El PDKI d'Iran comença a fer moviments per reprendre la lluita armada

El Partit Democràtic del Kurdistan Iranià (PDKI) ha començat els moviments per reprendre la lluita armada. Fins ara són més aviat anuncis de forma que no de fons. La forta presència militar al Kurdistan de l'Iran i la fortificació de la frontera fan poc viable una represa de la resistència kurda. Malgrat això, el secretari general del partit Mustafa Hijri va afirmar el 26 de febrer que tenien la intenció de reprendre la lluita armada. "La decisió de declarar la guerra contra l'Iran estarà d'acord amb la situació a la regió del Kurdistan, Rojhilat, de manera que sigui compatible amb les circumstàncies actuals ".

Poques hores després el perfil a la xarxa twitter del PDKI va afirmar: "Ahir a la nit [febrer 25], una operació amb èxit es va dur a terme contra una base militar iraniana Basij de Majid Xan, a la ciutat de Bokan". L'acció va ser reivindicada per un comandament conjunt anomenat Àguiles dels Zagros encapçalada pels peshmerga del PDKI. Els Zagros són una cadena muntanyosa kurda. Basij és una milícia del govern teocràtic fundada l'any 1979 pel propi Khomeini. Bokan una ciutat a la riba del llac Majid Xan.

Logo del suposat nou moviment armat promogut pel PDKI

Loghman Ahmedi, cap de Relacions Exteriors del PDKI, ha confirmat a K24 la decisió. Ahmedi ha afirmat que el règim iranià es nega a mantenir cap tipus de diàleg ni a negociar cap demanda kurda, ni tant sols cultural, pel que és impossible seguir per la via pacífica. Topen amb una paret. "Per tant, la nostra decisió està fonamentalment vinculada al desig del nostre poble d'aconseguir la llibertat del règim islàmic a Teheran".

Tots aquests anuncis no han estat comprovats ni verificats per fonts independents. No hi ha cap prova de l'atac ni el govern iranià ha filtrat cap notícia sobre el mateix. El PDKI, en canvi, afirma que està movilitzant les seves Forces Peshmerga desplegades a diferents bases de les muntanyes Kandil, al Kurdistan de l'Iraq. Poden dur a terme accions defensives però difícilment puguin reprendre la guerra amb Teheran.

Leggi di più »

Implantant el confederalisme democràtic: nou consell de la tribu bagara

Aquesta tribu àrab és la que té presència majoritària a la muntanya Abdulaziz. Aquest accident geogràfic marca, des de fa mesos, la frontera entre el territori controlat per les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i el que està sotmès a l'Estat Islàmic. Per tal de gestionar-lo, des dels principis del confederalisme democràtic impulsats per Abdullah Öcalan, el 27 de febrer es va crear el consell tribal, en forma de consell popular, de Bagara. L'objectiu és la convivència entre les diferents comunitats, en aquest cas àrabs, arrelada en l'autogovern de l'autonomia democràtica. L'acte va comptar amb la presència de delegats del Moviment de la Societat Democràtica (Tev-Dem). El nou consell va defensar la idea de que resoldre la crisi a Síria només ho pot fer el poble sirià, no actors externs. L'acte va comptar amb un minut de silenci per les persones caigudes en la conquesta de Shadadi.

Per a saber-ne més:
- Conquesta de la muntanya Abdulaziz (maig 2015)
- Reconquesta de la muntanya Abdulaziz (octubre 2015)

Leggi di più »

¿Por que los kurdos renuncian a su estado?

Si el Estado-nación es Dios caminando sobre la Tierra,
entonces el nacionalismo es la religión – secular – ,
el culto a ese Dios en la Tierra.

Abdullah Öcalan

La pregunta en el título del artículo puede causar confusión a algunos lectores. El movimiento de liberación nacional kurdo está estrechamente vinculado en la mente de la sociedad con el objetivo de construir la condición de un Estado-nación. Hasta un cierto momento histórico esto correspondía con la realidad. Los dos principales partidos políticos kurdos – el Partido Democrático de Kurdistán y el Partido de los Trabajadores de Kurdistán (PKK) –, aspiraban a crear un estado kurdo independiente, aunque lo presentaban de diferentes maneras: el PDK de forma burgués democrática y el PKK de una manera socialista.

Una especie de Rubicón para los kurdos fue el período de finales de los años 90 y principios de los 2000. Después de la caída del régimen de Saddam Hussein se desarrolla activamente un proceso de construcción del Estado kurdo en el norte de Irak y un acercamiento de la dirección del Kurdistán iraquí, área autónoma kurda, con Estados Unidos y Turquía.

A finales de los 90 el PKK entró en un período de reforma interna. Encontrándose en una prisión turca, Abdullah Öcalan llegó a la conclusión sobre la necesidad de replantear toda la experiencia acumulada del partido revolucionario. Él escribió: “La principal fuente de defectos y errores, surgidos en la ideología y las prácticas del PKK en los primeros días de su nacimiento y actividad, está vinculado a la comprensión de un Estado y a los métodos de uso de la fuerza”.
Como respuesta a los llamados de su época, Öcalan ha escrito varios libros estando en la cárcel; en primer lugar su "Civilización democrática", en cinco tomos. En las páginas de estas obras el líder kurdo ofrece una alternativa democrática a la sociedad burguesa moderna.

Tomen en sus manos un mapa del Cercano Oriente. Podemos ver en él una multitud de diferentes estados; pero dirijan su atención hacia las fronteras de Egipto, Siria e Irak. En muchos lugares hay líneas rectas. Esto se debe a que todos estos estados son fragmentos del Imperio Otomano, creados por los países europeos como resultado de la Primera Guerra Mundial, en 1918, cuando bajo la línea dibujada por un lápiz europeo se dividió el Cercano Oriente. En esta repartición, Inglaterra se queda con Irak y Palestina y Francia con Siria y el Líbano. Junto con el hecho de que el Estado no tenía plena independencia política, había otro problema grave. Estamos hablando de pueblos que fueron divididos por fronteras artificiales. Las principales víctimas del nuevo reparto imperialista del Cercano Oriente fueron los kurdos y los árabes.

El primer intento a gran escala para cambiar este mapa europeo del Cercano Oriente fue de Gamal Abdel Nasser, creando a finales de los año 50 la RAU (República Árabe Unida). Este proyecto tenía que incluir al menos dos estados: Egipto y Siria. En el futuro se discutió un proyecto de ampliación de la federación tomando en cuenta la unión con Irak. Sin embargo, la RAU no parecía ser una estructura estatal muy fuerte. Ya en 1961, los oficiales sirios intentan un golpe de estado socavando la unión sirio-egipcia. Como ha señalado el mayor experto soviético en política del Cercano Oriente, Yevgeny Primakov, “Impacta críticamente en el objetivo las diferencias que existen entre los países árabes y toma ventaja nuevamente el nacionalismo, pero esta vez en forma de un 'país' … Vencieron los nacionalistas sirios, quienes consideraban que el Egipto de Nasser hace de Siria un apéndice suyo y nada más”.

El proyecto panárabe se derrumbó porque es una unidad puramente mecánica, que no va acompañada de una profunda transformación política y socioeconómica en la vida de una serie de países árabes; lo que llevó a un desarrollo desigual de las distintas regiones del “mundo árabe".

La segunda prueba global de cambiar la existencia en el equilibrio de poderes existentes en el Cercano Oriente fue un intento de los kurdos. Los combatientes del Partido de los Trabajadores de Kurdistán, en Turquía y los del partido de la “Unión Democrática”, en Siria, luchan no contra políticos concretos en uno u otro país; están luchando contra los dispositivos imperialistas de toda la región. Mientras tanto, la segunda mitad del siglo XX fue el momento de la colisión de dos tendencias políticas: el nacionalismo árabe y el kurdo. En los años 70 las autoridades iraníes lograron sofocar el movimiento de Mustafá Barzani, en el territorio del Kurdistán iraquí; sin embargo, hubo un segundo aliento, esta vez de su hijo Masud, con el inicio de la Guerra del Golfo en 1990.

El derrocamiento del régimen de Saddam Hussein en 2003 fue una gran victoria para el Partido Democrático de Kurdistán. Los partidarios de Barzani pudieron comenzar a construir los cimientos de un Estado. En poco tiempo fueron creados Gobierno y Parlamento de la autonomía kurda en Irak, fuerzas armadas y Universidad. La hora "X" para el Kurdistán iraquí se produjo en 2014, cuando el movimiento yihadista, desde hace mucho tiempo en la clandestinidad, declaró en voz alta la creación del Estado Islámico. Desde la toma de la ciudad de Mosul por yihadistas, donde viven 2 millones y medio de personas, los kurdos se encontraban en la parte frontal del frente contra las fuerzas agresoras. En agosto de 2014 la amenaza se cierne sobre la población kurda-yazida de la ciudad de Shangal. En esta situación crítica bajo el control del Partido Democrático de Kurdistán, las fuerzas de peshmerga se retiraron, dejando en la estacada a miles de personas inocentes. Este fue un día de vergüenza para Masud Barzani, si no fuera por la ayuda oportuna de las tropas del Partido de los Trabajadores, todos los yazidis habrían sido reducidos por los islamistas.

Durante la lucha de los kurdos contra los yihadistas en Shengal, surgió una organización militar de los yazidis – las Fuerzas de defensa de Shangal –. Ellas consistían en un lugar de kurdos-yazidis,  que esperaban desesperadamente ayuda de la peshmerga, tomando en sus manos las armas para defenderse a sí mismos y a sus familias. Barzani reaccionó muy penosamente a las aspiraciones de los habitantes de Shangal de crear un autogobierno y sus fuerzas armadas. La causa de tal reacción es que la creación de las Fuerzas de Defensa de Shangal socavarían el monopolio del clan Barzani en el poder de la parte iraquí del Kurdistán.   Por eso Masud Barzani ordenó arrestar en abril de 2015 al líder de las Fuerzas de Defensa de Shangal, Haydar Shesho.

En noviembre de 2015 comenzó la operación para liberar Shangal. En ella formaron parte las  Fuerzas populares de autodefenza (PKK), las Fuerzas de Defensa de Shangal y la peshmerga. Un rol fundamental fue interpretado por el PKK, como los grupos armados kurdos más capaces. Sin embargo el PDK, en las páginas bajo control de los medios de comunicación, se otorgó la victoria a sí mismo siendo ésto una mentira consciente.

De acuerdo con estimaciones de Masud Barzani, los peshmerga perdieron en las batallas contra el EI (Estado Islámico) 800 personas y 4 mil fueron heridas. Entre los muertos habían 10 generales de brigada. Vale la pena recordar qué recursos tiene ahora la región autónoma kurda. En primer lugar, la autonomía kurda recibe el 17% de los fondos del presupuesto central iraquí; en segundo lugar, recibe dinero obtenido de la comercialización de petróleo crudo. En las filas de la peshmerga hay cerca de 70 mil personas. Después de la caída de Saddam Hussein, Masud Barzani recibió una ayuda de varios millones de dólares de los Estados Unidos. La peshmerga fue abastecida con armas de Estados Unidos, Francia, Alemania, Canadá, Hungría y la República Checa. Y a pesar de tales recursos, las fuerzas Peshmerga han demostrado su incapacidad para proteger a los kurdos del Estado Islámico.
Masud Barzani es un fiel aliado de Turquía y EEUU. Turquía ocupa el primer lugar en el comercio exterior de la República Autónoma Kurda (7 mil millones de dólares). En la época de las elecciones al Parlamento turco – verano de 2015 –, Masud Barzani apoyó al Partido “Justicia y Desarrollo”. Esto se refleja en el hecho de que Barzani invitó a los líderes de las tribus kurdas de Turquía y les instó a votar por el partido de Erdogán. Anteriormente, en 2013, Barzani firmó un acuerdo con Ankara sobre entregas a Turquía de petróleo iraquí. Él también apoyó el bombardeo a las posiciones de los rebeldes kurdos en Siria, que llevó a cabo la Fuerza Aérea de Turquía en el verano de 2015. Masud Barzani dijo que "el liderazgo de Kurdistán del Sur está siempre dispuesto a apoyar a Turquía en la lucha contra el terrorismo, del cual él no procede: el EI o el PKK”.

El objetivo principal del PDK es la preservación de la autonomía kurda en poder del clan Barzani. La vida y el bienestar de la población kurda no representan un gran valor para esta fuerza política. El ejemplo de la región autónoma kurda en el Kurdistán iraquí demostró que el estado no será una panacea para los kurdos. Con su política hacia Rozhava (Kurdistán Occidental. N.de la T), y las acciones en Shangal, el PDK ha demostrado que hace tiempo agotó su potencial  revolucionario y emancipador de los años 60. Llegó la hora de otras fuerzas políticas kurdas en la cara del PKK y del Partido de la Unión Democrática.

¿Cuál es la alternativa de Estado que propone Abdullah Öcalan?

Es importante entender que los países con población kurda (Irak, Siria, Turquía, Irán) durante el siglo XX trataron de poner en práctica una estrategia para crear un estado unitario monoétnico, donde el fundamento subyacente de “nación única” estaba formada por turcos, árabes y persas; en consecuencia, los kurdos y otros pueblos que no pertenecen a la nación-estado, son “elementos extraños”. Son kurdos aturquezados y arabizados. Habiendo analizado cuidadosamente la historia del Cercano Oriente, Öcalan llegó a la conclusión de que la manera de construir un Estado-nación en las realidades regionales existentes es un callejón sin salida. El Estado-nación en la medida en que no se declare en voz alta su democracia, en virtud de su naturaleza de clase, inhibe la auto-organización de base.

La creación de un Estado kurdo dependiente y controlado, siguiendo el ejemplo de la región autónoma Kurda en Irak, obligaría a los kurdos como siempre a encontrarse en el vector dispositivo del Cercano Oriente imperalista.  Öcalan escribe: “Las formas regionales del Estado-nación no son sólo un producto de la hegemonía capitalista de Europa, sino también una fuerte distorsión de la historia social.”

La alternativa para el sistema de Estados-nación separados y en disputa, es un Cercano Oriente único organizado en la forma de Confederación democrática de los pueblos del Cercano Oriente. Esta unión ocurrirá no como medida de coerción impuesta desde fuera (un ejemplo negativo de esto es la creación norteamericana de la Federación de Irak), sino como un acto voluntario de la unión. “La Confederación se basa en la política democrática. En contraste con el sistema de gestión del Estado-nación burocrático con su rígida centralización y la relación  de consentimiento, la Confederación aplica el principio de la autogestión de la sociedad a través de la autoexpresión de las entidades políticas”.

Ninguna de las partes del conflicto sirio, con excepción de los kurdos, tiene una plataforma política real y constructiva, la cual podría ser la base para el fin de la guerra civil y la construcción posguerra de la sociedad siria. Debemos desechar la idea errónea según la cual los kurdos están comprometidos en la tarea de crear una autonomía sólo para sí. El PKK y el Partido de la Unión Democrática ya hace tiempo salieron de este marco político limitado. El proyecto de Abdullah Öcalan es un Cercano Oriente moderno unido que salga de la etapa del incesante odio nacional y religioso.
El líder kurdo escribe: “Se debe prestar atención preferentemente a la unidad democrática del Kurdistán con todos los países. La fragmentación por la que fue derramada sangre durante siglos, como se ve en los ejemplos europeos, se convierte en una asociación voluntaria sobre la base federal. Resulta que la fragmentación  empuja diariamente a la irreversibilidad de la asociación en una variedad de formas. Debido a muchas causas de la realidad del Kurdistán, es imprescindible dictar la unidad democrática. Una unión democrática, incluso si su naturaleza es limitada, puede traer mucha más utilidad y proporcionará muchas más posibilidades que un Kurdistán aislado. En la esfera estratégica, económica, diplomática y cultural se convertirá en un catalizador para la democratización y la amistad en todo el Oriente Medio”.

En el camino a su realización, las ideas de Öcalan encontrarán obstáculos serios. Y no deben ser subestimados. Los pueblos del Cercano Oriente durante siglos han vivido en sistemas muy rígidos de jerarquía política.  A la cabeza de la pirámide social se encontraba el monarca o dictador, quien tenía autoridad suprema sobre todas las instituciones públicas. Los regímenes dictatoriales incitaban deliberadamente el odio nacional y religioso, en términos de fuerza arbitraria en una guerra de todos contra todos. La “Primavera Árabe” barrió o debilitó significativamente los regímenes gobernantes en muchos países, asignando responsabilidad histórica para el futuro del Cercano Oriente para la gente común. La dictadura acostumbró al pueblo a una cierta pasividad. No tiene experiencia en la auto-organización y la cultura.

¿Fracasarán turcos, árabes y kurdos en la nueva etapa de su desarrollo cultural? Definitivamente no se puede responder a esta pregunta. Sin embargo, en el intento de crear una autonomía democrática en Turquía y Siria, los kurdos ya han entrado en una nueva página gloriosa en la historia del movimiento de liberación mundial.

Maxim Lebski, historiador ruso especializado en movimientos revolucionarios en el Tercer Mundo, actualmente centrado en el movimiento kurdo y colaborador de la revista de la comunidad kurda en Rusia.
Traducción: Ximena Neira Oehrens

Leggi di più »

L'Aliança Nacional Kurda trenca amb l'ENKS a Síria

El veterà polític kurd Saleh Gado ha explicat a Hawar News el paper la nova Aliança Nacional Kurda. Gado és el màxim dirigent del Partit d'Esquerra Kurda (Comitè Central). Aquesta formació és una de les escissions del Partit d'Esquerra Kurd fundat l'any 1977 per Mohammed Mousa i una de les formacions polítiques que va lluitar en la clandestinitat per l'autonomia del Kurdistan i la democratització de Síria front el règim autoritari dels Assad. La facció de Gado, que va viure a l'exili a l'Iraq davant la persecució dels Assad, és la més propera al Partit de la Unió Democràtica (PYD), el principal dels partits kurds de Rojava. En canvi el Partit d'Esquerra Kurda (Congrés) del propi Mousa manté una posició més propera al govern autònom kurd de l'Iraq. Gado ha considerat que l'ENKS* ha fracassat. Aquesta entitat aplega gran part dels partits kurds partidaris d'una opció autonomista o federal i que s'oposen al model que vol implantar el PYD a Rojava. Segons Gado és una contradicció que l'ENKS, encara avui, continuï donant suport a la coalició nacional siriana que aplega grups opositors refugiats a Turquia i l'Aràbia Saudita. Gado considera que els darrers atacs d'aquests grups al cantó kurd d'Efrîn fan inviable mantenir cap tipus de suport a aquesta facció de l'oposició siriana.

La nova Aliança Nacional Kurda va anunciar la seva fundació el passat 12 de febrer a Qamixli. Està formada per:
- Kurdish Democratic Party of Syria (el‑Partî), facció de Nasruddin Ibrahim,
- Kurdish Reform Movement in Syria, liderat per Amjad ʿUthman**,
- Kurdish Democratic Unity Party in Syria, conegut com a Democratic Yekît i liderat per
Sheikh Ali,
- Convergence Party in Siria, conegut com a Syrian-Kurdish Democratic Reconciliation (o Rêkeftin), liderat per Fawzi Shingar
- Kurdish Left Party (Central Commitee) de Saleh Gado
  
Aquestes formacions van celebrar la constitució formal de l'Aliança el 24 de febrer a Qamixli.

* Consell Nacional Kurd de Síria
** Si bé la resta de formacions es consideren relativament properes al PYD, malgrat ser crítiques amb el seu model polític, aquesta formació era fins ara clarament a l'oposició del PYD. La seva inclusió a la nova aliança li ha costat l'escissió d'un grup liderat per Faisal Yusif que s'ha mantingut dins l'ENKS. El Kurdish Reform Movement abans era denominat Kurdish Progressive Party in Syria Reform movement) i fou una escissió del Partit Progressista Democràtic Kurd de Síria liderada pel propi Faisal Yusuk.

Leggi di più »

Els peshmerga refusen una incursió de l'IS a Kirkuk (Kurdistan de l'Iraq)

Les Forces Peshmerga van evitar la nit del 26 de febrer una nova incursió de l'Estat Islàmic al front de Kirkuk (Kurdistan de l'Iraq). Aquesta vegada uns 40 islamistes van provar d'infiltrar-se pel poble de Basheer. Foren refusats per les forces kurdes amb el resultat de 23 atacants morts segons BasNews. Les forces kurdes van bombardejar la població d'Albu Mufrij on es van replegar els atacants. Al front de Kirkuk combaten milicians peshmerga propers a l'UPK i el KSDP conjuntament amb milicians del PKK del Kurdistan del nord.

Leggi di più »

La tribu àrab de Sarrin anuncia la seva incorporació a les SDF

La tribu àrab de Sarrin, zona situada al sud del cantó de Kobanê, ha anunciat avui a creació del Batalló del Màrtir Abu Aziz Kazim Arif (Katibat Sahid Kazem Arif). La nova milícia formarà part de l'Exèrcit dels Revolucionaris (Jaysh al Thuwar), un dels moviment armats d'oposició al règim sirià dels Assad. La presentació del batalló s'ha fet a Kadiriyah on té especial presència el clan tribal dels alamierat.

El batalló ha declarat que les seves prioritats són retornar l'ordre a la zona de Sarrin i combatre el règim corrupte baasista així com "als mercenaris del Daesh". El nou grup armat vol ajudar a triomfar a la revolució siriana i a la reconciliació entre els diferents components de la societat. En aquesta perspectiva és que ha anunciat la seva incorporació formal a les Forces Democràtiques de Síria (SDF).

Sarrin fou conquerit el juliol de 2015 quan forces aliades de les milícies kurdes (YPG, YPJ) i àrabs (Burkan al Firat) van expulsar els ocupants de l'Estat Islàmic. 

Leggi di più »

L'eurodiputat català Terricabras visita el Kurdistan turc amb una delegació del Parlament Europeu

El diputat per Esquerra Republicana, Josep-Maria Terricabras, no veu gens fàcil que s'aturi l'actual situació de violència al Kurdistan turc i que es reprengui el diàleg de pau entre el govern turc i els kurds. Terricabras ha tornat del Kurdistan després de participar en una delegació de sis eurodiputats del grup Verds / ALE que s'ha entrevistat amb totes les parts possibles per explorar les possibilitats de reprendre les converses de pau. Els diputats s'han reunit amb els co-alcaldes de Mardin, Diyarbakir i altres poblacions kurdes pròximes, els governadors de les províncies de Mardin i Diyarbakir, diputats del partit del govern -AKP-, diputats del partit kurd -HDP-, ONG's i periodistes. També es va trobar amb la vídua de Tahir Elçi, un advocat de drets humans assassinat el 28 de novembre, segons sembla, per membres de la policia o l'exèrcit, a més de fer dues rodes de premsa.
 

                                                     Reunió amb el governador turc de Mardin, Ömer Faruk Koçak

                                            Reunió amb les co-alcaldesses de Mardin, Nusaybin i Cizre, del Kurdistan turc

Reunió a la seu de l'AKP, partit del govern a Turquia

"Torno escandalitzat del Kurdistan turc. El govern turc està en guerra amb el PKK i el tracte de "terrorista" l'està ampliant a molts altres sectors de la societat", afirma Terricabras. A Diyarbakir, la delegació va arribar fins a les portes del barri de Sur, encerclat per tropes del govern, que el considera un feu del PKK. Des d'allà se senten els tirotejos constants i les peces d'artilleria bombardejant. En aquest barri, fa un any hi vivien 24.000 persones i avui en queden 130, després que la gran majoria hagi marxat. "Els morts es compten per centenars a les dues províncies i hem sentit testimonis de persones que han estat 68 dies sense poder sortir de casa i sense tenir pràcticament res, ni aigua, ni menjar, ni electricitat", afegeix el diputat. "Sincerament, sóc pessimista i estic molt poc esperançat que s'aturi l'actual situació de violència i es reprenguin les converses de pau", diu Terricabras. "Em temo que el govern d'Erdogan només busca una escalada bèl·lica que sap que acabarà guanyant. I lamento que la Unió Europea caigui en el seu xantatge ara que ell acull molts immigrants", conclou.

El diputat per Esquerra Republicana, Josep-Maria Terricabras, no veu gens fàcil que s'aturi l'actual situació de violència al Kurdistan turc i que es reprengui el diàleg de pau entre el govern turc i els kurds. Terricabras ha tornat del Kurdistan després de participar en una delegació de sis eurodiputats del grup Verds / ALE que s'ha entrevistat amb totes les parts possibles per explorar les possibilitats de reprendre les converses de pau. Els diputats s'han reunit amb els co-alcaldes de Mardin, Diyarbakir i altres poblacions kurdes pròximes, els governadors de les províncies de Mardin i Diyarbakir, diputats del partit del govern -AKP-, diputats del partit kurd -HDP-, ONG's i periodistes. També es va trobar amb la vídua de Tahir Elçi, un advocat de drets humans assassinat fa unes setmanes, segons sembla, per membres de la policia o l'exèrcit, a més de fer dues rodes de premsa.

"Torno escandalitzat del Kurdistan turc. El govern turc està en guerra amb el PKK i el tracte de "terrorista" l'està ampliant a molts altres sectors de la societat", afirma Terricabras. A Diyarbakir, la delegació va arribar fins a les portes del barri de Sur, encerclat per tropes del govern, que el considera un feu del PKK. Des d'allà se senten els tirotejos constants i les peces d'artilleria bombardejant. En aquest barri, fa un any hi vivien 24.000 persones i avui en queden 130, després que la gran majoria hagi marxat. "Els morts es compten per centenars a les dues províncies i hem sentit testimonis de persones que han estat 68 dies sense poder sortir de casa i sense tenir pràcticament res, ni aigua, ni menjar, ni electricitat", afegeix el diputat. "Sincerament, sóc pessimista i estic molt poc esperançat que s'aturi l'actual situació de violència i es reprenguin les converses de pau", diu Terricabras. "Em temo que el govern d'Erdogan només busca una escalada bèl·lica que sap que acabarà guanyant. I lamento que la Unió Europea caigui en el seu xantatge ara que ell acull molts immigrants", conclou Terricabras. - See more at: http://www.esquerra.cat/actualitat/terricabras-veu-molt-dificil-que-es-reprengui-el-dialeg-per-la-pau-al-kurdistan-turc#sthash.xhwIEoZU.dpuf

Leggi di più »

Vaga de fam al Kurdistan de l'Iraq contra les matances al Kurdistan turc

"Aquesta campanya és per a donar suport als nostres germans del Nord i mostrar a tothom que hi ha una unitat entre els kurds com ara els peshmerga, la guerrilla i els sharvan que lluiten colze a colze. Sabem que està havent-hi un genocidi al Kurdistan del nord i que, allà, hi ha restriccions als mitjans de comunicació", segons Sherko Hama Amin, diputat al parlament del Kurdistan iraquià ha dit a Rudaw. La vaga de fam durarà una setmana i és una protesta no violenta que, segons un dels organitzadors, Rekawt Ismail: "Volem dir-li al govern i al poble del Kurdistan que considerem inacceptables les accions de l'AKP*".

Per fer-ho enviaran missatges a l'ONU, el parlament europeu i a Barack Obama per a que forcin Turquia a aturar les accions violentes contra la minoria kurda. En la protesta hi prenen part botiguers i artistes de la societat civil a la ciutat de Sulaymaniyya (Başur, Kurdistan del Sud, Iraq). Al seu voltant s'apleguen nombroses persones que van a donar-hi suport per deixar ben clar que el Kurdistan del nord no està sol.

Fa només quatre dies que a la mateixa ciutat es va alçar un monument en homenatge a la resistència de la ciutat kurda de Síria de Kobanê que van defensar també peshmerga de la zona.

* Sobre l'AKP, partit al govern de Turquia

Leggi di più »

En memoria de Günter Helstem

Leo que un voluntario alemán de las YPG ha muerto y veo la foto de Gunter Helstem, nombre de guerra Rustem Cudi.

Lo conocí en la Oficina de Defensa y Protección Civil de Kobane. Era militar de formación y había sido voluntario también en alguna guerra en África, así que en Kobane, además e combatir, entrenaba a otros voluntarios internacionales. En los largos periodos de confusa inactividad, que se dan en los territorios en guerra, no perdía el buen humor, siempre sociable y bromista. Hablaba sobre algunos episodios de su vida, como un periodo en el que vivió en Marbella, no recuerdo trabajando exactamente en qué.

Decía que en Kobane se sentía como en casa, y prefería esa ciudad destruida a Qamislo, porque por muy vital que pudiera ser Qamislo, le disgustaba encontrarse con zonas controladas por tropas de Al Assad. Siempre que regresaba del frente se compraba una botella de dos litros de Pepsi y nos la bebíamos con hielo. A veces fanfarroneaba, pero era un tipo lo suficientemente entrañable como para que acabáramos riéndonos y tomándole el pelo por eso.

La desorganización y los parones de la guerra no le ponían nervioso, lo que le ponía nervioso eran los teléfonos inteligentes y la gente joven pegada todo el día a las redes sociales, de modo que cuando en un grupo se encontraba con que todos estaban mirando el móvil, empezaba a toquitearles al azar en las pantallas, y se reía.

En una ocasión, tras un buen tiempo de inactividad y poco que hacer, le tocó ir al frente. Mientras me lo estaba explicando, se quedó pensativo y dijo seriamente “bueno, he oído que los del Daesh no matan a los viejos, así que me quedo tranquilo”, fue una broma en la que expresó su vulnerabilidad y su preocupación por su propia suerte. A su lado uno sentía eso que llaman “camaradería”. Gracias, Rustem, o Günter. Nunca supe muy bien cómo llamarte, pero qué suerte haberte conocido y compartir una parte de la vida contigo. Seguiremos apoyando al Kurdistán.

@annafrank4

Leggi di più »

Desde Turquía y Raqqa; IS lanza feroces ataques sobre Tell Abyad

Después de una campaña militar efectiva en la población de Shadadi que permitió a las Fuerzas Democráticas de Siria (SDF) infligir golpes significativos al Daesh (IS), elementos de este grupo terrorista, anoche 26 de febrero, pusieron en marcha una serie de ataques coordinados en, y alrededor, de la ciudad de Tell Abyad (Girê Spî).

El asalto masivo - orientado al sur y el este de Tell Abyad a partir de dos ejes - se llevó a cabo de forma simultánea a las 11 de la noche desde Turquía y desde la ciudad ocupada de Raqqa.

Desde el lado de Turquía, numerosas unidades terroristas irrumpieron en el centro de la ciudad de Tell Abyad y los pueblos de Nastal, Khiwera y Qanatra situados en el punto cero de la frontera, en el este de la región de Tell Abyad. Desde Raqqa, al mismo tiempo, los terroristas llegaron con una potente carga de armamento a la línea de pueblos Gantari-Shergirat, al este de la ciudad de Ayn Issa, y el sur de Suluk.

Las Unidades de Defensa Popular y de la Mujer (YPG / YPJ) respondieron inmediatamente a los ataques, y se enfrentaron a los asaltantes a 15 ubicaciones diferentes. Hasta el momento, estas batallas continúan con toda intensidad. Pronto se proporcionará información detallada sobre esta lucha y sus resultados, pero aseguramos a nuestro pueblo, y en la opinión pública, que estos ataques serán derrotados, y los terroristas perderá una vez más.


Yekîneyên Parastinê Gel (YPG)

Leggi di più »

Des de Turquia i ar Raqqà; IS llença ferotges atacs sobre Tell Abyad

Després d'una campanya militar efectiva a la població de Shadadi que va permetre a les Forces Democràtiques de Síria (SDF) infligir cops significatius a la Daesh (IS), elements d'aquest grup terrorista, ahir a la nit 26 de febrer, van posar en marxa una sèrie d'atacs coordinats en i al voltant de la ciutat de Tell Abyad (Girê Spî).

L'assalt massiu - orientació al sud i l'est de Tell Abyad a partir de dos eixos - es va dur a terme de forma simultània a les 11 del vespre des de Turquia i des de la ciutat ocupada d'ar Raqqà.

Des del costat de Turquia, nombroses unitats terroristes van irrompre al centre de la ciutat de Tell Abyad i els pobles Nastal, Khiwera, Qanatra situats en el punt zero de la frontera, a l'est de la regió de Tell Abyad. Des d'ar Raqqà, al mateix temps, els terroristes van arribar amb una potent càrrega d'armament a la línia de pobles Gantari-Shergirat, a l'est de la ciutat de Ayn Issa, i el sud de Siluk.

Les Unitats de Defensa Popular i de la Dona (YPG / YPJ) van respondre immediatament als atacs, i es van enfrontar als assaltants a 15 ubicacions diferents. Fins al moment, aquestes batalles continuen amb tota intensitat. Aviat es proporcionarà informació detallada sobre aquesta lluita i els seus resultats, però assegurem al nostre poble, i a l'opinió pública , que aquests atacs seran derrotats, i els terroristes perdrà un cop més.

Yekîneyên Parastinê Gel (YPG)

Leggi di più »

YPG : From Turkey, Raqqa; ISIS Launches Fierce Attacks On Tal Abyad

After an effective military campaign in the town of Shadadi enabled the Syrian Democratic Forces (SDF) to inflict significant blows to the Daesh (ISIS), elements of that terrorist group last night, February 26, Launched a sèries of Coordinated attacks in and around the city of Tal Abyad (Gireu Spi).

The massive assault - targeting south and East of Tal Abyad from two axis - was simultaneously Carried out at 11 pm from Turkey and the Occupied city of Raqqa.

From Turkey side, numerous terrorist units stormed the city center of Tal Abyad and the villages Nastal, Khiwera, Qanatra located at zero point of the borderlines to the east of Tal Abyad regió. Leading a charge from Raqqa, the terrorists at the same time targeted the line of Gantari-Shergirat villages in East of town Ain Issa, and southern Siluk.

The People 's / Women' s Defense Units (YPG / YPJ) immediately responeu to the attacks, and confronted the assailants in 15 different locations. Up to the time, those battles continue with all intensity. Detailed information on this fight and the results will soon be provided, but we insure our people and the public opinion these attacks will be Defeated, and the terrorists will lose 11 again.

Yekîneyên Parastinê Gel (YPG)

Leggi di più »

IS aprofita la treva per atacar massivament Tell Abyad

La ciutat siriana de Tell Abyad (Girê Spî en kurd) ha estat, una vegada més, objectiu d'un atac terrorista. Sovint s'usa aquest terme de forma abusiva per descriure qualsevol grup, d'ideologia diferent, que usa les armes. Aquesta vegada, però, el mot és exacte. A les onze del vespre del 26 de febrer, desenes de membres de l'Islamic State (IS) han començat a llençar atacs a la ciutat, situada entre els cantons autònoms de Kobanê i Cizîre.

Encara no se sap el nombre d'atacants però són desenes. Entre 80 i 180*. Els islamistes eren dins de la ciutat, en cèl·lules dorments. Quan la milícia kurda Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) o les Asayish, policia del cantó, detenen membres d'aquestes cèl·lules, diversos grups afirmen que les forces kurdes "maltracten" la població àrab, en un delirant exercici de manipulació política. Qualsevol permissivitat amb aquests grups deriva en fets com els d'avui.
 

Les YPG han tallat el trànsit de les carreteres de Tell Abyad cap a l'est i oest. La situació és confusa pel que fa a Suluk i Ayn Issa, concretament a Gantary i Shagirat. Les dues poblacions situades al sud de Tell Abyad, també són objectes d'atacs. Al poble de Khafaji, prop de Suluk, un cotxe bomba suïcida s'ha llençat contra un control de les YPG. Tot i l'existència de cèl·lules a l'interior tot apunta a que una part dels atacants a Tell Abyad han entrat des de Turquia, amb permís de Turquia i connivència. Just aquesta setmana Cumhurriyet feia públiques converses entre membres de l'IS i guàrdies turcs per acordar com passar tranquil·lament la frontera.

Girê Spî fou conquerida per les YPG i Burkan al Firat el juny de l'any passat. Els punts neuràlgics on tenen lloc els combats fa hores són l'hospital, assaltat per l'IS al nord i el centre cultura. El portaveu de les YPG, Redur Xelil, ha afirmat que "els atacants han estat encerclats i eliminats". Xelil ha confirmat que un dels dos grups atacants, que estaven coordinats, ha entrat des de territori turc confirmant el suport del govern d'Erdogan a l'Estat Islàmic.  Xelil no ha donat xifres de les víctimes de l'atac terrorista però les SDF (Forces Democràtiques de Síria) han afirmat que sis dels seus membres i 17 islamistes havien perdut la vida en un primer balanç.

L'Observatori Sirià pels Drets Humans ha xifrat en una desena els atacs aeris de l'aviació dels Estats Units contra els atacants. Segons Reuters els morts per part kurda serien vint milicians, mentre els islamistes infiltrats abatuts 45.

* El comandant de les SDF Idriss Nassan va confirmar dimecres 2 de març que havien recollit els cossos de 120 membres de l'Estat Islàmic abatuts en les operacions de combat i repartits per quatre localitats: Tell Abyad / Girê Spî, Suluk, Ain Arouss i Hammam Turkmen.

Leggi di più »

El govern turc clausura el canal IMC TV

La decisió ha tingut efectes immediats avui mateix. Va en la direcció de convertir Turquia en un estat semi dictatorial i amenaça directament la llibertat d'expressió. IMC TV era dels pocs canals turcs que informaven del conflicte kurd sense seguir, absolutament, totes les directrius del govern. El fiscal ha considerat que aquesta independència informativa era causa de clausura per "propagar propaganda d'una organització il·legal".

Leggi di più »

La Casa de la Dona de Dêrik (Rojava) celebra 5 anys

"Ens encanta la nostra feina i volem que les dones siguin conscients dels seus drets", diu Feyroz Mihemed. A Derîk, Kurdistan sirià, la Casa de la Dona, fou un dels primers projectes de la revolució de Rojava. Ara celebra cinc anys de servir a les dones a la ciutat. Desenes de Cases de la Dona sobre la base d'aquest model s'han estès a les ciutats a través dels tres cantons desKurdistan sirià. La prestació de serveis socials, l'educació, l'assistència sanitària, el suport econòmic i legal de les dones del Kurdistan sirià, i el treball per a resoldre de els problemes de les dones a les seves comunitats n'han estat els eixos del seu èxit.."En primer lloc, quan la Casa de la Dona va ser fundada, proveia a totes les dones amb necessitats; ja fossin de capacitacions ideològiques a la llengua, la salut o bé capacitacions socials", afiirma Sebah Hesen de la Comissió que gestiona la Casa de la Dona. "La Casa de la Dona va assumir una responsabilitat considerable fins que es van formar altres institucions revolucionàries. Aquest va ser el tipus de consciència amb què Casa de la Dona va començar el seu treball".Sebah assenyala que Casa de la Dona treballa per resoldre tota la gamma de problemes que les dones troben :"L'objectiu de la Casa de la Dona és promoure el lliure pensament (...)També té com a objectiu defensar els drets de la dona i trobar una solució als problemes de la societat. Aquest és el marc que estem treballant actualment".Vuit dones s'impliquen a la Casa de la Dona de forma diària. Erven Eli també n'és membre del Consell de la Casa de la Dona: "La meva tasca és documentar tots els problemes que arriben a la Casa de la Dona i preparar un arxiu d'aquests problemes". Quan una dona arriba a la Casa les treballadores de la mateixa inscriuen el seu nom i d'on ve, després l'escolten i analitzen els seus problemes fonamentals.Així, assisteixen a una discussió, juntament amb el Comitè de Conciliació. Si hi ha cap problema que queda sense resoldre, es deriva a la cort.

Cristina Torrent
@CrisTorrentMas

Leggi di più »

Balanç de les SDF de la campanya 'Ira del Khabour'

Després d'uns dies de dubtes sobre la situació a Shadadi, aquest migdia, les Forces Democràtiques de Síria (SDF, Syrian Democratic Forces) han escenificat la seva més recent conquesta. Va ser el dissabte que les unitats kurdes, àrabs i assíries van entrar a la població però fins avui ha estat impossible determinar el seu control per les Unitats de Defensa Popular (YPG), Unitats de Defensa Femenines (YPJ) i els seus aliats.

Telal Silo, portaveu de les SDF fet el balanç de l'operatiu aliat. Silo és turcman i membre de Liwa Seljuk, una de les brigades de Jaysh al-Thuwar. La campña 'Ira de Khabour' (nom del riu atacat al febrer de 2015 per l'IS) presenta el següent saldo:

- Han estat morts 275 membres de l'Estat Islàmic, d'ells s'han recuperat 55 cossos per part de les SDF. A més s'han pres setembre presoners.

- S'han conquerit 315 poblacions o granges entre al-Hasakah / a Hawl i Shadadi.

- Han perdut la vida 20 Voluntaris de les SDF, especialment dos del Consell Militar Siríaco (MFS) i la majoria de les Unitats de Defensa Popular (YPG) inclusivament un Voluntari alemany.

- S'han conquistat, com ja va avançar Redur Xelil de les YPG, 2.400 km2

- S'han destruït 33 vehicles de l'IS

- S'han capturat 4 vehicles dels islamistes, més 6 motocicletes i un tanc.

Leggi di più »

SDF hace balance de la campaña 'Ira del Khabour' en Shadadi

Tras unos días de dudas sobre la situación en Shadadi, este mediodía, las Fuerzas Democráticas de Siria (SDF, Syrian Democratic Forces) han escenificado su más reciente conquista. Fue el sábado que las unidades kurdas, árabes y asirias entraron en la población pero hasta hoy ha sido imposible determinar su control por las Unidades de Defensa Popular (YPG), Unidades de Defensa Femeninas (YPJ) y sus aliados.

Telal Silo, portavoz de las SDF hecho el balance del operativo aliado. Silo es turcomano y miembro de Liwa Seljuk, una de las brigadas de Jaysh al-Thuwar. La campaña 'Ira del Khabour' (nombre del río atacado en febrero de 2015 por el IS) presenta el siguiente saldo:
- han sido muertos 275 miembros del Estado Islámico, de ellos se han recuperado 55 cuerpos por parte de las SDF. Además se han tomado 9 prisioneros.
- Se han conquistado 315 poblaciones o granjas entre al-Hasakah/al Hawl y Shadadi.
- Han perdido la vida 20 Voluntarios de las SDF, en especial dos del Consejo Militar Siríaco (MFS) y la mayoría de las Unidades de Defensa Popular (YPG) inclusive un Voluntario alemán.
- Se han conquistado, como ya adelantó Redur Xelil de las YPG, 2.400 km2
- Se han destruido 33 vehículos del IS
- Se han capturado 4 vehículos de los islamistas, más 6 motocicletas y un tanque.

Leggi di più »

IS ataca amb armes químiques els kurds de Shengal (Iraq)

 

Fins a un centenar de persones han estat hospitalitzades. L'atac es va produir ahir i és el segon que l'Estat Islàmic (IS) du a terme contra la zona de majoria yezidi de l'Iraq. En el primer cas, l'onze de febrer, va llençar armes químiques a la muntanya de Shengal però ahir l'atac va afectar també la ciutat de Sinjar.

Els fonamentalistes musulmans van usar morters i llença granades amb abast fins a la ciutat on han tornat alguns civils després de la seva recuperació per les forces kurdes a finals de l'any passat. Una vintena de projectils amb armament químic, concretament clor gasós, van impactar a partir del migdia. L'IS controla, encara avui, les zones adjacents del sud de Sinjar des d'on pot arribar a bombardejar la ciutat amb relativa facilitat.

No s'han produit víctimes mortals però hi ha un centenar de persones amb dificultats per respirar, mal de caps, nàusees, vòmits.  La majoria de les víctimes són peshmerga kurds però també hi ha civils yezidi.

Qui són els yezidi?

Leggi di più »