dijous, 24 d’octubre del 2024

Atac de la resistència a una fàbrica de drones turca a Ankara amb 5 mortsi






Cinc persones han mort i quinze més van resultar ferides en un atac a la fàbrica aeronàutica militar a Ankara, en què van ser assassinats dos dels activistes, va informar el Govern.

“Estem treballant per comprovar la identitat. Quan ho aconseguim, donarem a conèixer de quina organització es tracta”, va dir el ministre del Interior, Ali Yerlikaya.

L’atac es va produir quan almenys dues persones (un home i una dona) van arribar en un taxi a la porta de la fàbrica, una companyia de propietat estatal dedicada a desenvolupament i producció d’aeronaus.

La fàbrica de la companyia TUSAŞ, que fabrica aeronaus militars, helicòpters i material aeronàutic militar. El mitjà indica que els treballadors de la fàbrica es dirigeixen a refugis i es parla de la possibilitat que alguns hagin estat presos com a ostatges. La cadena CNNTürk assegura que els atacants han arribat en un taxi a la fàbrica i que van aconseguir accedir al recinte.

Les autoritats han enviat unitats especials en helicòpter al lloc, afirmen els mitjans esmentats. TUSAŞ desenvolupa i fabrica algunes de les aeronaus militars més prestigioses del programa d'armament turc, com el caça bombarder Kaan, encara en projecte, l'avió d'entrenament Hürjet o l'avioneta Hürkus.

Sense saber qui ha dut a terme l'acció el govern turc ha llençat 32 atacs nocturns contra el Kurdistan de Síria i el de l'Iraq.

En un comunicat, del 25/10/2024 les HPG han assumit l'acció i han identificat Asya Ali (ex  presidenta del partit HDP a la província de Hakkari)i Rojger Hêlîn com els atacants suïcides. Segons l'organització militar el recent atac a Ankara, que era preparat feia molt de temps, no té relació amb les discussions polítiques actuals que tenen lloc. 


 

Leggi di più »

dilluns, 14 d’octubre del 2024

La feminista kurda Warisha Moradi es declara en vaga de fam indefinida per protestar contra la pena de mort a l'Iran i la seva pròpia detenció prolongada




L'activista kurda Warisha Moradi, que es troba a la presó d'Evin de Teheran (Irab), va iniciar una vaga de fam indefinida el 10 d'octubre en el Dia Mundial contra la Pena de Mort per protestar contra la pena de mort a l'Iran i la seva pròpia detenció prolongada. Warisha Moradi, també coneguda com Ciwana Sine, va ser arrestada l'1 d'agost de 2023 durant un control policial prop de la seva ciutat natal de Sine (Sanandaj) i portada a un lloc desconegut. El poder judicial del règim iranià l'acusa d'"enemistat cap a Déu" i de "rebel·lió armada contra l'estat". Les denúncies estan relacionades amb la pertinença de Moradi a la KJAR (Komelgeha Jinên Azad a Rojhelatê Kurdistanê, Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental), l'organització paraigua del moviment de dones kurdes a l'Iran, i el seu compromís amb les qüestions femenines i feministes. Teheran veu el KJAR com una "organització terrorista separatista" perquè es diu que forma part del Partit per una Vida Lliure al Kurdistan (PJAK).

La Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental (KJAR) va emetre un comunicat demanant solidaritat amb Warisha Moradi, afirmant el següent:

“La Tercera Guerra Mundial continua a l'Orient Mitjà en diferents etapes. Aquesta guerra continua amb l'abolició de les fronteres morals per part dels estats-nació que no reconeixen fronteres. Aquestes guerres representen l'absència de democràcia com a expressió del vessament de sang i el patiment dels pobles de la regió, especialment de les dones. El feixisme a la regió i les seves conseqüències són només un genocidi.

El règim iranià és un dels estats-nació que fa anys que intenta silenciar l'oposició interna i fer una guerra que s'ha estès fora del país. Aquesta política és la representació d'una mentalitat completament masculina, i el seu principal objectiu és la construcció del poder.

En aquest context, es prioritzen els interessos de l'estat per sobre dels interessos de les persones i les classes socials. Aquest estat, impulsat diàriament per noves fatwes, lleis i projectes, es basa en la discriminació de gènere, el nacionalisme i la religió. El seu objectiu és destruir la voluntat social i imposar el silenci.

L'estat s'esforça per assegurar la seva sobirania i ha utilitzat la violència i el vessament de sang com a mètode per aconseguir-ho. La societat afeblida pel govern ha fet de la unitat dels pobles i sobretot de la veu de les dones a les presons una font de por al cor del govern.

La insatisfacció constant i el suport internacional als cercles a favor de la llibertat han intimidat encara més el règim. Els intents de silenciar les forces per la llibertat a les presons i la imposició del silenci a l'exterior són un intent de tapar aquest silenciament.

Les pressions físiques i psicològiques i la imposició de condemnes a mort han augmentat cada dia durant l'últim any. Tanmateix, aquesta pressió i tortura no tenen cap efecte sobre les dones a la presó. La nostra camarada Warisha Moradi és una de les dones més importants empresonades la tardor del 2023 i actualment es troba a la presó d'Evin.

La nostra camarada està sotmesa a tortures psicològiques i no se li permet reunir-se amb els seus advocats ni amb la seva família. No obstant això, malgrat l'augment de la pressió i la tortura, intenta constantment que la seva veu i la veu dels altres presos polítics s'escoltin a la societat. En moltes ocasions, ha compartit les seves cartes contra la pena de mort sobre Sharifah Mohammedi i Pakshan Azizi, i juntament amb totes les dones, s'ha oposat a la pena de mort en tots els sentits. Per aquest motiu, en el Dia Mundial contra la Pena de Mort, va escriure una carta des de la presó d'Evin per cridar l'atenció sobre la situació actual i va iniciar una vaga de fam contra els atacs contra els lluitadors per la llibertat. Donar a conèixer aquesta acció és una necessitat per participar en la lluita global contra la pena de mort i una postura contra la política repressiva del règim iranià.

La nostra camarada Warisha Moradi és la veu de la societat. És especialment la veu de les dones treballadores que cada dia són sotmeses als atacs del règim islàmic de l'Iran, però també la veu de totes les dones que lluiten per la llibertat. Nosaltres, la Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental, fem una crida a totes les dones activistes, lluitadores de la resistència, comunitats a favor de la llibertat, organitzacions i institucions nacionals i internacionals: estigueu al costat de la nostra camarada i doneu-la suport, sigueu la veu del poble. No permetis que el règim islàmic de l'Iran encobri els seus crims fora del país en nom de la guerra per acabar amb aquesta política cruel basada en la pena de mort".

Actualització:  Varishe Moradi ha estat condemnada a mort pel Tribunal Revolucionari de Teheran. Els seus advocats van ser notificats formalment de la condemna a mort el diumenge al matí, 10 de novembre de 2024. La sentència va ser dictada per la branca 15, presidida pel jutge Salavati conegut com el "Jutge Mort". La Unió de Dones del Kurdistan (Komalên Jinên Kurdistan, KJK) ha condemnat enèrgicament la condemna a mort contra Warisha Moradi i va demanar al poder judicial de l'Iran que reverteixi la decisió. En un comunicat publicat dilluns, l'organització paraigua del moviment de dones kurdes va qualificar el veredicte contra Moradi com una "expressió de la por a un règim misògin" que intenta trencar la lluita de les dones contra el patriarcat amb execucions.

Leggi di più »

dissabte, 12 d’octubre del 2024

Revocada la condemna a mort contra l'activista kurda Sharifeh Mohammadi

El Tribunal Suprem de l'Iran ha anul·lat la condemna a mort contra l'activista laboral Sharifeh Mohammadi i la va derivar a un altre tribunal perquè la reconsiderés. El 4 de juliol, un tribunal iranià va condemnar a mort la sindicalista kurda Sharifeh Mohammadi, que es troba a la presó de Lakan, a Rasht, acusada d'estar vinculada a una organització prohibida (el partit kurd Komala).

L'advocat de l'activista laboral i presoner polític condemnat a mort va anunciar que la seva condemna a mort havia estat anul·lada i que el seu cas havia estat traslladat al mateix jutjat perquè la reconsiderés. La campanya de defensa de Sharifeh Mohammadi va confirmar després de la publicació de la notícia que ells, com a campanya de defensa de Sharifeh Mohammadi, donen la benvinguda a la decisió emesa pel Tribunal Suprem. "Declarem que volem que sigui absolta de tots els càrrecs contra ella i en llibertat".

Sharifeh Mohammadi va ser arrestat el desembre de 2023 a Rasht, Iran, acusada de "rebel·lió", que comporta la pena de mort, i va ser condemnat a la pena màxima. Va ser acusada de pertànyer al partit Komala i va ser sotmesa a tortures físiques i mentals per agents d'intel·ligència mentre estava detinguda.

L'Iran condemnat a mort a la sindicalista kurda Sharifeh Mohammadi del partit d'esquera kurda Komala


Leggi di più »

dijous, 10 d’octubre del 2024

La guerrilla kurda mata 5 militars turcs al Zap, Kurdistan del Sud

Les Forces de Defensa del Poble (Hêzên Parastina Gel, HPG) han emès un comunicat sobre la resistència de la guerrilla a la invasió turca del Kurdistan del Sud i els atacs de l'exèrcit turc a les zones de defensa de Medya durant els dos darrers dies. Segons el comunicat, la resistència es concentra al front occidental de la regió de Zap. A les zones de Girê Bahar i Girê Amêdî, un total de cinc soldats turcs van ser morts dimarts i dimecres per franctiradors de l'HPG i de les Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star)


A Girê Bahar, la guerrilla també va intervenir contra la construcció de carreteres militars per als ocupants, i una excavadora de pala va ser destruïda pel foc d'una arma pesada. Els combatents YJA Star van dur a terme més atacs amb armes pesades contra les tropes turques a la zona de Girê Cûdî a la regió de Zap i a Girê Şehîd Hêmin a Xakurke.


Pel que fa als atacs de l'exèrcit turc, l'HPG va informar que s'han utilitzat explosius prohibits contra els sistemes de túnels de la guerrilla a les zones de Girê FM i Girê Cûdî un total de sis vegades en els últims dos dies. A més, zones de les regions de Xakurke, Gare, Metîna, Zap i Qendîl van ser bombardejades 15 vegades per avions de caça i 12 vegades per helicòpters d'atac.


Leggi di più »