dels partits jugats a l'estadi Diyarbakir. L'Amedspor és un club molt significat per representar la lluita per la identitat kurda. Actualment juga a tercera divisió on és 8è de 18 equips.

Leggi di più »

L'advocada iraniana oposada al hijab obligatori, Nasrin Soutoudeh, condemnada a 38 anys de presó i 148 fuetejades

Nasrin Sotoudeh ha estat víctima de dos judicis "extremadament injust. L'advocada iraniana de drets humans ha estat condemnada a un total de 38 anys de presó i 148 fuetejades. Sotoudeh, que ha dedicat la seva vida a defensar dones iranianes processades per haver retirat els seus hijabs en públic, ha estat durant anys a la mira del govern teocràtic de l'Iran. El 2010, va ser declarada culpable de conspirar per danyar la seguretat de l'Estat i va patir la meitat d'una sentència de sis anys. Aleshores, al juny de l'any passat, es va reprendre una sèrie de càrrecs dubtosos. Els detalls de la seva experiència han estat sovint a través del seu marit, Reza Khandan.

Sotoudeh va ser acusada finalment de set delictes i va rebre la pena màxima per a tots ells. Es van afegir cinc anys addicionals a partir d’un cas de 2016 en què va ser condemnada in absentia. La sentència total de 38 anys és alta, fins i tot per les normes iranianes: un estat sovint acusat de violacions dels drets humans, especialment de dones. El març un clergue radical i sanguinari associat a execucions massives als anys vuitanta va ser nomenat cap del poder judicial de la República Islàmica.

Per a saber-ne més:
- Onada de detencions a l'Iran per oposar-se al mocador obligatori 

- Iran nomenat membre del comitè de l'ONU que jutja violacions dels drets de les dones

Leggi di più »

La guerrilla kurda mata 13 militars turcs a Gabar

Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) van haver de respondre a una agressió militar, per terra i aire, entre el 4 i el 6 de maig a la zona de Gabar, regió del Botan. "El suport tècnic amb la participació d’un gran nombre de soldats en el procés d’operacions de les forces de guerrilla mitjançant la realització d’unes accions, l’operació de l’enemic ha estat en va".

Malgrat utilitzar helicòpters Cobra i Skorsky, els elements turcs van ser detectats a l'alba del 4 de maig per unitats d'autodefensa kurdes que els van sorprendre. Després de dos dies de combats el 6 de maig l'exèrcit ocupant va enviar reforços a Gabar que van patir una emboscada de les HPG amb 4 militars abatuts. Turquia només ha reconegut, en el global dels combats, 3 baixes mortals. La resistència no ha indicat cap baixa.

Leggi di più »

Erdogan envia una delegació a l'estat francès per obrir una xarxa escolar pròpia

El diari Le Point ha desvelat que la intenció del president islamista és obrir liceus turcs. La delegació de Recep Tayyip Erdogan serà a l'estat francès els dies 20 i 21 de maig. L'objectiu és ensenyar el "bon jihad" i islamitzar es escolars turcs residents a l'hexàgon. El programa escolar seguirà les directrius del que s'imparteix a Turquia. La mesura és el resultat de l'operació dels inspectors turcs als liceus francesos establerts a Anatòlia. Le Figaro ha respost a la intenció d'Erdogan que els liceus francesos no només són oberts a alumnes francesos sinó també a turcs i alguns d'ells del propi partit AKP d'Erdogan. El govern francès ha puntualitzat que obrir establiments escolars hauria de tenir una autorització prèvia de les autoritats franceses.

Leggi di più »

Iran condemna a 5 anys de presó a 2 kurds per "cooperar amb partits de l’oposició"

Dos ciutadans kurds d'Urmia, arrestats el gener en el seu retorn de la regió del Kurdistan a la frontera de la Tamarquina (Haji Omran), van ser condemnats a la presó. Behzad Shahsavar i Siamand Shahsavar, van ser condemnat a cinc anys de presó cadascú per cooperar amb partits de l’oposició kurda.

Leggi di più »

Acte a Barcelona sobre Jinwar

El proper dijous 16 de maig el barri del Clot de Barcelona acull un acte sobre Jinwar. Serà a dos quarts de vuit a l'Ateneu La Zitzània (C/ Muntanya, 96). Jinwar és el pobre impulsat a Rojava només per a dones com ja s'ha recollit en diversos informes al KurdisCat:

- Jinwar: el poble de les dones lliures a Rojava

- Jinwar, el poble només de dones obrirà el 25 de novembre, Dia Mundial contra la Violència a la Dona

- Jinwar, el poble només de dones, ja funciona a ple rendiment

Leggi di più »

Exposició 'Kurdistan és Resistència'

L'exposició informativa 'Kurdistan poble en resistènciaestarà col·locada en El Punt Espai de Lliure Aprenentatge (Carrer Garcilaso, 11 Baixos) en el Barri del Carme de València. Es pot passar a veure-la les vesprades de dimarts a dijous del 7 al 30 de maig a iniciativa del Comitè valencià Solidaritat amb Afrin i Kurdistan.

Leggi di più »

La "imparcial" junta electoral obliga a repetir les eleccions a Istanbul on Erdogan fou derrotat

Erdogan torna a retorçar la "democràcia" a Turquia com si fos un drap moll que calgués assecar. La borsa en màxims (+2 %) i la lira turca a mínims (-2,7 %) de set mesos respecte al dòlar. Aquests són els efectes sobre els mercats de la decisió amb la qual la "imparcial" Junta Electoral de Turquia (YSK per les sigles en turc) que va cancel·lar ahir les eleccions locals que havien atorgat la victòria de l'oposició del CHP a Istanbul. La llista d'Istanbul es ven més del 2% mentre que el dòlar puja a 6,16 a la lira turca (-2,7%), la més alta des de l'octubre passat.


Un anunci sorprenent, fins i tot per a la podrida Turquia, corrupta, nepotista i autoritària. La YSK va acceptar apel·lacions per presumpte frau presentat per Recep Tayyip Erdogan i va decidir així repetir les eleccions locals celebrades el 31 de març. La decisió no pot ser apel·lada. A les eleccions locals del 31 de març, el Partit Republicà Popular (CHP), el principal partit de l’oposició turca, va aconseguir expulsar Erdogan del govern local d'Istanbul. Ekrem Imamoglu havia esdevingut així, de manera no oficial, alcalde d'Istanbul, que va acabar amb 15 anys consecutius de poder de l'AKP, el partit al govern.

Ekrem İImamoglu va assumir el càrrec de alcalde fa només 20 dies. Ara corre el risc de perdre l'alcaldia als despatxos. Probablement el proper 23 de juny caldrà tornar a votar. Al poder a Turquia des del 2000, Erdogan va perdre Istanbul com una derrota amarga. La ciutat del Bòsfor no és només el lloc on va néixer. A Istanbul, Erdogan va començar la seva carrera política. I encara a Istanbul, el 1994, va coronar els seus somnis convertint-se en alcalde. Aquesta metròpoli de 20 milions d’habitants sempre ha estat i, amb diferència, el centre de l’economia del país. Per això "qui guanya Istanbul guanya tot".

Leggi di più »

El Voluntari de les YPG mort a Síria comença el seu retorn a Itàlia

El Voluntari toscà de les Yekineyen Parastina Gel (YPG) Şehid Tekoşer Pîlîng va ser acomiadat pels seus camarades ahir a Síria. Lorenzo Orsetti 'Orso', de 33 anys, conegut a la milícia com a Tekoşer Pîlîng formava part de la columna anarquista de Rojava (Kurdistan de Síria) i va morir el 17 de març en el darrer combat contra l'Estat Islàmic a Baghouz, Síria. 

Per a saber-ne més:
- Mor un anarquista italià combatent amb les YPG a Baghouz

Leggi di più »

Acord per a conformar el govern autònom kurd de l'Iraq

Les dues principals forces, Partit Democràtic del Kurdistan (PDK, centre dreta) i Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK, centre esquerra), ambdues independentistes, han tancat avui l'acord. Ho han fet a Suleymaniyya, zona d'influència de la segona. Nechirvan Barzani i Kosrat Rasul han lamentat els mesos passats en discussions i han agraït la paciència al poble kurd. Les eleccions es van celebrar el 30 de setembre i han tardat més de 7 mesos en un debat que s'ha centrat en un repartiment de càrrecs i no en qüestions de fons. Masrour Barzani serà escollit primer ministre mentre Nechirvan Barzani serà el primer president del Kurdistan càrrec que fins ara no existia. El PDK compta amb 45 escons de 111 i UPK amb 21. 

Leggi di più »

L'Iran executa dos kurds

Després de tres mesos de l'execució de dos joves kurds, aquesta ha transcendit als mitjans de comunicació. Una mostra més de l'opacitat del règim teocràtic xiïta. L'execució de dos ciutadans kurds es va dur a terme a la presó central d'Ilam el 15 de gener de 2019. Massoud Nazeri, de 23 anys,, va ser arrestat i condemnat a mort quan tenia 19 anys per càrrecs d'assassinat. D'altra banda, l'Organització Iraní de Drets Humans ha informat que el mateix dia, una altra jove, Farhad Akbari, va ser executat. Havia estat sentenciat a mort per càrrecs d'assassinat quan tenia 15 anys i 9 mesos.

Leggi di più »