Els partits kurds guanyen les eleccions a la disputada ciutat de Kirkuk, Iraq

 

L'Iraq va celebrar les seves primeres eleccions locals en deu anys el dilluns 18 de desembre, amb una participació d'aproximadament el 41%, una xifra que reflecteix l'apatia pública generalitzada en l'era posterior a l'IS (Estat Islàmic). Les eleccions, crucials per configurar la governança local abans de les eleccions generals del 2025, es van celebrar a 15 de les 18 províncies de l'Iraq.

Una característica notable d'aquestes eleccions van ser les taxes de participació més altes a les ciutats kurdes i Kirkuk, una ciutat amb diversitat ètnica. L'augment del compromís en aquestes àrees, malgrat les deficiències percebudes dels líders polítics locals, va enviar un fort missatge de responsabilitat cívica i una crida a una reforma política.

Les eleccions van estar marcades per la participació de diverses faccions polítiques, com ara grups xiïtes, sunnites, kurds i altres minories. Un fet significatiu va ser l'absència del moviment sàdrista, liderat per Muqtada al-Sadr, que va boicotejar la votació. Aquesta decisió és emblemàtica de l'evolució del panorama polític a l'Iraq, sobretot tenint en compte l'èxit anterior dels sadristes, on van aconseguir el tercer lloc amb 60 escons.

Les primeres dades de Kerkûk (en kurd) Kirkuk, estratègicament important, van indicar una participació notable de més del 70%, molt per sobre de la mitjana estatal. S'espera que aquesta participació, especialment amb els kurds que surten victoriosos, s'espera que exacerbi les tensions ètniques existents amb les comunitats àrabs i turcomanes. Per contrarestar els possibles disturbis, Bafil Talabani, líder de la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), va demanar una celebració pacífica i va emfatitzar la necessitat de mantenir l'estabilitat a la diversa ciutat.

Dels 143.198 vots comptats de les eleccions provincials, el 64% va als partits kurds, el 32% als partits àrabs i el 12% als partits turkmans Els partits kurds han guanyat vuit escons al consell provincial de 16 escons de Kirkuk. Un seient de quota cristià pot ajudar els kurds a nomenar un governador si estan units. PUK spox va dir que el guanyador del seient cristià els donarà suport. La UPK és la gran guanyadora amb 155.000 vots (65 %) front 49.000 del PDK(20 %) i 25.000 de Nova Generació (13 %) (escissió de la UPK). Els turcmens i els àrabs sumen la resta.

Leggi di più »

300.000 kurds condemnats a una sola província en 4 anys... per un article que ha estat anul·lat ara pel Tribunal Constitucional de Turquia

Unes 300.000 persones han estat condemnades en 4 anys en una única província de Turquia de majoria kurda en virtut d'una secció del codi penal que castiga persones per "delictes comesos en nom d'una organització [il·legal] sense pertinença". Però aquesta secció del codi penal ha estat recentment anul·lada pel Tribunal Constitucional de Turquia, segons Mehdi Özdemir, vicepresident del Col·legi d'Advocats d'Amed (en turc Diyarbakır).

Amb l'argument que no era vàlida per la Constitució, el Tribunal Constitucional va anul·lar la setmana passada la disposició en qüestió, que s'ha debatut i impugnat amb freqüència en diferents causes judicials amb periodistes, polítics i activistes amb l'argument que era inconstitucional.

Molts presos polítics han estat jutjats i condemnats en virtut de la disposició en els darrers anys, amb la província de Diyarbakır (Amed), de majoria kurda, una de les ciutats més afectades per la disposició, i on l'efecte de l'anul·lació serà més sorprenent quan la sentència, que entrarà en vigor d'aquí a quatre mesos, entra en vigor.

Segons un informe del Col·legi d'Advocats de Diyarbakır, a partir de dades del Ministeri de Justícia, un total de 4.949 persones van ser condemnades i 3.036 absoltes en els judicis que es van dur a terme en l'àmbit d'aquest article el 2016. El 2017, el nombre de processaments va augmentar, i el nombre de condemnes gairebé es va quadruplicar, i 14.971 persones van ser condemnades i 11.437 absoltes. L'augment va continuar el 2018 quan 108.412 persones van ser condemnades i 23.970 absoltes. El 2019, 70.848 persones van ser condemnades i 26.175 absoltes. El 2020, 44.204 persones van ser condemnades i 16.516 absoltes. Segons les dades, un total de 243.834 persones van ser condemnades a tot Turquia entre el 2016 i el 2020 per cometre un delicte en nom d'una organització il·legal sense ser membre de l'organització. Les condemnes van continuar el 2021 i el 2022.

En declaracions a Artı Gerçek News, Özdemir va assenyalar que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) havia emès anteriorment nombroses sentències que dictaminaven que la disposició anul·lada era una violació, posant èmfasi en l'alineació del Tribunal Constitucional amb la visió del TEDH.

Özdemir va subratllar que el veritable repte rau en l'aplicació de les lleis sota la legislació "antiterrorista", que va qualificar de judicis amb motivació política. Va assenyalar que el Tribunal Constitucional, el TEDH i la Comissió de Venècia del Consell d'Europa han criticat tot el paquet de lleis antiterroristes de Turquia.

En referència a l'impacte de la disposició anul·lada, Özdemir va recordar els processaments per "pertinença a una organització il·legal" i va subratllar la necessitat d'un marc legal més precís per evitar abusos en casos polítics.

Amb la decisió del Tribunal Constitucional turc que entrarà en vigor d'aquí a quatre mesos, els experts legals esperen una revisió dels casos en curs i possibles sortides de presó.

Leggi di più »

L'economia i la dona, per Abdullah Öcalan

L'economia ha estat convertida en un tema que la gent ordinària no hauria d'entendre. Ha estat intencionalment complicada perquè la simple realitat pugui ser disfressada. És la tercera força, després de la ideologia i la violència, a través de la qual les dones i com a conseqüència la societat al complet han estat atrapades i forçades a acceptar una dependència. Economia vol dir literalment "llei de la casa", originalment el domini de la dona, al costat d'altres seccions fonamentals de la societat que tractaré més tard.

Mentre la gestionava la dona, existia també l'acumulació, però aquesta no era pel mercader o el mercat. Era per la família. Això és el que és l'economia humanitària i real. L'acumulació no arribava a ser un perill a causa de l'estès costum de la cultura del regal. La cultura del regal és una forma d'activitat econòmica. També és compatible amb el ritme de desenvolupament humà. Quan la dona va ser expulsada de la història de la civilització i especialment de la societat capitalista moderna, els grans homes van tenir l'oportunitat de distorsionar l'economia en el seu funcionament i, per tant, transformar-la en una massa de problemes. Això va ser dut a terme per gent sense un vincle orgànic a l'economia causa de la seva excessiva ànsia de poder i lucre. Ells van col·locar a totes les forces econòmiques, especialment la dona, sota el seu control. El resultat és que aquestes forces del poder i l'estat han crescut excessivament, com si d'un tumor a la societat es tractés, fins al punt en què ja no poden ser sostingudes ni mantingudes.

El problema econòmic actual comença en el moment en què la dona és desplaçada de l'economia. En essència l'economia és tot allò que tingui a veure amb el pa. Pot semblar peculiar, però jo crec que l'autèntic creadora de l'economia segueix sent la dona, malgrat tots els intents d'aixafar-la i colonitzar-la. Una anàlisi exhaustiva de l'economia mostra que la dona segueix sent la força fonamental d'aquesta. En efecte, està clar quan considerem el seu paper en la revolució agrària i com va recol·lectar plantes durant milions d'anys. Avui no només treballen a les llars sinó en moltes àrees de la vida econòmica; ella és la que manté la roda en moviment. Després de la dona aquells que puguin ser classificats com a esclaus, servents i treballadors serien els segons a la línia per reclamar el títol de ser els creadors de l'economia. Se'ls ha mantingut sota control contínua i cruelment perquè els poders civilitzadors poguessin apropiar del seu excés de producció i del seu valor. Tercers en la línia estarien tots els artesans, petits mercaders i grangers que conreen el sòl els quals són, certament, una mica més lliures. A aquesta categoria s'afegeixen artistes, arquitectes, doctors i altres autònoms. Això completaria el quadre sobre els qui creen i constitueixen l'economia.

El període més brutal per a la dona va ser quan la van expulsar de l'economia durant la civilització capitalista. A aquesta realitat se la pot anomenar "la dona destituïda de l'economia". Això s'ha convertit en la més impactant i profunda paradoxa social. La totalitat de la població femenina ha estat deixada sense ocupació. Tot i que els treballs de la llar siguin dels més difícils, aquests són vistos com sense valor. Encara que donar a llum i criar els fills són les tasques més exigents de totes, no són vistes com una cosa valuosa sinó com un mer problema. A més de ser una màquina per parir, criar i  i funcionar sense costos, la dona pot servir a més com a cap de turc, essent acusada de la culpa de tots els mals. Al llarg de la història de la civilització ella ha estat situada a la base de la societat on fa les seves tasques de la llar no remunerades, cria als nens i manté la família unida; tasques que formen l'actual base de l'acumulació capitalista. En efecte, cap altra societat té el poder de desenvolupar-se i sistematitzar l'explotació de la dona fins al punt que ho ha fet el capitalisme. Durant el període capitalista ella ha estat l'objectiu de la desigualtat, sense llibertat ni democràcia, no només a la base sinó a tots els nivells. El que és més, el poder de la societat sexista ha estat implementat amb tal intensitat i tan profundament que la dona s'ha convertit en un objecte i un subjecte de la indústria del sexe. La societat dominada pel mascle ha arribat al seu apogeu en la societat capitalista.

La dona i l'economia són components entrellaçats. Car ella genera economia d'acord amb les necessitats fonamentals, només una economia dirigida per dones mai patirà depressió, mai causarà contaminació mediambiental i mai resultarà ser un risc per al clima. Quan deixem de produir pel benefici haurem aconseguit l'alliberament del món. Això, al seu torn, serà l'alliberament de la humanitat i la vida mateixa.

Abdullah Öcalan
Font: cooperativeeconomy.info 

Leggi di più »