L'economia ha estat convertida en un tema que la gent ordinària no hauria d'entendre. Ha estat intencionalment complicada perquè la simple realitat pugui ser disfressada. És la tercera força, després de la ideologia i la violència, a través de la qual les dones i com a conseqüència la societat al complet han estat atrapades i forçades a acceptar una dependència. Economia vol dir literalment "llei de la casa", originalment el domini de la dona, al costat d'altres seccions fonamentals de la societat que tractaré més tard.
Mentre la gestionava la dona, existia també l'acumulació, però aquesta no era pel mercader o el mercat. Era per la família. Això és el que és l'economia humanitària i real. L'acumulació no arribava a ser un perill a causa de l'estès costum de la cultura del regal. La cultura del regal és una forma d'activitat econòmica. També és compatible amb el ritme de desenvolupament humà. Quan la dona va ser expulsada de la història de la civilització i especialment de la societat capitalista moderna, els grans homes van tenir l'oportunitat de distorsionar l'economia en el seu funcionament i, per tant, transformar-la en una massa de problemes. Això va ser dut a terme per gent sense un vincle orgànic a l'economia causa de la seva excessiva ànsia de poder i lucre. Ells van col·locar a totes les forces econòmiques, especialment la dona, sota el seu control. El resultat és que aquestes forces del poder i l'estat han crescut excessivament, com si d'un tumor a la societat es tractés, fins al punt en què ja no poden ser sostingudes ni mantingudes.
El problema econòmic actual comença en el moment en què la dona és desplaçada de l'economia. En essència l'economia és tot allò que tingui a veure amb el pa. Pot semblar peculiar, però jo crec que l'autèntic creadora de l'economia segueix sent la dona, malgrat tots els intents d'aixafar-la i colonitzar-la. Una anàlisi exhaustiva de l'economia mostra que la dona segueix sent la força fonamental d'aquesta. En efecte, està clar quan considerem el seu paper en la revolució agrària i com va recol·lectar plantes durant milions d'anys. Avui no només treballen a les llars sinó en moltes àrees de la vida econòmica; ella és la que manté la roda en moviment. Després de la dona aquells que puguin ser classificats com a esclaus, servents i treballadors serien els segons a la línia per reclamar el títol de ser els creadors de l'economia. Se'ls ha mantingut sota control contínua i cruelment perquè els poders civilitzadors poguessin apropiar del seu excés de producció i del seu valor. Tercers en la línia estarien tots els artesans, petits mercaders i grangers que conreen el sòl els quals són, certament, una mica més lliures. A aquesta categoria s'afegeixen artistes, arquitectes, doctors i altres autònoms. Això completaria el quadre sobre els qui creen i constitueixen l'economia.
El període més brutal per a la dona va ser quan la van expulsar de l'economia durant la civilització capitalista. A aquesta realitat se la pot anomenar "la dona destituïda de l'economia". Això s'ha convertit en la més impactant i profunda paradoxa social. La totalitat de la població femenina ha estat deixada sense ocupació. Tot i que els treballs de la llar siguin dels més difícils, aquests són vistos com sense valor. Encara que donar a llum i criar els fills són les tasques més exigents de totes, no són vistes com una cosa valuosa sinó com un mer problema. A més de ser una màquina per parir, criar i i funcionar sense costos, la dona pot servir a més com a cap de turc, essent acusada de la culpa de tots els mals. Al llarg de la història de la civilització ella ha estat situada a la base de la societat on fa les seves tasques de la llar no remunerades, cria als nens i manté la família unida; tasques que formen l'actual base de l'acumulació capitalista. En efecte, cap altra societat té el poder de desenvolupar-se i sistematitzar l'explotació de la dona fins al punt que ho ha fet el capitalisme. Durant el període capitalista ella ha estat l'objectiu de la desigualtat, sense llibertat ni democràcia, no només a la base sinó a tots els nivells. El que és més, el poder de la societat sexista ha estat implementat amb tal intensitat i tan profundament que la dona s'ha convertit en un objecte i un subjecte de la indústria del sexe. La societat dominada pel mascle ha arribat al seu apogeu en la societat capitalista.
La dona i l'economia són components entrellaçats. Car ella genera economia d'acord amb les necessitats fonamentals, només una economia dirigida per dones mai patirà depressió, mai causarà contaminació mediambiental i mai resultarà ser un risc per al clima. Quan deixem de produir pel benefici haurem aconseguit l'alliberament del món. Això, al seu torn, serà l'alliberament de la humanitat i la vida mateixa.
Abdullah Öcalan
Font: cooperativeeconomy.info
Mentre la gestionava la dona, existia també l'acumulació, però aquesta no era pel mercader o el mercat. Era per la família. Això és el que és l'economia humanitària i real. L'acumulació no arribava a ser un perill a causa de l'estès costum de la cultura del regal. La cultura del regal és una forma d'activitat econòmica. També és compatible amb el ritme de desenvolupament humà. Quan la dona va ser expulsada de la història de la civilització i especialment de la societat capitalista moderna, els grans homes van tenir l'oportunitat de distorsionar l'economia en el seu funcionament i, per tant, transformar-la en una massa de problemes. Això va ser dut a terme per gent sense un vincle orgànic a l'economia causa de la seva excessiva ànsia de poder i lucre. Ells van col·locar a totes les forces econòmiques, especialment la dona, sota el seu control. El resultat és que aquestes forces del poder i l'estat han crescut excessivament, com si d'un tumor a la societat es tractés, fins al punt en què ja no poden ser sostingudes ni mantingudes.
El problema econòmic actual comença en el moment en què la dona és desplaçada de l'economia. En essència l'economia és tot allò que tingui a veure amb el pa. Pot semblar peculiar, però jo crec que l'autèntic creadora de l'economia segueix sent la dona, malgrat tots els intents d'aixafar-la i colonitzar-la. Una anàlisi exhaustiva de l'economia mostra que la dona segueix sent la força fonamental d'aquesta. En efecte, està clar quan considerem el seu paper en la revolució agrària i com va recol·lectar plantes durant milions d'anys. Avui no només treballen a les llars sinó en moltes àrees de la vida econòmica; ella és la que manté la roda en moviment. Després de la dona aquells que puguin ser classificats com a esclaus, servents i treballadors serien els segons a la línia per reclamar el títol de ser els creadors de l'economia. Se'ls ha mantingut sota control contínua i cruelment perquè els poders civilitzadors poguessin apropiar del seu excés de producció i del seu valor. Tercers en la línia estarien tots els artesans, petits mercaders i grangers que conreen el sòl els quals són, certament, una mica més lliures. A aquesta categoria s'afegeixen artistes, arquitectes, doctors i altres autònoms. Això completaria el quadre sobre els qui creen i constitueixen l'economia.
El període més brutal per a la dona va ser quan la van expulsar de l'economia durant la civilització capitalista. A aquesta realitat se la pot anomenar "la dona destituïda de l'economia". Això s'ha convertit en la més impactant i profunda paradoxa social. La totalitat de la població femenina ha estat deixada sense ocupació. Tot i que els treballs de la llar siguin dels més difícils, aquests són vistos com sense valor. Encara que donar a llum i criar els fills són les tasques més exigents de totes, no són vistes com una cosa valuosa sinó com un mer problema. A més de ser una màquina per parir, criar i i funcionar sense costos, la dona pot servir a més com a cap de turc, essent acusada de la culpa de tots els mals. Al llarg de la història de la civilització ella ha estat situada a la base de la societat on fa les seves tasques de la llar no remunerades, cria als nens i manté la família unida; tasques que formen l'actual base de l'acumulació capitalista. En efecte, cap altra societat té el poder de desenvolupar-se i sistematitzar l'explotació de la dona fins al punt que ho ha fet el capitalisme. Durant el període capitalista ella ha estat l'objectiu de la desigualtat, sense llibertat ni democràcia, no només a la base sinó a tots els nivells. El que és més, el poder de la societat sexista ha estat implementat amb tal intensitat i tan profundament que la dona s'ha convertit en un objecte i un subjecte de la indústria del sexe. La societat dominada pel mascle ha arribat al seu apogeu en la societat capitalista.
La dona i l'economia són components entrellaçats. Car ella genera economia d'acord amb les necessitats fonamentals, només una economia dirigida per dones mai patirà depressió, mai causarà contaminació mediambiental i mai resultarà ser un risc per al clima. Quan deixem de produir pel benefici haurem aconseguit l'alliberament del món. Això, al seu torn, serà l'alliberament de la humanitat i la vida mateixa.
Abdullah Öcalan
Font: cooperativeeconomy.info
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada